390 likes | 503 Views
Cultura del Ciberespai i Comunitats Virtuals a USA. Ricard Faura i Homedes ricard@faura.net. Barcelona, març del 2003. Idees que van originar Internet. Necessitats de comunicació davant el perill d’un atac militar (època de la Guerra Freda)
E N D
Cultura del Ciberespai i Comunitats Virtuals a USA Ricard Faura i Homedes ricard@faura.net Barcelona, març del 2003
Idees que van originar Internet • Necessitats de comunicació davant el perill d’un atac militar (època de la Guerra Freda) • Necessitats científiques de compartir investigacions
Orígens d’Internet • Fundació Nacional de la Ciència, NSF (National Science Foundation) • Agència de Projectes Avançats, ARPA (Advanced Research Projects Agency) Vannevar Bush
ARPA, comença Internet L’Agència de Projectes Avançats d’Investigació (ARPA) fou creada pel president Dwight Einsenhower després de que els soviètics llancessin el satèlit Sputnik l’octubre de 1957. El llançament soviètic va causà una crisis en la confiança americana. ARPA fou creada per assegurar-se de que Amèrica no tornaria a ser agafada amb la guàrdia baixa en la frontera tecnològica. J.C.R. Licklider
Aparició de la teoria de Commutació per Paquets En aquesta època, investigadors d’institucions de reconegut prestigi com l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) van assentar les bases tecnològiques que van facilitar en anys posteriors la creació de la Xarxa. Leonard Kleinrock fou el primer que va parlar sobre la teoria de la commutació per paquets. Leonard Kleinrock
El paper de D’ARPA L’any 1965 l’Agencia de Projectes d’Investigació per a la Defensa dels Estats Units (DARPA, U.S. Defense Advanced Research Projects Agency), va promoure un estudi sobre "Xarxes cooperatives de computadores de temps compartit", i a l’any següent, Larry Roberts, del MIT, va publicar "Cap una xarxa cooperativa de computadores de temps compartit”
Aparició ARPANED Bob Taylor, fou el director de l’oficina de tècniques de processos d’ informació (IPTO, Information Processing Techniques Office) entre 1966 y 1969, volia trobar una manera eficient de permetre compartir recursos informàtics a varis treballadors de la IPTO. Va recollir la vella idea de Licklider d’una xarxa i va contractar a Larry Roberts per dirigir el projecte, va ser l’arquitecte principal d’una nova xarxa d’ordinadors que va ser coneguda com ARPANET Larry Roberts
Finals dels anys 60, empenta definitiva al projecte Internet Es creen les bases sòlides a nivell teòric d’Internet: xarxa descentralitzada, commutació per paquets, etc. Aparició del primer programa de correu electrònic. Va ser durant aquests anys que unes de les més grans preocupacions del les Forces Armades dels Estats Units era aconseguir la manera que les comunicacions estiguessin descentralitzades, es a dir, evitar un centre neuràlgic de comunicacions que pogués ser destruït en un eventual atac militar amb armament nuclear.
Aparició de la Xarxa sense nodes centrals L’any 1969 DARPA, juntament amb la companyia Rand Corporation va desenvolupar una xarxa sense nodes centrals basada en la commutació de paquets tal i com havia dit Paul Baran. La informació es dividia en paquets i cada paquet contenia la direcció d’origen, la de destí, el número de seqüències i una certa informació. Els paquets al arribar al destí s’ordenaven segons el número de seqüències i es juntaven per donar lloc a la informació. Paul Baran
Aparició dels “routers” o IMP ARPANET va connectar els ordinadors centrals via ordinadors de passarel·la petits, o "routers", coneguts com Interface Message Processors (IMPs). L’1 de Setembre de 1969 el primer IMP va arribar a UCLA. Un mes després el segon fou instal·lat a Stanford. Després a UC Santa Bàrbara i després a la universitat d’Utah. Interface Message Processor
Primer programa de correu electrònic L’any 1971 es va crear el primer programa per enviar correu electrònic. Fou Ray Tomlinson, del BBN, i combinava un programa intern de correu electrònic i un programa de transferència de fitxers. També en aquest any un grup d’investigadors del MIT presentaren la proposta del primer "Protocol per a la transmissió d’arxius a Internet". Era un protocol molt senzill basat en el sistema de correu electrònic però va posar les bases per a el futur protocol de transmissió de fitxers (FTP). Ray Tomlinson
Es crea una xarxa basada en la senzillesa tècnica Es pensà que la xarxa devia ser el més senzilla possible facilitant les implantacions. Així, els canvis de tecnologia afectarien als extrems de la xarxa, les computadores, però no al teixit que les unia. La xarxa únicament devia encarregar-se d’entregar be els paquets que eren enviats a través d’ella, i les tasques més complexes tindrien que fer-se en els extrems. Connexió física
Principis del anys setanta En aquests moments hi havia moltes xarxes diferents al voltant del món, però no podien comunicar-se unes amb altres perquè utilitzaven protocols o estàndards per a transmissió de dades diferents. Aleshores, en 1974, Vinton Cerf (conegut per alguns com el pare de "Internet"), juntament amb Bob Kahn, publiquen "Protocol per a Intercomunicació de Xarxes per paquets", on especifiquen en detall el disseny d'un nou protocol, el Protocol de control de transmissió (TCP, Transmission Control Protocol), que es va convertir en l'estàndard acceptat. Vinton Cerf
Neix la Xarxa de xarxes En 1979 ARPA crea la primera comissió de control de la configuració d'Internet i després de diversos anys de treball, per fi en 1981 s'acaba de definir el protocol TCP/IP (Transfer Control Protocol / Internet Protocol) i ARPANET ho adopta com estàndard en 1982, substituint a NCP. Són les primeres referències a Internet, com "una sèrie de xarxes connectades entre si, específicament aquelles que utilitzen el protocol TCP/IP". Internet és l'abreviatura de Interconnected Networks, és a dir, Xarxes interconnectades, o xarxa de xarxes.
El naixement d’Internet En 1983 ARPANET es separa de la xarxa militar que la va originar, de manera que ja sense objectius militars es pot considerar aquesta data com el naixement d'Internet. És el moment en que el primer node, militar, es deslliga deixant obert el pas per a totes les empreses, universitats i altres institucions que ja per aquesta època poblaven la jove xarxa. Aquest mateix any s'anuncia la primera versió del Windows de Microsoft, que sortiria l’any 1985.
Aparició de l’FTP i el DNS En 1985, quinze anys després de la primera proposta, s'acaba el desenvolupament de l'encara vigent protocol per a la transmissió de fitxers en Internet (FTP, File Transfer Protocol), basat en la filosofia de client-servidor. Per aquesta època es crea el sistema de denominació de dominis (DNS, Domain Name System).
Es produeix la connexió a Internet d'Europa Es comencen a detectar atacs contra la seguretat i l’any 1990 Tim Berners inventa el Web. L’any 1987 es crea la primera aplicació informàtica de hipertext. Fins 1991, la xarxa IRIS no es connectaria des d'Espanya a Internet per a donar servei a les universitats espanyoles. En 1988 un virus cuc ataca 6.000 dels 60.000 hosts d'Internet. El cuc de Morris seria l'atac més famós en la història d'Internet fins aquest moment. Internet va començar a saturar-se i, per a evitar el col·lapse, es van restringir els accessos. Eren anys d'incertesa ja que ningú havia ideat la xarxa per als fins i les dimensions que s'estaven arribant i els responsables es veien desbordats.
Any 1990 .... El World Wide Web. Els seus sistema fa molt més fàcil compartir i trobar dades a Internet. Berners, va crear les bases del protocol de transmissió HTTP, el llenguatge de documents HTML i el concepte dels URL. El setembre de 1993 es va iniciar el primer servidor Web en espanyol. 1994, el govern d’EE.UU. deixa de controlar la informació d'Internet. 1995 és l'any del gran "boom" d'Internet. Pot ser considerat com el naixement de la Internet comercial. Des d'aquest moment el creixement de la xarxa ha superat totes les expectatives.
Els precedents William Gibson en la novel·la Neuromancer, 1984, va dir de les Comunitat Virtuals “allà no hi ha un a on”.
Howard Rheingold, el principal estudiós de les Comunitats Virtuals, les classifica com “Xarxes d’amics invisibles”, units per interessos comuns, intercanviant informació amb una interacció freqüent i un orgull de pertinença. Son grups socials que emergeixen quan hi ha suficients persones que participen en les discussions públiques amb un sentiment humà suficient per formar relacions personals ...”
L’estudi The Psychology of Cyberspace explica: “Parlar amb estranys al carrer pot ser pot ser problemàtic. Fer-ho en el Ciberespai és fonamentat. Hi ha diferents nivells: molts escullen només llegir i callar, altres contribueixen sempre. I la majoria pertanyen a més d’una comunitat. El rol canviarà en cada nou foro, pots discutir sobre elevades teories filosòfiques i, amb un cop de tecla, ser un activista d’un grup social” (http://webpages.charter.net/stormking/).
Les Comunitats Virtuals es construeixen al voltant d’una o més eines, • el xat, • les llistes de correu, • els grups de noticies, • les webs, • les webslogs, • la missatgeria instantània.
Cronologia de les Comunitats Virtuals Les primeres comunitats virtuals es van crear en el si d’ARPANET Als anys vuitanta apareixen els grups de noticies dins d’USENET (Unix Users Network). Es posaven en marxa l’any 1979. Va néixer com una xarxa de “foros” per a usuaris del sistema operatiu Unix però mol aviat es van incorporar altres temàtiques variades. També van tenir un paper cabdal per la popularització de les Comunitats Virtuals els Bulletin Board Systems (BBS). The Well va ser la BBS més important, va néixer a Sant Francisco l’any 1985.
També cal esmentar les xarxes acadèmiques i els “foros” de proveïdors com Compuserve S’ha de destacar una eina com l’IRC, programa escrit per un universitari finlandès l’any 1988, va fer que es propaguessin molt les Comunitats Virtuals al seu voltant Posteriorment ha passat també ha tenir un paper molt important per les Comunitats Virtuals, el Xat.
Cicle natural de vida d’una Comunitat Virtual 1.- Entusiasme inicial. La gent entra en el fòrum, es presenta i pensa que la resta son ànimes meravelloses 2.- Evangelisme. La gent es pregunta per que hi ha poca gent en el fòrum i idea estratègies per atreuren més 3.- Creixement. Cada cop entra més gent i es parla de més i més coses, algunes fora de tema 4.- Comunitat. Un munt de converses i informacions, els experts ajuden a la resta, amistat, els nous son benvinguts 5.- Disconformitat amb la diversitat. El número de missatges creix massa i aquests es tornen aburrits, la gent comença a queixar-se i tothom s’enfada. 6a.- Complacència i estancament. El puristes critiquen a tot el món, insulten als novells, les coses interessants succeeixen per correu privat O 6b.- Madures.
Les emoticones :) Somriure :-) Somriure bàsic :] Un altre somriure ;-) Clucar l’ull XD Rissotada XP Treure la llengua :-D Usuari que riu :'-D Riure amb llàgrima :o Sorpresa :( Trist :'( Tristor amb llàgrima :-I Indiferència
LES QUATRE VIRTUTS D’INTERNET ·Gran: La major xarxa d’ordinadors del món. ·Canviant: S’adapta contínuament a les noves necessitats i circumstàncies. ·Diversa: dona cabuda a tot tipus d’equips, fabricants, xarxes, tecnologies, medis físics de transmissió, usuaris, etc. ·Descentralitzada: No existeix un “controlador” oficial, està controlada pels milers d’administradores de petites xarxes que hi ha a tot el món.