LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA

1. LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA 26 d’octubre de 2006 II Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta

2. Introducció • Algunes afirmacions en què estem d’acord: • L’activitat humana, que usa recursos i els transforma en productes, genera residus. • En la natura els processos dels éssers vius també generen residus, però són recursos que s’aprofiten, i per tant és un cicle tancat. • El binomi residu-recurs que ens ensenya la natura és clau que el sapiguem aplicar en les nostres activitats. • Una gestió sostenible dels residus és aquella que en treu el seu màxim profit com a recursos.

3. Què volem a Catalunya • A Catalunya estem aplicant un nou model de gestió dels residus municipals basat en els principis anteriors, i per això es prioritza la prevenció i la recuperació com a estratègies bàsiques. • Un nou model que no està únicament recolzat en l’administració, sinó que els protagonistes són tots els participants en la cadena quan un producte esdevé residu: des de la ciutadania i les entitats locals, passant per la distribució i arribant al productor. • És un model concordant amb els principis europeus.

4. Principis bàsics

5. El nou model Nou model: impulsar la recollida selectiva i tractar “totes” les fraccions

6. La gestió del paper • Tal com es veu en aquest model les vies de recuperació del paper quan esdevé residu són: • L’aportació voluntària de la ciutadania en els contenidors blaus o altre sistema que el municipi tingui implantat. • La recuperació del paper i cartró contingut en la fracció resta (barreja de residus que encara contenen materials aprofitables). • Els circuits de recollida comercial. • El paper premsa (gratuïta o no) apareix en tots els casos.

7. Sistemes establerts • El vidre quan esdevé residu es recull selectivament a través de l’aportació ciutadana o la recollida comercial, i en tot el procés es garanteix el finançament: ECOVIDRIO és el sistema integrat de gestió que n’assumeix el finançament (tot productor que posa productes envasats en vidre ha de satisfer una quantitat per tal de garantir el finançament de la seva recollida selectiva posterior) • El mateix passa amb els envasos lleugers (plàstics, llaunes, cartró per a begudes) i el paper/cartró envàs, on existeix el sistema integrat ECOEMBES.

8. Sistemes establerts • La recollida selectiva dels medicaments, on hi ha el SIGRE que en garanteix el finançament i la recollida, es fa a través de les farmàcies (on els ciutadans aporten els medicaments usats i caducats), els mateixos distribuïdors retornen aquests medicaments recollits, i al final es tracten adequadament. • Aquest sistema que empra els establiments com a receptors de residus, i els distribuïdors assumeixen un paper actiu, podria ser una de les alternatives de recollida del paper premsa gratuïta (oferir contenidors o altres dipòsits en els establiments).

9. Sistemes futurs • N’hi haurà d’altres de sistemes: • RAEE: residus d’aparells elèctrics i electrònics. • Piles i bateries. • Olis minerals usats. • Pneumàtics usats. • En definitiva la Unió Europea cada vegada va aplicant el principi de la responsabilitat del productor, com a part essencial de la cadena. • Per tant la via de l’establiment d’algun acord voluntari amb el sector o sistema integrat que es responsabilitzi del finançament i recollida del paper premsa s’haurà d’estudiar.

10. Algunes experiències ja desplegades No s’està inventant res

11. Bèlgica • Establiment d’una Ordenança relativa a la prevenció i a la gestió dels residus de paper i/o cartró a la Regió de Brussel·les Capital. • S’aplica a la premsa informativa gratuïta, publicacions comercials, guies telefòniques, diaris, revistes. • Afavorir mesures preventives i de recuperació d’aquest paper. • Exigència de l’ús de paper reciclat. • Establiment d’objectius a complir pels productors. • Distribució d’adhesius gratuïts per aquelles llars que no vulguin aquesta premsa. • Creació d’un fons destinat a finançar la recollida selectiva i la sensibilització. Es calcula a partir de 0,25 € x kg de paper i cartró posat al mercat x taxa de reciclatge.

12. França • Ha fet alguna proposta en el sentit de distribuir a través d’associacions i ajuntaments adhesius per tal no rebre premsa gratuïta ni publicitat comercial. • S’ha proposat un projecte de llei que regulés una taxa per al paper imprès, estimada inicialment en 0,15 € per kg de paper distribuït a l’Estat o una contribució financera a un organisme dedicat a la recollida selectiva i reciclatge d’aquest paper. • Tot i això no ha reeixit aquesta proposta legislativa. Potser la via de l’acord voluntari és millor.

13. Suècia • Sistema de gestió del paper premsa basat en el principi de responsabilitat del productor. • La legislació sueca inclou dues Ordres que prescriuen la responsabilitat del productor en relació als residus de paper. • Un productor ha d’assegurar que els residus de paper recollits es transportaran i es reciclaran o eliminaran de forma mediambientalment correcta. • Tal com es veu en aquest cas s’incideix molt directament en el productor.

14. Alemanya • Establiment d’un Acord Voluntari per a la recuperació del paper i el cartró. • Els actors implicats es comprometen a accions de prevenció, sobretot en l’ús de paper reciclat, i a facilitar sistemes de recollida eficaços. • Gràcies a la col·laboració de totes les parts del sistema en l’any 2001 es va reciclar un 80% d’un total de 18 milions de tones.

15. Catalunya i l’Estat espanyol • Amposta, Badia del Vallès, La Bisbal d’Empordà, Bellpuig, Calafell, Castellar del Vallès, Girona, Mollerussa, Olot, Reus, Riudoms, Sant Pol de Mar, La Selva del Camp, La Seu d’Urgell, Tarragona, Tona, Tortosa, El Vendrell, Vilanova i La Geltrú, Les Palmes de Gran Canària, Saragossa,... han desenvolupat algun tipus d’ordenança o altre regulació de la publicitat dinàmica. • Per tant, la via de l’Ordenança municipal reguladora també és una altra opció per a la regulació d’una gestió més sostenible dels residus del paper premsa.