10 grans àmbits d’avenç social i nacional

1. Anàlisi comparativa deltext aprovat pel Congrés i l’Estatut vigent10 grans àmbits d’avenç social i nacional

2. 10 grans àmbits d’avenç social i nacional 2

3. 1. Reconeixement de la identitat nacional de Catalunya, dels seus símbols i drets històrics • Parla de Catalunya com a “nacionalitat”. (art. 1) • “Els poders de la Generalitat emanen de la Constitució, del present Estatut i del poble” (art. 1.3) • Al Preàmbul: “El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit de forma àmpliament majoritària, a Catalunya com a nació. La Constitució espanyola, en el seu article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.” A l’article 1 es manté el contingut de l’Estatut actual. • Refereix els poders de la Generalitat només al poble de Catalunya: “Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya (...)” (art. 2.4) 3

4. 4

5. 5

6. 2. Major reconeixement per al català i més instruments per a la seva normalització • El català aconsegueix gaudir del mateix tractament que el castellà: “Totes les persones tenen dret a utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunyael dret i el deure de conèixer-les” (art. 6.2) • Es recull la competència exclusiva en llengua pròpia (art. 143) • “La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d’arribar a llur igualtat plena (...)” (art. 3.3) • No existeix un article específic que atorgués aquesta competència 6

7. “La Generalitat prendrà les mesures necessàries per assegurar llur coneixement” (art. 3) 7

8. No diu res sobre la necessitat de coneixement de la llengua catalana. Només s’afirma que serà “un mèrit preferent l’especialització en dret català” (art. 23) 8

9. 3. Drets, deures i principis rectors Per primera vegada a l’Estatut s’estableix un llistat de drets, deures i principis rectors, el que suposa definir el model de país que volem: un país avançat social i políticament, que pretén garantir el benestar del conjunt de la ciutadania des de tots els punts de vista. Hi ha 21 articles que contemplen drets i deures. • En l’àmbit civil: • Drets dels menors (art. 17) • Drets de les dones (art. 19) • Dret a viure amb dignitat el procés de la mort (art. 20) • En l’àmbit social, polític i de l’administració • Drets i deures en l’àmbit de l’Educació (art. 21) • Drets en l’àmbit laboral (art. 25) • Drets i deures en l’àmbit amb relació al medi ambient (art. 27) • Drets en l’àmbit polític i de l’administració (art. 29, 30 i 31) • Drets i deures lingüístics 9

10. Hi ha 14 articles que contemplen principis rectors. • Perspectiva de gènere (art. 41) • Cohesió i benestar socials (art. 42). • Foment de la participació (art. 43) • Àmbit socioeconòmic (art. 45) • Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial (art. 46) • Habitatge (art. 47). • Memòria històrica (art. 54). • (...) 10

11. 2. S’estableixen mecanismes de garantia dels drets estatutaris front als poders públics (tots ells). Això comporta que no quedin en meres declaracions d’intencions, sinó que s’hagin de prendre les accions oportunes per fer-los efectius. • Consell de Garanties Estatutàries (ara Consell Consultiu): Per a la defensa d’aquests drets front el poder legislatiu. (art. 38.1)Els seus dictàmens són vinculants. • Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a la que es poden recórrer els actes que vulneren els drets que es reconeixen en aquest títol (art. 38.2). Per a la defensa d’aquests drets front l’executiu i l’administració 11

12. 4. Incorpora noves figures institucionals i reforça d’altres ja presents 12

13. 5. Incorpora el món local, li atorga més competències i posa les bases de la nova organització territorial de Catalunya • Incorpora el món local a l’Estatut (hi ha tot un capítol, el VI del Títol II, dedicat a aquesta matèria) promovent una relació més directa d’aquest amb la Generalitat. - Garanteix l’autonomia del món local (art. 86).- Garanteix les seves competències (art. 84). Incorpora 14 matèries. • Els hi atorga un major paper polític: Creació del Consell de Governs Locals, òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. Aquest Consell haurà de ser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten les administracions locals. (art. 85) • “La Generalitat de Catalunya estructurarà la seva organització territorial en municipis i comarques” “Així mateix podran ser creades agrupacions basades en fets urbanístics i metropolitans i altres de caràcter funcional i amb fins específics” “Una llei del Parlament regularà l'organització territorial de Catalunya d'acord amb el present Estatut, tot garantint l'autonomia de les diferents entitats territorials.” (art. 5) 13

14. Garanteix el seu finançament. Capítol III del Títol VI (finançament) referit a la hisenda dels governs locals. “Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal” (art. 217) “La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als governs locals (...)”. (art. 219.1) “Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se’ls traspassi o delegui. Tota nova atribució de competències ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris (...)” (art. 219.3) 14

15. 15

16. 6. Introdueix novetats que signifiquen un clar aprofundiment democràtic Significa un clar aprofundiment democràtic. • Possibilitat de crear comissions d’investigació(art. 59.6) • Foment de la participació ciutadana (art. 59.7). • “La llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre homes i dones per a l’elaboració de les llistes electorals” (art. 56.3) • Iniciativa de reforma de l’Estatut d’Autonomia per part de la ciutadania de Catalunya: Poden proposar la reforma de l’Estatut 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret a vot. (art. 222.1) • No diu res 16

17. 7. Ampliació de competències i potestats en matèria de poder judicial • S’enforteix la posició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a darrera instància judicial, reconeixent un llistat de competències més ampli que el 1979 (art. 95) • Es crea el Consell de Justícia de Catalunya (capítol II) • Ampliació de competències de la Generalitat (art. 101 fins el 109) • Institucionailtzació del Fiscal Superior de Catalunya (art. 96) • Només estableix que el TSJC és l’òrgan jurisdiccional en què culminarà l’organització judicial en el seu àmbit territorial i davant el qual s’esgotaran les successives instàncies processals (art. 19) • No existeix • Exerceix aquelles facultats que les lleis orgàniques del poder judicial i del CGPJ reconeguin a l’Estat (art. 18.1) • No diu res 17

18. 8. Més competències • S’amplia directament el ventall de competències amb les que compta la Generalitat. • Exemple: • Immigració (art. 138) • L’article 140.3 preveu que la Generalitat pugui assumir la gestió de ports i aeroports. • 2. Es garanteix el seu contingut front d’interpretacions reduccionistes (blindatge). • Com? • 2.1. Definint el tipus de competències, que són tres: • Exclusives: en les que només la Generalitat té competències (art. 110) • Compartides: en les que es desenvolupen unes bases establertes per llei estatal. (art.111) • Executives: en les que la Generalitat té potestat reglamentària (l’actual Estatut no contempla aquesta possibilitat).(art. 112) • 2.2. Precisant l’abast territorial de les competències (art. 115) • 2.3. Acotant l’abast de les competències estatals de foment. (art. 114) • 2.4. Especificant les submatèries de les competències. • Exemple de noves competències per aquesta via: • Rodalies i trens regionals de RENFE • Educació infantil i política de beques • Protecció del litoral • Inspecció de treball 18

19. Exemple de blindatge: Article 137. Habitatge. 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’habitatge, que inclou, en tot cas: a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial. b) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les Administracions públiques de Catalunya i l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant en relació al sector públic com al privat. c) La promoció pública d’habitatges. d) La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit. e) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció. f) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges. g) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges. h) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació. 2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions dels edificis per a la instal·lació d'infrastructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable respectant la legislació de l’Estat en matèria de telecomunicacions. 19

20. 9. Major paper polític dins l’Estat, en la relació amb altres CCAA, a la Unió Europea i en l’acció exterior. 1. Salt endavant en les relacions bilaterals amb l’Estat, sense perjudici de les relacions multilaterals. • Es dóna rang estatutari a la Comissió Bilateral Generalitat- Estat (art.183). • Participació en els processos de designació de membres d’organismes estatals (TC, CGPJ) i designa representants en altres (Banc d’Espanya, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social ...). (art. 180 i 182) 20

21. 2. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea. Significa un salt enorme i imprescindible, donat que el 1979 Espanya no formava part de la CEE. • Participa directament en les delegacions espanyoles davant de les institucions europees (art. 187.1). • Participa en la formació de posicions de l’Estat (art. 186.1 i .2). • Pot exercir la representació de l’Estat (art. 187.2). • La posició expressada per la Generalitat és determinant per a la formació de la posició estatal si afecta les seves competències exclusives (art. 186.3) • Gestiona els fons europeus en matèries de la seva competència (art. 190.1) 21

22. 3. Impuls de la projecció de Catalunya a l’exterior. • Té la capacitat per a portar a terme les accions amb projecció exterior que es derivin directament de les seves competències. (art. 193.2). • Ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure els seus interessos respectant la competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors. (art. 193.1) • La Generalitat podrà sol·licitar del Govern que integri a les delegacions negociadores a representants de la Generalitat en el procés de negociació dels tractats que afectin directa i singularment a Catalunya. (art. 196.2) • La Generalitat pot sol·licitar al Govern de l’Estat la subscripció de tractats internacionals en matèries de la seva competència (art. 196.3) 22

23. 10. Millor finançament 23

24. Capacitat normativa sobre els impostos cedits i en aquells cedits parcialment (participació en la fixació del tipus impositiu, exencions, reduccions, bonificacions y deduccions). Potestat d’intervenir en la fixació dels elements essencials dels tributs i, especialment, en la determinació del seu tipus impositiu. (art. 203) • S’estableix el percentatge de participació que correspon a la Generalitat. Entre d’altres, el 50% de l’IRPF i l’IVA i el 58% d’Hidrocarburs, tabac, alcohol, cervesa, vi i productes intermitjos. (Disposició addicional 8, 9 i 10) • No existeix capacitat normativa en aquest sentit. • La hisenda de la Generalitat es constitueix amb (...) Els rendiments dels impostos cedits per l'Estat als quals es refereix la Disposició addicional sisena i de tots aquells la cessió dels quals sigui aprovada per les Corts Generals. Un percentatge de participació en la recaptació total de l'Estat per impostos directes i indirectes, inclosos els monopolis fiscals.  (art. 44.3) 24

25. Es preveu la delegació a la Generalitat de la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels impostos cedits per l’Estat (article 46.2). • Crea l’Agència Tributària de Catalunya (art. 204). És la responsable de la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, així com dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat. S’estableix la creació, en el termini de 2 anys, d’un Consorci paritari entre les dues Agències que podrà transformar-se enl’Administració Tributària a Catalunya. (art. 204.2) 25

26. La Generalitat contribueix a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, sanitat i altres serveis socials essencials de l’Estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin arribar a nivells similars en el conjunt de l’Estat, sempre i quan portin a terme un esforç fiscal també similar. Els citats nivell seran fixat per l’Estat. (art. 206.3) • L’aplicació dels mecanismes d’anivellament en cap cas pot alterar la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament.(art. 206.5) • “El principi de solidaritat interterritorial al qual es refereix la Constitució, que s'aplicarà en funció de la relació inversa de la renda real per habitant a Catalunya respecte a la de la resta d'Espanya” (art. 45.1c). • No diu res 26

27. 27

28. L’actual text aprovat pel Congrés dels Diputats representa un avenç profund en l’autogovern de Catalunya des de tots els punts de vista. Catalunya assoleix el nivell d’autogovern més gran de la seva història, superior al que establia l’Estatut de 1979 i de 1932. 28