Registres RDA al catà leg: primer contacte amb el nou codi Secció de Procés Tècnic

1. Registres RDA al catàleg: primer contacte amb el nou codi Secció de Procés Tècnic

2. Introducció Des de ja fa uns quants anys, els acrònims FRBR, FRAD, RDA s’han fet presents entre nosaltres i han creat moltes expectatives, però també molts dubtes entre la comunitat bibliotecària. El juliol de 2010 es va publicar, després de deu anys d’intenses discussions entre la comunitat internacional de catalogadors, el nou codi de catalogació Resource Description and Acces, conegut per les sigles RDA, destinat a substituir les Anglo American Cataloguing Rules (AACR). A partir d’aquí, la Library of Congress edita en el seu web la secció Information and resources in preparation for RDA, on explica el seu procés d’implementació i fixa el 31 de març de 2013 com a data per a crear registres en RDA, i OCLC publica la seva política a seguir envers RDA. A Catalunya, el 30 d'octubre de 2012, la Comissió Assessora de Catalogació de la Biblioteca de Catalunya expressa la voluntat d'adoptar en el futur les RDA (Resource Description and Access), en línia amb les tendències normatives internacionals, quan el context i l'evolució dels programaris utilitzats les suportin.

3. Introducció (2) A l’abril de 2012, es va crear al CBUC un grup de treball, del que la UB forma part, amb l’objectiu d’estudiar les RDA i les seves aplicacions i de fer propostes de treball o marcar tendències a l’hora de crear noves pautes. Atès que la Library of Congress i altres biblioteques nacionals ja estan catalogant amb RDA i des del CCUC copiem els seus registres, aquest grup de treball especialitzat en RDA del CBUC, ha redactat la Guia per la integració de registres RDA en el CCUC, és a dir una guia de convivència de registres RDA al CCUC, fins que no es passi definitivament a RDA.  Aquesta guia s'ha de seguir a l'hora d'adaptar al CCUC els registres creats en RDA per altres fonts externes. L’objectiu d’aquesta sessió és, per tant, presentar aquesta guia, que no implica començar a catalogar en RDA, sinó saber què hem de fer amb els registres RDA que importem de fonts externes, mentre des del grup del CBUC s’estudien les línies a seguir en aquest període de transició al nou codi, necessàriament híbrid. També pretén explicar breument les implicacions del nou codi, i sobretot, el perquè d’un canvi tan complex i revolucionari.

4. Ja no ens serveixen les AACR? Abans d’Internet, la comunitat bibliotecària era la responsable del control bibliogràfic: Objectiu: desenvolupar eines que permetin la organització de la informació per a la seva posterior recuperació i accés. Fonaments: principis i pràctiques implantades a partir dels anys 60 que han facilitat l’intercanvi d’informació i la racionalització dels recursos a través de projectes cooperatius i treball col·lectiu: Los Principios de París, les normes ISBD, el format MARC, i les AACR són eines que es complementen per assolir un objectiu comú: organitzar la informació per a fer-la accessible a la seva comunitat d’usuaris. Amb Internet i el creixement vertiginós de la informació electrònica, les biblioteques han perdut la centralitat del control bibliogràfic Han nascut noves eines tecnològiques i altres estàndards per emmagatzemar, recuperar i accedir als objectes d’informació en un entorn de xarxa, estàndards més vinculats a la tecnologia existent i que provenen d’iniciatives no bibliotecàries com els llenguatges de marca i els esquemes de metadades.

5. Ja no ens serveixen les AACR? (2) Ens trobem amb un nou context patrimonial, tècnic i social que conté una gran diversitat de recursos externs a les biblioteques, bases de dades bibliogràfiques generades per consorcis comercials, col·leccions virtuals compartides, objectes d’aprenentatge dels campus virtuals, i usuaris habituats a interactuar en la xarxa. Les biblioteques han entrat en competició amb organitzacions que tenen objectius diferents als seus i que prometen satisfer les mateixes necessitats dels usuaris de les biblioteques. El MARC i les AACR, tot i haver fet un gran esforç d’adaptació al nou entorn, en realitat són el reflex de les biblioteques dels anys 70 i 80 i van ser pensats pels materials impresos i per usuaris amb determinades necessitats d’informació. No tenen cabuda en el món web. Les metadades utilitzades per a la descripció dels recursos d’informació han d’adequar-se a la nova varietat de suports disponibles i han d’abastar totes les opcions, des de col·leccions digitals fins a paquets multimèdia orientats a l’aprenentatge.

6. Antecedents de les RDA: les datesclau 1997. Celebració a Toronto de la Conferència Internacional sobre Principis i Desenvolupament futur de les AACR, organitzada pel Joint Steering Committee for Development of RDA, on es va plantejar una profunda actualització de la normativa catalogràfica per tal de donar-li abast internacional i coherència amb la realitat tecnològica. 1998. Publicacio per l’IFLA dels FRBR, Functional Requirements for Bibliographic Records, el canvi més important en l’àmbit de la catalogació des de la publicació el 1971 de les ISBD. 2009 (març). Publicació dels FRAD (Functional Requirements for Authority Data. 2009. Publicacio per l’IFLA de la Declaració dels principis internacionals de catalogació per a la seva aplicació als catàlegs en línia de les biblioteques. Substitueix i amplia l’abast de los Principios de París, conté pautes de cerca en entorns electrònics i parteix de la tradició bibliogràfica i el model conceptual FRBR i FRAD. 2010 (juny). Publicació de RDA, Resource Description and Access, que integra els conceptes catalogràfics amb diferents esquemes de codificació en l’entorn electrònic per tal que els catàlegs es poguin construir amb format MARC, amb metadades o amb noves estructures futures.

7. Marcs conceptuals i estàndards Marcs conceptuals: són representacions abstractes. Els models FRBR i FRAD són marcs conceptuals, no regles de catalogació, que tenen com objectiu explicar l’univers bibliogràfic mitjançant la definició d’una sèrie d’entitats, els seus atributs i les seves relacions. Estàndards: són regles específiques que ens permeten representar simbòlicament l’univers bibliogràfic, i poden ser: Estàndards d’emmagatzematge: MARC21 Estàndards de contingut: AACR, Tesaurus, Vocabularis controlats Per tant, ens movem en tres nivells: El nivell abstracte de models i principis: Principios de París, FRBR. El nivell de representació del contingut de les dades Regles de catalogació descriptiva (AACR, RDA) Regles de control intel·lectual d’accés (tesaurus, ontologies). El nivell de l’estructura de les dades codificació (ISO 2709, XML) i formats (MARC21, MODS)

8. FRBR Els FRBR defineixen els objectius principals dels catàlegs: trobar, identificar, seleccionar i accedir als recursos d’informació de l’univers bibliogràfic. De fet, el model explica de forma teòrica el que els Sistemes Integrats de Gestió de Biblioteques ja havien resolt de forma pràctica tot vinculant els registres bibliogràfics, els d’autoritat i els d’exemplars, però aporta nous elements per comprendre les relacions entre les dades dels registres. La clarificació d’aquestes relacions permetrà noves modalitats de processament de la informació per tal de respondre a les necessitats dels usuaris en sintonia amb els últims desenvolupaments tecnològics. La divisió de les AACR en descripció i accés no era adequada, ja que la primera fa referència a un ítem (terme molt ambigu que pot ser un document, a una part, a una col·lecció o a un exemplar) i la segona a la obra. Aquesta divisió no correspon a les entitats de l’univers bibliogràfic real ni a les seves relacions. En els catàlegs tradicionals es creen diferents registres per una mateixa obra: el registre de l’obra original, registres per altres formats, diferents edicions, traduccions, registres amb obres noves que tenen com a matèria la primera obra (revisions crítiques, adaptacions, etc.) i aquests registres es vinculen gràcies a les possibilitats del MARC, però els OPACs no tenen una estructura lògica que faciliti la recuperació a l’usuari.

9. FRBR. Estructura El model supera l’estructura limitada del MARC per a l’establiment de relacions i vincles. FRBR s’estructura sobre: tres grups d’entitats que representen els objectes bibliogràfics: Productes de l’esforç intel·lectual o artístic: obra, expressió, manifestació i ítem. Entitats responsables del contingut intel·lectual o artístic: persona i autor corporatiu. Entitats de matèria d’una obra: concepte, objecte, esdeveniment i lloc, més totes les anteriors. els atributs, que descriuen les seves característiques. les relacions que són els vincles o interaccions que es produeixen entre elles. Generals: entre entitats de diferents grups (per exemple, entre l’entitat obra del grup 1 i la persona del grup 2 quan aquesta és el creador) Especifiques: entre entitats del mateix grup (per exemple, entre dos expressions d’una obra, a partir de la traducció, i entre dos manifestacions, a partir de dues edicions diferents)

10. FRBR. Les entitats del grup 1 Obra:una creació intel·lectual o artística determinada. Entitat purament abstracta que només és coneguda a través de les realitzacions individuals o expressions de l’obra. Es defineix per una identitat de contingut entre les seves diverses expressions. Expressió:la realització intel·lectual o artística d'una obra, com ara els mots específics d’un text o les notes específiques d’una obra musical. Un canvi en la llengua (traducció) o en els mitjans d’expressió (música impresa o interpretació musical) conforma una nova expressió. Manifestació: la materialització de l’expressió d'una obra, és a dir, el conjunt d’exemplars que tenen les mateixes característiques quant al contingut i quant a la presentació material. Generalment correspon a una edició comercial. Exemplar:una còpia concreta d'una manifestació, és a dir, un objecte, generalment material, que pot comprendre diverses parts.

11. FRBR. Les entitats del grup 1 Esquema de les entitats del grup 1 i les relacions específiques OBRAEXPRESSIÓ MANIFESTACIÓ íTEM S’expressa enEs manifesta en S’exemplifica en aquestes edicions aquests exemplars El Aleph Novel·la en castellà Buenos Aires, 1982 X ítems Borges, Madrid, 1995 X ítems Jorge Luís Traducció al francès París, 1990 X ítems Font: Ortiz-Repiso, 2005

12. FRBR. Les entitats del grup 1: atributs Obra títol de l’obra data forma de l’obra etc. • Expressió • títol • data • forma de l’expressió • llengua • etc. • Manifestació • títol propi • menció de responsabilitat • edició • lloc de publicació • editor comercial • data de publicació • presentació material • etc. • Exemplar • localització • provinença • estat material • etc.

13. FRBR. Les entitats del grup 2: atributs Les entitats del grup 2, amb els seus atributs i relacions, es defineixen de manera més detallada en el model FRAD (Functional Requirements for Authority Data) que incorpora la entitat Família. Corresponen a les tasques de l’usuari: trobar, identificar, contextualitzar i justificar. Persona Entitat corporativa nom de persona nom de l’entitat dates biogràfiques lloc associat a l’entitat dates d’activitat dates associades a l’entitat lloc de naixement etc. lloc de mort sexe Família professió nom de família títol honorífic lloc associat a la família etc. dates associades a la família etc.

14. FRBR. Les entitats del grup 3: atributs Concepte: una noció abstracta o una idea. Exemples: àrees del coneixement, escola de pensament, teories, procediments, tècniques. Objecte: una realitat material. Exemples: monuments i immobles, objectes, manufacturats, vehicles, plantes, etc. Esdeveniment: un fet acabat o incomplet. Exemples: esdeveniments històrics, èpoques, períodes cronològics. Lloc: amb coordenades topogràfiques. Exemples: ciutats, països, planetes, muntanyes, rius, etc. Atributs: Només un atribut en cada cas: el terme que designa el concepte, l’objecte, l’esdeveniment i el lloc. Els atributs seran definits de manera més detallada en el model FRSAR (Functional Requirements for Subject Authority Records)

15. FRBR. Les relacions Són les diferents maneres que tenen les entitats de vincular-se entre elles: diferents edicions de la mateixa obra traduccions adaptacions anàlisi i estudis crítics publicació sobre suports diferents d’un contingut idèntic reproducció etc. Les relacions permeten: Organitzar la informació en el catàleg La navegació

16. FRBR (3) Font: Ortiz-Repiso, 2005

17. Utilitat del model FRBR Teòrica Distingir clarament les nocions barrejades en un registre bibliogràfic: les relacions entre les dades del registre i entre les dades i les funcions dels usuaris (trobar, identificar, seleccionar, i obtenir). reflexió sobre les funcionalitats del catàleg evolució de les regles de catalogació Pràctica Processar les informacions comunes de diverses fonts i agrupar els objectes de l’univers bibliogràfic que comparteixen el mateix contingut intel·lectual i artístic. Reduir, tot organitzant-les, el nombre de respostes de consultes concretes. eina d’ajuda en la millora dels OPAC Preparar i obrir les dades catalogràfiques a les aplicacions de la web semàntica. (Recentment, FRBR ha estat la base del model Dublin Core Abstract Model. L’expectativa és que vagi en augment l’experimentació i disseny de sistemes pensats per agrupar les dades bibliogràfiques de les manifestacions i expressions de les obres).

18. RDA: Objectius vs característiques Proporcionar regles Per descriure tots els tipus de recursos, quant al seu contingut i a la seva presentació o suport material. Clarificació de la categorització Continent /Contingut mitjançant tres atributs que substitueixen la DGMat: tipus de contingut, tipus de mitjà, i tipus de suport. Fundades sobre els Principis internacionals de catalogació. Incorporació les funcions definides dels catàlegs: diferenciació, suficiència, relacions, representació, precisió, atribució, ús comúiuniformitat. Ús comú: Abandonament de les abreviatures internacionals normalitzades s.l. reemplaçat per place of publication not identified s.n. reemplaçat per publisher not identified s.d. reemplaçat per date not identified ca reemplaçat per approximately i.e.reemplaçat per that is Transcripció de dates aproximades (dècades o segles): [1970s]

19. RDA: RDA: Objectius vs característiques (2) Proporcionar regles Amb referència als models de la informació bibliogràfica (FRBR i FRAD). Organització en 10 seccions dividides en dos grups per a descriure els atributs de les entitats i les relacions entre elles. Cada secció conté les regles generals, i un capítol per a cada entitat FRBR. Cada capítol s’associa a una tasca de l’usuari. Compatibles amb les normes reconegudes a escala internacional (ISBD, AACR). Abandonament dels esquemes d’ISBD i AACR per cenyir-se al contingut de la informació bibliogràfica segons el model entitat-relació de FRBR, però inclou correspondències AACR/RDA. Desvinculació de les convencions de presentació quant a l’ordre de les dades i a la puntuació. ISBD és només una opció de presentació que s’incorpora en un annex. Orientades a biblioteques però amb adaptabilitat a les comunitats internacionals d’informació Incorporació del productor dels documents d’arxiu.

20. RDA: RDA: Objectius vs característiques (3) Produir registres Capaces de respondre a les necessitats dels usuaris. Cada capítol està dedicat a una tasca dels usuaris del catàleg segons els models FRBR i FRAD. Compatibles amb els registres actuals dels catàlegs. Incorporació de noves etiquetes MARC21 per a RDA. Independents del format i del sistema d’emmagatzemar les dades. Les dades resultants es poden codificar amb MARC 21, MODS, Dublin Core, etc. Inclou les correspondències amb MARC 21 i DC. Utilitzables en l’entorn de la web. Possibilitat de l’’exportació dels registres en XML. Transcripció dels errors tal com consten en els recursos. No més [sic]. Fi de l’ús de les abreviatures. Abandonament de la regla de tres. En cas de més de tres autors, l'encapçalament principal es fa pel primer i no pel títol. Incorporació a l’encapçalament principal de la designació de funció. Possibilitat de multiplicar els punts d’accés segons el criteri del catalogador.

21. RDA: Objectius vs característiques (4) Produir registres Utilitzables en l’entorn de la web. Canvi de vocabulari. Encapçalament  Punt d’accés autoritzat. Autor, compositor, etc. Creador. Entrada principal Títol preferit + quan calgui punt d’accés autoritzat del creador. Títol uniforme Títol preferit (+ altra informació diferenciadora).  Títol col.lectiu convencional(Seleccions). Referència “vegeu” Punt d’accés variant. Referència “vegeu també” Punt d’accés autoritzat d’una obra relacionada. Descripció física Descripció del suport. Adaptables a les noves estructures de bases de dades.

22. RDA: Objectius vs característiques (5) Ser un codi de catalogació De vocació internacional: redactat en anglès però utilitzable per altres comunitats lingüístiques. Traducció a diferents idiomes Adaptat a l’entorn actual del treball: eina en línia. RDA Toolkit La normativa dispersa queda compensada per la navegació. D’utilització fàcil com a eina de treball per als catalogadors. Amb possibilitat de ser integrat en els sistemes de catalogació. Adaptable a perfils d’aplicació o a tasques concretes del catalogador. Es poden establir fluxos de treball personalitzats per als diferents materials. Dona un marc poc restrictiu, amb moltes opcions a decidir pels catalogadors.

23. RDA: Objectiu últim Avui, els catàlegs són en el web, però les seves dades no són explotables pels motors de cerca. Demà, les biblioteques poden ser els actors de la web semàntica gràcies a les informacions contingudes en els seus catàlegs. Per a això, l'estructura i els formats dels catàlegs han d’evolucionar. Les regles de catalogació també. (Leresche, 2009)

24. RDA i MARC (1) Nous camps MARC per RDA Registres bibliogràfics: Cap/18i - indica que les normes de puntuació són les ISBD. 040|erda - indica que el registre es descriu segons el nou codi. 028|q - nou qualificador al núm. de l’editor 007 i 008 - diversos codis addicionals 1XX|e - terme de relació entre l’autor i el recurs (segons llista RDA) 336 - tipus de contingut segons llista de termes relacionats amb Cap/06 337 - tipus de mitjà segons llista de termes relacionats amb Cap/06 338 - tipus de suport físic segons llista de termes relacionats amb Cap/06 344 - característiques dels suports físics de so 345 - característiques dels suports físics d’imatge en moviment 346 - característiques dels suports físics de vídeo 347 - característiques dels suports físics de fitxer digital

25. RDA i MARC (2) Nous camps MARC per RDA Registres d’autoritat: nous camps corresponents a atributs de noms i de recursos 368 – Altres atributs de Persona o Entitat corporativa 370 – Lloc associat 371 – Adreça 372 – Camp d’activitat 373 – Afiliació 374 – Ocupació 375 – Gènere 376 – Informació de família 378 – Forma completa del Nom personal

26. RDA i MARC (3) Nous camps MARC per RDA Registres d’autoritat i bibliogràfics: nous camps corresponents a atributs de noms i de recursos (Obres i Expressions) 046 – Dates especials codificades. 336 – Tipus de contingut. 377 – Llengua associada. 380 – Forma de l’obra. 381 – Altres característiques distintives de l’obra o l’expressió. 382 – Repartiment de l’execució. 383 – Designació numèrica de l’obra musical. 384 – Tonalitat (música)

27. RDA i MARC (4) Nous camps MARC per RDA Relacions Entre noms i recursos: llista creixent amb nous termes per relacions RDA. Entre recurs i recurs L’apèndix J d’RDAllista unes 400 relacions entre obres, expressions, manifestacions i ítems, com ara indexat in (obra), recopilació de (expressió), (manifestació), reproducció de (ítem) Hi ha diferents mètodes per identificar aquestes relacions: Identificadors: subcamps $o, $u, $x, $w, i $0, i camp 856. Notes - 5XX Bibliogràfics i 6XX Autoritats. Descripcions estructurades: 76X-78X Bibliogràfics. Punts d’accés estructurats: 700-75X Bibliogràfics i 4XX i 5XX Autoritats. Addició MARC: $i definit per al terme de relació en els camps bibliogràfics 700-75X i en els 4XX i 5XX d’autoritats. Entre noms i noms L’apèndix K d’RDA llista possibles relacions entre persones, famílies i entitats , com ara, empleats, patrocinadors, descendents de famílies, etc. Addició MARC: $i als camps 4XX and 5XX d’autoritats per especificar aquests tipus de relacions.

28. RDA i camps MARC Però és adequat el format MARC per a RDA? RDA pot incorporar-se en MARC21 però l’explotació de totes les seves potencialitats requereix una estructura més flexible, en la línia de les dades enllaçades en la web, i que permeti mostrar: Totes les obres associades a una persona Totes les expressions associades a una obra Totes les manifestacions d’una expressió Les obres o expressions relacionades La LC ja ha posat un nom a aquesta estructura: BIBFRAME, un model nascut del projecte Bibliographic Framework Initiativeque proposa expandir la utilitat i el valor de la gran quantitat de dades de qualitat generades i mantingudes per les biblioteques deconstruïnt el MARC21 i modelant les seves dades com a dades de la web mitjançant 3 funcions primàries: Dades relatives a l’essència intel·lectual de l’obra Dades relatives a la manifestació concreta de l’obra Dades administratives del registre Per tant, BIBFRAME no és un substitut del MARC21, sinó la possibilitat de la seva inserció dins el món de les metadades web

29. RDA i camps MARC Exemple:

30. La Guia per la integració de registres RDA en el CCUC Amb l’aprovació d’aquesta guia, comença una etapa d’introducció a las pautes RDA a partir de la còpia de registres RDA i híbrids (amb característiques d’AACR i d’RDA) de nivell complet de la LC en el CCUC. La Guia només fa referència als registres bibliogràfics Pautes generals: No farem registres RDA nous en el catàleg No canviarem registres AACR ni híbrids a RDA No duplicarem registres amb AACR i RDA Només copiarem els registres RDA i híbrids de nivell complet i els modificarem segons les instruccions de la guia. No esborrarem, traduirem ni modificarem els camps dels registres RDA i híbrids no anomenats en la guia.

31. Registres d’autoritat Com a conseqüència de l'aprovació de la Guia per la integració de registres RDA en el CCUC,  la BC ha actualitzat el Manual CANTIC incorporant els encapçalaments de la LC/NAF fets a partir d’RDA. Els canvis estan marcats en vermell, bàsicament s’han afegit una sèrie de consideracions a fi d’exemplificar els casos més freqüents i que coincideixen en bona mesura amb els ressenyats a la guia. Etapa d’introducció de les noves pautes a partir de la copia de RA fets per la LC. No farem registres nous amb RDA. No modificarem els existents. El manual CANTIC no introdueix en cap cas els nous camps MARC 21. El trobareu actualitzat a les pautes del CCUC: http://pautes.cbuc.cat/doku.php?id=ccuc1-40 Per facilitar la feina s’han creat dues plantilles noves al CCUC on els camps 008 i 040 queden marcats correctament per defecte.

32. Registres d’autoritat (2) Canvis de la LC per adaptar-se a les RDA La Library of Congress ha identificat tres categories amb casuístiques diferents (sobre un total de 8,5 milions de RA): Registres que requereixen la intervenció humana per tal que el punt d’accés estigui d’acord amb les RDA (uns 437.000 que ja han començat a ser revisats – s’identifiquen per la nota 667) Registres que són perfectament vàlids tant si s’usen les AACR2 com les RDA (sortosament en el catàleg LC/NAC representen el 95%) Registres no vàlids segons RDA però que es poden validar de manera automatitzada. A partir de març de 2013 aquests registres s’han actualitzat i representen aproximadament un total de 380.000

33. Registres d’autoritat (3) Política pel canvis cap a les RDA per la LC/ABA posteriors a març de 2013 Política1: Acceptació de registres d’autoritat en RDA després de març de 2013 Els nous registres d’autoritat s’han de fer en RDA Si un catalogador necessita modificar un registre, encara que la 1XX no canviï, ha d’avaluar els canvis i adaptar el registre cap a RDA Si el catalogador es troba un registre amb una camp 667 ha d’ajustar el registre segons RDA Quan un registre RDA és necessari per un dels catàlegs col·lectius (BIBCO, CONSER) es recomana de manera insistent que s’adaptin a les RDA encara que només sigui per modificar el camp 008 i el 040, ja que els altres camps són en aquests catàlegs opcionals

34. Registres d’autoritat (4) Concrecions i projectes de futur Nous enllaços i canvis a les Concrecions: Ex. complet a: Concepte i pautes generals Nou enllaç a Procediments de treball, punt 3.2 Nous enllaços a: Camps d'autoritat (MARC21, locals i Millennium) Incorporació de nous camps MARC 21 i revisió dels existents

35. Els objectius i la tasca del grup RDA del CBUC Data de creació del grup de treball: maig de 2012 Institucions participants: BC, UB, UPC, URV i CBUC Objectiu: Estudiar les RDA i les seves aplicacions i si s'escau fer propostes de treball o marcar tendències a l’hora de crear noves pautes. Wiki de treball: (http://wikis.cbuc.cat:6095/catalogadors/doku.php?id=rda) Reunions: 4 (fins el 4-09-2013) amb aquests resultats: Compra pel CBUC de les RDA en línia (RDA Toolkit) amb model monousuari. La UB ja disposava d’accés gràcies a la Facultat de Biblioteconomia. Recol·lecció de bibliografia i seguiment de la documentació en línia en constant actualització de les institucions directament implicades en la transició cap a RDA (LC, OCLC, Joint Steering Committe, OCLC, etc)

36. Els objectius i la tasca del grup RDA del CBUC (2) Documents de treball Mapatge de les designacions generals de materials de bibliogràfics actuals (245$h, 008, capçalera) a les tres 3XX de les RDA. Correspondència de les abreviatures usades actualment en els registres bibliogràfics amb les de les RDA. Mapatge o resolució del tractament dels títols uniformes en les RDA Primera avaluació comparativa AACR/RDA Inici d’un document de mapatge dels registres del CCUC a RDA Guia per la integració de registres RDA en el CCUC Futur Intenció de continuar amb el mapatge i d’establir un calendari per fixar les properes línies de treball, quant a l’adopció progressiva del nou codi.

37. Bibliografia Estivill, Assumpció. Un cop d’ull a Resource description & acces (RDA) i al seu futur. Presentació organitzada pel CBUC el 30 de novembre de 2012 [en línia]. <http://www.recercat.net/bitstream/handle/2072/178856/Presentacio_RDA_CBUC_novembre_2011.pdf?sequence=1> Leresche, Françoise. L’evolució internacional de les regles de catalogació. Dins Seminaris Jordi Rubió i Balaguer de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (març 2009) [en línia]. <http://intranet.bib.ub.edu/fileadmin/Espai_arxius/Proces_Tecnic/RDA/RDA_Leresche.ppt> Picco, Paola i Ortiz-Repiso, Virginia. RDA, el nuevo código de catalogación: cambios y desafíos para su aplicación. Revista Española de Documentación Científi ca, núm. 35 (2012) p. 145-173 [en línia]. <http://intranet.bib.ub.edu/fileadmin/Espai_arxius/Proces_Tecnic/RDA/rda_picco_ortizrepiso.pdf> Tillet, Bárbara. RDA, antecedentes y aspectos de su implementación [en línia]. <http://www.loc.gov/catdir/cpso/RDA/RDAantecedentes_spanish-2010.ppt>