© Universitat Oberta de Catalunya

1. DITIC & EVEA Disseny Instruccional i Tecnologies de la Informació i la Comunicació; del disseny de continguts al disseny d’entorns virtuals d’ensenyament i d’aprenentatge ©Universitat Oberta de Catalunya Lourdes Guàrdia Professora de Psicologia i Ciències de l’Educació Universitat Oberta de Catalunya

2. Objectius principals del projecte Proposar un o més models de disseny instruccional que permetin al professorat i als experts de la formació tenir un marc teòric que els orienti en la selecció i disseny de recursos d’ensenyament i d’aprenentatge per a entorns virtuals. Proporcionar criteris i guies per a passar del disseny de continguts al disseny d’entorns virtuals per a l’ensenyament i l’aprenentatge. Fomentar el pensament crític, el treball col·laboratiu i el desenvolupament de competènciesreals i professionalitzadores, mitjançant un disseny instruccional dinàmic. Considerar el rol de l’estudiant, el del docent, els dels recursos, i les interaccions que entre ells es produeixen, com a elements determinants de disseny del procés formatiu.

3. Justificació • Tendència a digitalitzar qualsevol tipus de recurs que s’ha usat en accions d’ensenyament i d’aprenentatge; learning objects(LO). • Però sovint, l’etiquetat d’aquests objectes no té en compte: • El context formatiu. • El rol de l’estudiant. • El rol del docent. • El rol de l’entorn virtual. • El rol dels recursos d’aprenentatge; • Les interaccions que s’establiran entre els esmentats agents. • El model educatiu i la metodologia docent. • Els objectius d’aprenentatge i les competències a assolir. • Els aspectes socio-culturals.

4. Justificació • La creació de nous estàndards fa que la tecnologia avanci més ràpid que la reflexió pedagògica entorn a l’ús dels LO. • Per tant, no hi ha un marc teòric de referència que doni criteris clars a l’hora de dissenyar recursos per a l’ensenyament i l’aprenentatge on-line. • Però el disseny de recursos i cursos on-line mitjançant els LO ja és una cursa imparable. • La tecnologia sempre enlluerna i tothom comença a trossejar els cursos que té, tant si hi ha criteris pedagògics com si no hi són. • Els riscos i fracassos poden ser prou importants si no investiguem aquests fenòmens des de les ciències de l’educació (Merrill i Wilson, 2005).

5. Justificació • Hi ha confusions i divergències en la definició i el concepte de LO, tant per a tecnòlegs com per a pedagogs, pel que es fa imprescindible trobar respostes i veure’n l’aplicació real i els beneficis (Wiley, 2001). • El mateix succeeix amb el concepte d’entornvirtual d’ensenyament i d’aprenentatge; el debat ara se centra en si cal parlar més de LCMS, o bé de LMS, d’EVA, d’EVEA, de CV o d’una pàgina web i una bústia de correu electrònic. • Els docents es troben amb entorns que ja estan desenvolupats i sobre els quals poden actuar amb moltes restriccions. • S’han creat arreu del món en els darrers 8 anys nombrosos consorcis que ofereixen LO; MERLOT, EduSource, CAREO, BELLE, CANARIE, OLA, LORNET, etc., però poc reutilitzables perquè tenen poca informació de caire pedagògic.

6. Justificació • L’etiquetat simple de molts dels estàndards fa que els docents tendeixin a adaptar-se als recursos que troben. • L’etiquetat, però, per part dels autors dels recursos pot resultar ferragós i molt car. • Cada vegada que es creés un recurs caldria que el seu creador omplís més de 70 camps perquè aquest fos realment reutilitzable en el context adequat. • Wiley (2004) , però, adverteix que a major especificació menor reutilització, ja que l’objecte es destina a un context i a una situació molt concreta. • Alguns dels models i processos utilitzats actualment se sustenten en un sistema basat exclusivament en la creació, provisió i distribució de learning objects estandarditzats.

7. Justificació • Un model de disseny instruccional per a EVEA ha de proporcionar pautes i guies que permetin passar del disseny de continguts al disseny de veritables entorns pensats per a ensenyar i aprendre (Duffy, 2004). • La mera distribució de continguts sigui via telemàtica, sigui de manera tradicional, no pressuposa la formació ni la construcció de coneixement. • El disseny dels continguts ha de realitzar-se tenint en compte el tipus d’aprenentatge que volem fomentar i a qui va adreçat. • A partir d’aquí determinar quin ha de ser el rol del docent, quin el de l’estudiant i el dels mateixos continguts o recursos en el disseny final dels procés formatiu. • El seguiment que el docent fa de l’estudiant i el comportament que aquest últim té davant de les diferents interaccions són fonamentals per al disseny. • El disseny instruccional és un procés dinàmic.

8. Justificació • Les institucions educatives es preocupen per com formar al seu professorat perquè aquest pugui adquirir les competències adequades. • Els docents no disposen d’un equip multidisciplinar de treball, on professors, dissenyadors instruccionals, programadors, editors i experts en la disciplina elaboren un curs des de la seva conceptualització fins a la seva producció i avaluació. • Alhora, el nou marc europeu d’Educació Superior ens condueix a plantejar el disseny curricular de les assignatures i dels cursos de nivell universitari per competències. • A la UOC tenim a prop d’un miler d’assignatures i cursos desenvolupats, un patrimoni de 10 anys que cal tenir en consideració davant d’aquest nou escenari. • Ambdós aspectes, disseny per objectes i disseny per competències, poden esdevenir una oportunitat, si els fem convergir de manera adequada mitjançant un o més models de disseny instruccional adequat a les noves circumstàncies.

9. Justificació • La UOC necessita treballar aquests dos aspectes si vol reaprofitar el coneixement generat y adaptar-se als nous reptes que se li plantegen de manera exitosa i amb els mínims costos possibles. • Cada acció formativa que desenvolupem en el marc de la nostra universitat necessita d’un plantejament i un disseny pedagògic acurat (un acte d’artesania). • Com conciliem l’artesania amb els costos i l’adequació? • L’acció de formació en contextos virtuals s’ha d’entendre com un concepte sistèmic; on els agents que hi intervenen, els recursos i les interaccions que entre ells es produeixen puguin esdevenir un entorn d’EA real (no una plataforma). • Creiem que cal investigar sobre els tipus d’entorns d’EA que necessitem per al tipus de formació que volem oferim.

10. Justificació • Cal també investigar, alhora, el fenomen dels LO, començant per una anàlisi i una proposta metodològica que ens els permeti classificar i proposar una taxonomia coherent i que aporti el valor formatiu necessari. • És necessari investigar com els LO poden permetre abordar el disseny curricular per competències en base a recursos existents a la UOC. • Cal, doncs, una recerca fonamental que aporti llum i exemples de bones pràctiques; marcs de referència clars i pràctics per a les accions que ha de dur a terme el professorat en el dia a dia de la coordinació d’assignatures i cursos. • Cal més investigació i formació per ser més forts en la metodologia docent per a entorns de formació on-line. • Hem d’oferir una formació de màxima qualitat, adaptada als nous temps, i continuar sent un model educatiu de referència.

11. Participants • ·Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació: Lourdes Guàrdia, Elena Barberà, Guillem Bautista, Anna Espasa i Albert Sangrà • ·Estudis d’Informàtica i Multimèdia: Ferran Giménez i Julià Minguillón • ·Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació: (pendent confirmar les persones) • ·Estudis d’Economia i Empresa: Enric Serradell • ·Area de Desenvolupament del Model Educatiu: (pendent confirmar les persones) • ·IN3: Carles Fernàndez • ·Desenvolupament d’Intranets: Francesc Santanach • · Coordinació i gestió docent: Magda Lizano • ·Externs: es comptarà amb la col·laboració d’experts en diferents camps afins al projecte; • Phd. Lawrence Ragan (World Campus and Instructional Design Department Director at Penn State University) • Marcelo Maina (Teleuniversité –Canadà-) • Maria Elena Chan (Universidad de Gualadajara – México) • Phd. Wim Jochems (Open University of Netherlands) • Andrés Sampedro (Director de investigación de la Universidad de Oviedo) • Ramon Martí (Universitat Politècnica de Catalunya) • Consultors: Jaume Ríos, Mercedes Ahumada Torres, Joan Ribera, Remei Camps i Carme Rovira • Estudiants; Guzmán Mancho, Pedro Fernández Michels i altres

12. Metodologia • Inicialment, es realitzarà un estudi sobre l’evolució i l’estat de l’art dels models de Disseny Instruccional i TIC, tant des d’un punt de vista teòric com des d’un punt de vista pràctic a partir de la bibliografia més rellevant i de l’anàlisi de casos ja desenvolupats. • El mètode d’investigació serà bàsicament qualitatiu, basat en l’observació i l’anàlisi lògica dels elements, anteriorment identificats. Per bé que utilitzarem dades quantitatives generades des de les pròpies institucions. • L’estudi de cas és el mètode que creiem més adequat als objectius que es pretenen aconseguir, entenent que la tria dels casos objecte d’estudi ha de respondre als criteris que se’n derivin de la base teòrica construïda inicialment i ha d’abastar una mostra prou significativa d’institucions: • Universitat Oberta de Catalunya • Penn State University (USA) • Universitat de Gualadajara (Mèxic) • Teleuniversité (Canadà) • Open University of Netherlands (Holanda) • Sun Microsystems

13. Metodologia • Es durà a terme l’anàlisi de totes les dades obtingudes juntament amb entrevistes semiestructurades al professors coordinadors, consultors i estudiants. • Es duran a terme proves pilot en assignatures i cursos de la UOC (del Màster Internacional d’e-learning, de l’assignatura del Programa de Psicopedagogia Disseny curricular i materials didàctics, d’assignatures del Graduado Multimedia, d’una altra d’Informàtica i Multimèdia i d’altres. • Es proposaria, alhora, un sistema que permeti, mitjançant la utilització d’indicadors, avaluar l’impacte de la utilització dels diferents recursos en el procés d’aprenentatge.

14. Algunes preguntes que se’n desprenen • Hi ha algun model de disseny instruccional dels que s’utilitzen actualment que contempli l’ús de les TIC i en particular dels Learning Objects (LO) i doni criteris i pautes suficients per a realitzar el disseny d’un curs on-line orientat a l’assoliment de competències? • Quin és el marc conceptual que defineix els següents termes; , Entorn Virtual d’Ensenyament i Aprenentatge, continguts, recursos, Learning Objects, unitats d’aprenentatge, competència, reutilització i models de disseny instruccional? • Quin rol ha de tenir cada agent que intervé en el disseny d’un curs o d’una assignatura on-line (el professor coordinador, l’autor, l’estudiant, l’entorn, el consultor, els recursos d’aprenentatge i el dissenyador instruccional –si existeix-) en el disseny final del procés d’ensenyament i d’aprenentatge? • Quins són els aspectes fonamentals del procés d’ensenyament i d’aprenentatge que un model de disseny instruccional basat en l’ús de les TIC i els LO hauria de tenir en compte?

15. Algunes preguntes que se’n desprenen • Quin model de disseny instruccional ens permetrà dissenyar a partir de LO perquè el disseny de cursos on-line s’ajusti a les necessitats reals dels estudiants? • Com es pot passar de dissenyar continguts a dissenyar veritables entorns virtuals d’ensenyament i d’aprenentatge? • Quins descriptors de caire pedagògic serien necessaris per adeterminar quan un recurs d’ensenyament i d’aprenentatge és un LO? • Quina base teòrica sustentarà la taxonomia de LO que proposem i a què respondrà? • Quins components poden estructurar un LO, quin tipus de comunicació es pot establir entre aquests components, quina capacitat d’integració tenen i quins actors hi poden intervenir? • Quins indicadors ens podrien oferir dades sobre l’impacte que pot tenir la utilització de LO en el procés educatiu i en la rendibilitat acadèmica dels estudiants?

16. Algunes preguntes que se’n desprenen • Quines són les principals dificultats que les institucions educatives es troben a l’hora d’adaptar recursos d’aprenentatge existents a un model de disseny instruccional basat en l’ús de LO? • Poden els LO esdevenir la solució al reaprofitament dels materials didàctics actuals que té la UOC? • Què implica el disseny per competències i com poden contribuir els LO a facilitar aquest procés d’adaptació al nou marc europeu? • Quin tipus d’eines o estratègies necessita utilitzar el professorat per a poder aplicar el model o models de disseny instruccional que ens determini el resultat d’aquesta investigació? • Quina formació hauria de rebre el professorat per poder utilitzar els models i eines proposats? • Quins beneficis i quins inconvenients pot generar la utilització dels LO com a estratègia instruccional per al disseny de cursos per a EVEA?

17. Estat actual del projecte • Conceptualització bàsica feta. • Negociant els estudis de cas amb les diferents institucions. • S’està treballant l’ajustament de recursos i de pressupost. • Concretant amb diferents professors les proves pilot que es poden dur a terme en algunes de les assignatures. • Revisant els punts d’enllaç amb altres propostes internes i externes que puguin ser complementàries. • Revisant les possibles convocatòries on podem presentar el projecte. • Recollint aportacions de tots els participants del projecte. • Aportacions del projecte METACAMPUS en relació a les competències.

18. DITIC & EVEA Disseny Instruccional i Tecnologies de la Informació i la Comunicació; del disseny de continguts al disseny d’entorns virtuals d’ensenyament i d’aprenentatge Si us interessa preguntar res sobre el projecte o col·laborar amb nosaltres poseu-vos en contacte amb: Lourdes Guàrdia (lguardia@uoc.edu) Professora de Psicologia i Ciències de l’Educació Universitat Oberta de Catalunya

19. Bibliografia rellevant sobre el tema • ADL. (2000). Advanced distributed learning network website. Disponible electrònicament a: http://www.adlnet.org/ • ARIADNE. (2004). Disponible electrònicament a: http://www.ariadne-eu.org/ • ASTD & SmartForce (2002). A Field Guide to Learning Object. Disponible electrònicament a: http://www.learningcircuits.org/2002/jul2002/smartforce.pdf • Banan-Ritland, Brenda et al. (2000). Learning object system as constructivist learning environments: Related assumptions, theories, and applications. A The Instructional Use of Learning Objects, Association for Instructional Technology. Disponible electrònicament a: http://www.ait.net • Barberà, E. (coord.) (2001): La incógnita de la educación a distancia. Barcelona: ICE-Horsori • Bates, A. (2001). Cómo gestionar el cambio tecnológico. Barcelona. Gedisa • BELLE (2004) Broadband Enabled Lifelong Learning Environment. Disponible electrònicament a: http://209.217.86.48/MLISTS/news2001/0023. • CAREO (2004) CampusAlberta Repository of Educational Objects. Disponible electrònicament a: http://careo.ucalgary.ca/ • Collis, B. and Strijker, A. (2004). Technology and Human Issues in Re u s i n g Learning. Journal of Interactive Media in Education, 2004 (4). Special Issue on the Educational Semantic Web. Disponible electrònicament a: http://www-jime.open.ac.uk/2004/4 • Dick, W. and W. Carey. Systematic Design of Instruction. 3rd ed. Glenview, IL: Harper Collins, 1990. • Downes, S. (2003). Design standards and reusability. Disponible electrònicament a: http://www.downes.ca/cgi-bin/website/view.cgi?dbs=Article&key=1059622263&format=full • Duffy, T. M. (2004). Theory and the design of learning environments: Reflections on differences in disciplinary focus. Educational Technology, 44(3), 13-15.

20. Bibliografia rellevant sobre el tema Gagné, R.M., L.J. Briggs, and W. Wager. Principles of Instructional Design. 4th ed. Fort Worth: Harcourt Brace College Publishers, 1992.Gisbert, M., Salinas. J., Chan M. E., Guàrdia, L. (2003) Conceptualización de materiales multimedia a Stephenson, J. et al. Fundamentos del diseño instruccional con e-learning. Barcelona: EDIUOCGuàrdia, L. (2000). El diseño formativo: un nuevo enfoque de diseño pedagógico de los materiales didácticos en soporte digital. A Duart, J.M. i Sangrà A. (Comp.) Aprender en la virtualidad. Colección Biblioteca de Educación. Nuevas tecnologías. Barcelona: EDIUOC/Gedisa (Pàg. 171-187)Guàrdia, L., Sangrà, A., Multimedia Instructional Design VS Learning Objects Development. ONLINE EDUCA BERLIN, 2002. Disponible electrònicament a: http://www.online-educa.com/en/Gynn, C., Acker, S. (Eds.) (2003) Learning Objects: context and connections, The Ohio State University, USA. Disponible electrònicament a:http://morty.uts.ohio-state.edu/learning_objects/documents/TELR-LO7screen.pdfIMS. (2000). Instructional management systems project website. Disponible electrònicament a: http://imsproject.org/Jonassen, D. H., Peck, K.L. i Wilson, B. G. (1999). Learning with technology: A Constructivist Perspective. Nueva York: NY, MacMillan.Koper, R. & Olivier, B. (2004). Representing the learning design. Educational Technology & Society 7 (3), 97-111Littlejohn, A (Eds.) (2003) Reusing online resources: A sutainable approach to e-learning. Kogan Page, LondonLittlejohn, A. and Buckingham Shum, S. (2003). (Eds.) Reusing Online Resources (Special Issue) Journal of Interactive Media in Education, 2003 (1). Disponible electrònicament a: http://www-jime.open.ac.uk/2003/1/Martínez, M. (2000). Designing learning objects to mass customize and personalize learning. En The Instructional Use of Learning Objects, Association for Instructional Technology. Disponible electrònicament a: http://www.ait.netMERLOT. (2000). Multimedia educational resource for learning and on-line teaching website. Disponible electrònicament a: http://www.merlot.org/

21. Bibliografia rellevant sobre el tema Merrill, D. i Wilson, B.. The Future of Instructional Design and Technology, R. A. Reiser & J. V. Dempsey (Eds.), Trends and Issues in Instructional Design and Technology (2nd ed.). Upper Saddle River NJ: Merrill/Prentice-Hall, 2005. Merrill, M. D. (1999a). Instructional transaction theory (ITT): Instructional design based on knowledge objects. A C. M. Reigeluth (Ed.), Instructional-Design Theories and Models: A New Paradigm of Instructional Theory. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates. Moreno, F., Bailly-Baillière, M. (2002). Diseño instructivo de la formación on-line. Aproximación metodológica a la elaboración de contenidos. Barcelona: Ariel EducaciónPaquette, G. (2002). Des modélisations des conaissances compétences. Un langage graphique pour concevoir et apprendre. Presses de l’université du Québec.Polsani, P. (2003) Use and abuse of learning objects Learning. Technology Center, University of Arizona, USA. Disponible electrònicament a: http://jodi.ecs.soton.ac.uk/Articles/v03/i04/Polsani/Porter, D. (2003). Object lessons from de web: implications for instructional development, chapter 4. Salinas, J., Aguaded, I. I Cabero, J. (2004): Tecnologías para la educación. Diseño, producción y evalación de medios para la formación docente. Madrid: Alianza Editorial. Salmon G, (2002) E-tivities The Key to Active Online Learning. London, Kogan PageSmith, P.L. and T.J. Ragan. Instructional Design. New York: Macmillan Publishing Company, 1999.Vargo, J., Nesbil, J. C., Belfer, K. Et. (2003) Learning Object evaluation: competence-mediated collaboration and inter-rater reliability. Instructional Journal of Computer and Application. Vol. 25, No. 3.Wiley, D. A. (2000). Connecting learning objects to instructional design theory: A definition, a metaphor, and a taxonomy. A D. A. Wiley (Ed.), The Instructional Use of Learning Objects: Disponible electrònicament a: http://reusability.org/read/chapters/wiley.doc