LA RENOVACIÓ DELS MÉTODES EDUCATIUS A LA UNIVERSITAT

1. LA RENOVACIÓ DELS MÉTODES EDUCATIUS A LA UNIVERSITAT Francesc MichavilaUniversitat Jaume I18 d’octubre de 2007

2. Sorbonne, 1998Bolonya, 1999Praga, 2001Berlín,2003 Bergen,2005 Comissió Europea 2003 i 2005 “ L’economia més avançada i dinàmica del món basat en el coneixement”Consell Europeu, Lisboa 2000 • Adequació de l’oferta educativa : el context - Dimensions del canvi • Convergència europea: Espai Europeu d’Educació Superior. • Avanç econòmic i progrés social dels europeus: Estratègia de Lisboa. - Europa dels coneixements • La universitat en el centre de l’«escenari social» • Qüestions per a la reflexió. • Si no es prenen mesures continuen accentuant-se les diferències amb els principals competidors.

3. Bolonya Scoreboard 2007 Conferències de ministres d’educació de l’EEES, maig 2007 - Singularitats del cas espanyol • Informe d’Avaluació de la V Conferència de Ministres d’Educació Superior, Londres, maig de 2007. • Mercedes Cabrera: “el gran desafiament és que la societat es beneficie de l’exercici de l’autonomia de les nostres universitats”. • Un esforç addicional per a les universitats espanyoles. • Dues dades: poc emprenedors i poc competitius. • Canvi del paradigma educatiu: ensenyament excessivament teòric, ús de noves metodologies. • Fragmentació del coneixement i escassa interdisciplinarietat.

4. “Esborrany Reial decret pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials”26-juny-2007 “Directrius per a l’elaboració de titols universitaris de grau i màster”21-desembre-2006 “L’organització dels ensenyaments universitaris a Espanya”26- setembre-2006 - Estructura i organització de l’oferta acadèmica. • El llarg debat sobre el catàleg de títols • Creació d’un Registre d’Universitats, Centres i Títols. • Qüestions obertes: gualitat garantida, competències professionals. • Ensenyaments de grau: formació general, amb altres orientats a la preparació per a l’exercici de les activitats de caràcter professional.

5. Ensenyaments de màster: formació avançada de caràcter especialitzat o multidisciplinari, orientada a l’especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació en tasques investigadores. • Característiques • Grau: 240 crèdits; 60 de formació bàsica; 60 de pràctiques externes, reconeixement acadèmic en crèdits per la participació en activitats universitàries culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació fins a 6. • Màster: entre 60 i 120 crèdits - Per a què? • Posada al dia dels continguts i els mètodes per a formar professionals i ciutadans a la vegada. • Replantejament del model educatiu: revisió dels principis que sustenten l’aprenentatge. • Major i més fluida relació entre professors i estudiants.

6. Europeïtzació de l’educació superior: formació de ciutadans actius. • Correcció del seu excessiu academicisme. • Coneixements  escassos recursos, més barata. • Rapidesa canvis tecnològics  educació universitària orientada a: Coneixements interdisciplinaris. Treball en equip. Pensament independent. Assumpció de responsabilitats. • Replantejament del model educatiu, mitjançant: Transversalitat de la formació. Educació en valors. Innovacions en les metodologies docents.

7. Competències que han d’adquirir els estudiants de grau i postgrau. Annex I del Reial D. Inclosos en la Memòria per a la sol·licitud de títols oficials, punt 3 (objectius) • D’acord amb els Descriptors de Dublín, els objectius formatius en els estudis de Grau: Comprendre coneixements en una àrea d’estudis Aplicar els coneixements al seu treball. Reunir i interpretar dades rellevants Transmetre informació, idees, problemes i solucions Desenvolupar habilitats per a emprendre estudis posteriors

8. D’acord amb els Descriptors de Dublín, els objectius formatius en els estudis de Màster: Comprendre coneixements originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees. Aplicar els coneixements en entorns nous o poc coneguts. Integrar coneixements i formular judicis. Comunicar les seues conclusions. Posseir habilitats per a continuar estudiant d’una manera autònoma.

9. “Llibre Blanc sobre creixement, competitivitat i ocupació. Reptes i pistes per a entrar en el segle XXI”, 1995. Delors: “L’educació enclou un tresor”, 1996, 2. L’Espai Europeu d’Educació Superior i els nous paradigmes de l’aprenentatge - Els canvis educatius desitjables • Canvis en el procés d’ensenyament –aprenentatge. • Augment de la interactivitat entre professors i estudiants. • Estímul al treball en equip (d’alumnes i professors). • Instruments d’avaluació més atractius. • Ús de les noves tecnologies educatives.

10. Propostes per a la Renovació de les Metodologies Educatives a la Universitat - Nou model educatiu: orientat a l’estudiant • Afecta el professor. Trànsit de l’ensenyament a l’aprenentatge. • Noves tasques docents … a més d’impartir classes. • Superació de la fase de discurs sobre la necessitat del canvi i aprovació d’iniciatives específiques, consensuades i viables. • Implicació de tots els agents involucrats. • Lideratge i assignació clara de les responsabilitats • Propostes dúctils i amb capacitat d’adaptació • La lliçó magistral sí … però no només això. • És necessari assumir les seues limitacions • Complementar-la amb altres dinàmiques pedagògiques.

11. Declaració Mundial sobre l’educació superior en el segle XXI: Visió i accióUNESCO 1998 Mobilitzar el capital intel·lectual a EuropaComissió Europea, 2005 • Reforç de la formació pràctica. • Potenciació de les tutories … no només acadèmiques - Comparació amb altres models educatius europeus • Implicació de l’estudiant en la presa de decisions que afecten la seua formació. • Formació activa de l’estudiant. • Marc normatiu més rígid a Espanya. • Recomanacions internacionals.

12. Seymour Papert, 1993 3. Noves Metodologies Educatives - No sense els pofessors • Dicotomia en la carrera professional dels professors. • Dotació de places i progrés professional • Les tasques docents estan basades en el voluntarisme. • Els joves han d’improvisar. • Objectius? Coordinació? Materials didàctics? Amateurisme, repetició rutinària. • Individualisme en les estratègies docents. • Escàs reconeixement. • Giner, 1887 “Quants catedràtics donen mostres de sospitar que la pedagogia té alguna cosa a veure amb ells?” • Capaços de fer comprendre als alumnes continguts informatius. • Amb dificultats perquè l’alumne desenvolupe capacitats creatives

13. - Els equips docents: una innovació necessària. • Els equips investigadors ... I els equips docents. • Correcció d’asimetries injustificades. - Composició dels equips docents, formats per professors, tècnics de suport i estudiants de postgrau • La coordinació: un objectiu fonamental. • Nivells de docència: classes magistrals, seminaris, treballs col·lectius, pràctiques de laboratori, pràctiques en àmbits laborals, tutories reduïdes, tutories personalitzades. • Els professors amb més experiència impartirien les classes magistrals i els grups de teoria amb molt contingut de debat. La incorporació d’estudiants es faria com un suport a las classes pràctiques senzilles i en les tasques de tutoria. • Models d’equips diferents segons l’experimentalitat de les titulacions

14. Anàlisi de les hores de treball. Dimensió dels grups - Interdisciplinarietat. • Una altra asimetria entre les activitats docents i investigadores. • Equips docents multitasca. - Obertura a la societat • Incorporació a temps parcial de professionals de l’àmbit laboral no acadèmic als equips docents. - Algunes estratègies de millora • Estatut del professorat. • Estímul a la mobilitat de professionals i professors “cap a dins” i “cap a fora” de la Universitat. • Reducció del volum de normatives vigents • Recursos destinats a la formació de professorat i una altra a l’adequació i incorporació de les infraestructures necessàries perquè siga factible el nou model educatiu.

15. “Réaliser l´espace Européen l´enseignement Supérieur”Berlín 2003 4. La implantació de les noves titulacions universitàries - Tema d’actualitat en els pròxims mesos… pròxims anys. • Pedra fonamental de la construcció europea. - Oportunitat o amenaça? • Oportunitat excepcional. L’EEES com un instrument de canvi de la universitat espanyola. • Replantege els seus fins • Reformule els seus objectius • Canvie les seues estructures - Plantejament no exclusiu dels universitaris, sinó de tota la societat. • Obstacles. • La seua superació requereix el suport dels governs i els organismes europeus. Les universitats enclouen el major tresor d’Europa.

16. Nombre d’hores de treball de PDI necessàries per a impartir una hora d’activitat acadèmica