La Recerca. Tipus, tècniques i instruments

1. La Recerca.Tipus, tècniques i instruments Per citar aquest document: - Zaragoza, J. Ma (2004). La Recerca. Tipus, tècniques i instruments. Recuperat dd/mm/aa a http://www.josepmazaragoza.net

2. LA RECERCA • La recerca és una activitat humana orientada a la descripció, comprensió, explicació i transfomació de la realitat social mitjançant un pla d’indagació sistemàtica. • En l’àmbit de la recerca ens trobem amb una gran proliferació de classificacions de recerca. Es costum adoptar diferents criteris per a establir una tipologia de la recerca; aquests criteris no sempre són mútuament excloents i acostumen a referir-se a aspectes com: JMZ. TdR (2004)

3. TIPUS DE RECERCA JMZ. TdR (2004)

4. TIPUS DE RECERCA • Segons la finalitat de la recerca: • Recerca bàsica o pura: activitat orientada a cercar nous coneixements i nous camps d’investigació sense preocupar-se de la seva aplicació pràctica. • Recerca aplicada: té com a finalitat resoldre problemes pràctics; el realitzar aportacions al corpus teòric és quelcom secundari. • Segons l’abast temporal de la recerca: • Recerca transversal o sincrònica: la investigació es refereix a un moment específic; estudien un aspecte determinat en un moment donat. • Recerca longitudinal o diacrònica: la investigació es desenvolupa en una sucessió de moments temporals; estudien un aspecte determinat en diferents moments. • De panell, si s’observen sempre els mateixos subjectes. • De tendència, si els subjectes són diferents. JMZ. TdR (2004)

5. TIPUS DE RECERCA • Segons laprofunditatoobjectiu de la recerca: • Recerca exploratòria: de caràcter provisional, es realitza per obtenir un primer coneixement de la situació en la qual es pensa dur a terme una investigació posterior. Pot ser: • Descriptiva, si té com objectiu descriure els fenòmens. • Explicativa, si persegueix l’explicació dels fenòmens. • Recerca experimental: estudia les relacions causa-efecte, emprant la metodologia experimental. S’aplica en els casos que és possible manipular, controlar i mesurar les variables. • Segons lanaturalesa de l’aspecte a estudiar: • Recerca quantitativa: es centra en aquells aspectes susceptibles de ser quantificats; utilitza la metodologia empírico-analítica i les proves estadístiques per a analitzar les dades. • Recerca qualitativa: s’orienta a l’estudi dels significats de les accions humanes i de la realitat social; utilitza la metodologia constructivista i sociocrítica i instruments com l’observació, l’entrevista per a recollir i analitzar la informació. JMZ. TdR (2004)

6. TIPUS DE RECERCA • Segons el context on té lloc la recerca: • Recerca de laboratori: comporta crear intencionadament les condicions d’investigació, amb major rigurositat i control de la situació. Els resultats són difícilment generalitzables. • Recerca de camp: es realitza en una situació natural, sense el control exhaustiu de les de laboratori. Permet una millor aproximació a la realitat i generalitzar els resultats a situacions semblants. • Segons ladimensió temporalde la recerca: • Recerca històrica: estudia els esdeveniments del passat, reconstrueix els fenòmens i explica el seu desenvolupament, fonamentant el seu significat en el context on ha sorgit. Utilitza com a fonts d’informació els documents. • Recerca descriptiva: estudia els esdeveniments tal com apareixen en el present, aquí i ara. La seva finalitat és descriure els fenòmens en el moment que tenen lloc. JMZ. TdR (2004)

7. ELS PARADIGMES EN LA RECERCA • Els científics han vist el món des de diferents perspectives. Han utilitzat diversos models d’investigació i han recollit la informació mitjançant múltiples tècniques. Aquesta diversitat obeeix a l’existència de diferents maneres d’interpretar la realitat (qüestions ja plantejades des de la filosofia de la ciència). • En aquestes interpretacions s’hi troba un conjunt de concepcions o suposicions que tenen una implicació directa en les opcions metodològiques. De la mateixa manera que les concepcions socials tendeixen a guiar les accions de les persones, l’investigador també es serveix de diferents perspectivesper a guiar-se en els seus plantejaments metodològics. • Aquestes perspectives d’investigació es denominen paradigmes, entenent-loscom “El conjunto de creencias y actitudes, como una visión del mundo compartida por un grupo de científicos que implica, específicamente, una metodología determinada” (Alvira citat en Arnal i altres, 1992). JMZ. TdR (2004)

8. METODOLOGIES DE LA RECERCA • Els paradigmes són construccions humanes i, com a tals, participen de les concepcions que es sostenen sobre el món, conduint a diferents interpretacions de la realitat. • La diversitat paradigmàtica condueix a una pluralitat de mètodes. El coneixement de les diverses metodologies és de gran utilitat per a l’investigador, doncs li permet seleccionar la més adequada per abordar el problema objecte de recerca. JMZ. TdR (2004)

9. TÈCNIQUES I INSTRUMENTS DE RECERCA • Per tècniques de recerca s’entenen les estratègies o mètodes emprats per a obtenir informació. • La tècnica a utilitzar no és aliena al problema objecte d’estudi, al propòsit de la recerca, al context en que es desenvolupa i al marc conceptual i referencial de l’investigador des del qual es situa el problema. • El que dóna valor a la informació obtinguda és el procediment i la rigurositat amb que l’investigador afronta la recerca. • Els instruments són els recursos, les eines concretes, els mitjans reals que l’investigador elabora o utilitza amb el propòsit d’enregistrar informació. JMZ. TdR (2004)

10. TÈCNIQUES I INSTRUMENTS DE RECERCA JMZ. TdR (2004)

11. INSTRUMENTS DE RECERCA: EL QÜESTIONARI • Elqüestionari és un instrument de recollida d’informació que pertany a la tècnica de l’enquesta i consisteix en una sèrie de preguntes o ítems sobre un determinat aspecte que es vol investigar. • Es poden atribuir diferents finalitats als qüestionaris: • Descriure la situació actual. Retratar o documentar el que existeix en aquest moment. • Constatar hipòtesis. S’examinen dos o més variables per a posar a prova les hipòtesis de la recerca • Abans de prendre la decisió d’elaborar un qüestionari cal sospesar les seves possibilitats i limitacions, en funció de l’objectiu, de la naturalesa de la informació i els recursos humans i materials. JMZ. TdR (2004)

12. PLANIFICACIÓ D’UN QÜESTIONARI Validació per experts Informació que cal Administració qüestionari Aplicació pilot Depuració qüestionari Disseny del qüestionari Definir els objectius Decidir la… Forma d’administració Administració mostra petita Codificació i processament de les dades Escriure l’informe Analitzar i interpretar JMZ. TdR (2004)

13. PARTS D’UN QÜESTIONARI • En el disseny o elaboració delqüestionari cal tenir present les diferents parts o seccions en que s’estructura : JMZ. TdR (2004)

14. TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI Preguntes del qüestionari segons la Funció que compleixen Naturalesa o contingut de la pregunta Resposta que requereixen poden ser poden ser poden ser Filtres Obertes Tancades Semitancades Sobre fets Bateria Dicotòmiques Sobre opinions, creences,… Politòmiques De sinceritat i consistència Ordinals Categòriques JMZ. TdR (2004)

15. TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI • La formulació de preguntes delqüestionari és una de les fases clau en la seva elaboració. • Atenent a la resposta que requereixen, les preguntes poden ser: • Obertes: no es proporciona cap tipus de format en la resposta que es demana • Quin és el seu gènere? ________ • Tancades: cal contestar una de les opcions prèviament establertes. • Gènere:q home q dona • Semitancades: són una combinació de les dues anteriors • A qui va votar en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya ? q CiU qERC q PSC qAltres (qui?) ____________ • Les respostes obtingudes en les preguntes obertes són díficils de codificar, però l’enquestat no té cap limitació per a contestar. • Les respostes obtingudes en les preguntes tancades són fàcils de codificar però requereixen certa habilitat a l’hora de redactar-les per part de l’investigador. JMZ. TdR (2004)

16. TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI • Dins les preguntes tancades es distingeixen diferents tipus: • Dicotòmiques: només hi ha dues respostes possibles • Gènere:qhomeq dona • Politòmiques: s’ofereixen tres o més respostes • Quin itinerari fas de batxillerat? q Ciències Socials q Humanitats q Científic q Tecnològic • Ordinals: si es pot establir una ordenació en les respostes • La qualificació obtinguda a l’acabar l’ESO ha estat? • Suficient qBé q Notable qExcel·lent • Estàs d’acord amb que els immigrants volen integrar-se al nostre país? • TotalmentqBastantqPocq Gens JMZ. TdR (2004)

17. TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI • Escalars: La resposta es presenta dins d’una escala de valors • Categòriques: es sol·licita que l’enquestat ordeni les seves respostes • Assenya-la per ordre de preferència (1 màxima, 5 mínima) les teves afeccions: q Llegir q Escoltar música q Estar amb els amics q Videojocs qAnar al cinema JMZ. TdR (2004)

18. TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI • Segons la naturalesa o contingut de la pregunta, es distingeixen: • Sobre fets: • Edat:q16-25q 26-35 q36-45 q 46-55 • Sobre opinions, creences…: • Actualment els joves disposen de més oportunitats de formació que abans? q Menys q Igual q Més • Influeix la immigració en l’augment de la inseguretat ciutadana? qGensq Pocq Bastant q Molt JMZ. TdR (2004)

19. TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI • Segons la funcióde la pregunta, es distingeixen: • Preguntes filtres: • Ets fumador?qNoq Sí (si has contestat negativament passa a la pregunta x) • Preguntes en bateria: • Amb quina freqüència consumeixes begudes alcohòliques? q A diari q Caps de setmana q Una vegada a la setmana qOcasionalment • Assenya-la (1, més; 5, menys) el tipus de beguda alcohòlica que consumeixes? qVi, cavaq Cervesaq Aperitius q Combinats q Licors (anís, conyac, whisky, vodka,…) • Preguntes de sinceritat i consistència: • Amb tot els sus defectes, la democracia és el millor sistema de govern. ……… • Diguin el que diguin, a l’hora de la veritat no hi ha millor sistema de govern que una dictadura. JMZ. TdR (2004)

20. CLASSIFICACIÓ DE LES VARIABLES • En la confecció del qüestionari s’ha inclós diferents variables: cadascuna de les característiques que volem mesurar sobre les unitats o individus que formen part de la mostra. DISCRETES VARIABLES QUANTITATIVES CONTINUES VARIABLES DICOTÒMIQUES VARIABLES QUALITATIVES POLITÒMIQUES ORDINALS JMZ. TdR (2004)

21. CODIFICACIÓ DE LES VARIABLES DEL QÜESTIONARI • Les respostes que ens proporcionin els individus als quals administrem el qüestionari són les diferents possibilitats que hem previst per a cadascuna de les variables. • Les dades que obtindrem poden ser numèriques o literals. Manegar variables amb contingut numèric és fácil per a un programa estadístic; de fet molts d’ells no admeten variables literals. • És convenient, per tant, traspassar les dades obtingudes a un format numèric (codificació). • Però els números són coses diferents segons representin un tipus de variable o un altre; això ens porta a concretar la qüestió de l’escala en que s’han de mesurar les variables. No JMZ. TdR (2004)

22. ESCALES DE MESURA DE LES VARIABLES DEL QÜESTIONARI • Existeix una taxonomia a l’hora de classificar les escales de mesura: JMZ. TdR (2004)

23. APLICACIÓ DEL QÜESTIONARI: MOSTREIG • L’investigador ha de decidir amb quins subjectes es durà a terme la recerca. Cal delimitar l’àmbit de la investigació definint la • Població: Conjunt de tots els individus (objectes, persones, esdeveniments, etc.) en els quals es vol estudiar un aspecte. Es representa per N. • En la pràctica és difícil arribar a tots i cadascun dels individus que composen una població per raó de temps, accessibilitat, recursos econòmics, etc. Per aquest motiu s’agafa una • Mostra: Conjunt de casos extrets d’una població mitjançant alguna tècnica de mostreig. És un subconjunt de la població i es representa per n. • A cada un dels casos que formen la mostra se l’anomena individu i són els facilitadors d’informació. JMZ. TdR (2004)

24. CICLE DEL MOSTREIG UNIVERS Població Mostra Convidada (part de la població que es demana que participi en la recerca) Mostra acceptant (part de la mostra convidada que accepta participar) Mostra productora d’informació (els que accepten i realment aporten informació) Generalitzacions Conclusions JMZ. TdR (2004)

25. TÈCNIQUES DE MOSTREIG • És habitual classificar les tècniques de mostreig en: JMZ. TdR (2004)

26. CARACTERÍSTIQUES DE LA MOSTRA • Les tècniques de mostreig garantitzen una sèrie de característiques de la mostra: • Representativitat: Les característiques de la població queden reflexades en la mostra. • Grandària: El nombre d’individus o tamany de la mostra que es necessita, és una de les qüestions que cal plantejar-se al dur a terme una recerca. Existeixen diferents fórmules que permeten calcular la grandària de la mostra en funció de diferents paràmetres: • Poblacions finites o infinites (> 100 000 individus) • Nivell de confiança o significativitat (95.5% o 99.7%) • Error d’estimació (2%, 3%, 5%) JMZ. TdR (2004)

27. INSTRUMENTS DE RECERCA: L’ENTREVISTA • L’entrevista és una tècnica de recollida d’informació que implica una pauta d’interacció verbal, immediata i personal, entre l’entrevistador i l’entrevistat. • Les finalitats que se li atorguen a l’entrevista són: • Instrument d’exploració: ajuda a identificar variables i relacions, a suggerir hipòtesis i a guiar altres fases de la investigació. • Complement d’altres mètodes per a obtenir informació sobre esdeveniments i aspectes subjectius de les persones (creences, actituds, opinions, valors, etc.) que d’altra manera no estan a l’abast de l’investigador. • “Tres técnicas de recogida de datos destacan sobre todas las demás en los estudios cualitativos: la Observación, la Entrevista en profundidad y la Lectura de textos. Las tres, a su vez, se correspoden con las técnicas más comunes de la recogida de datos de las técnicas cuantitativas: el Experimento, el Sondeo o encuesta y el análisis de contenido” (Ruiz Olabuénaga, 1996, 73). JMZ. TdR (2004)

28. TIPUS D’ENTREVISTA • Podem establir unes modalitats d’entrevista en funció de diferents criteris: JMZ. TdR (2004)

29. TIPUS D’ENTREVISTA JMZ. TdR (2004)

30. PLANIFICACIÓ DE L’ENTREVISTA Objectius de l’entrevista - d’acord amb els objectius de la recerca Mostreig de persones a entrevistar • - Aleatori • Opinàtic (informants claus) • Contactar amb les persones • Nombre de sessions i durada de cadascuna • Escenari • Modalitat de l’entrevista • Guió de l’entrevista amb la naturalesa i contingut de les preguntes • Enregistrament de la informació (prendre notes, gravació) Desenvolupament de l’entrevista Transcripció de l’entrevista Anàlisis de la informació JMZ. TdR (2004)

31. REALITZACIÓ DE L’ENTREVISTA • Prèviament a la realització de l’entrevista cal: • Informar qui és la persona o institució responsable de la recerca. • Comunicar el propòsit i els objectius. • Explicar perquè ha estat triada la persona entrevistada. • Naturalesa anònima o confidencial de l’entrevista. • Demanar autorització per a enregistrar l’entrevista: • “M’agradaria gravar el que va a dir-me, així no omitiré res. No em fio de les meves anotacions perque podria oblidar quelcom important i, fins i tot, podria canviar el sentit de les seves paraules…” • Durant la realització de l’entrevista: • Fase introductòria o inicial: • Iniciar-la amb preguntes que proporcionin un clima agradable i acollidor. Les preguntes són descriptives sobre dades demogràfiques i personals de l’entrevistat. Es tracta d’afavorir la transició cap el tema central. • Fase central: • Amb les preguntes més complexes i amb més càrrega emocional, relatives a creences, sentiments, opinions. • Fase de tencament: • Concloure amb preguntes de caràcter general. JMZ. TdR (2004)

32. EL GUIÓ DE L’ENTREVISTA • “No hay encuesta en la que no se emplee un cuestionario, ni entrevista en la que no se cuente con un guión de entrevista […] El guión de las entrevistas contiene los temas y subtemas que deben cubrirse de acuerdo con los objetivos informativos de la investigación […] se trata de un esquema con los puntos a tratar, pero que no se considera cerrado y cuyo orden no tiene que seguirse necesariamente”(Vallés, 1997, 204). JMZ. TdR (2004)

33. REALITZACIÓ DE L’ENTREVISTA • En acabar l’entrevista cal fer: • Anotar en quines condicions s’ha dut a terme, comentaris i reaccions que han pogut quedar al marge de l’enregistrament, aspectes no previstos que l’entrevista ha pogut suggerir, etc. • Etiquetar, amb les dades d’identificació necessàries, la cinta que conté l’entrevista i el seu estoig. • Manifestar el nostre agraïment a l’informant. JMZ. TdR (2004)

34. TRANSCRIPCIÓ DE L’ENTREVISTA • Hi ha dos tipus de buidat de les entrevistes realitzades: • Buidat literal. • Transcriure de manera íntegra el contingut de la gravació, incloent-hi les preguntes, les repostes, les pauses, les exclamacions, etc. • És el més aconsellable ja que suposa disposar de tota la informació obtinguda en un suport escrit, podent fer-se noves lectures tants cops com faci falta. Aquest buidatge suposa, però, un procediment laboriós i costós. • Buidat no literal. • Buidat temàtic centrat només a les respostes que es consideren rellevants i transcriure-les literalment quan siguin significatives. • En el document resultant cal diferenciar clarament el què és literal del què no ho és (usant, per exemple, cometes o cursiva). JMZ. TdR (2004)