ATENCIÓ A LES PERSONES EN PROCÉS DE DOL

1. ATENCIÓ A LES PERSONES EN PROCÉS DE DOL V CURS DE CAPACITACIÓ DE PSICÒLEGS EN EMERGÈNCIES- maig 2014

2. PER COMENÇAR... PENSEM EN LA MORT • La primera mort que recordo és la de ... Jo tenia ... anys. Els sentiments que recordo són de ... • La mort més difícil que he viscut és la de ... Va ser difícil perquè ... • De les persones importants que hi ha actualment a la meva vida, la mort més difícil per mi seria la de ... Em sentiria ... • Quan penso en la meva pròpia mort em sento ... Me la imagino ... Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

3. EL DOL EN EMERGÈNCIES FASE CRÍTICA: ATENCIÓ URGENT A L’ESCENA O AL TANATORI DONAR MALES NOTÍCIES NORMALITZAR REACCIONS FASE DE SEGUIMENT: ATENCIÓ INDIVIDUAL/FAMILIAR GRUPS DE DOL Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

4. FASE CRÍTICA:ATENCIÓ URGENT A L’ESCENA, A L’HOSPITAL O AL TANATORI Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

5. POSSIBLES SITUACIONS: • RECEPCIÓ DE FAMILIARS • RECONEIXEMENT DE CADÀVERS: • RECONEIXEMENT DIRECTE • RECONEIXEMENT PER FOTOGRAFIA • RECONEIXEMENT PER DESCRIPCIÓ • INTERVENCIONS AL TANATORI • RECOLLIDA D’OBJECTES PERSONALS • RITUALS D’ACOMIADAMENT Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

6. FASE CRÍTICA:NORMALITZAR REACCIONS Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

7. PRIMERS AUXILIS PSICOLÒGICS • Objectiusgenerals: • Reduïrl’estrès i crear espais de seguretat • Identificar i respondre a les necessitatsimmediates • Promoure la recuperació del control • Acompanyar en les primeresreaccions del dol: permetreexpressió de sentiments

8. FASES DEL PROTOCOL “ACERCARSE”, Muñoz, 2009 • A-mbientesituació de la crisis • C-ontactoestabliraliança, defusing • E-valuación identificar factors de protecció i de risc, estilsd’afrontament • R-establecimiento emocional • C-omprensión de la crisisquènecessita saber la persona sobre la crisis • A-ctivarrecuperació de la normalitat • R-ecuperación del funcionament • SE-guimiento

9. FASES DEL PROCÉS DE DOL: • VARIEN SEGONS L’AUTOR • EN GENERAL, S’ESTÀ D’ACORD EN LES FASES SEGÜENTS: • SHOCK • NEGACIÓ/IRA • PENA, TRISTESA • ELABORACIÓ • REPARACIÓ Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

10. Factors que influeixen en el procés de dol • La relacióamb la persona difunta. • Les experiències i educacióprèvies en relació a la mort. • Coms’haproduït la mort. • L’edat de la persona difunta. • Moment del cicle vital de la persona en dol i estil d’afrontament general. COPC: Atenció en el dol- Anna Romeu 2013

11. QUÈ ÉS NORMAL EN UN PROCÉS DE DOL? • SENTIMENTS: tristesa ràbia idees de suïcidi irritabilitat culpa ansietat soledat cansament desgana indefensió alleujament shock incapacitat de sentir Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

12. MOLÈSTIES FÍSIQUES: molèsties gàstriques dificultat per empassar aliments dificultat per parlar o articular opressió a l’estómac hipersensibilitat al soroll despersonalització sensació de manca d’aire debilitat muscular pèrdua d’energia sequedat de boca trastorn de la son Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

13. PENSAMENTS: incredulitat confusió dificultats de memòria poca atenció poca concentració preocupacions exagerades rumiacions pensament obsessiu pensaments intrusius Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

14. ALTERACIONS DE LA PERCEPCIÓ: il·lusions al·lucinacions auditives i visuals fenòmens de presència (pensar que es veu o se sent la persona morta) Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

15. CONDUCTES: alteracions de l’alimentació alteracions de la son somnis amb la persona morta distraccions freqüents disminució dels contactes socials evitació de llocs i situacions conductes de búsqueda de la persona morta inquietud hiperalerta plorar freqüentment visita freqüent de llocs significatius guardar objectes importants Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

16. PORS: • Por a la repetició de l’aconteixement i hipervigilància. • Vergonya o ira o culpa per no haver pogut fer res. • Ràbia cap a la persona morta. • Culpa o vergonya per tenir impulsos autodestructius o idees de suïcidi. • Culpa per ser supervivent. • Tristesa extrema en relació a la pèrdua. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

17. EL SIGNIFICAT DE LA MORT PELS NENS • BEBÈS: només reaccionen a les emocions dels adults. Intentar mantenir la seva rutina. • FINS A 3-4 ANYS: viuen les separacions com a temporals i a través del joc expressen les angoixes que els transmeten els adults. • DE 4 A 6 ANYS: tenen algunes idees errònies sobre la mort i fantasies sobre les causes de la mort. Importància de les creences màgiques que li poden crear sentiments de culpa. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

18. DE 6 A 9 ANYS: comencen a entrendre que la mort és definitiva. Importància de les creences que els han ensenyat els adults. • DE 9 A 11 ANYS: entenen definitivament que la mort és irreversible. Interès en els aspectes biològics de la mort i en els detalls funeraris. • A PARTIR DE 12 ANYS: un adolescent entén la mort de la mateixa manera que un adult, però amb les complicacions pròpies de l’adolescència. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

19. FASE DE SEGUIMENT:ATENCIÓ INDIVIDUAL/FAMILIAR Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

20. Tipus de dolcomplicat (worden, 1997) • DOL CRÒNIC: combinació de manifestacionsnormalsambpatològiques. • DOL TARDÀ: el procés queda posposat en el moment de la mort i s’iniciaméstard. • DOL EXAGERAT: intensitatexcessiva que incapacita. • DOL EMMASCARAT: símptomesfísics o psicològicssense que la persona siguiconscient del seuprocés de dol. COPC: Atenció en el dol- Anna Romeu 2013

21. CRITERIS DEL DOL COMPLICAT SEGONS PRIGERSON & JACOBS (2001) • CRITERI A: • Mort d’una persona significativa per la persona en procés de dol • Presentar cada dia o de manera significativa 3 dels 4 símptomes: • Pensaments intrusius sobre la persona morta • Enyorança extrema de la persona morta • Búsqueda persistent de la persona morta • Soledat com a resultat de la mort de la persona Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

22. CRITERI B: • Presentar cada dia o de manera significativa 4 dels 8 símptomes següents: • Manca d’objectius o motivacions pel futur • Sensació subjectiva de fredor, indiferència i/o manca de resposta emocional • Dificultats en acceptar la pèrdua • Sentir la vida buida i/o sense sentit • Sentir que s’ha mort una part d’un mateix • Trencament en la manera d’entendre el món (perdre sensació de control, de seguretat...) • Excessiva irritabilitat, amargor i/o enfado respecte la mort Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

23. CRITERI C: • La durada dels símptomes anteriors és de com a mínim 6 mesos • CRITERI D: • El trastorn causa un important deteriorament de la vida social, laboral o altres activitats significatives de la vida de la persona en procés de dol Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

24. TÈCNIQUES D’INTERVENCIÓ INDIVIDUAL I/O FAMILIAR • TÈCNIQUES D’ORIENTACIÓ O COUNSELLING • TÈCNIQUES COGNITIVO-CONDUCTUALS • TÈCNIQUES DE CURACIÓ EMOCIONAL • INTERVENCIÓ CONSTRUCTIVISTA • AJUDES FAMILIARS O SISTÈMIQUES Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

25. TÈCNIQUES D’ORIENTACIÓ O COUNSELLING: FACILITAR EL DOL NO COMPLICAT • Objectius de la intervenció: • Acceptar la realitat de la pèrdua • Ajudar a la persona en dol a gestionar les seves emocions: reconèixer-les, expressar-les i validar-les • Ajudar a la persona en dol a superar els obstacles que segueixen a la pèrdua • Assessorar en l’acomiadament i la recuperació de la vida “normal” després de la pèrdua

26. PROCEDIMENTS DEL COUNSELLING: • Ajudar al supervivent a fer real la pèrdua: reconstrucció de la mort, visites al cementiri... • Ajudar al supervivent a identificar i expressar sentiments: ràbia, culpa, tristesa, negació • Ajudar a viure sense la persona que ha mort: suplir els rols • Facilitar la recol·locació emocional de la persona morta: omplir els espais buits • Donar temps per l’elaboració del dol

27. Interpretar la conducta “normal”: validació de reaccions • Permetre les diferències individuals • Donar recolzament de forma continuada • Examinar defenses i estils d’afrontament • Identificar patologies i derivar

28. TÈCNIQUES COGNITIVO-CONDUCTUALS • MODEL DE BOWLBY (1980), lligat a la teoria del apego: • Facilitar l’expressió de sentiments inhibits cap a la persona morta • Facilitar l’expressió de la situació que va portar a la pèrdua • Arribar a l’activació cognitiva de processament d’informacions prèviament excloses (a partir de les dues anteriors) Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

29. TÈCNIQUES CONDUCTUALS (centrades en les evitacions, mostres d’ansietat i elaboració) • Exposició simbòlica • Exposició i prevenció de respostes d’evitació • Joc de rols (“la cadira buida” o psicodrama) • TÈCNIQUES COGNITIVES (centrades en les atribucions poc realistes) • Descatastrofització • Reatribució de la culpa • Autoacceptació

30. TÈCNIQUES DE CURACIÓ EMOCIONAL • VIES D’ACCÉS BIOLÒGIC: • Coherència cardíaca (bio-feedback) • Control del Qi (acupuntura) • Dieta i exercici físic • Tècniques de relaxació • VIES D’ACCÉS PSICOLÒGIC: • Teràpia de reducció de l’incident traumàtic (TIR): re experimentació a través de visualitzacions (http://www.tir.org) • Dessensibilització i reprocessament de la informació a través dels moviments oculars (EMDR) • Teràpia somàtica (http://www.sensorimotorpsychotherapy.org) Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

31. INTERVENCIÓ CONSTRUCTIVISTA • ELABORACIÓ DEL DOL SEGUINT LES TASQUES DE WORDEN (1997): • Acceptar la realitat de la pèrdua • Treballar les emocions i el dolor de la pèrdua • Aprendre a viure en un entorn sense la persona que ha mort • Recolocar emocionalment la persona morta i continuar vivint • L’OBJECTIU PRINCIPAL ÉS EL DE RECONSTRUIR EL MÓN DE SIGNIFICATS QUE ES TRENCA AMB LA PÈRDUA Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

32. Mediadors del dol segons les tasques de Worden • Com era la persona que ha mort • La forma de relació entre la persona que ha mort i la persona en procés de dol: • Intensitat del apego • Relacions de dependència • Ambivalències en les relacions • Conflictes en la relació • La manera de morir • Antecedents històrics (pèrdues anteriors) • Variables de personalitat • Variables socials • Tensions actuals Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

33. FASE DE SEGUIMENT:GRUPS DE DOL Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

34. DECISIONS PRÀCTIQUES: • Grup terapèutic vs grup d’autoajuda o d’ajuda mútua • Grup informatiu vs grup de recolzament psicològic • Grup homogeni vs grup heterogeni • Mida del grup • Freqüència de les reunions • Mètode d’admissió dels membres del grup Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

35. OBJECTIUS D’UN GRUP DE DOL • ACCEPTAR LA PÈRDUA A TRAVÉS DE LA PARLA • COMPARTIR LES EXPERIÈNCIES • NORMALITZAR EMOCIONS; APRENDRE A IDENTIFICAR-LES I ACCEPTAR-LES • AJUDAR A ORGANTIZAR LA VIDA DESPRÉS DE LA PÈRDUA • DONAR SUPORT EN MOMENTS ESPECIALS DEL PROCÉS DE DOL • AJUDAR A ACOMPLIR LES TASQUES DEL DOL (ACCEPTACIÓ, EMOCIONS, ADAPTACIÓ I RECOLOCACIÓ) Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

36. NORMES DEL GRUP • CONFIDENCIALITAT • RESPECTE DEL TORN DE PARAULA • ESCOLTA ACTIVA I RESPECTUOSA FINS I TOT AMB OPINIONS CONTRÀRIES A LA PRÒPIA • EVITAR CONFRONTACIONS PERSONALS • DRET A NO PARLAR Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

37. PAPER DEL TERAPEUTA GRUPAL • LIDERA EL GRUP I ÉS LA FIGURA DE REFERÈNCIA DELS MEMBRES • IDENTIFICA POSSIBLES CASOS DE DOL COMPLICAT • AJUDA A COMPLIR LES NORMES DEL GRUP • ASSESSORA ELS MEMBRES DEL GRUP EN LES SEVES MANIFESTACIONS • INTERVÉ NOMÉS QUAN ÉS ESTRICTAMENT NECESSARI I FACILITA LA PARTICIPACIÓ DELS MEMBRES DEL GRUP • OBRE I TANCA LES REUNIONS DE MANERA FORMAL Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

38. MATERIAL PER LA REFLEXIÓ • MATERIAL PRÀCTIC SOBRE EL DOL I LA MORT, recull de tècniques i consells per l’abordatge del dol. Anna Romeu 2012 • L’ABORDATGE SISTÈMIC DEL DOL, Roberto Pereira 2001 • LES QUATRE TASQUES DEL DOL, J. WilliamWorden 1997 • LA PÈRDUA I EL DOL DESDE UNA VISIÓ CONSTRUCTIVISTA NARRATIVA, Luis Botella i Olga Herrero 2001 • ELS GRUPS DE DOL, Anna Romeu 2007

39. MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓANNA ROMEUanna.romeu@centrecapsi.com