DRET A LA IGUALTAT, SEGREGACIÓ, SERVEIS PÚBLICS I CIUTAT CONCLUSIONS?

DRET A LA IGUALTAT, SEGREGACIÓ, SERVEIS PÚBLICS I CIUTATCONCLUSIONS? 11 d´octubre de 2007 CIUTAT I IMMIGRACIÓ. URBANISME I POLÍTIQUES PÚBLIQUES LOCALS Dr. Juli Ponce Solé

I. INTRODUCCIÓ: OBJECTIUS I ENFOC • II. ALGUNS CONCEPTES I LA SEVA VINCULACIÓ AMB LA IGUALTAT • DESENVOLUPAMENT (SOCIAL) SOSTENIBLE • COHESIÓ SOCIAL – SEGREGACIÓ • COHESIÓ TERRITORIAL • INCLUSIÓ/INTEGRACIÓ SOCIAL – EXCLUSIÓ SOCIAL • III. DRET A LA IGUALTAT: EN ESPECIAL, LA DISCRIMINACIÓ INDIRECTA • IV. LES ACCIONS POSITIVES: PERSONES I TERRITORI

I. INTRODUCCIÓ: OBJECTIUS I ENFOC • OBJECTIUS: • GRAELLA CONCEPTUAL DES DEL PRAGMATISME. CONNEXIÓ AMB PONÈNCIA G. FELOUZIS. • FER CIUTAT S´HA DÍNCORPORAR EL FACTOR IMMIGRACIÓ (DIVERSES VESSANTS: ESPAIS PÚBLICS, RELIGIOSA, HABITATGE, RENOVACIÓ URBANA, SEGURETAT PÚBLICA, EDUCACIÓ, ACTIVITAT ECONÒMJICA...). LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES URBANES SÓN TAMBÉ D´HABITATGE, EDUCATIVES, RELIGIOSES, DÁSSISTÈNCIA SOCIAL...DÍMMIGRACIÓ. • UNIÓ “SOFTWARE” I “HARDWARE” • ENFOC • SISTÈMIC • INDUCTIU-DEDUCTIU

II. ALGUNS CONCEPTES I LA SEVA VINCULACIÓ AMB LA IGUALTAT • 1. DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE ECONÒMIC, AMBIENTAL I SOCIAL (informe UK Diversity, Equality and Planning, HARRY SMITH; CARLOS GIMÉNEZ). • 2. COHESIÓ SOCIAL

Qué es la cohesió social? • Quan es parli de cohesió social es farà referència a un concepte proper a la idea de solidaritat (recollida, per cert, en diversos preceptes de la Constitució espanyola: 2, 45, 138,156, 158). Es tracta dún concepte centrat en les relacions entre els elements dún grup: fa referència als processos mitjançant els quals séstableixen vincles socials en connexió amb línteracció de persones de diferents grups socials, que es senten reconeguts com a pertanyents a una comunitat. • Per Kearns, A i Forrest, R., “Social cohesion and multilevel urban governance”, urban studies, 37 (5/6), 2000, pp. 995-1017, la cohesió social comporta: • 1.Valors comuns i una cultura cívica: compartició de valors comuns que els permet identificar i donar suport a objectius comuns i compartició de un conjunt de principis morals i codis de comportament. • 2. Ordre social i control social: absència de conflicte general i de cap repte a lórdre i sistema existent, essent la cohesió social un producte resultant de les rutines, demandes i reciprocitats de la vida quotidiana. • 3. Solidaritat social i reducció de les disparitats en la riquesa • 4. Xarxes socials i capital social:[1] una societat cohesionada conté un alt grau díntereacció social dintre de les comunitats (veïns, amics) i families. • 5. Arrelament al lloc i identitat: contribuiex a la reproducció de valors comuns, normes i disposicions a participar en xarxes social per a construir capital social. • Per FEANTSA (European Federation of National Organisations working with the Homeless, http://www.feantsa.org/code/en/theme.asp?ID=1), cohesió social és un concepte ambigu, flexible, de caire social, mentre que la inclusió social es un procès o situació relacionada més directament amb una persona concreta. La cohesió social és el procès de desenvolupar una comunitat de valors compartits, de reptes compartits i díguals oportunitats. Es pot considerar que té cinc dimensions: • Pertenença (vs. Aillament) • Inclusió (vs. Exclusió): la més rellevant dimensió de la cohesió social. La cohesió social descansa primariament en el tema de la igualtat dáccès de tots en totes les àrees de la vida (social, econòmica o cultural). Una societat inclusiva és caracteritzada per lésforç en la reducció de la desigualtat de condicions i dóportunitats). • Participació (vs. No involucració). • Reconeixement (vs. Rebuig) • Legitimitat (vs. Il.legitimitat).

ARTICLE 42 EAC 2006 COHESIÓ I BENESTAR SOCIALS • 1.Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya. • 2.Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d'exclusió social. • 3.Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables. • 4.Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat de l'assistència sanitària pública en els termes que estableix la llei. • 5.Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen com a bàsics. • 6.Els poders públics han d'emprendre les accions necessàries per a establir un règim d'acolliment de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l'efectivitat dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d'oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics. • Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l'impuls i la creació d'àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d'aquest poble

COHESIÓ SOCIAL I SEGREGACIÓ • SEGREGACIÓ URBANA (RELIGIOSA), ESCOLAR (INTIMAMENT VINCULADA AMB LA PRIMERA: BAREMACIÓ I DOMICILI/CARTE SCOLAIRE; FELOUZIS). • SEPARACIÓ I CONCENTRACIÓ. SEMPRE ÉS DONA? (CARLOS GIMÉNEZ). • ÉS LA CONCENTRACIÓ DOLENTA? HO POT ARRIBAR A SER (VOLUM, CARACTERÍSTIQUES, SITUACIÓ, EVOLUCIÓ..., BERUBE, 2005 - JOSEPH ROWNTREE FOUNDATION : CONCENTRACIÓ + POBRESA EN ÀREES DEPRIMIDES= REDUEIX L´ACTIVITAT DEL SECTOR PÚBLIC LOCAL, LIMITA XARXES DE TREBALL I AMBICIONS , PRESSIONA SOBRE LA QUALITAT ESCOLAR, ESTIMULA ALTS NIVELLS DE DELINQUÈNCIA I DESORDRE I AGREUJA DESIGUALTATS EN MATÈRIA DE SALUT).

NECESSITAT DE SABER: QUANTIFICACIÓ (XAVIER BONAL; FELOUZIS; MARTORI). • ANTÍDOT? BARREJA, MIXITÉ, MIXTURE: AFAVORIR INTEREACCIÓ. CRÍTIQUES (MANUEL DELGADO, 2006). RESULTATS EMPÍRICS: PROGRAMA MOVING TO OPPORTUNITY

CAS DEL PROGRAMA MOVING TO OPPORTUNITY, DESPLEGAT ALS ESTATS UNITS DESDE 1994 EXPERIMENTALMENT A BALTIMORE, BOSTON, CHICAGO, LOS ANGELES, NY. ADREÇAT A FAMILIES EN BARRIS ON LA TAXA DE POBRESA ÉS SUPERIOR AL 40%. SÉSCOLLEN FAMILIES VOLUNTÀRIES, SE LIS DONA UN AJUT (700 DOLARS MES) A CONDICIÓ QUE LÁLLOTJAMENT SIGUI PRIVAT I ES TROBI EN UN BARRI ON LA TAXA DE POBRESA SIGUI FEBLE (INFERIOR AL 10%). DE FORMA GRATUITA ES BENEFICIEN TAMBÉ DÚNA PRESTACIÓ DÁJUDA A TROBAR UN NOU APARTAMENT. • LES PRIMERES AVALUACIONS FETES MOSTREN: EL CANVI DE RESIDÈNCIA MILLORA LA SALUT DELS NENS I EL SEU COMPORTAMENT (MENYS VISITES MÈDIQUES, MENYS FRACÀS ESCOLAR – NO CONCLUENT)

OPCIÓ DE POLÍTICA PÚBLICA RECOLLIDA A NORMES VIGENTS ( i futures) A CATALUNYA EN RELACIÓ A L´HABITATGE ASSEQUIBLE Article 3 Decret 305/2006, Reglament de la llei d´urbanisme Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible L’exercici de les competències urbanístiques i, en particular, de la potestat de planejament, es regeix pel principi de desenvolupament urbanístic sostenible definit a l’article 3 de la Llei d’urbanisme, el qual té com a objectiu la utilització racional del territori, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures, i comporta conjuminar les següents finalitats: c) La cohesió social, mitjançant la regulació de l’ús del sòl de forma que es fomenti la mescla equilibrada de grups socials, usos i activitats i es garanteixi el dret dels ciutadans i ciutadanes a gaudir d’un habitatge digne i adequat.

BARREIXA I HABITATGE: LES RESERVES PER HABITATGE PROTEGIT • article 57.3 del Decret Legislatiu 1/2005: • Els plans d'ordenació urbanística municipal han de reservar per a la construcció d'habitatges de protecció pública, amb caràcter general, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable. • Els plans d'ordenació urbanística municipal també poden qualificar sòl per a la construcció d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible establerts per la legislació corresponent. En el cas de plans d'ordenació urbanística municipal de municipis de més de deu mil habitants i capitals de comarca, i de modificacions de plans d'ordenació urbanística municipal de qualsevol municipi que comportin un canvi en la classificació del sòl no urbanitzable, s'ha de reservar per a la construcció d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, com a mínim, el sòl corresponent al 10% del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable. • Les comissions territorials d'urbanisme, a proposta municipal, poden disminuir les reserves que estableix aquest apartat en els sectors amb densitats inferiors a vint-i-cinc habitatges per hectàrea que, per llur tipologia, no siguin aptes per a la construcció d'habitatges protegits.

art. 57.4 del Decret Legislatiu català 1/2005, de 26 de juliol: • “Las reservas para la construcción de viviendas de protección pública se han de emplazar evitando la concentración excesiva de viviendas de este tipo, de acuerdo con lo que establece el artículo 3.2, para favorecer la cohesión social y evitar la segregación territorial de los ciudadanos en razón de su nivel de renta”. • ARA, 66.4, LLETRA B DEL REGLAMENT DE LA LLEI D´URBANISME. • La localització de les reserves per a habitatge • amb protecció oficial, com a regla general, • ha de ser uniforme per a tots els àmbits • d’actuació en sòl urbà no consolidat i en sòl • urbanitzable. Si, excepcionalment, es modifica • el repartiment uniforme s’ha de justificar • aquesta decisió en la MEMÒRIA SOCIAL D’HABITATGE • del pla urbanístic corresponent, bé per • raó de la incompatibilitat de la tipologia edificatòria • prevista amb la construcció d’habitatges • protegits, bé per raó de la viabilitat de • l’actuació en funció de la seva dimensió. En • tot cas s’ha d’acreditar la inexistència de concentració • excessiva d’aquest tipus d’habitatge • i la no generació de segregació espacial. • S’ha de procurar sempre la barreja de l’habitatge • amb protecció oficial i el lliure, i a ser • possible fer coexistir ambdós tipus d’habitatge • en el territori.

66.4 Reglament d´urbanisme de Catalunya • El pla d’ordenació urbanística municipal, • segons les necessitats detectades i en coherència • amb el planejament territorial , ha • d’establir l’emplaçament del sòl destinat a la • construcció d’habitatges de protecció pública • i d’habitatges objecte d’altres mesures d’estímul • de l’habitatge assequible, i ha de distribuir • i quantificar les reserves corresponents, mitjançant: • a) La qualificació de terrenys en sòl urbà no • inclòs en sectors de planejament derivat, formin • part o no de polígons d’actuació urbanística. • La qualificació urbanística del sòl pot • preveure el destí total o parcial de l’edificació • a habitatge amb protecció oficial. La qualificació • que estableixi la destinació total o parcial • a habitatge amb protecció oficial de terrenys • que tenen la condició de sòl urbà consolidat pot • ser d’aplicació tant a les noves construccions • com als casos de gran rehabilitació de les edificacions • existents.

Art. 10 Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl: • Artículo 10. Criterios básicos de utilización del suelo. • Para hacer efectivos los principios y los derechos y deberes enunciados en el Título I, las Administraciones Públicas, y en particular las competentes en materia de ordenación territorial y urbanística, deberán: • a) Atribuir en la ordenación territorial y urbanística un destino que comporte o posibilite el paso de la situación de suelo rural a la de suelo urbanizado, mediante la urbanización, al suelo preciso para satisfacer las necesidades que lo justifiquen, impedir la especulación con él y preservar de la urbanización al resto del suelo rural. • b) Destinar suelo adecuado y suficiente para usos productivos y para uso residencial, con reserva en todo caso de una parte proporcionada a vivienda sujeta a un régimen de protección pública que, al menos, permita establecer su precio máximo en venta, alquiler u otras formas de acceso a la vivienda, como el derecho de superficie o la concesión administrativa. • Esta reserva será determinada por la legislación sobre ordenación territorial y urbanística o, de conformidad con ella, por los instrumentos de ordenación y, como mínimo, comprenderá los terrenos necesarios para realizar el 30 por ciento de la edificabilidad residencial prevista por la ordenación urbanística en el suelo que vaya a ser incluido en actuaciones de urbanización. • No obstante, dicha legislación podrá también fijar o permitir excepcionalmente una reserva inferior para determinados Municipios o actuaciones, siempre que, cuando se trate de actuaciones de nueva urbanización, se garantice en el instrumento de ordenación el cumplimiento íntegro de la reserva dentro de su ámbito territorial de aplicación y una distribución de su localización respetuosa con el principio de cohesión social.

INTERACCIÓ I LLOCS DE CULTE (I. PERRAMÓN): UNA MESQUITA GRAN O DIVERSES MÉS PETITES? • INTEREACCIÓ I ESPAIS PÚBLICS (JOAN ROCA) • INTERACCIÓ I SEGURETAT PÚBLICA (CPTED: ORTIZ DE URBINA: LLOCS DE CULTE I “BOMBOLLA DE SEGURETAT”; KUMAR):

69.5 També ha de formar part de la memòria • social una avaluació de l’impacte de • l’ordenació urbanística proposada en funció • del gènere, així com respecte als col·lectius • socials que requereixen atenció específica, tals • com els immigrants i la gent gran, amb l’objecte • que les decisions del planejament, a • partir de la informació sobre la realitat social • contribueixin al desenvolupament de la • igualtat d’oportunitats entre dones i homes, • així com afavorir als altres col·lectius mereixedors • de protecció. Aquesta avaluació de • l’impacte de l’ordenació urbanística proposada • en funció del gènere i respecte a determinats • col·lectius socials ha de contenir: • a) Una diagnosi de la situació a partir de • l’anàlisi de la informació sobre la població a la • qual afecta el pla, la identificació dels rols de gènere • dels diferents col·lectius afectats, les necessitats • de benestar i estratègiques de dones i • homes i els altres col·lectius en l’àmbit. • b) La valoració de l’impacte social i de gènere • del pla, la qual comprèn: • 1r. La justificació de la coherència de l’ordenació • proposada amb les necessitats detectades • de les dones i els homes i dels altres col·lectius • pel que fa en especial als paràmetres d’accessibilitat, • mobilitat, seguretat i ús del teixit urbà, • tenint en compte particularment les necessitats • de les persones que realitzen les tasques de cura • i gestió domèstica, així com les que reben aquesta • atenció. • 2n. Mesures o determinacions previstes en el • pla que contribueixen al desenvolupament dels • objectius d’igualtat d’oportunitats entre les • dones i els homes, així com entre els diversos • grups socials. • 3r. Previsió de com incidirà l’ordenació proposada • sobre la situació originària de dones i • homes i dels altres col·lectius

INTERACCIÓ I EDUCACIÓ: LA SEGREGACIÓ ESCOLAR I L´EFECTE COMPOSICIONAL EN RELACIÓ AL RENDIMENT ESCOLAR • QUINA ÉS LA CONCENTRACIÓ PERILLOSA? • EL PRINCIPI DE PRECAUCIÓ SOCIAL

I SI LA GENT (QUI?) NO ES VOL BARREJAR? ELS LÍMITS I LES POSSIBILITATS (I NECESSITAT) DE LA “INGENYERIA SOCIAL”: • Como ha recomendado el CONSEJO DE EUROPA a los gobiernos, “la dispersión o segregación forzosa de los inmigrantes y las minorías étnicas y nacionales es inaceptable”, lo necesario es “garantizar que las políticas de vivienda, planificación y urbanización tratan de dar a los inmigrantes y a las minorías étnicas la misma libertad de elección que tiene lo resto de la población, incluso oportunidades para vivir fuera de las zonas tradicionalmente pobladas por grupos minoritarios” (CONSEJO DE EUROPA, 2000, pág.15).

3. COHESIÓ TERRITORIAL • “ARTICLE 46.EAC 2006 MEDI AMBIENT, DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I EQUILIBRI TERRITORIAL • 4.Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del litoral, el foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis d'interès general i les xarxes de comunicació. “ • -EQUILIBRI & PLANIFICACIÓ TERRITORIAL & INTERESSOS SUPRALOCALS • -PONDERACIÓ AUTONOMIA LOCAL – INTERESSOS SUPRALOCALS (EX. HABITATGE ASSEQUIBLE NO SEGREGAT: OBJECTIU DE SOLIDARITAT URBANA DEL PROJECTE DE LLEI D´HABITATGE). (F. TORRES) • -ELS FENÒMENS METROPOLITANS

4. INCLUSIÓ/INTEGRACIÓ SOCIAL- EXCLUSIÓ SOCIAL • Tratado por el que se establece una Constitución para Europa, en cuyo art. II.-94.3 (proveniente del art. 34.3 de la Carta de Derechos fundamentales de la Unión Europea de 7 de diciembre de 2000) se explicita la relación entre vivienda y exclusión social: • “Con el fin de combatir la exclusión social y la pobreza, la Unión reconoce y respeta el derecho a una ayuda social y a una ayuda de vivienda para garantizar una existencia digna a todos aquellos que no dispongan de recursos suficientes, según las modalidades establecidas por el Derecho de la Unión y por las legislaciones y prácticas nacionales.” • HABITATGES DOTACIONALS: • Art 34 llei d´urbanisme • 3. El planejament urbanístic general pot preveure com a sistemes urbanístics reserves de terrenys destinats a habitatges dotacionals públics. El sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics comprèn les actuacions públiques d'habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d'assistència o d'emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides. Aquestes polítiques s'han d'especificar en la memòria social del planejament urbanístic.

Decreto catalán 188/2001, de 26 de junio, de los extranjeros y su integración social en Cataluña. • Esta norma señala que: • EMPADRONADOS: también podrán ser beneficiarios de las ayudas en materia de vivienda otorgadas, en el ámbito de las competencias de la Generalidad en materia de asistencia y bienestar social, y destinadas a atender situaciones de emergencia social, con cargo exclusivamente a sus presupuestos, los extranjeros inscritos en el padrón de cualquier municipio de Cataluña donde residan habitualmente, cuando así se especifique en las bases reguladoras de las ayudas, ES AMPLIACIÓN RESPECTO A LO 4/2000 (SIN RESIDENCIA LEGAL Y EMPADRONADOS, PUEDEN ACCEDER A AYUDAS EN MATERIA DE VIVIENDA). • NO EMPADRONADOS: añadiendo que los extranjeros que vivan o se encuentren en Cataluña, sea cual sea su situación administrativa, tienen derecho a acceder, en las mismas condiciones que el resto de ciudadanos, a los servicios básicos de atención social primaria, a los servicios de atención domiciliaria, a los servicios de comedor, a los servicios residenciales de estancia limitada, a los servicios de centros abiertos para niños y adolescentes y a las ayudas de urgencia social otorgadas por las administraciones públicas de Cataluña.

III. DRET A LA IGUALTAT: EN ESPECIAL LA DISCRIMINACIÓ INDIRECTA • ART. 14 CE • SSTC • DRET UE

DRET DE LA UNIÓ EUROPEA • LÁRT. 13 DEL TRACTAT CONSTITUTIU DE LA UNIÓ EUROPEA. LA CARTA DE DRETS FONAMENTALS DE LA UNIÓ EUROPEA I EL TRACTAT PEL QUE SÉSTABLEIX UNA CONSTITUCIÓ PER EUROPA. • ELS DOCUMENTS (CONSULTABLES A http://europa.eu.int/scadplus/leg/es/cha/c10313.htm pàgina “web” Portal Europa, amb informació sobre lÉstratègia marc per a la no discriminació i la igualtat dóportunitats per a tots, incloent diversos documents i les directives europees en la matèria) • Llibre verd de la Comissió de 28 de maig de 2004: “Igualtat i no discriminació en la Unió Europea Ampliada” [COM (2004) 379 final] • Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu, al Comité Económic i Social Europeu i al Comité de les Regions, d´1 de juny de 2005: “Estratègia marc contra la discriminació i per la igualtat dóportunitats per a tots”. [COM (2005) 224]. • Decisió del Parlament Europeu i del Consell relativa a lány europeu de la igualtat dóportunitats per a tots (2007) cap a una societat justa [ COM (2005) 225 final]. • LES DIRECTIVES: • 2000/43/CE del Consell, de 29 de juny de 2000, relativa a láplicació del principi dígualtat de tracte a les persones independentment del seu origen racial o ètnic. • 2000/78/ CE del Consell, de 27 de novembre de 2000, relativa a léstabliment dún marc general per a la igualtat de tracte en el treball i lócupació • 2004/113/CE, de 13 de desembre de 2004, per la que sáplica el principi dígualtat de tracte entre homes i dones en láccès a béns i serveis i el seu subministrament.

CONCLUSIÓ: Posibles medidas destinadas a completar el marco legislativo actual • “Actualmente, el marco legislativo comunitario prohíbe la discriminación racial en los ámbitos del empleo, la formación, la enseñanza, la protección social, los beneficios sociales y el acceso a los bienes y servicios (Directiva 2000/43/CE). El ámbito de protección frente a la discriminación por motivos de religión o convicciones, edad, discapacidad u orientación sexual se limita al empleo, la ocupación y la formación profesional (Directiva 2000/78/CE). La Directiva 2004/113/CE extiende la protección contra la discriminación por razón de sexo al sector de los bienes y los servicios, pero no a todos los ámbitos contemplados en la Directiva 2000/43/CE. • Frente a esas diferencias en términos de nivel y de alcance de protección, por ahora la Comisión no tiene previsto presentar nuevas propuestas legislativas. Desea iniciar un estudio de viabilidad en relación con las nuevas iniciativas destinadas a completar el marco legislativo actual. Examinará las disposiciones nacionales que vayan más allá de las exigencias comunitarias y hará balance de las ventajas y los inconvenientes de dichas medidas. Los resultados de dicho estudio estarán disponibles en otoño de 2006.” • (Síntesi Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu, al Comité Económic i Social Europeu i al Comité de les Regions, d´1 de juny de 2005: “Estratègia marc contra la discriminació i per la igualtat d´oportunitats per a tots”. [COM (2005) 224], http://europa.eu.int/scadplus/leg/es/cha/c10313.htm)

LA SITUACIÓ A ESPANYA I CATALUNYA • EL MARC CONSTITUCIONAL: ELS ARTICLES 9.2, 10, 14, 15 i 47: DRET A L´HABITATGE, MEDI AMBIENT URBÀ I CONNEXIÓ AMB DRETS FONAMENTALS. • EL NIVELL LEGAL. LA REFERÈNCIA A CERTS COL.LECTIUS VULNERABLES: • ELS ESTRANGERS: LÁRT. 13 CE I LA LLEI ORGÀNICA 4/2000, D´11 DE GENER, SOBRE DRETS I LLIBERTATS DELS ESTRANGERS A ESPANYA I LA SEVA INTEGRACIÓ SOCIAL: ARTS. 23 I 24 EN CONNEXIÓ AMB LÁRT. 54.1, LLETRA C I LÁRT. 55.1 LLETRA C, QUE TIPIFIQUEN COM A INFRACCIÓ MOLT GREU CONDUCTES DE DISCRIMINACIÓ I PREVEUEN SANCIÓ DE MULTA DES DE 6.001 FINS A 60.000 EUROS.

CAPÍTULO IV De las medidas antidiscriminatorias • Artículo 23. Actos discriminatorios. • 1. A los efectos de esta Ley, representa discriminación todo acto que, directa o indirectamente, conlleve una distinción, exclusión, restricción o preferencia contra un extranjero basada en la raza, el color, la ascendencia o el origen nacional o étnico, las convicciones y prácticas religiosas, y que tenga como fin o efecto destruir o limitar el reconocimiento o el ejercicio, en condiciones de igualdad, de los derechos humanos y de las libertades fundamentales en el campo político, económico, social o cultural. • 2. En cualquier caso, constituyen actos de discriminación: • a) Los efectuados por la autoridad o funcionario público o personal encargados de un servicio público, que en el ejercicio de sus funciones, por acción u omisión, realice cualquier acto discriminatorio prohibido por la ley contra un ciudadano extranjero sólo por su condición de tal o por pertenecer a una determinada raza, religión, etnia o nacionalidad. b) Todos los que impongan condiciones más gravosas que a los españoles, o que impliquen resistencia a facilitar a un extranjero bienes o servicios ofrecidos al público, sólo por su condición de tal o por pertenecer a una determinada raza, religión, etnia o nacionalidad. c) Todos los que impongan ilegítimamente condiciones más gravosas que a los españoles o restrinjan o limiten el acceso al trabajo, a la vivienda, a la educación, a la formación profesional y a los servicios sociales y socioasistenciales, así como a cualquier otro derecho reconocido en la presente Ley Orgánica, al extranjero que se encuentre regularmente en España, sólo por su condición de tal o por pertenecer a una determinada raza, religión, etnia o nacionalidad. d) Todos los que impidan, a través de acciones u omisiones, el ejercicio de una actividad económica emprendida legítimamente por un extranjero residente legalmente en España, sólo por su condición de tal o por pertenecer a una determinada raza, religión, etnia o nacionalidad. e) Constituye discriminación indirecta todo tratamiento derivado de la adopción de criterios que perjudiquen a los trabajadores por su condición de extranjeros o por pertenecer a una determinada raza, religión, etnia o nacionalidad. (Apartado redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000, de 22 de diciembre) • Artículo 24. Aplicabilidad del procedimiento sumario. • La tutela judicial contra cualquier práctica discriminatoria que comporte vulneración de derechos y libertades fundamentales podrá ser exigida por el procedimiento previsto en el artículo 53.2 de la Constitución en los términos legalmente establecidos.

EL NIVELL LEGAL: LA TRANSPOSICIÓ DE LES DIRECTIVES EUROPEES PER LA LLEI 62/2003, DE 30 DE DESEMBRE, DE MESURES FISCALS, ADMINISTRATIVES I DE LÓRDRE SOCIAL • UNA TRANSPOSICIÓ “OPACA” EN UNA LLEI DÁCOMPANYAMENT ALS PRESSUPOSTOS GENERALS DE LÉSTAT. • APLICABLE TANT A SECTOR PÚBLIC COM A SECTOR PRIVAT(ART. 29.1). • DEFINICIÓ DE DISCRIMINACIÓ INDIRECTA I ASSETJAMENT:

Artículo 28. Definiciones. • 1. A los efectos de este capítulo se entenderá por: • a) Principio de igualdad de trato: la ausencia de toda discriminación directa o indirecta por razón del origen racial o étnico, la religión o convicciones, la discapacidad, la edad o la orientación sexual de una persona. • b) Discriminación directa: cuando una persona sea tratada de manera menos favorable que otra en situación análoga por razón de origen racial o étnico, religión o convicciones, discapacidad, edad u orientación sexual. • c) Discriminación indirecta: cuando una disposición legal o reglamentaria, una cláusula convencional o contractual, un pacto individual o una decisión unilateral, aparentemente neutros, puedan ocasionar una desventaja particular a una persona respecto de otras por razón de origen racial o étnico, religión o convicciones, discapacidad, edad u orientación sexual, siempre que objetivamente no respondan a una finalidad legítima y que los medios para la consecución de esta finalidad no sean adecuados y necesarios. • d) Acoso: toda conducta no deseada relacionada con el origen racial o étnico, la religión o convicciones, la discapacidad, la edad o la orientación sexual de una persona, que tenga como objetivo o consecuencia atentar contra su dignidad y crear un entorno intimidatorio, humillante u ofensivo. • 2. Cualquier orden de discriminar a las personas por razón de origen racial o étnico, religión o convicciones, discapacidad, edad u orientación sexual se considerará en todo caso discriminación. • El acoso por razón de origen racial o étnico, religión o convicciones, discapacidad, edad u orientación sexual se consideran en todo caso actos discriminatorios.

RECONEIXEMENT DÁCCIONS POSITIVES (ART. 30). • LEGITIMACIÓ I CÀRREGA DE LA PROVA (ARTS. 31 i 32). • CREACIÓ DEL CONSELL PER A LA PROMOCIÓ DE LA IGUALTAT DE TRACTE I NO DISCRIMINACIÓ DE LES PERSONES PER LÓRIGEN RACIAL O ÈTNIC • Pur òrgan burocràtic adscrit al Ministeri de Treball i Assumptes socials (Real Decret 237/2005, de 4 de març: molt baix perfil, aquest decret sócupa de violència de gènere i síntrodueix una petita referència organitzativa al Consejo...). • CALDRIA ADMINISTRACIÓ INDEPENDENT? El cas francès: l ínforme STASI (Vers l´haute autorité de lutte contre les discriminacions et pour l´égalité: rapport au Premier ministre: http://www.ladocumentationfrancaise.fr/rapports-publics/044000074/index.shtml. LA RECENT LLEI FRANCESA Nº 2004-1486, DE 30 DE DESEMBRE DE 2004, HA CREAT LA HAUTE AUTORITÉ DE LUTTE CONTRE LES DISCRIMINATIONS ET POUR LÉGALITÉ (http://www.halde.fr/).

TORNEM AL TERRITORI • art. 31 de la Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de hombres y mujeres, al señalar que: • “Artículo 31. Políticas urbanas, de ordenación territorial y vivienda. • 1. Las políticas y planes de las Administraciones públicas en materia de acceso a la vivienda incluirán medidas destinadas a hacer efectivo el principio de igualdad entre mujeres y hombres. • Del mismo modo, las políticas urbanas y de ordenación del territorio tomarán en consideración las necesidades de los distintos grupos sociales y de los diversos tipos de estructuras familiares, y favorecerán el acceso en condiciones de igualdad a los distintos servicios e infraestructuras urbanas. • 2. El Gobierno, en el ámbito de sus competencias, fomentará el acceso a la vivienda de las mujeres en situación de necesidad o en riesgo de exclusión, y de las que hayan sido víctimas de la violencia de género, en especial cuando, en ambos casos, tengan hijos menores exclusivamente a su cargo. • 3. Las Administraciones públicas tendrán en cuenta en el diseño de la ciudad, en las políticas urbanas, en la definición y ejecución del planeamiento urbanístico, la perspectiva de género, utilizando para ello, especialmente, mecanismos e instrumentos que fomenten y favorezcan la participación ciudadana y la transparencia. “

PROJECTE DE LLEI DEL DRET A L´HABITATGE: ARTS. 45 I SS. • b) La discriminació indirecta, que es donarà quan una • disposició normativa, un pla, una clàusula convencional • o contractual, un pacte individual, una decisió unilateral, • un criteri o una pràctica aparentment neutres • ocasionin un desavantatge particular a una persona respecte • d’altres en el seu exercici del dret a l’habitatge. • No existeix discriminació indirecta quan les actuacions • es poden justificar objectivament i raonablement amb • una finalitat legítima i els mitjans per a l’assoliment • d’aquesta finalitat siguin adequats i necessaris. • c) L’assetjament, considerat com tota conducta que, • mitjançant actuacions o omissions diverses o que actuï • amb abús de dret, tingui per objectiu pertorbar la persona • assetjada en l’ús pacífic del seu habitatge creant • un entorn hostil, ja sigui en l’aspecte material o en el • social o personal, amb la finalitat última de forçar • l’adopció d’una decisió no volguda sobre el dret que • empara la seva ocupació. L’assetjament constitueix discriminació • als efectes d’aquesta Llei • (TIPIFICACIÓ COM A INFRACCIÓ).

En aquest sentit, l´informe Diversity and Equality in Planning assenyala que “les polítiques de planejament que no tenen en compte les concentracions espacials de persones amb característiques compartides probablement reflecteixen i perpetuen discriminacions institucionals. Un exemple seria la insensibilitat a les necessitats de la població creixent musulmana de llocs per a més mesquites a prop de les seves llars i llocs de treball (pàgina 32 ). • UN EXEMPLE DE CONTROL JUDICIAL A ESPANYA DE LA SEGREGACIÓ: LA STS DE 2003.

IV. LES ACCIONS POSITIVES: LES PERSONES I EL TERRITORI • AFFIRMATIVE ACTION. (PER EX. IMMIGRANTS ALS EQUIPS PLANIFICADORS, HARRY SMITH). • DISCRIMINACIÓ= • TRACTAR DESIGUAL EL QUE ÉS IGUAL, SENSE UNA JUSTIFICACIÓ AMPARABLE PER L´ORDENAMENT JURÍDIC • TRACTAR IGUAL EL QUE ÉS DESIGUAL (IGUALTAT-DIVERSITAT, JOAN SUBIRATS).

ART. 9.2 CE, SSTC (DISCAPACITAT, GÈNERE), ART. 4.2 EAC 2006: Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat.

ACCIONS POSITIVES • DIRECTIVES COMUNITÀRIES • LLEI ESTATAL JA ESMENTADA DE 2003 • “Artículo 30. Medidas de acción positiva en relación con el origen racial o étnico. • Para garantizar en la práctica la plena igualdad por razón de origen racial o étnico, el principio de igualdad de trato no impedirá que se mantengan o se adopten medidas específicas a favor de determinados colectivos destinadas a prevenir o compensar las desventajas que les afecten por razón de su origen racial o étnico. “ • EXEMPLE LLIBERTAT RELIGIOSA (I. PERRAMÓN).

TORNEM AL TERRITORI • PROJECTE DE LLEI DEL DRET A L´HABITATGE (ARTS. 45, I ALTRES). • ALTRES SUPÒSITS JA EXISTENTS: • ART. 47 EAC 2006: • Els poders públics han de facilitar l'accés a l'habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d'habitatge públic i d'habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats.

LLEI DE BARRIS I IMMIGRACIÓ: UNA RELACIÓ OCULTA PEL TERRITORI? (O. NEL.LO) • NORMATIVA DÁJUTS AL LLOGUER PER A COL.LECTIUS EN DIFICULTAT: ESPECÍFIC ESMENT DE LA IMMIGRACIÓ.( R. PLANDIURA) • AULES DÁCOLLIDA • LLEI ORGÀNICA 2/2006, DÉDUCACIÓ

Artículo 80. Principios. • 1. Con el fin de hacer efectivo el principio de igualdad • en el ejercicio del derecho a la educación, las Administraciones • públicas desarrollarán acciones de carácter • compensatorio en relación con las personas, grupos y • ámbitos territoriales que se encuentren en situaciones • desfavorables y proveerán los recursos económicos y los • apoyos precisos para ello. • 2. Las políticas de educación compensatoria reforzarán • la acción del sistema educativo de forma que se eviten • desigualdades derivadas de factores sociales, económicos, • culturales, geográficos, étnicos o de otra índole.

Art. 81.2: • Corresponde a las Administraciones educativas adoptar medidas singulares en aquellos centros escolares o zonas geográficas en las cuales resulte necesaria una intervención educativa compensatoria.

Artículo 83. Becas y ayudas al estudio. • 1. Para garantizar la igualdad de todas las personas en el ejercicio del derecho a la educación, los estudiantes con condiciones socioeconómicas desfavorables tendrán derecho a obtener becas y ayudas al estudio.

DISTINCIÓ ENTRE • AFFIRMATIVE ACTION A L´AMERICANA: CRÍTIQUES POSSIBLES RELATIVES A ESTIGMATITZACIÓ • ACCIONS POSITIVES TERRITORIALS (EXEMPLE FRANCÉS DE LES ZEP): CRÍTIQUES POSSIBLES RELATIVES A INSUFICIÈNCIA I A ESTIGMATITZACIÓ • POSSIBLE COMBINACIÓ D´AMBDUES?

George ORWELL • «TODOS LOS ANIMALES SON IGUALES. PERO ALGUNOS ANIMALES SON MÁS IGUALES QUE OTROS». • Animal Farm, cuando en el Capítulo X se expone el único final mandamiento de la granja.

DRET A LA IGUALTAT, SEGREGACIÓ, SERVEIS PÚBLICS I CIUTAT CONCLUSIONS?