1 / 5

1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme

Pàg. 97. 1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme. Text pàgina 98. Plantejament inicial: model teleològic Model teleològic : tot ser natural té un fi propi ( telos ) i assolir-lo és la seva perfecció ( bé ): Quin és el bé suprem per l’ésser humà?

halia
Download Presentation

1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Pàg. 97 1. Aristòtil1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme Text pàgina 98 • Plantejament inicial: model teleològic Model teleològic: tot ser natural té un fi propi (telos) i assolir-lo és la seva perfecció (bé): • Quin és el bé suprem per l’ésser humà? • Per a tots (el propi i específic de l’ésser humà)(Universal) • Últim (no com un mitjà per aconseguir un fi posterior: aquell que es busca per si mateix: el més perfecte de tots) Aquest és la felicitat (eudaimonia), però és aquest un concepte ambigu • Quin és l’objecte de l’ètica? Determinar el contingut de la felicitat i els mitjans per assolir-la • Com podem determinar aquest contingut?

  2. Pàg. 98 1. Aristòtil1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme • Enfocament teleològic Cada cosa té la seva funció (ergon) i realitzar-la bé suposa la seva virtut, excel·lència o perfecció • Antropologia: Quina és l'activitat específica de l’ésser humà? (Aquella que el diferencia de la resta dels animals) És ser racional, per tant: • Ser virtuós consistirà en fer un ús excel·lent de la raó, en una vida guiada per la raó (Ideal de vida contemplativa), però això • No és innat ni espontani: • En la resta dels animals realitzar la seva funció es quelcom immanent (per physis: per instint) • En l’ésser humà l’acció (praxis) depèn de la llibertat i la voluntat • Es produeix mitjançant l’adquisició de certs modes constants en d’obrar (hàbits) que són les virtuts i es conquisten amb l’exercici (praxis)

  3. Pàg. 99 1. Aristòtil1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme • Què és la virtut? • En relació amb totes les accions i passions humanes la virtut és un terme mitjà entre dos extrems igualment perjudicials (el defecte i l’excés que són vicis) excés defecte Terme mitjà vici vici virtut Text pàgina 99

  4. Pàg. 99 1. Aristòtil1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme • Quins són els trets característics d’aquest terme mitjà? • És un punt d’equilibri, la bona proporció que produeix harmonia (no és una mitjana aritmètica) • És moderació no mediocritat • És relatiu a les circumstàncies de cada individu • Fruït de l’exercici continuat (hàbit): no és innat però es pot aprendre • Exigeix “força” (virtus) ja que és un exercici voluntari que requereix el desig de portar-lo a terme (no és suficient amb conèixer el bé: crítica a Sòcrates) • Requereix d’algunes condicions: llibertat, maduresa, uns bens externs mínims (habitatge, roba, etc.), salut i viure en comunitat (encara que aquestes no proporcionen la felicitat a l’ésser humà per si mateixes) • No totes les accions admeten un terme mitjà excés defecte virtut vici vici Terme mitjà

  5. Pàg. 99 1. Aristòtil1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme • Tipus de virtuts José Vidal González Barredo

More Related