1 / 56

MARC GENERAL DEL SECTOR ENERGÈTIC

MARC GENERAL DEL SECTOR ENERGÈTIC. El consum d’energia augmenta contínuament, a totes les escales territorials Gran dependència de l’exterior La generació amb energies renovables creix , però a menor ritme que el consum Creixement dels canvis tecnològics

fabienne
Download Presentation

MARC GENERAL DEL SECTOR ENERGÈTIC

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. MARC GENERAL DEL SECTOR ENERGÈTIC • El consum d’energia augmenta contínuament, a totes les escales territorials • Gran dependència de l’exterior • La generació amb energies renovables creix, però a menor ritme que el consum • Creixement dels canvis tecnològics • Sector en transició cap a una liberalització completa • Marc competencial distribuït entre diferents nivells de govern

  2. REPERCUSSIÓ A LES CIUTATS: EL PAPER DELS GOVERNS LOCALS (I) Un 75% de l’energia en l’àmbit mundial es destina a mantenir la complexa organització de les ciutats El model energètic actual, juntament amb l’impacte ambiental que inclou, exigeix una implicació de l’administració local

  3. REPERCUSSIÓ A LES CIUTATS: EL PAPER DELS GOVERNS LOCALS (II) • El govern local té una evident implicació com a gestor i legislador en matèria energètica, però també pot ser innovador, iniciador, planificador i promotor • Actualment, l’administració local pot tenir un paper rellevant adoptant una postura activa i dinàmica, sense necessitat de ser directament el subministrador d’energia

  4. LA TRIPLE FUNCIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL • Consum: Com a consumidor, gestor i promotor d’eficiència de la fàbrica urbana i defensor dels interessos d’altres consumidors. • Distribució: Marcant la qualitat del servei • Generació: Especialment, mitjançant la promoció d’energies renovables o valorització energètica dels residus

  5. EVOLUCIÓ DE LES ESTRATÈGIES DE L’AJUNTAMENT (I) • Inversions municipals i emblemàtiques • Estalvi energètic als edificis municipals • Energia solar tèrmica i fotovoltaica en edificis emblemàtics, escoles i poliesportius • L’actuació del Patronat Municipal de l’habitatge: els plecs de condicions i els habitatges de les vores

  6. EVOLUCIÓ DE LES ESTRATÈGIES DE L’AJUNTAMENT (II) • Polítiques de promoció • Incentius fiscals • Subvencions • Campanya d’informació i sensibilització • Actuacions normatives • Ordenança de captació solar tèrmica • Pla especial d’infraestructures de Poble Nou

  7. EVOLUCIÓ DE LES ESTRATÈGIES DE L’AJUNTAMENT (III) • Pla Energètic de la Ciutat de Barcelona • Agència Local d’Energia

  8. Pla d’Acció per a l’estalvi d’energia i la reducció de les emissions a l’atmosfera gener 2002

  9. OBJECTIUS DEL PLA ENERGÈTIC (1/4) • Conèixer les necessitats energètiques de la ciutat • Per definir els programes d’actuació • Per garantir el seu desenvolupament i la qualitat de vida de la ciutadania

  10. OBJECTIUS DEL PLA ENERGÈTIC (2/4) • Estimular la reducció en el consum energètic a) Promoció de tecnologies més eficients b) Promoció de bones pràctiques c) Aprofitar l’energia residual per produir energia d) Apropar la producció d’energia allà on es consumeix e) Centralització de la producció

  11. OBJECTIUS DEL PLA ENERGÈTIC (3/4) • Disminuir l’impacte negatiu sobre el medi ambient Promoció d’energies renovables SOLAR BIOGAS

  12. OBJECTIUS DEL PLA ENERGÈTIC (4/4) • Impulsar la millora del servei energètic Plà d’Acció per a la millora d’Infraestructures i de la qualitat del servei elèctric

  13. PLA DE MILLORA ENERGÈTICA A BARCELONA Estudi de Base i Diagnosi de la situació Energètica a Barcelona (EDEB) Pla d’Acció per a l’estalvi d’energia i la reducció de les emissions a l’atmosfera (PAE) Pla d’Acció per a la millora de la qualitat del Servei Elèctric (PASE)

  14. ESTUDI DE BASE I DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ ENERGÈTICA A BARCELONAEDEB

  15. DIAGNOSI Anàlisi dels següents sectors: Residencial Edificis i instal.lacions públiques Xarxes Serveis i Centres Comercials Oficines Transport Residus

  16. ESTUDIS SECTORIALS Els estudis Sectorials ESTABLEIXEN: 90,5% del consum energètic total 74% dels elements arquitectònics de la ciutat [superficialment]. ESTUDIS SECTORIALS Per a l’anàlisi territorial dels consums als edificis s’ha fet un ús intensiu del SIG (Sistema d’InformacióGeogràfica) que va ser de gran utilitat per als càlculs i l’anàlisi de dades.

  17. electricitat petroli gas canalitzat EVOLUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC EVOLUCIÓ DEL CONSUM 25000,00 20000,00 15000,00 consum [TJ] 10000,00 5000,00 0,00 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000

  18. CONSUM D’ENERGIA FINAL Consum d'energia final a Barcelona 1999 (50,78 PJ) Consum d'energia final per sectors 1999 (50,78 PJ)

  19. ENERGIA PRIMÀRIA i ENERGIA FINAL • Recursos naturals: • Combustibles fòssils • Hidràulica • Solar • Etc. • Energia útil: • Electricitat • Gas natural, GLP • Benzina, Gasoil • Etc. Transformació (pèrdues) Consum a Barcelona BCN = 92,5 PJ BCN = 50,78 PJ

  20. CONSEQÜÈNCIES MEDIAMBIENTALS (1) L’emissió dels gasos d’efecte hivernacle procedents de l’ús d’energia i tractament de residus l’any 1999 va ser de4.732.360 tones de CO2 equivalent: • 3,14 tCO2 equivalent per càpita (segons el mix elèctric català) • 4,4 tCO2 equivalent per càpita (segons el mix elèctric espanyol) AVALUACIÓ MEDI AMBIENTAL

  21. CONSEQÜÈNCIES MEDIAMBIENTALS (2) Distribució de Gasos d’efecte hivernacle –GHG- per sectors: • 26% és degut a les emissions de l’abocador de Garraf, • 25,5% s’associa amb el sector transport, • 19% a l’habitatge, • 7,5% al sector terciari, • 7% al RSU tractats a la planta de valorització energètica a St. Adrià, • 15% que resta ve d’altres activitats. AVALUACIÓ MEDI AMBIENTAL

  22. Klima Bündis (2010) Heidelberg (2005) EMISSIONS DE BARCELONA Contaminants d’efecte hivernacle Tendència desitjable AVALUACIÓ MEDIAMBIENTAL

  23. QUÈ FAN ALTRES CIUTATS? Reducció dels gasos d’efecte hivernacle tn CO2eq/càp 9,2 -> 7,94 11,3 -> 10,8 6,12 -> 5,8 14,33 -> 14,06 16,2 -> 8,95 3,14 (4,4 Mix espanyol) • Berlín 1990-97 -14% • Hanover 1990-97 -5,1% • Munich 1987-1994 -5,3% • Frankfurt 1987-1995 -1,7% • Leipzig 1990-1998 -40,5% • Barcelona

  24. AVALUACIÓ MEDIAMBIENTAL (1) EMISSIONS DE CO2 equivalent – COMPARACIÓ amb ALTRES CIUTATS • Barcelona es situa entre les ciutats europees de grandària similar, o del món occidental en general, amb menors emissions per càpita. AVALUACIÓ MEDIAMBIENTAL

  25. AVALUACIÓ MEDIAMBIENTAL (2) Aquestes baixes emissions de CO2 equivalent es deuen a diferents fets: • Un clima benigne • Un mix elèctric amb relativament poca implicació de fonts fòssils • Una ciutat compacta amb molta densitat de població i activitats per unitat de territori • Ús extens de gas Natural dins la ciutat. AVALUACIÓ MEDIAMBIENTAL

  26. PLA D’ACCIÓ PER A L’ESTALVI D’ENERGIA I LA REDUCCIÓ DE LES EMISSIONS A L’ATMOSFERA PAE Projectes

  27. RESUM PROJECTES PMEB PROJECTES - PMEB

  28. VALORACIÓ d’ESCENARIS (1) Escenari TENDENCIAL vs ACCIÓ CONSUMS ENERGÈTICS

  29. ESCENARIS I TENDÈNCIES (1)

  30. VALORACIÓ d’ESCENARIS (2) Escenari TENDENCIAL vs ACCIÓ EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE

  31. ESCENARIS I TENDÈNCIES (2) - -

  32. VALORACIÓ d’ESCENARIS (5) Escenari d’ACCIÓ - [ H ] La previsió del pla per a l’any 2010 es pot quantificar en la següent aportació d’energies renovables: • la generació elèctrica de 341.800 GJ/any a partir de biogàs • la generació elèctrica de 58.000 GJ/any amb tecnologia fotovoltaica, amb una potència pic de 14,14 MW. Potència actual:150KW. Increment d’un 10.000% • implantació de 96.300 m2 de captadors solars tèrmics amb una generació tèrmica de 280.000 GJ/any. M2 actuals: 6.321.Increment d’un 2000% Amb aquestes instal·lacions Barcelona es convertiria en una de les ciutats amb més energia solar aprofitada, Total de 679.800 GJ/any de fons renovables any 2010. Equival al consum total d’energia (transport inclòs) d’un municipi de 20.000 habitants.Situació actual: 2.000GJ/any

  33. PRESSUPOST I IMPACTE ENERGÈTIC • PLA ACCIÓ ESTALVI ENERGIA I REDUCCIÓ EMISSIONS • Pressupost 2010 111.125 M/ptes • Inversió municipal 22.914 M/ptes • Estalvi energia 2.053.000 GJ/any • Reducció emissions 142.899 Tn CO2 eq • PROJECTES RELACIONATS: ECOPARCS + PDI • Pressupost 2010 562.903 M/ptes • Inversió pública 560.774 M/ptes • Estalvi energia 695.267 GJ/any • Reducció emissions 1.082.595 Tn CO2 eq. La diversitat dels actors energètics • Un dels objectius de la liberalització és l’augment del nombre d’actors energètics La tendència actual fa preveure una concentració financera que suposarà passar d’una situació de monopolis públics a una situació de oligopolis privats. Això seria una contradicció amb els objectius comunitaris. • Es necessari assegurar que les companyies realitzin el manteniment i millora de les infrastructures de transport i distribució. Si no es poden produir efectes negatius: problemes en la qualitat del subministrament i pujada dels preus a mig termini motivat per la ineficiència del sistema • Davant aquesta contradicció i alarma cal que la directiva permeti: • la planificació local de les xarxes energètiques • que les companyies facilitin la informació de consums i producció a nivell territorial i sectorial que permetin la presa de decisions per part de les autoritats locals i regionals

  34. INSTRUMENTS PER A LA SEVA APLICACIÓ Agència Local d’Energia de Barcelona integrada per: • Ajuntament de Barcelona • EMMA (Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus) • ICAEN (Institut Català d’Energia de la Generalitat de Catalunya) • IDAE (Ministerio de Ciencia y Tecnologia) • Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) • Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

  35. PLA ENERGÈTIC DE BARCELONA Seminari Canvi climàtic i polítiques públiques 4 d’octubre de 2002

  36. SECTOR HABITATGE (1) CONSTRUCCIÓ NOVA • es preveu fabricar uns 3,9 milions de m2 de sostre d’habitatge fins al 2010; • gran potencial d’estalvi per vies de regulació. • la demanda de refrigeració en habitatge de nova construcció puja; • un potencial increment de consum d’electricitat que s’hauria d’evitar. • l’Ordenança solar va ser molt encertada; • s’ha de dotar d’instruments de seguiment per reforçar la seva aplicació. ESTUDIS SECTORIALS - HABITATGE

  37. SECTOR HABITATGE (2) CONSTRUCCIÓ EXISTENT • Barcelona té un gran parc d’edificis fets • Millora de l’habitatge existent és fonamental per aconseguir la reducció de la despesa energètica. • Cal introduir criteris d’eficiència energètica a la rehabilitació d’edificis existents. • Mesures principals : • millora de tancaments exteriors (finestres i portes) i aïllament de façanes. • implantació de calderes i enllumenat de baix consum. ESTUDIS SECTORIALS - HABITATGE

  38. SERVEIS MUNICIPALS (1) Consum elèctric i de gas 679 TJ l’any. Un 1,34% del total de la ciutat. • Elèctric- un 3,4% del consum elèctric de la ciutat • Gas- un 1,29% del consum de gas natural la ciutat En termes del consum final d’energia el consum més alt en: • enllumenat públic un 43% • escoles públiques un 20% • centres i pavellons poliesportius un 7% • semàfors un 7% • oficines i centres socioculturals un 7% ESTUDIS SECTORIALS – S. MUNICPALS

  39. SERVEIS MUNICIPALS (2) Cal seguir amb els programes de: • millora de la eficiència • canvi dels semàfors a LED’s, • canvi de lluminàries i làmpades, • actualització d'instal·lacions per complir noves normatives (com per exemple la de contaminació lumínica) • Es detecta un potencial considerable d’estalvi per la renovació d'instal·lacions, i millora de gestió, mitjançant contractes tipus Contractació del Rendiment Energètic – Energy Pools ESTUDIS SECTORIALS - S. MUNICPALS

  40. SECTOR TERCIARI • Necessitat de revisar les normatives de construcció per als diferents tipus d’edificis de serveis. • Superfícies de vidre d’importants dimensions. • Fixar el rati de pèrdues màxim de la superfície de vidre i factor solar. • Sistemes de gestió que incorporen mesures d’estalvi com per exemple detectors de presència. • Zonificació d'instal·lacions d’enllumenat i aire condicionat i en funció de la orientació de l’edifici i el programa funcional. • Introducció de sistemes més eficients, com la cogeneració • Necessitat de una variació de l’Ordenança Solar actual; legislant la instal·lació de sistemes fotovoltaics en algunes tipologies d’edificis terciaris de nova construcció. ESTUDIS SECTORIALS - TERCIARI

  41. SECTOR XARXES (1) La complementarietat i compatibilitat de les xarxes elèctriques, de gas i de climatització és de caràcter crucial per aconseguir un sistema d’una alta fiabilitat i un bon rendiment energètic. La xarxa de gas ha donat una cobertura apreciable a Barcelona, i ha de seguir cobrint les noves demandes de les àrees de Barcelona de nou desenvolupament, amb l’aparició de nou serveis, com els lligats a la centrals de climatització, cogeneració, etc... Les xarxes de climatització centralitzada presenten l’oportunitat d’oferir nous serveis, més eficients, i de major qualitat a les zones del 22@ i Fòrum 2004, i més endavant possiblement en altres zones d’alta concentració de la demanda com Sagrera, Zona Franca, Ciutat Judicial, etc., ESTUDIS SECTORIALS - XARXES

  42. SECTOR XARXES (2) L’anàlisi de la situació de la xarxa elèctrica, els serveis que ofereix, i les previsions de la demanda, donen indicacions d’una qualitat i cobertura millorables i alerten sobre certs punts de risc. • Cal definir i fixar els objectius per Barcelona i tenir la informació de forma sistemàtica i periòdica. S’ha vist que el TIEPI (interrupció de servei temporal) és molt heterogeni i elevat (diferencies entre la xarxa procedent de diferents companyies). Això significa que alguns barris gaudeixen de servei correcte, però d’altres el tenen irregular. • És necessària una millora de la qualitat de subministrament i distribució. ESTUDIS SECTORIALS - XARXES

  43. SECTOR TRANSPORT • Sector amb consum i emissions de les més considerables • El transport públic col·lectiu gasta un 8,9% de l’energia dedicada al transport per realitzar un 48% de desplaçaments, la resta: cotxe privat, motos, camions i furgonetes gasten el 91,1% de l’energia per fer un 51,9% de desplaçaments; si d’aquest grup s’exclou el transport de mercaderies, s’obté que els cotxes privats i les motos consumeixen el 60,5% del total d’energia dedicada al transport. • Cal potenciar el transport públic i intensificar la redistribució de l’espai de la via pública afavorint els vianants i la bicicleta. • S’han d’incorporar també noves tecnologies i sistemes al transport públic (sistema de recuperació de l’energia de frenada pel metro i el gas Natural en autobusos). • L’Estalvi energètic que suposen les actuacions del PDI s’ha avaluat en 695.267 GJ/any al 2010 per la ciutat de Barcelona. ESTUDIS SECTORIALS - TRANSPORT

  44. SECTOR RESIDENCIAL • Calderes d’alt rendiment en habitatges • Millora de fusteries i vidres de les finestres • Millora en els aïllaments dels habitatges actuals • Enllumenat de baix consum en habitatges i bones pràctiques d’ús • Revisió dels estàndards energètics en la construcció d'obra nova i rehabilitació integral en habitatges • Millora de l’eficiència energètica en edificis residencials • Adequació de la massa tèrmica en habitatges nous PROJECTES - PMEB

  45. SECTOR EDIFICIS i INSTAL·LACIONS PÚBLIQUES EXT. • Concessió d'instal·lacions de servei energètic en edificis públics -Energy Pools- • Substitució de lluminàries d'enllumenat públic • Semàfors de LEDs i millora de l'eficiència energètica en senyalització • Millorar i actualitzar la gestió energètica de l'enllumenat i edificis públics • Energia Fotovoltaica a les escoles • Programes de gestió energètica a escoles i universitats • Estàndards en edificis i instal·lacions municipals • Millores en instal·lacions ornamentals PROJECTES - PMEB

  46. SECTOR XARXES • Xarxa urbana de climatització Fòrum 2004 • Planta Fotovoltaica del Fòrum2004 • Xarxa urbana de climatització 22@ • Aprofitament del fred generat a la regasificadora del port per climatització PROJECTES - PMEB

  47. SECTOR SERVEIS i COMERCIAL • Cogeneració a poliesportius • Cogeneració a edificis comercials de més de 3.500 m2 • Cogeneració a grans Hotels i Clíniques • Sistemes fotovoltaics per grans comerços i altres serveis de més de 3.500 m2 • Sistemes de captació solar per ACS a poliesportius • Sistemes solars de mitja temperatura per calefacció i refrigeració en superfícies Comercials • Revisió dels estàndards energètics en la construcció d'obra nova i rehabilitació integral en comerços PROJECTES - PMEB

  48. SECTOR OFICINES • Cogeneració a edificis d'oficines de més de 4.000 m2 • Sistemes fotovoltaics per oficines majors de 1.500 m2 a Barcelona • Sistemes solars de mitja temperatura per calefacció i refrigeració d'oficines • Adequació de la massa tèrmica en noves oficines • Revisió dels estàndards energètics en la construcció d'obra nova i rehabilitació integral en oficines PROJECTES - PMEB

  49. SECTOR TRANSPORT • Gestió mediambiental del trànsit a Barcelona i Desenvolupament d'un simulador (per aquest propòsit) • Implantació de Vehicles amb energies més eficients i més netes • Potenciació del caminar i de la bicicleta com a mode de transport • Estàndards en flotes Municipals PROJECTES - PMEB

More Related