1 / 37

Classificació Abús Sexual Infantil

Abús Sexual Infantil Doctorat de Psiquiatria i Psicologia Clínica 2006 Psiquiatria infantojuvenil Sílvia Sumell Canalda. Classificació Abús Sexual Infantil. Maltractament infantil. Classificació segons DSM-IV-TR. Definició Abús Sexual Infantil.

dorit
Download Presentation

Classificació Abús Sexual Infantil

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Abús Sexual InfantilDoctorat de Psiquiatria i Psicologia Clínica 2006Psiquiatria infantojuvenilSílvia SumellCanalda

  2. Classificació Abús Sexual Infantil

  3. Maltractament infantil

  4. Classificació segons DSM-IV-TR

  5. Definició Abús Sexual Infantil • “L’AS és en general un terme que fa referència a la involucració de nens en activitats sexuals que són inapropiades pel seu desenvolupament i que violen les lleis o tabús socials”. (American Academy of Pediatrics, 1999). • L’AS infantil consisteix en la involucració d’un nen en activitats sexuals, en les quals el nen o nena no compren plenament, és incapaç de proporcionar un consentiment informat, o degut al seu desenvolupament no està preparat i no pot donar consentiment, o on es violen les lleis o tabús socials de la societat. Parlem d’AS quan hi ha una activitat entre un nen i un adult o un altre nen, els quals per edat o desenvolupament tenen una relació de responsabilitat, confiança o poder, essent l’activitat planificada per gratificar o satisfer les necessitats de l’altra persona. No es limita a incentivar o coaccionar a un nen a establir activitat sexual il·legal; ús de l’explotació d’un nen en la prostitució o altres pràctiques sexuals il·legals; usar els nens per explotació en materials pornogràfics o interpretació de pornografia infantil o (WHO, 1999).

  6. Definició Abús Sexual Infantil • No hi ha un concepte precís dins la comunitat científica per definir clarament AS. Sí que es parla també de: • La diferència edat entre la víctima i perpetrador. Aquest serà més gran que el menor en 5 anys si el menor té menys de 12 anys i de 10 si el menor té menys d’aquesta edat. (Finkelner, 1979). Hi ha sempre una relació de desigualtat. • El tipus d’estratègies que l’agressor usa per aconseguir el seu objectiu van des de la coacció, ús de la força física, sorpresa, seducció i engany (López, Hernández y Carpintero, 1995).

  7. Definició Abús Sexual Infantil • Sí que hi ha un consens en que calen 2 criteris bàsics per definir AS: • Relació de desigualtat entre nen i agressor • Ús del menor com objecte sexual National of childabuse ans neglect, 1978

  8. Quins actes es poden considerar Abús Sexual? • ESTIMULACIÓ SEXUAL A TRAVÉS DE CARÍCIES FÍSIQUES ALS GENITALS DEL NEN, ALS PITS, AL ANUS, CONTACTE GENITO-ORAL, MASTURBACIÓ…) • CONVÈNCER AL NEN QUE ACARICIÏ ELS GENITALS DE L’ALTRE • COIT GENITAL / ANAL • PENETRACIÓ AMB OBJECTES • ACTIVITAT SEXUAL AMB FAMILIARS O NO • HUMILIACIONS • VIOLACIÓ • EXHIBICIONISME (ENSENYAR GENITALS A UN NEN) • EXPLOTACIÓ SEXUAL • ENSENYAR PORNOGRAFIA INFANTIL • USAR EL NEN COM A MODEL PER PORNOGRAFIA INFANTIL American academy of pediatrics, 2002.

  9. Qui són els abusadors/perpetradors? • Persones adultes o nens més grans que la víctima. • Majoritàriament persones que coneixen al nen i el poden influenciar. • 8/10 casos el nen coneix l’abusador • Sovint l’abusador és una persona d’autoritat en qui el nen confia. American academy of pediatrics, 2002.

  10. Característiques Clíniques: CARACTERÍSTIQUES PSICOLÒGIQUES CARACTERÍSTIQUES MÈDIQUES

  11. Comprensió detallada i prematura de la conducta sexual. Jocs que emulen gràficament l’intercanvi sexual. Seducció inapropiada i sexualització de les relacions afectives. Increment conductes sexuals (masturbació compulsiva, agressió sexual) Interès poc usual o evitació de tot allò relacionat amb la sexualitat. Conductes delictives, agressivitat i fugues de casa. Retraïment i/o aïllament dels amics i família Conductes regressives Agressivitat poc comuna Negar-se a anar a l’escola Pors, fòbies i manca de control emocional. Relacions i estils afrontament pobres i poc madurs amb els iguals Conductes autodestructives Símptomes d'hiperactivitat o inquietud motriu Creença que tenen el cos brut o danyat o que hi ha quelcom dolent als genitals. Baixa AE Manca de seguretat en els altres Sentiment de culpabilitat Estigmatització Secretivitat Tendència suïcida. Consum de substàncies Símptomes ansietat i depressió Símptomes TEPT: re experimentació persistent de l’abús, elevada activació, embotiment emocional i conductes evitació. Troballes Psicològiques:

  12. Troballes mèdiques: • Dolors abdominals • Mal de cap • Enuresi / encopresi • Alteracions del son • Irritació vulva • Infecció urinària • Hematúria • Deposicions amb sang • Fissures anals • Hemorràgies als genitals/ recte • ETS • Hematomes i desgarraments • Ferides o erosions anogenitals • Ruptures o lesions al himen i perianals • Herpes, gonorrea, sífilis, SIDA... • Embaràs • Semen als genitals American Academy of child and adolescent psiquiatry (AACAP).

  13. Detecció del AS

  14. Prevalença • Un 75% són nenes i un 25% nens • 1/3 són menors de 6 anys, 1/3 entre 6-12 i un últim terç entre 16-18 anys • 10-25% de nenes són víctimes AS abans dels 18 anys (Fergusson et al., 1996). • Un 43% de dones han estat víctimes AS abans dels 18 anys (Wyatt et al., 1999). • 30-40% de les víctimes l’AS és intrafamiliar i en un 50% dels casos el perpretrador és de fora la família però algú que el nen coneix i té confiança. • Entre els 8-11 anys: edat amb més incidència AS (Muram, 2001). • AS en nens ha estat menys estudiat que en nenes. Un 18% de nois al voltant dels 18 anys expliquen haver patit AS durant infantesa (Finkelhor et al.,1990; Holmes i Slap, 1998). Els nens és menys probable que revelin AS per por a que no se’ls cregui, se’ls renyi, es pensi que són homosexuals o se’ls estigmatitzi socialment (Holmes i Slap, 1998). Normalment el perpetrador que abusa de nens sol ser home i sense cap parentesc amb la víctima. El nen s’avergonyeix de la implicació i no ho explicarà (conductes agressives i homofòbiques). • La prevalença AS és similar a totes les classes socio econòmiques (Fergusson et al., 1996b), mentre que la negligència i abús físic és més comú en nivell socio econòmic baix (Wilson, 1995). • L’AS que interfereix clínicament en el desenvolupament normal evolutiu del nen apareix en un 4-8% de la població infantil abusada.

  15. Prevalença: algunes dades

  16. Comorbiditat: • DEPRESSIÓ (SOBRETOT EN ADOLESCENTS) • INTENTS DE SUÏCIDI • TR. BIPOLAR (?). (Associació entre tr. Bipolar i AS infantil, GoldbergJ.F. And GarnoJ.L, 2005; Brown et al., 2005). • TR. CONDUCTA DISRUPTIVA (nens joves abusats) • TR. ANSIETAT: FÒBIES, ANSIETAT SOCIAL, TAG I TEPT (reaccions de por, re experimentació del AVE, flashbacks, alteracions del son, resposta d’ensurt elevada I hiperarousal). Alguns estudis demostren que si AS és sever i crònic, augmenta les probabilitats de desenvolupar TEPT. Altres (Collin-Vezina D. and Hebert, M., 2005), diuen que AS intra familiar i cronicitat no són predictors de TEPT; en canvi sí que ho seria quan en AS hi ha actes intrusius com penetració. • TR. DISSOCIATIUS (difícils de veure en nens joves abans dels 7 anys. La dissociació apareix més freqüentment en víctimes AS que no en abús físic i sobretot davant AS sever. Es demostra en diferents estudis (Foote B. et al., 2006) la prevalença alta entre tr. Dissociatiu i AS en un 74%). • TR. ALIMENTARIS (anorèxia i bulímia) • ABÚS DE SUBSTÀNCIES

  17. Etiologia: Factors de risc del maltractament infantil

  18. Factors de risc maltractament infantil

  19. Conseqüències del Abús Sexual

  20. Conseqüències del Abús Sexual LESIONS FÍSIQUES • Irritació vulva • Infecció urinària • Hematúria • Deposicions amb sang • Fissures anals • Hemorràgies als genitals/ recte • ETS • Hematomes i desgarraments • Ferides o erosions anogenitals • Ruptures o lesions al himen i perianals • Herpes, gonorrea, sífilis, SIDA...

  21. Conseqüències de l’Abús Sexual TRASTORNS PSIQUIÀTRICS I PSICOLÒGICS • TRASTORNS AFECTIUS I DISSOCIATIUS • DEPRESSIÓ • TRASTORNS D’ANSIETAT: FÒBIES, TEPT, ANSIETAT • SOCIAL. • TRASTORNS DE CONDUCTA

  22. Conseqüències del Abús Sexual Relació causal entre AS i altres trastorns en adultesa en estudis basats en evidència. 1. DEPRESSIO (dones amb AS severs. Nivell 1) 2. TRASTORN DE PÀNIC (AS amb penetració. Nivell 1) 3. TEPT (Nivell 2. AS sever) 4. CONSUM ALCOHOL (Nivell 2 i 3) 5. TEMPTATIVA SUÏCIDI (Nivell 2 i 3) 6. TOC (Nivell 3) 7. CONSUM TÒXICS (només en formes severes AS) 8. SUÏCIDI COMPLERT (sobretot en dones amb AS de molt joves). 9. TRASTORN LÍMIT DE LA PERSONALITAT

  23. Efectes de l’abús sexual de les víctimes en diferents etapes del desenvolupament (Trickett i Putnam, 1998)

  24. Conseqüències cerebrals del maltractament infantil L’agressió física o l’estrès crònic que produeix el maltractament provoca diferents anomalies cerebrals, causant un dany permanent en l’estructura neural i en el funcionament d’un cervell encara amb desenvolupament. TROBALLES NEUROANATÒMIQUES TROBALLES NEUROBIOLÒGIQUES

  25. TROBALLES NEUROANATÒMIQUES

  26. TROBALLES NEUROBIOLÒGIQUES

  27. Efectes neurobiològics del maltractament infantil • Bremner et al., 2003 • Mesurar la part estructural i funcional del hipocamp. • 33 dones: • AS + TEPT • AS sense TEPT • Sense AS o sense TEPT (AS abans dels 18 anys i sever.) Medeixen el volum hipocampal amb RMI i la funcionalitat hipocampal amb PET durant tasques de memòria verbal declarativa. Resultats van demostrar que les dones AS + TEPT tenien una activació del hipocamp un 16% més petita en comparació amb les dones AS sense TEPT. Les dones amb AS+TEPT tenien en un 19% un volum del hipocamp més petit. Els resultats eren consistents amb altres estudis on quedava demostrat els dèficits funcionals i estructurals del hipocamp en persones amb TEPT i AS.

  28. Tractament Psicològic • Complicat i multidisciplinari • Passos a seguir: 1- Avaluar naturalesa AS i identificar si s’ha donat dins o fora del context familiar. 2- Garantir seguretat del nen/a. 3- Tractament segons nivell de desenvolupament de la víctima (el nen s’ha de sentir confortable per rebel·lar els detalls del AS). Els models de tractament són variats i estan en controvèrsia, tot i que s’ha demostrat en diferents RCT l’efectivitat i eficàcia del FT-CBT. Elements claus que cal identificar en el tractament són la percepció i atribuciódel AS i que tenen importants implicacions (Cohen i Mannarino, 2000).

  29. Tractament Psicològic: CBT Cohen i Mannarino, 1998 Estudis eficàcia i efectivitat demostren que la CBT és més específica per AS i els resultats són > NST (suport terapèutic no directiu) en els 12 mesos de seguiment. Deblinger et al., 1999 Sobretot útil si hi ha símptomes TEPT Cohen, Mannarino i Knudsen, 2005 Objectiu era mesurar la durada de la millora com a resposta a 2 tractaments alternatius (TF-CBT i NST) a 82 nens amb AS (8-15 anys) i als seus cuidadors. Avaluen la simptomatologia 12 mesos després del tractament Resultats: TF-CBT > NST en depressió, ansietat, problemes sexuals i dissociatius als 6 mesos i millora del TEPT i símptomes dissociatius al any. Cohen, Deblinger, Mannarino i Steer, 2004; Stein et al., 2003; Saunders, Berliner i Hanson, 2003). Confirmen que la TF-CBT és la primera línia de tractament pel TEPT, ansietat i depressió en nens AS i també per altres traumes.

  30. Tractament Psicològic: CBT • Cohen, Deblinger, Mannarino i Steer, 2004 • Objectiu és examinar l’eficàcia de la TF-CBT i CCT (teràpia centrada en el nen) per tractar el TEPT • 229 nens amb AS (8-14 anys) i un 89% amb diagnòstic de TEPT • juntament amb els seus cuidadors foren assignats aleatòriament als 2 grups de tractament. • Resultats: TF-CBT > CCT i millora del TEPT, depressió, problemes sexuals, vergonya i atribucions relacionades amb abús. Els pares assignats a la TF- CBT mostraven gran millora en relació als nivells de depressió, malestar per l’abús específic, suport en el nen i millora en les pràctiques parentals afectives.

  31. Factors de bon pronòstic Rebre CBT / TF-CBT Estabilitat familiar Implicació de la família en el CBT Factors de mal pronòstic Edat primerenca del AS (el nombre de trastorns psiquiàtrics augmenta a mesura que disminueix edat del primer AS). Ser abusat per un membre de la família o algú conegut AS reiterat i greu (↑ trastorns psiquiàtrics) Grau de violència elevat Coits complerts El subjecte respon negativament quan abusador és descobert. Depressió Baixa AE Pronòstic

  32. Bibliografia • Thomas L. A., and De Bellis M.D. Pittuitary Volumes in Pediatric Maltreatment-Related Posttraumatic Stress Disorder. Biol Psychiatry 2004, 55:752-758 • Cohen J.A., Mannarino A., Knudsen K. Treating sexually abused children: 1 year follow-up of a randomized controlled trial. Child Abuse & Neglect 29 (2005) 135-145. • Weber D., Reynolds C. Clinical Perspectives on Neurobiological Effects of Psychological Trauma. Neuropsychology Review, Vol., 14, Nº 2, June 2004. • Berliner L. The results of randomized clinical trials move the field forward. Child Abuse & Neglect 29 (2005) 103-105. • Morrissette P. Post-traumatic stress disorder in child sexual abuse: diagnostic and treatment considerations. Child & Youth Care Forum, 28 (3), June 1999. • Zielinsky D, Bradshaw C. Ecological influences on the sequelae of child maltreatment: a review of the literature. Child maltreatment, Vol. 11, Nº 1. February 2006, 49-62. • Brown G.R., et al. Impact of childhood abuse on the course of bipolar disorder: a replication study in US veterans. J Affect Disord. 2005 Dec; 89(1-3): 57-67. • Navalta C.P. et al. Effects of childhood sexual abuse on neuropsychological and cognitive function in collage women. J Neuropsychiatry Clin Neurosci. 2006 Winter; 18(1): 45-53. • Tourigny et al. Efficacy of a group therapy for sexually abused adoilscent girls. J Child Sex Abus. 2005; 14 (4): 71-93.

  33. Bibliografia • Runyon M., Deblinger E., Ryan E., Thakkar-kolar R. An overview of child physical abuse. Developing an integrated parent-child cognitive-behavioral treatment approach. Trauma violence & abuse. Vol. 5, Nº 1, January 2004, 65-85. • Bennett D., Sullivan M. and Lewis M. Young children’s adjustemnent as a function of maltreatment, shame and anger. Child maltreatment Vol. 10, Nº 4, November 2005, 311-323. • Jones, L., Finkelhor D., Halter S. Child maltreatment trends in the 1990s :Why does neglect differ from sexual and physical abuse? Child maltreatment Vol. 11, Nº 2, May 2006, 107-120. • Di Lilo D., Damashek A. Parenting Characteristics of women reposting a History of childhood sexual abuse. Child maltreatment Vol. 8, Nº 4, November 2003, 319-333. • Stuewing J, McCloskey L. The relation of child maltreatment to shame and guilt among adolescents psychological routes to depression and delinquency. Child maltreatment Vol. 10, Nº 4, November 2005 324-336. • Richert, K.A., et al. Regional differences of the prefrontal cortex in pediatric PTSD: an MRI study. Depression and Anxiety 23:17-25, 2006. • Collin – Vezina, D and Hebert M. Comparing dissociation and PTSD in sexually abused school- aged girls. J Nerv Ment Dis. 2005 Jan; 193 (1): 47-52. • Foote B., et al. Prevalence of dissociative disorders in psychiatric outpatients. Am J Psychiatry, 2006 Apr; 163(4):623-9.

  34. Bibliografia • Banyard V., Williams L., Siegel J. The impact of complex trauma and depression on parenting: an exploration of mediating risk and protective factors. Child maltreatment Vol. 8, Nº 4, November 2003 334-349. • Feiring C., Taska L. The persistence of shame following sexual abuse: a longitudinal look at risk and recovery. Child maltreatment, Vol. 10, Nº 4, November 2005, 337-349. • Deblinger E., Runyon M. Understanding and treating feelings of shame in children who have experienced maltreatment. Child maltreatment Vol. 10, Nº 4, November 2005, 364-376. • Cohen J., Deblinger, E., Mannarino D., Steer R. A Multi site, randomized controlled trail for children with abuse-related PTSD symptoms. J Am Acad Child Adolesc Psychiatry 2004 April: 43 (4): 393-402. • Duval F. et al. Increased adrenocorticotropin suppression following dexamethasone administration in sexually abused adolescents with PTSD. Psychoneuroendocrinology 2004, 29, 1281-1289. • Bremner, J.D. et al. Deficits in verbal declarative memory function in women with childhood sexual abuse-related posttraumatic estress disoder. J Nerv Ment Dis. 2004 Oct; 192 (10): 643-9. • Goldberg, J.F. and Garno J.L. J Psychiatr Res. 2005 Nov; 39(6): 595-601. • Weber D and Reynolds C. Clinical perspectives on Neurobiological Effects of Psychological Trauma. Neuropsychology Review, Vol. 14 Nº 2, June 2004. • Testa M et al. Childhood sexual abuse, relationship satisfaction, and sexual risk taking in a community sample of women. J Consul Clin Psychol. 2005 December; 73(6): 116-1124. • Leserman J. Sexual abuse hsitory: prevalence, health effects, mediators and psychological treatment. Psychosom Med. 2005 Nov-Dec; 67(6): 906-15.

  35. Bibliografia • Paramjit T. Joshi, MD., Jay A. Salpekar, MD., and Peter T. Daniolos, M.D. The American Psychiatry Publishing. Textbook of Child and Adolescent Psychiatry. 2005. • Factores de riesgo en psicopatología del desarrollo. L. Ezpeleta. Ed. Masson. 2005. • World Report on Violence and Health Update. Geneva: WHO, 2002 (May). • Pfeiffer L., and Pizzato Salvagni E. Current view of sexual abuse in childhood and adolescence. J Pediatr (Rio J). 2005; 81 (5 Suppl). • www.nice.org

More Related