Sessió 2. Democràcia Inclusiva: un projecte per construïr una nova societat

1. Sessió 2. Democràcia Inclusiva: un projecte per construïr una nova societat

2. Situació actual • Crisi multidimensional • Ecològica • Política • Econòmica • Alimentària • Social • Cultural • Psicològica • ...

3. Situació actual Hi ha alguna causa comuna d'aquestes múltiples crisis? • Crisi multidimensional • Ecològica • Política • Econòmica • Alimentària • Social • Cultural • Psicològica • ...

4. Situació actual Hi ha alguna causa comuna d'aquestes múltiples crisis? • La CONCENTRACIÓ DE PODER conseqüència de la dinàmica de l'economia de mercat i el seu complement polític, la “democràcia” representativa • Crisi multidimensional • Ecològica • Política • Econòmica • Alimentària • Social • Cultural • Psicològica • ...

5. CONCENTRACIÓ DE PODERCRISI MULTIDIMENSIONAL Situació actual

6. Per tant, la sortida de la crisi passa per... • -Abolir la concentració de poder en totes les esferes (económica, social, política) i ... • -Refer la societat i establir les condicions per a l' autodeterminació del demos en totes les esferes (econòmica, social, política)

7. AQUEST ÉS L'OBJECTIU DEL PROJECTE DE LA DEMOCRÀCIA INCLUSIVA Desenvolupat principalment els darrers anys per l'economista i filòsof polític Takis Fotopoulos

8. Quin és el significat de democràcia? Que és una democràcia inclusiva? Quins són els seus fonaments?

9. Quin és el significat de democràcia? • 1) Exercici directe de la sobirania per part de la ciutadania • 2) Distribució igualitària del poder: igualtat de veu i de vot • 3) Som nosaltres, els ciutadans, els que insituim la societat, creem i controlem les seves lleis • 4) No és un procediment sinó un règim

10. Aquestes condicions no són acomplertes pel sistema polític de la “democràcia” representativa, que seria més encertat qualificar com a “oligarquia liberal”

11. Què és la Democràcia Inclusiva? Nova concepció de democràcia Inclou a tota la ciutadania Inclou tots els àmbits de la vida col·lectiva

12. Què és la democràcia inclusiva? ESFERA PRIVADA ESFERA PÚBLICA ESFERA ECOLÒGICA

13. Què és la democràcia inclusiva? Esfera Pública Àmbit ECOLÒGIC L'ESFERA PÚBLICA Àmbit SOCIAL Àmbit POLÍTIC Àmbit ECONÒMIC

14. Què és la democràcia inclusiva? Democràcia ECOLÒGICA Democràcia en l'àmbit SOCIAL DEMOCRÀCIA INCLUSIVA Democràcia POLÍTICA Democràcia ECONÒMICA

15. Què és la democràcia inclusiva? És una SÍNTESI de: · La tradició socialista(democràcia econòmica) · La tradició democràtica-autònoma(democràcia política) · Els nous moviments socials: ecologista, feminista, homosexual, cooperatiu, etc. (democràcia social i ecològica)

16. Quins són els fonaments de la democràcia inclusiva? • L'elecció responsable per l'autonomia

17. Quins són els fonaments de la democràcia inclusiva? • L'elecció responsable per l'autonomia • Un nou tipus de racionalisme: racionalisme democràtic

18. Quins són els fonaments de la democràcia inclusiva? • L'elecció responsable per l'autonomia • Un nou tipus de racionalisme: racionalisme democràtic • Una nova concepció de la ciutadania

19. Concepció democràtica de la ciutadania “L'activitat política no és un mitjà per a un fi, sinó un fi en si mateix; un no s'involucra en l'acció política simplement per promoure el propi benestar sinó per realitzar els principis intrínsecs de la vida política, tals com la llibertat, la igualtat, la justícia, la solidaritat, la valentia i la virtut” Hanah Arendt

20. El projecte de democràcia inclusiva NOés una utopia • Es basa en la realitat actual de crisi generalitzada • Expressa el descontent de molts sectors socials • Reflecteix tendències actuals en el canvi social

21. Com podria funcionar una societat basada en institucions de • DEMOCRÀCIA INCLUSIVA

22. Transició Societat de Democràcia Inclusiva Societat actual: Economia de mercat i “democràcia” representativa

23. Democràcia política • La democràcia política equival a l'autoritat del demos, del poble, en l'esfera política. • Els ciutadans i ciutadanes prenen col·lectivament les decisions, directament i sense representació: no hi ha processos ni estructures polítiques oligàrquiques • Tots els residents d'un territori particular (p.e. entre 30.000 i 50.000 persones) prenen part en el procès democràtic

24. Democràcia política ASSAMBLEA DEMÒTICA És l'organ sobirà, la unitat bàsica de presa de decisions polítiques, on tots els ciutadans del demos poden participar amb igualtat de veu i vot Demòtic: que pertany al poble, que és popular.

25. Democràcia política • EXEMPLES HISTÒRICS • S'han dut a terme diversos intents d'institucionalitzar diverses formes de democràcia política, especialment durant períodes revolucionaris. • Seccions parisenques a principis de la dècada de 1790 • Col·lectivitats espanyoles durant la Revolució de 1936

26. Democràcia política • EXEMPLES HISTÒRICS • L'únic exemple històric de democràcia política institucionalitzada és la democràcia atenesa. • Per descomptat, la democràcia atenesa era parcial: • Definició molt restringida de la condició de ciutadania • Només era una democràcia en l'àmbit polític

27. Democràcia política DEMOCRÀCIA CONFEDERAL A part de les decisions locals hi ha moltes decisions que han de ser preses en àmbits regionals més àmplis o en els llocs de treball. Els membres o delegats a l'assemblea confederal són escollits per les assembles demòtiques de les diverses comunitats i tenen mandats específics, són revocables i responsables davant les assemblees que els han escollit

28. Democràcia política Representació =/= Delegació Representant: té la funció de prendre decisions pels altres (concentra el poder polític) Delegat: té la funció administrativa i pràctica d'implementar i coordinar les decisions preses (no acumula poder polític)

29. 20.000 habitants 30.000 habitants 60.000 habitants 50.000 habitants

30. 20.000 habitants 30.000 habitants 60.000 habitants 50.000 habitants

31. 20.000 habitants 30.000 habitants 60.000 habitants 20 60 Assemblea confedral 30 50 50.000 habitants

32. Democràcia econòmica • Podem definir-la com l'autoritat del demos en l'esfera econòmica, això és, la distribució igualitària del poder econòmic

33. Democràcia econòmica • No processos oligàrquics: • El cos de la ciutadania prèn totes les decisions econòmiques importants: les “macroeconòmiques” són preses directament pel demos i les “microeconòmiques” als llocs de treball o àmbits domèstics. • No estructures oligàrquiques: • Els mitjans de producció i distribució són posseïts i controlats directament pel demos.

34. Democràcia econòmica Més endavant descriurem en major detall un model de democràcia econòmica com a part integral d'una democràcia inclusiva, que té l'objectiu d'acomplir les condicions esmentades, assegurant la satisfacció de les necessitats bàsiques de tots els ciutadans i assolint una veritable llibertat d'elecció individual pel que fa al consum i al treball COM POT FUNCIONAR?

35. Democràcia econòmica EXEMPLES HISTÒRICS No hi ha cap exemple d'institucionalització d'una democràcia econòmica. Encara que en alguns moments la desigualtat d'ingressos i riquesa ha estat menor que l'actual, això no vol dir que hi hagi hagut una presa de decisió col·lectiva sobre l'assignació de recursos econòmics. La democràcia directa en l'esfera política encara no ha significat mai democràcia econòmica.

36. Democràcia en l'àmbit social • La democràcia en l'àmbit social equival a la distribució equitativa del poder social: al centre de treball, al centre educatiu, als mitjans de comunicació, a la llar... • Els participants en aquestes institucions prenen col·lectivament les decisions, directament i sense representació • Les diverses assemblees s'orienten pels objectius fixats per les assemblees demòtiques i les preferències dels ciutadans com a productors i consumidors

37. Democràcia en l'àmbit social Democràcia als centres de treball: tots som partíceps del desenvolupament del nostre treball

38. Democràcia en l'àmbit social Democràcia a la llar: disposicions que reconeguin l'atenció a la llar com a element satisfactor de necessitats Democràcia cultural: igualtat d'accés als mitjans de comunicació Democràcia als centres educatius: tots som partíceps de la nostra educació

39. Democràcia en l'àmbit social EXEMPLES HISTÒRICS Històricament s'han introduït diverses formes de democràcia en l'esfera social, normalment en períodes d'activitat revolucionària Ex: consells obrers d'Hongria al 1956, assemblees d'estudiants a París l'any 1968 etc. També existeixen cooperatives , escoles lliures etc.

40. Democràcia ecològica La DI té per objectiu crear les condicions objectives i subjectives per tal que l'èsser humà i la societat es reintegrin amb la natura

41. Democràcia ecològica • Condicions objectives • Institucions locals, comunitàries, dependència del medi, economia per a la satisfacció de necessitats i no per l'augment de beneficis • Condicions subjectives • Cultura i valors de no-dominació, consciència i respecte vers la natura, etc.

42. Democràcia ecològica Trobem exemples de moviments que aposten per la relocalització de l'economia, per la defensa del territori, per l'alliberament i la no-dominació dels animals, etc.

43. Esbós d'un model deDEMOCRÀCIA ECONÒMICA

44. Com pot funcionar? • Per descomptat, seran les assemblees les que decidiran quina forma adopataran les seves institucions • Tanmateix, és important fer-nos una idea de la viabilitat d'un sistema d'aquest tipus i de com podria funcionar

45. Sistemes econòmics experimentats al s. XX Planificació centralitzada Mercat real Satisfer necessitats bàsiques de tothom Llibertat d'elecció

46. PERÒ AMBDÒS HAN FRACASSAT... Sistema de MERCAT: • Concentració de poder i riquesa • Necessitat i ideologia del creixement • Sistema de PLANIFICACIÓ centralitzada: • Concentració de poder • Ideologia del creixement • És poc efectiu per satisfer les necessitats no bàsiques i poc democràtic.

47. La pregunta claués... Com garantir la satisfacció de les necessitats bàsiques de tots els ciutadans i la llibertat d'elecció?

48. La pregunta claués... Com garantir la satisfacció de les necessitats bàsiques de tots els ciutadans i la llibertat d'elecció? DI Planificació democràtica “Mercat” artificial Necessitats bàsiques Necessitats bàsiques Necessitats no bàsiques

49. Algunes característiques d'aquest model: • Els recursos productius pertanyen a cada demos i són assignats a cada unitat de producció • L'objectiu de la producció no és el creixement sinó la satisfacció de les necessitats bàsiques de tots els ciutadans i les no bàsiques que els ciutadans desitgin satisfer i estiguin disposats a treballar per a elles • Auto-dependència de la comunitat • Es tracta d'un model econòmic sense estat, sense diners i sense mercat