2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur

1. Pàg. 106 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur Desequilibri Físic (cos) o anímic (ànima) Acte Necessitat Dolor Satisfacció del desig Satisfacció plena Desig Plaer en moviment Plaer en repòs • Teoria del plaer: aproximació positiva • Una vegada s’han destruït les pors i els falsos mites que feien difícil l’ataraxia • Objectiu: establir una “cultura raonable de plaers” Hi ha molts de plaers i no tots igualment bons: s’hauran d’escollir els més estables i duradors. S’haurà de raonar sobre aquests per gaudir dels millors • Tipus de plaers Hi ha de dos tipus: plaers en moviment(cinètics) i plaers en repòs(estàtics)

2. Pàg. 106 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur

3. Pàg. 105 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur • Tipus de desitjos • Objectiu: aprendre a distingir allò que és necessari d’allò que és superflu • Poden ser naturals o provocats (socials)

4. Pàg. 105 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur • Quin criteri hem de seguir? • El savi suprimeix els desitjos inútils i és amo dels naturals i necessaris (que són fàcils d’aconseguir i utilitza de forma reflexiva) • Redueix els desitjos a allò que és merament necessari i elimina lainquietud de posseir • A l’hora d’acceptar o rebutjar els desitjos es guia sempre per mantenir l’ataràxia i l’aponia • Segueix una regla bàsica: l’alliberació del dolor és allò que dóna valor als nostres actes

5. Pàg. 106 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur • Consideracions finals • És un clar exemple de la filosofia com a saviesa pràctica (que ens ensenya a viure bé) • No van participar en la política, es van refugiar en petites comunitats de gent afí (on el nexe i valor principal era l’amistat) per buscar la salvació individual • Van ser perseguits per les seves idees: la critica de la superstició i la utilització política de la religió, la negació de la providència, el materialisme, la concepció dels déus, defensa del plaer, etc. • En Roma el més important representat va ser Tito Lucreci Caro (99-55 aC) que va escriure “De rerum natura” (De la naturalesa de les coses)

6. Pàg. 107 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.3 Els estoics • Introducció • Fundador • Zenó de Cition (335-263 aC) • L’escola: La Stoa(fundada al 301 aC a Atenes) • Etapes i representants: • Període antic (300-200 aC): Zenó de Cition, Cleantes i Crisip • Període medi (segle II i I aC): Paneci i Posidoni • Període romà (segle I i II dC): Epictec, Marc Aureli i Sèneca • Obres principals de Sèneca • “Carta a Lucili”, “De la providència”, “Sobre la felicitat”, “Consolació a Helvia” • Trets generals • Va ser la ideologia oficial de l’imperi romà fins al cristianisme • Exemplifica la “virtus” del soldat o el funcionari romà (abnegació, subordinació i sacrifici) • Implicació en la política: justificació de l’ordre polític establert (primer a les monarquies hel·lenístiques i després a l’imperi romà) • Cosmopolitisme José Vidal González Barredo