COM SER UN GAT

1. COM SER UN GAT

2. Hi ha de molt diversos…

3. De cara completa o no

4. Amb tons reals o irreals

5. Més o menys sofisticats

6. Però, tots amb unes característiques comunes que els defineixen com a gats: • La forma del nas • El morro de dalt partit • El contorn dels ulls • Els bigots • La fusió d’al menys dos tons • To fosc en contorn • Imitació del pèl…

7. Aquestes característiques, encara que en alguns models semblen poc elaborades, són fruit de l’estudi dels trets de l’animal en qüestió i de l’experiència de qui es dedica a aquesta activitat.

8. Per a tots ells necessitarem una sèrie de materials bàsics, com ara… • Pintures a l’aigua per a rostre (al menys dos tons) • Un parell de pinzells de diferent gruix • Vàries esponges de divers tamany i forma • Toballetes humides • Una diadema • Algún got o pot per a posar aigua

9. … i d’altres que podem afegir per tal d’enriquir i caracteritzar el nostre personatge en concret, com ara… • Més tons de colors a l’aigua • Llapis d’ulls negre i gris • Brotxes de dos amplàries o més (6 i 12 mm) • Algun fregall de plàstic amb textura • Brillantina • Purpurina en gel per a cara • Rimmel

10. Altres accessoris: pestanyes, lentilles, pèl, bigots, perruques, morro, dents, ungles… • Bastonets de cotó-en-pèl • Pinta/raspall i ganxets per als cabells • Laca o gomina • Espill • Toballa/es o draps • Sabó • Tisús • Tissores • Cera derma

11. Ara veurem un parell de procediments, pas per pas:

12. 1r PROCEDIMENT: • Amb la cara neta, les ganes i paciència, estem a punt per començar. I si feu més d’una prova, veureu com s’aprén de la pràctica i les errades, i cada vegada us resulta més fàcil.

13. En primer lloc es poden dibuixar les línies del model amb pinzell o llapis d’ulls gris, que després seguirem. • Després s’aplica el to més clar en les zones corresponents amb esponja.

14. S’ha d’aplicar més que menys, per tal de muntar-se’n després amb altre/s tons més foscos. També és de gran ajuda no fer una vora retallada, deixant un contorn trencat, ja que provem de fer un animal amb pèl.

15. Ara apliquem el segon to, a les zones corresponents i vorejant la cara, muntant-se’n sobre el to més clar. Ens aproximarem als cabells tant com desitgem, fins i tot poden donar-los color també.

16. Aquest segon to també s’aplica amb esponja, una altra neta, i que pot ser arrodonida o amb punta, la retallarem com més ens interesse. Per fondre els colors podem utilitzar esponja, brotxa o altres eines, segons l’efecte cercat.

17. Amb una base de color en tota la cara, que podrem retocar i perfeccionar després, arriba l’hora d’abordar els ulls. Generalment, als maquillatges felins es dibuixa una línia des del llagrimal, fent corba per dalt del parpall superior i rematada cap amunt on acaba la cella.

18. Una vegada dibuixada aquesta línia, es fa la de la part inferior. Hi ha algunes variacions, totes vàlides segons el felí a representar. - Pot anar enllaçada amb la superior. - Pot anar pral·lelament a l’ull sense arribar a juntar-se’n. - Es pot allargar en un o altre extrem. - Altres. Finalment, i amb independència de la desició que hagem prés, es reompli l’espai que hi ha entre la línia superior de l’ull i les pestanyes.

19. Aquestos traços de major precisió els realitzarem amb el pinzell més fi. 6) En arribar al morro, començarem pel “nas”, dibuixant-li la forma que més se semble al model. Mai acolorirem el nas sencer ja que el que busquem és canviar la forma deshumanitzant al màxim a la persona.

20. Baixarem del nas amb una línia vertical que partirà el morro superior en dos parts simètriques. • A continuació dibuixarem i pintarem el llavi superior. Encara que en aquesta imatge també s’ha pintat l’inferior, cal dir que és habitual i més felí, no fer-lo.

21. El remat a la comissura dels llavis pot ser molt divers, depenent de la caracterització del gat. Pot anar avall, amunt o circumdar les galtes. 8) Amb la cara totalment deshumanitzada pels trets gatencs, només ens cal afegir detalls que afavorisquen la caracterització del personatge, com ara:

22. - Detalls que s’assemblen a les taques i al pèl del gat. Fets amb pinzell i arrastrats amb brotxa o difuminats amb esponja. - Els punts característics dels bigots del gat, així com els propis bigots.

23. Aquestos tindran la forma que els vulguem donar. Fins i tot hi ha casos en que només es fan els punts. - I rematar la faena amb purpurina, lluentor, pestanyes postisses...

24. Aquest maquillatge no és massa complicat d’aconseguir, i acompanyat d’un bon pentinat o perruca, o d’unes orelles de gat en diadema, o lentilles, vestuari… farà de qualsevol un autèntic gat de teatre.

25. 2n PROCEDIMENT: 1) Qualsevol cara és bona per a maquillar, l’únic requisit per poder començar és tindre-la ben neta i eixuta.

26. 2) Unes simples lentilles, encara que no siguen específiques de gat, us donaran un aspecte menys humà, que al cap i a la fi, és el que estem cercant.

27. Ara donarem el color base, que serà sempre el més clar dels que haurem d’usar. • I a continuació, amb negre, farem els ulls, nas i llavis, seguint les pautes felines.

28. 5) Amb esponja, brotxes i pinzells anem afegint altres tons al contorn de la cara, fent línies que suggeriran el pèl del gat, i que es difuminen integrant-se amb la resta.

29. 6) Com més observem el model i més detalls de gat afegim, més realisme comferim al nostre personatge.

30. 7) Els detalls finals, com ara el vestuari, perruca o pentinat… acabaran de donar-li al gat l’aspecte desitjat.

31. Fem un repàs al temps que donem alguns consells i directrius • Aquest tipus de maquillatge s’utilitza en circ i teatre per tal de realçar l’aspecte. • Es donen colors i dissenys específics per cadascun dels personatges.

32. PREPARACIÓ • Protegir la superfície de treball. • Seure alt i cómode. • Posar-se una toballa als muscles. • Apartar els cabells amb ganxets o diadema. • Tenir un espill davant. • Col·locar tot el material de maquillatge a la vista i una paperera prop. • Si el maquillador ha fet un esboç ja sap què li costa més i on s’equivoca.

33. APLICACIÓ • Cara neta i eixuta. • N’hi ha dissenys que requeriran d’un esquema sobre la cara amb llapis d’ulls gris (clar) o amb pinzell fi. • La capa de to base (clara) haurà de ser fina per no carregar després en excés. • Sempre pintarem primer els tons clars i després els foscos. • Procurar no treballar amb la purpurina prop dels ulls.

34. Quan pintem amb més d’un to, ens assegurarem sempre de que el color d’abans ha secat. • Cada vegada que canviem de color agafarem una eina neta i humida. Si en tenim uns quants estalviarem temps. • Podem matissar els contorns de les zones de color amb una brotxa neta i humida, o bé amb xicotets tocs d’esponja lleugerament humida. • També és molt útil tindre una foto de l’animal prop.

35. Aplicarem el maquillatge sense pressa, amb cura, per tal d’obtenir uns trets ben definits. De no ser així, aquests acabaran borrosos i desiguals. • És important que les formes guarden simetria i que les línies siguen uniformes. Aquestes directrius són l’essència d’un bon maquillatge. • Mantenir els ulls tancats si és possible. LA PRÀCTICA FA LA PERFECCIÓ

36. CONSELLS BÀSICS SOBRE LA TÈCNICA • A l’hora d’aplicar una base, una esponja ben humida evitarà que ens quede un efecte ratllat o desigual. A més a més, és més ràpid i l’acabat que ens dóna més suau que amb brotxa. • Quan matissem el contorn de la cara amb un to més fosc, ho farem amb toquets d’una esponja poc humida, quasi seca (podem traure l’excés d’humitat amb un tisú).

37. És recomanable usar pintura facial amb base d’aigua per comptes d’oli perquè és més manejable i corregible. • També l’ús de colors que potencien el dels ulls o cabells. • Haurem de valorar si els trets propis de la cara que hem de maquillar són adequatso no, per potenciar-los, o bé anul·lar-los. • La marca de pintura AQUA-COLOURS és especial per a pell i no és tòxica. De tota manera, qui tinga la pell sensible deu fer una prova a l’interior de la monyica (2 hores).

38. Altres marques potser no cobreixen tant bé la pell amb una fina capa. • A més ofereix una àmplia gamma de colors que es mesclen fàcilment i sequen ràpid, permetent així afegir altres colors. • Es renten sense problema amb aigua i sabó normal, per aixó es poden pintar els cabells. • Són econòmiques i e poden adquirir solts, o en paquets de 6 ó 12. • Les pells fosques són més difícils de cobrir. • Els tons metàl·lics usats com a preparació abans de la base confereixen un aspecte menys humà.

39. En canvi, amb les purpurines és millor que siguen no metàl·liques per si boten a l’ull que no facen ferida. • N’hi ha esponges especials de maquillatge que es venen a la farmàcia, però les normals també serveixen. • Per fer línies és preferible el pinzell al llapis perquè es neteja fàcilment i ens dóna més valors de línia. • Per la ratlla dels ulls i detalls fins va bé un pinzell del n. 2, i per omplir zones de llavis i ulls un del n. 6.

40. Per matissar zones de fusió de 2 colors o més emprarem brotxes, amb una de 6mm per realçar i una de 12mm per a zones grans estarà bé. • Es pot matissar un color massa fort o viu amb altres tons, per exemple, un roig amb café soluble o un verd és menys taronja o rosat. Pot fer-se abans o després d’aplicar. • El millor pèl en pinzells i brotxes és el de marta, però bastarà amb altres de qualitat mitjana. Els podem trobar a qualsevol tenda d’articles d’art.

41. La Cera Derma és un material que s’usa per atenuar o variar la forma del nas o faccions molt marcades que no ens interessen gens al nostre objectiu. No s’ha de tocar massa o es farà molla i apegalosa. • També convé vestir-se abans de maquillar-se o bé tenir una disfressa amb un coll prou ample. • Quan fem els ulls haurem d’anar en compte, és preferible, si es pot, crear dissenys que permeten als models tindre’ls tancats. • Si ens hem d’apropar a la línia inferior de l’ull, el model mirarà cap amunt.

42. Anem a tractar alguns métodes pels ulls: • Métode 1 • Des del costat del nas, farem la línia vorejant la cella per baix i pujarem en acabar-se, baixant després fins enllaçar amb l’angle exterior de l’ull. Ara omplim de color la zona superior.

43. Métode 2 • Aquest ull és un poc més elaborat. Farem el mateix que al métode 1, però aquesta vegada dibuixarem també una línia des del llagrimal que circumdarà l’ull per sota, unint-se amb la línia que havíem fet a l’angle exterior.

44. Métode 3 • En aquesta ocasió la línia inferior de l’ull circula paral·lela a la superior peró sense arribar a unir-se en l’angle exterior. Es pot realçar aquest espai intermig amb blanc. • Aquest s’utilitza molt en teatre perquè fa grans els ulls.

45. Métode 4 • Una barreja del segon i tercer métode ens dóna aquest, en el qual la línia inferior s’uneix amb la punta que fa la superior a l’angle exterior, però deixant una punteta blanca a l’interior.

46. Altres models: • N’hi ha tantes variants com felins i creadors. Es poden semblar més a un guepard o a un lleó, a un tigre o a un lleopard, com veurem ara, imitant trets i taques pròpies d’aquestos.

47. Partint d’un ull maquillat com qualssevol dels que hem presentat al principi, podem donar-li un aspecte més pilós despuntant-lo amb el pinzell més fi. Açò es pot fer amb l’ull sencer, només amb la vora superior o inferior o amb la cella.

49. Ací vegem un exemple de l’efecte aconseguit amb l’ull que acabem de veure, però ja en parella. Observeu la cella!

50. Per tal de fer les celles: • Hem de tenir en compte que són molt importants en l’expressió del rostre. Depenent de la forma i posició d’estes un personatge pot estar enfadat, ser cruel, expressar sorpresa o romandre trist. • Es poden utilitzar les pròpies o fer-les desaparéixer amb el to clar de base i pintar-les nosaltres on i com volem. • Podem trencar la continuitat de les celles o línies que perfilen els ulls, sobre tot la de baix, donant així un aspecte pilós.