LA NOSTRA MÚSICA

1. LA NOSTRA MÚSICA

2. LA NOSTRA MÚSICA LA BANDA DE MÚSICA LA MÚSICA POPULAR AUTORSVALENCIANS AVALUACIÓ

3. CLASSIFICACIÓ DELS INSTRUMENTS LA CLASSIFICACIÓ DEPENDRÀ DE LA FORMA D’EXECUCIÓ VENT-FUSTA VENT-METALL CORDA-FREGADA LA PERCUSSIÓ

4. VENT-FUSTA FAGOT OBOE CLARINET REQUINT FLAUTA TRAVESSERA SAXOFÓ

5. Instrument de llengüeta doble de perforació lleugerament cònica, fet de fusta i format per la conjunció de dos tubs paral·lels. El més curt acaba en un “tudel” encorbat en S, amb una llengüeta doble. Es el més baix dels instruments de fusta de l’orquestra. Actualment té 135 cm d’allargada i una extensió de uns 3 octaves i mitja. La seva sonoritat peculiar li permiteix produir molts efectes misteriosos i fins i tot còmics. FAGOT

6. OBOÈ Instrument de vent del grup dels de llengüeta, el qual consisteix en un tub estret d’uns 60 cm proveïts de forats i claus, de forma lleugerament cònica, amb llengüeta a l’embocadura. Pot abastar fins 3 octaves de la escala cromàtica. Prové d’un altre instrument, el corn angles. Té un paper rellevant en la música simfònica i en l’opera.

7. CLARINET Instrument de vent-fusta format per un tub cilíndric amb una sola llengüeta que és fixa sobre una obertura de la “boquilla” a l'extrem superior del tub. Per l'inferior acaba en un pavelló acampanat. L'àmbit del clarinet més habitual, el soprano en si bemoll, es de tres octaves i mitja; la nota més greu es re. Les notes per damunt de lo fonamental es s'aconsegueix polsant una clau i bufant amb més força.

8. REQUINT Instrument pertanyent a la família dels clarinets, però de dimensions més petites (49.8 cm), de tonalitat aguda i utilitzat principalment a les bandes musicals.

9. FLAUTA TRAVESSERA Es pot denominar com flauta una tipologia d’instrument musical de vent. Per la senzillesa de la seva construcció, pot ser que sigui un dels instruments més antics, doncs amb diverses formes, es troba en totes les cultures. Consta d’un tub, generalment de fusta o metall amb una sèrie d’orificis i un filtre en la vora del com (bisell) es produeix el so: l’aire pot arribar directament dels llavis de l’executant.

10. Combina en la seva construcció l’embocadura de llengüeta simple del clarinet, un cos metàl·lic i una versió eixamplada del tub cònic del oboè. El cos té vint orificis coberts per claus que poden ser oberts o tancats en grups per mitja de sis botons o guisats que es controlen amb els dits índex, cor i anular de cada mà. Els saxofons més coneguts són el soprano, el contralt, el tenor i el baríton, tots amb una extensió de dues octaves i mitja. SAXOFÓ

11. TROMBÓ TUBA FISCORN TROMPA TROMPETA BOMBARDÍ VENT-METALL

12. És l'instrument més greu de la família de vent-metall. El seu tub es de secció cònica, té tres o quatre vàlvules, boquilla de copa, tub enrotllat en vertical i pavelló dirigit cap a damunt. TUBA

13. Instrument de vent-metall consistent en un cos bàsicament cilíndric, tret del pavelló que té forma de campana, i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet allargar mitjançant un lliscament la longitud del seu tub. La utilització dels trombons a l’orquestra ha quedat pràcticament reduïda als trombons tenors, que en l’actualitat incorporen una clau que permet allargar l’extensió de l'instrument en el registre greu. TROMBÓ

14. FLISCORN Instrument aeròfon de metall, soprano de la família dels bugles o saxhorns. És semblant a la trompeta, tot i que lleugerament més gros, però és de conicitat més accentuada i per aquesta raó produeix un so menys estrident que la trompeta.

15. TROMPA Instrument de vent que té normalment un tub cònic obert que deriva de les formes dels corns o dels ullals dels animals. La trompa sona per la vibració dels llavis del intèrpret recolzats a l’embocadura.

16. TROMPETA Instrument de vent-metall que produeix sons per mitja de la vibració dels llavis del intèrpret contra la “boquilla. Les trompetes de plata i bronze amb tubs llargs i rectes, orificis cònics i pavelló acampanat es semblen a altres trompetes antigues com la hasosra hebrea, la tuba romana i el salpinx grec. Aquesta funciona a través d’uns pistons que li permeteixen variar les notes que fa l’interpret.

17. BOMBARDÍ Instrument aeròfon de metall, el baríton de la família dels bugles. Designacions tals com baríton, eufoni o eupchonium fan referència al mateix instrument., La seva extensió amb quatre pistons és de tres octaves i mitja (mi-1 a si bemoll 3). És un típic instrument de banda, el paper del qual, a l’orquestra simfònica, és confiat a les tubes

18. EL CHELO EL CONTRABAIX CORDA-FREGADA

19. És l'instrument més gran i greu de la família de la corda fregada. Mideix normalment 1,8 m d’alt, té quatre cordes afinades en mi1, la1, re2 y sol2 i sona una octava per sota de la seva notació. Fins el S. XIX els contrabaixistes utilitzaven arcs amb la vara corba cap a fora en relació amb el “encerdado”; molt després de que fora normal l’arc corb cap a dins en el violí, la viola i el violoncel. CONTRABAIX

20. És un instrument musical de corda, de grandària i registre entre la viola i el contrabaix. Es toca amb un arc, amb l'instrument subjecte entre les cames del violoncel·lista. VIOLONCHELO

21. CAMPANES TUBULARS GÜIRO CAIXA CLAUS CRÒTALS TIMBALS XILÒFON GONG O TAM-TAM LIRA O GLOKENSPIEL TRIANGLE BOMBO PLATS BONGOS VIBRAFON MARIMBA LA PERCUSSIÓ

22. Instrument musical de percussió en forma de copa invertida, per lo general metàl·lica i a vegades de fusta, ceràmica u altres materials, que sona quant es colpeja amb un batall o amb un martell. En les campanes la vibració comença en la zona propera a la vora inferior. CAMAPANES TUBULARS

23. Instrument de percussió d’origen Africà, pertanyent al grup dels raspadors. És una espècie de carbassa osca, de forma allargada i amb estries, que es raspen amb una vareta metàl·lica o amb una espècie de pinta que produeix sons rítmics. GÜIRO

24. Instrument membranòfon de percussió, de la família dels tambors, derivat del tambor de marxa militar, però que en tenir un cilindre més curt, produeix un so més agut i timbre més clar; és so es produeix mitjançant baquetes de fusta. CAIXA

25. Formats per dos bastons de fusta cilíndrics (10 cm aprox. de longitud) . El so es produeix colpejant un del pals contra l’altre, el so es molt agut CLAUS

26. Són de petites dimensions (de 6 a 10 cm., seguint l’altura del só). Produeixen un so pur i cristal·lí. El so pur dels platerets antics, encara usats en la orquestra, s’obté tenint-los “suspesos” (un horitzontal per la mà esquerra, altre vertical per la mà dreta) i colpejar el fixe del plateret dret sobre la vora del plateret esquerra. CROTALS

27. Els timbals són instruments de forma semiesfèrica, recobrits d’una pell adaptable copejada per una baqueta. Segons el grau de tensió de la pell, s’obtenen sons greus, mitjans o aguts. TIMBAL

28. Instrument musical format per un teclat rústic de làmines de fusta dura o de bambú de llargàries diferents que, en ésser percudides amb dues baquetes o martellets de fusta, fan una sèrie de notes (de dues a quatre octaves). Originari de l'Extrem d'Orient. XILÒFON

29. Instrument idiòfon de percussió directa consistent en un gran disc de bronze que és percudeix amb una maça recoberta de feltre o de roba. Produeix un so d’altura indeterminada, d’una gran potència i de vibracions prolongades. GONG O TAM-TAM

30. El Glockenspiel o lira, és un instrument petit, exclusivament orquestral, fet de llàmines de metall en disposició de teclat, habitualment sense tubs ressonadors, i sense una tessitura definida, encara que en ocasions, es fabriquen i usen lires amb pedal. LIRA O GLOKENSPIEL

31. Instrument musical de percussió membranófona, consistent en un cilindre, generalment de fusta, en els extrems de la qual s’ajusta una membrana estirada, usualment de cuir, que és copejada amb baquetes. BOMBO

32. PLATS Instrument orquestral de gran brillantor, de so explosiu i dolç. Aquesta contradicció fa d’ells instruments molt desitjats pel compositor. Utilitzats en moments puntuals de gran resplendor i efecte sonor.

33. El triangle és un instrument percutit de metall, pertanyent al grup dels idiófons, perquè el so resultant és fruit de la vibració del metall després de ser copejat amb la baqueta. TRIANGLE

34. BONGOS Si parlem de "bongos", ens estem referint a dos instruments associats, un de major grandària que l’altre. Aquest instrument d’origen ètnic no té un so determinat i posseeix una única membrana, que es toca amb els dits.

35. LA MARIMBA És semblant al xilòfon però la seva grandària és més gran. A l’igual que el xilòfon, també està construït de fusta i també conté uns tubs o llàmines. El so resultant dependrà de l’ús que fem de les baquetes ja que de vegades s’arriben a utilitzar fins a dues baquetes en cada mà.

36. EL VIBRÀFON És un instrument l’origen del qual situem a principis del segle XX i que apareix relacionat bàsicament amb la música jazz. Està fet de metall i posseeix dos tubs que serveixen com amplificadors. Destaca especialment per contar amb un motor. El so que emet s’apaga mitjançant el pedal: quan ho soltem, deixa de sonar.

37. LA MÚSICA POPULAR (INSTRUMENTS) • LA DOLÇAINA • El TABALET

38. LA DOLÇAINA És un instrument tradicional de la cultura valenciana d’origen àrab. El filòsof àrab AL-Farali (950 d.c.) va ser qui li va donar el nom a aquest instrument. La Dolçaina rep distintes denominacions al llarg de tota la Comunitat Valenciana. En la província de València es denomina dolçaina o donsaina. En les comarques d'Alacant són molt coneguts els noms de xirimia, xeremia o xirimita. En la província de Castelló el nom de dolçaina és molt comú menys en la localitat de Morella, en la comarca dels Ports, on la hi coneix com gaita, per la seva similitud amb els tubs d’una gaita

39. És generalment un tambor de dimensions mitjanes, podent-se penjar al coll, la qual cosa permet integrar-se còmodament en cercaviles i altres esdeveniments al carrer. EL TABALET

40. AUTORS VALENCIANS • JOAQUIN RODRIGO • MESTRE SERRANO

41. JOAQUIN RODRIGO Perfil biogràfic Encara que cec a partir dels tres anys a causa d’una epidèmia de difteria, Rodrigo va iniciar els seus estudis musicals molt jove, i va arribar a ser un dels noms més rellevants de la música espanyola del segle XX. Sens dubte la seva obra més popular és el "Concierto de Aranjuez", obra per a guitarra i orquestra que no és sinó una mostra més de la prolífica obra del compositor saguntino de la qual aquí no es pretén altra cosa que donar una pinzellada. En 1939 (després de viure a París, Friburg i Salzburg) s’instal·la a Madrid definitivament i és nomenat Cap de la Secció d'Art i Propaganda de la ONCE. AL mateix temps inicia la seva llavor com crític musical, a més de les seves col·laboracions amb RNE.

42. JOAQUIN RODRIGO Joaquín Rodrigo va viure, a partir dels seus primers anys, per i per a la música. Guardonat, homenatjat i honrat amb les més diverses distincions, en 1996 li va ser concedit el Premi Príncep d'Astúries de les Arts per la seva carrera; sent Marquès dels jardins de Aranjuez des de 1991. Als vuit anys inicia els seus estudis de violí, solfeig i piano pel sistema Braille. Als 16 anys ingressa en el Conservatori de València. En 1927, marxa a París on estudia amb Paul Dukas en la École Nórmale de Musique, i coneix a Ravel i Manuel de Falla. Premis i nominacions (només cinematogràfics) President honorífic de l'II Congrés Internacional de Música de Cinema (València, 1 al 3 d'octubre de 1993).

43. JOSEP SERRANO Naixqué en lo carrer de la Verge, de Sueca lo 14-10-1873 i mori en Madrid el 8-3-1941.Els seus primers estudis musicals, els rep de son pare En Josep Serrano Marí, quin era music major de la banda municipal de Sueca.Després continua al conservatori de Valencia, els de composició foren en el Mestre Giner, component en 1890 varies peçes.A finals de 1892 marxà a Madrid, duent en ell el seu esperit bohemi i moltes ansies de triumfo. Fon recomanat a Chapí, el qual no li feu molt de cas. Començà per al mestre una època a on passà prous apuraments econòmics, fins a l’extrem de que tingué que guanyar-se la vida com a music ambulant tocant el violi en una orquestra en els cafens.

44. JOSEP SERRANO En 1909, en motiu de l’exposició Regional Valenciana, el Marques del Túria l’encarrega un himne, i en lletra de Maximilia Thous, compon així l'obra que quedaria per a sempre com a “Himne de Valencia”. (Per a mes informació sobre l'himne de Valencia) En 1923, per a la coronació de la nostra Patrona escriu “Valencia Canta” i en 1929 per a la falla del carrer de la Pau, en lletra de Maximilia Thous, “El Faller”. Composicions:-Himne de Valencia-El Faller (Pasdoble)

45. AVALUACIÓ • LA BANDA DE MÚSICA • MÚSICA POPULAR • AUTORS VALENCIANS

46. LA BANDA DE MÚSICA 1ª QÜESTIÓ 2ª QÜESTIÓ

47. LA BANDA DE MÚSICA El saxofó és un instrument de: vent-fusta vent-metall corda-fregada percussió

48. LA BANDA DE MÚSICA 2º Un instrument de vent- metall és un instrument que: • Es fa sonar frotant la corda. • Es fa sonar amb l’ajuda del vent i pot ser també de madera. • Es fa sonar colpejant-lo. • Es fa sonar amb l’ajuda del vent.

49. Has encertat. Encara que el saxofó es un instrument construït d’alumini, pertany a la família de vent-madera. Si ens fixem la seua construcció és molt similar a la dels clarinets que estan construïts de madera. ENHORABONA!!!!!

50. Has fallat!. Torna a intentar-ho. Que tingues Sort!! MALA SORT