270 likes | 392 Views
Patronat del Montgrí: àmbit i tipología de gestió. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Patronat del Montgrí i l’arxipèlag de les Medes. Índex. 1.- Àmbit físic: l’Espai d’Interès Natural El Montgrí 2.- Marc legal i administratiu
E N D
Patronat del Montgrí: àmbit i tipología de gestió Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Patronat del Montgrí i l’arxipèlag de les Medes
Índex 1.- Àmbit físic: l’Espai d’Interès Natural El Montgrí 2.- Marc legal i administratiu 3.- El Patronat del Montgrí: Marc competencial i dependència estructural 4.- Àmbits de gestió 5.- Actuacions concretes de gestió: exemples 6.- Litoral
1.- Àmbit físic: l’Espai d’Interès Natural El Montgrí • Segons Pla Especial de Delimitació Definitiva (febrer 2000) • 3768.1 Ha terrestres • Superfície: 4763 Ha • 994.9 Ha marines
2.- Marc legal i administratiu Actualment l’espai no gaudeix de cap figura de protecció especial No disposa de planejament Llei 12/1985, de 13 juny, d’espais naturals Decret 328/1992, de 14 de desembre, d’aprovació del PEIN
Resolució de 14 de febrer del 2000, d’aprovació definitiva del Pla Especial de Delimitació Definitiva Divisió de la propietat: Pública: Ajuntament de Torroella de Montgrí: Forest Muntanya Gran Generalitat de Catalunya: Forest Duna Continental Privada Privada
3.- El Patronat del Montgrí: Marc competencial i dependència estructural • Òrgan creat l’any 2000 amb la finalitat de col·laborar en la reordenació, conservació i protecció • Dependència estructural i finançament: DMAH, Direcció General del Medi Natural
Funcions: Fer propostes de reordenació en el marc de la llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals Vetllar per la coordinació en la gestió i per la conservació sostenible Proposar mesures per la conservació i defensa dels valors naturals Promoure activitats per l’estudi i divulgació dels valors de l’espai Informar sobre plans i normes o aspectes referents a la protecció quan ho requereixin els organismes competents
4.- Àmbits de gestió • Només els derivats de les competències esmentades • Estructuració anual concretada en un programa d’actuacions
Cada programa s’estructura en diferents àrees de gestió: 1.- Direcció 2.- Infrastuctures i serveis 3.- Patrimoni natural 4.- Educació ambiental, divulgació, ús públic i gestió de la documentació.
5.- Actuacions concretes de gestió: exemples 5.1.- Direcció: Gestió d’informes Proposta de reordenació de l’espai Relacions de coordinació i col·laboració a nivell local Exemple: signatura d’un conveni de col·laboració entre les dues administracions.
5.3.- Patrimoni natural: • Recull i anàlisi de la informació existent, detecció de mancances i promoció de la recerca dirigida a les deficiències, en cadascun dels àmbits del patrimoni natural Exemples: - Gea - Fauna - Hàbitats
Estudi de les comunitats ornítiques A partir dels resultats obtinguts amb el cens de les quadrícules podem veure la distribució d’abundàncies general i de la riquesa específica. La màxima abundància es troba a les Illes Medes degut a la colònia de Gavians argentats (Larus cachinnans). Fig. ---: distribució del nombre d’ocells a la unitat Montgrí-Medes. En base als ocells detectats en el cens per quadrícula 1x1 (n mínim=25; n màxim=2067). El nombre d’exemplar correspon a la suma de les dues visites.
El PEIN del Montgrí té una superfície de 4763 Ha, d'aquesta 3768.1 Ha són terrestres i 994.9 Ha són marines. De la superfície terrestre, inclosa en el PEIN, un 41.2 % (1552.22 ha) es troba recoberta per hàbitats d'interès comunitari (4.2% (157.4 ha) són prioritaris i el 37% (1394.82 ha) no són prioritaris).
5.4.- Educació ambiental, divulgació, ús públic i gestió de la documentació - Promoure la recerca a l’espai: col·laboració amb les Beques Joan Torró i Cabratosa • - Serveis educatius a la població adulta i escolar
6.- Litoral • Objectiu principal: • - Obtenir informació suficient per la diagnosi del patrimoni natural i per a la gestió posterior
Recull i anàlisi de la informació existent i detecció de mancances Promoure recerca aplicada a la gestió Iniciar el mapa bionòmic de la costa i incorporar la informació resultant en un GIS Estudi sobre la freqüentació de la costa Diagnosi sobre l’estat de les comunitats submarines i establiment d’un mètode pel seu seguiment i monitoratge