1 / 19

Aparcaments de rotació a Sabadell

Aparcaments de rotació a Sabadell. Albert Beltran Tinent d’alcalde de Comerç i Turisme i de Relacions Ciutadanes Ajuntament de Sabadell Badalona, 1 de desembre de 2005. Principals zones comercials de Sabadell. Eix Macià CREU ALTA. Av. Matadepera CA N’ORIAC. Rambla CENTRE.

eryk
Download Presentation

Aparcaments de rotació a Sabadell

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Aparcaments de rotació a Sabadell Albert Beltran Tinent d’alcalde de Comerç i Turisme i de Relacions Ciutadanes Ajuntament de Sabadell Badalona, 1 de desembre de 2005

  2. Principals zones comercials de Sabadell Eix Macià CREU ALTA Av. Matadepera CA N’ORIAC Rambla CENTRE Av. Barberà CREU BARBERÀ

  3. La necessitat d’aparcaments. Antecedents • Sabadell l’any 1999 comptava amb 2.332 places d’aparcament (20% eren de concessió pública) en 12 pàrkings: • 10 ubicats al Centre • només 4 disposaven de més de 100 places (2 al Centre) • Encara faltava per peatonalitzar una part important del centre de la ciutat. • Les necessitats d’aparcaments es van reflectir a un estudi. En quant a l’aparcament de rotació, es van definir unes zones d’actuació prioritària, vinculades amb l’activitat comercial i de serveis.

  4. La necessitat d’aparcaments. Antecedents (plànol) Av. Matadepera CA N’ORIAC Pl. A. Marcet CENTRE (nord) Rambla CENTRE (sud) Mercat Central i Fitisa CENTRE Pg. Espronceda CREU BARBERÀ

  5. Impúls als aparcaments de rotació. • De 1999 a 2005 s’han creat al centre 1.051 places d’aparcament en 4 nous grans pàrkings (3 de concessió pública): • MERCAT CENTRAL: 450 places • FITISA: 239 places • IMPERIAL: 256 places • TRES CREUS: 106 places (concessió privada)

  6. Situació 1999. Centre Només hi havia 2 pàrkings amb més de 100 places Pl. Dr. Robert 300 places Pl. Mossèn Geis 185 places Els 8 pàrkings restants eren petits, disposaven de menys de 100 places

  7. Situació actual. Centre TRES CREUS 106 places MERCAT CENTRAL 450 places FITISA 239 places IMPERIAL 256 places

  8. Situació actual. Nord • Creació del primer aparcament a la plaça Farell, amb 218 places

  9. Situació actual. Nord (plànol)

  10. Situació actual. Sud • Creació del primer aparcament al passeig d’Espronceda, amb 258 places

  11. Situació actual. Sud (plànol)

  12. Total de places d’aparcament • Actualment hi ha 3.383 places • En els propers mesos: 3.859 places amb: • Aparcament pl. Farell: 218 places • Aparcament pg. d’Espronceda: 258 places • Més 1.494 places d’aparcament en z. blava • TOTAL: 5.353 places

  13. Properes actuacions • Centre • Plaça de l’Alcalde Marcet (en estudi) • Tres Creus (ampliació en estudi) • Nord • Plaça Farell (ampliació s’hi ha + demanda) • Sud • Passeig d’Espronceda (ampliació s’hi ha + demanda)

  14. Properes actuacions (plànol) PLAÇA A. MARCET PLAÇA FARELL TRES CREUS PASSEIG D’ESPRONCEDA

  15. L’aparcament vinculat a l’activitat econòmica Les següents dades corresponen als dos aparcaments públics més grans, situats al Centre: Mercat Central i Dr. Robert).Els altres o bé porten poc temps d’activitat i no es tenen les dades o bé són privats. Es pot apreciar la forta influència del factor comercial en l’ús que se’n fa:

  16. La implicació dels comerciants El paper dels comerciants ha estat clau. Les següents dades ens mostren la magnitud d’aquesta implicació. Hores d’aparcament distribuïdes gratuïtament • per Comerç Centre: • Any 1997: 12.000 • Any 2005: 50.000 • per l’Associació de Comerciants del Mercat Central: • Any 1999: 25.000 • Any 2005: 75.000

  17. El model de Sabadell (I) • El model seguit a Sabadell es caracteritza per: la recerca activa d’operadors privats per construir i explotar el servei, la facilitació del subsòl públic per un període el suficientment llarg com per amortitzar la inversió (40-50 anys), altres facilitats, com la col·laboració en la urbanització dels carrers (p.e. Pg. d’Espronceda) o en els cànons a l’explotació. • Aprofitament dels PERI’s en els llocs on cal aparcament per la seva construcció, per part de la iniciativa privada.

  18. El model de Sabadell (II) Avantatges: • S’aconsegueix construir els aparcaments sense que l’Ajuntament hagi de dedicar fons a la inversió, que es poden destinar a d’altres inversions on la iniciativa privada no entra. • El risc de l’explotació l’assumeix la concessionària. Inconvenients: • És possible que hi hagi algun punt on s’hagin de dedicar molts esforços per convèncer la iniciativa privada de la bondat de la inversió, però els resultats ens fan ser optimistes (només queda una zona comercial on es necessita l’aparcament segons les necessitats detectades).

  19. Gràcies per la vostra atenció Albert Beltran Tinent d’alcalde de Comerç i Turisme i de Relacions Ciutadanes Ajuntament de Sabadell

More Related