3.- L’IMPERI NAPOLEÒNIC 1799-1815

1. 3.- L’IMPERI NAPOLEÒNIC 1799-1815 El 1799 Napoleó fa un cop d’Estat i pren el poder. El 1804 es va fer anomenar Emperador. Tanmateix respectarà els principals canvis de la revolució. N A P O L E Ó Tanmateix, el més important del periode napoleònic va ser l’intent de formació d’un gran imperi. 8

2. 3.1.- L’Imperi Napoleònic 1812 Revoltes antifranceses França 1812 Satel·lits dominats Enemics de França el 1812 Expansióde Napoleó Principals conseqüències de l’ocupació francesa: a) difusió de les idees liberals per Europa b) desperta els sentiments nacionalistes contra el domini estranger Quines conseqüències va tenir el domini napoleònic? (llegeix llibre pàgina 100, paràgraf 3.2.) Observa els gravats pàgina 101 Derrotes importants de Napoleó després del 1812

3. Principals nacions sense estat el 1815 Principals nacions multiestatals Irlandesos Polacs Belgues Txecs Alemanys Hongars Romanesos Italians Eslaus Bulgars Grecs

4. EL 1815, Napoleó és derrotat pels exèrcits anglés, rus, austríac i prussià Es restableixen la monarquies tradicionals, l’absolutisme i els privilegis a Europa 3.2.- La Restauració absolutista 1815-1848 Però la burgesia europea se sent plenament identificada amb el liberalisme polític. Reivindiquen: La igualtat legal i llibertats La Sobirania Nacional La Divisió de poders Però la invasió napoleònica ha despertat els sentiments nacionalistes de molts europeus. Reivindiquen: Cada nació, un estat independent. Hi haurà: Nacionalismes independentistes Nacionalismes unificadors Esclataran les anomenades revolucions liberal nacionalistes Recordeu el mapa?

5. L’època de les revolucions (1789-1848) Les revolucions liberal nacionalistes Revolució francesa 1789 On triomfen les revolucions o els canvis i reformes liberals durant el segle XIX? Revolucions 1820 Revolucions 1830 Revolucions 1848 5

6. L’època de les revolucions (1820-1871) Les revolucions liberal nacionalistes Quins altres canvis importants es van produir a Europa? Revolucions o reformes triomfants 1820 1830 1848 Entre 1820 i 1848 les revolucions i reformes liberals triomfen a: França, Bèlgica, Holanda, Espanya Dinamarca, Piemont, Anglaterra, Portugal i alguns estats alemanys. En resum: a l’Europa Occidental. Unificacions 1870-71 Alemanya Itàlia 5

7. Època de les revolucions a Europa (1808-1848) L’art recupera les formes barroques moviment, dramatisme, detallisme, colorisme, clarobscur,... Nou art romanticisme Front el Neoclassicisme: Diversitat, llibertat, Gericault: El rai de la Medusa L’esperit revolucionari es manifesta en la temàtica exaltació de l’individuu,, exaltació de l’irracional, Delacroix: La llibertat guiant el poble Goya: els afussellaments del 3 de maig Goya: Saturn devorant els fills Friedrich: Viatger davant un mar en boira

8. Exercici • Escull un dels següents temes. Elabora una redacció sobre el tema i contesta els exercicis: • La revolució americana i la formació dels EEUU. Exercici pàgina 92 • La independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Exercicis pàgina 138 i 139 • Goya: un artista il·lustrat. Exercicis pàgina 152. • 10 imatges ordenades i comentades sobre l’època de les revolucions (han de sortir fets històrics i personatges) els comentaris han de ser, com a mínim de 7 línies per cada imatge. • Els grans artistes espanyols de l’època moderna (Greco, Velazquez, Goya), 3 obres destacades de cada autor (presentades i comentades) • Les principals innovacions tecnològiques de la revolució industrial (5 novetats tècniques, imatges comentades: inventor, any, aplicacions i utilitats o avantatges) • Elabora un treball • en word (màxim 5 fulls) • en powerpoint (màxim 10 diapositives) • Envia’l a l’adreça pcs6@mail.bellera.org abans del 4 de gener.

9. Les revolucions donaran lloc a dos moviments polítics liberals diferents Sufragi: Censatari Dret de sufragi restringit als més rics -Propietat privada i lliure mercat -Governs i lleis defensores dels interessos de l’alta burgesia - Drets polítics amplis sufragi universal -Drets col·lectius més amplis (associació lliure, manifestació, etc...) Governs i lleis que defensen els interessos populars Sufragi: Sufragi: L’alta burgesia populars Partits polítics conservadors i liberals Partits polítics progressistes i demòcrates

10. Els grups polítics característics d’Europa a la primera meitat del segle XIX (1800-1850) ABSOLUTISTES I TRADICIONALISTES LIBERALS Aniran perdent força a mesura que transcorre el segle MODERATS I/O CONSERVADORS RADICALS PROGRESSISTES Dirigiran els nous governs DEMÒCRATES REPUBLICANS TENDÈNCIA POLÍTICA Dreta LIBERAL ESQUERRA PER QUÈ AQUESTS NOMS?

11. El pas de l’antic règim al liberalisme a ESPANYA (1808-1833) Invasió napoleònica d’Espanya. Josep I Bonaparte (Pepe Botella) es proclamat rei. El poble es revolta contra el domini francès. A les colònies d’Amèrica aprofiten la situació per iniciar la seva independència 1808 A Cadis, única ciutat no ocupada per Napoleó, els revoltats celebren Corts i elaboren una Constitució liberal (coneguda popularment com la Pepa) 1812 Retorna el rei legítim, el Borbó Ferran VII. Restableix l’absolutisme, els privilegis, la inquisició,... 1815 1820 Un grup de militars liberals, amb el crit Viva la pepa, fa un cop d’Estat (Pronunciament) i restableix la Constitució del 1812. 1823 El rei Ferran VII, amb el suport d’un exèrcit estranger enviat per reis absolutistes, restableix de nou l’absolutisme. ES produeixen diversos intents de “pronunciament” militar a favor del liberalisme, però fracassen. 1823-33 Les finances del regne estan en plena crisi (independència amèrica) El rei intenta introduir reformes fiscals que facin pagar impostos als privilegiats, però topa amb l’oposició dels privilegiats.

12. La creació de l’estat liberal a ESPANYA (1833-1876) Es planteja el conflicte dinàstic: el rei no té fills mascles. Segons les tradicions dels borbons (llei sàlica) les dones no poden regnar El germà del rei, Carles, es considera l’hereu legítim. 1830-33 El rei aboleix la llei sàlica i nomena la seva filla Isabel hereva. La seva dona, Maria Cristina es nomenada Regent fins a la majoria d’edat. El rei mor. Els tradicionalistes i absolutistes es neguen a reconèixer Isabel II com a Reina i proclamen rei a Carles (Carles V). 1833 1833-39 La regent, Maria Cristina no té més remei que buscar el suport dels opositors dels tradicionalistes, és a dir dels liberals, per a poder mantenir el regne. Esclata una guerra entre els isabelins (liberals) i els carlistes (tradicionalistes i absolutistes). L’any 1839 els isabelins triomfen. A partir d’aquest moment s’aniran introduint reformes liberals a Espanya fins a consolidar una monarquia parlamentària el 1876, però no sense greus problemes: - 3 guerres civils carlistes (1833-39; 1848-1856; 1869-1875) - 10 pronunciaments militars (moderats o progressites) amb èxit - 7 motins i revoltes populars durament reprimides - 1 revolució amb èxit (1868) que acaba amb el regnat d’Isabel II.