Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra

1. Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra Situació actual i evolució 1995-2009 Centre de Recerca Sociològica

2. Objectius (1/2): Treball encarregat pel Servei de política Lingüística al CRES i que té els següents objectius: • Obtenir dades sobre l’evolució dels coneixements lingüístics de la població d’Andorra com a continuació dels estudis realitzats amb anterioritat (onades del 1995, 1999 i 2004). • Conèixer els usos lingüístics en les relacions interpersonals a Andorra en els diversos àmbits (família, amics, feina, Administració pública, món socioeconòmic). Centre de Recerca Sociològica

3. Fitxa tècnica metodològica (1/2) • Àmbit territorial: totes les parròquies d’Andorra. • Univers: residents a Andorra > de 14 anys. • Mostra: 821 enquestes a persones escollides per quotes de sexe entre la població amb telèfon fix o mòbil (els números de telèfon han estat escollits de manera aleatòria sistemàtica entre tots els que figuren a la guia de telèfons d’Andorra Telecom • Marge d’error absolut: +/- 3,47%. Error calculat per a una probabilitat que no sigui superat el 95% i per al cas de màxima indeterminació (P=Q=50%). Centre de Recerca Sociològica

4. Centre de Recerca Sociològica

5. Perfil sociodemogràfic: Distribució de la població d’Andorra > de 15 anys, segons nacionalitat Centre de Recerca Sociològica

6. Llengua materna El 44% de la població adulta diu tenir el castellà com a llengua materna seguida del català amb un 29%. Centre de Recerca Sociològica

7. Evolució llengua materna 1995-2009 En relació amb l’estudi previ realitzat al 2004 es manté una tendència estable en l’evolució de les persones que han après a parlar en català. De manera simultània s’observa un augment de la llengua materna portuguesa i continua la seva tendència ascendent respecte als estudis fets amb anterioritat. El percentatge de persones que va aprendre a parlar el francès es manté estable. Centre de Recerca Sociològica

8. Llengua que considera com a pròpia La llengua amb la qual s’identifiquen les persones enquestades, la que consideren com la seva llengua. Centre de Recerca Sociològica

9. Indicador de coneixement ICL=(nivell entén+nivell llegeix+nivell parla+nivell escriu) / 4 Centre de Recerca Sociològica

10. Indicador de coneixement del català A l’evolució de l’ ICC s’observa que es manté estable respecte als estudis anteriors. Andorrans i espanyols de llengua materna catalana són els que obtenen una mitjana més alta en totes les competències i en l’indicador global. L’interval dels més joves tenen un nivell superior de català que va disminuint amb l’edat (una mitjana de 8,7 fins a la de 6,8 entre les persones de 50 o més anys). L’ICC augmenta clarament amb els anys de residència a Andorra i entre les persones amb més nivell d’estudis. Centre de Recerca Sociològica

11. Usos lingüístics En aquests apartat s’analitzen els àmbits de relacions interpersonals següents: • a casa • amb els amics • a la feina • les relacions amb l’Administració pública andorrana • i les relacions amb el món socioeconòmic Centre de Recerca Sociològica

12. Usos lingüístics a casa Llengües en què parla la persona enquestada amb els diferents membres de la llar. • El castellà és la llengua més present a les llars d’Andorra (55%), seguit del català (46%), portuguès (19%), francès (10%) i altres llengües (5%). Opció multiresposta. • En relació amb les dades de 2004, i pel que fa a la llengua més utilitzada a casa, el percentatge de castellà, català i francès, ha disminuït mentre que el portuguès ha augmentat 2 punts. Centre de Recerca Sociològica

13. Evolució: usos lingüístics a casa Centre de Recerca Sociològica

14. Usos lingüístics amb els amics • En relació amb les dades de 2004 l’ús del català disminueix lleugerament entre els que el parlen sempre en català i augmenta els que només parlen en castellà i portuguès i es manté entre els que parlen català-castellà. • Andorrans (47%) i espanyols amb llengua materna catalana (57%) són els que parlen només en català amb més freqüència amb els amics. • A més anys de residència augmenta la proporció de persones que només parlen en català amb els amics. • El grup de 25 a 34 anys és el que amb menys freqüència parla només en català amb els amics  (immigració) Centre de Recerca Sociològica

15. Usos lingüístics a la feina (relacions internes) • Un 29% de les persones que treballen i tenen companys de feina diuen que només parlen en català, un 24% només en castellà, un 25% en català i castellà, un 2% en francès i un 18% en altres llengües. • Respecte a l’estudi de 2004 la proporció de persones que utilitzen només el català ha augmentat i passa a ocupar el primer lloc. • Els que treballen a organismes financers, assegurances, professions lliberals, Administració pública predomina l’ús exclusiu del català, mentre que en el sector d’hosteleria, restauració, sectors industrial i garatges predomina el castellà, i en el sector de la construcció i annexes predomina el castellà sol i el castellà amb altres llengües. Centre de Recerca Sociològica

16. Usos lingüístics en les relacions amb l’Administració pública: en què parla Centre de Recerca Sociològica

17. Usos lingüístics en les relacions amb el món socioeconòmic • quan va al metge o dentista • quan va a comprar a uns grans magatzems • quan va a un restaurant • quan agafa un transport públic • quan va a comprar a una botiga • quan va a prendre alguna cosa a un bar, pub o discoteca • quan va al banc, companyia d’assegurances o gestoria • quan va a la perruqueria o barber Centre de Recerca Sociològica

18. Centre de Recerca Sociològica

19. Usos lingüístics • El català és la llengua més present en determinats àmbits: a l’Administració pública, a la banca i les assegurances, en l’atenció mèdica, a les botigues minoristes i amb els companys de feina. • I menys present, i sempre parlant en línies generals, en la comunicació a la llar, amb el amics i en algunes relacions amb el món socioeconòmic com pot ser el fet d’anar a comprar a uns grans magatzems, agafar un taxi o autobús o anar a un restaurant, tot i que l’ús en alguns d’aquests espais s’ha incrementatde manera considerable Centre de Recerca Sociològica

20. Necessitat del català per viure a Andorra • La majoria dels enquestats creu que és molt o bastant convenient (92%) conèixer el català per viure a Andorra. • Els nascuts a Andorra i els residents de > de vint anys són els que donen una importància més elevada a la necessitat del català. • Andorrans i espanyols són els que diuen més que és necessari el català. Centre de Recerca Sociològica

21. Integració Creu que conèixer el català afavoreix la integració a Andorra? Centre de Recerca Sociològica

22. Coneixement del català i integració • El 67% dels enquestats pensen que es pot estar integrat sense tenir coneixements de català, davant el 28% que pensen que no. • Dues són les variables determinats: estudis i ocupació: • A mida que augmenta el nivell d’estudis augmenta la proporció de persones que diu que el català és un element clau per a la integració. • Professionals i tècnics, personal administratiu i directius i gerents són les ocupacions que pensen que la llengua és una eina per a la integració. Centre de Recerca Sociològica

23. El català i l’àmbit laboral En el sector en el qual treballa, considera que és important tenir uns bons coneixements de català per a la millora de les perspectives professionals?  Centre de Recerca Sociològica

24. El català i l’àmbit laboral • Els enquestats amb més nivell d’estudis són els que més consideren que un bon coneixement de la llengua catalana afavoreix la millora de les perspectives professionals. • Segons el sector d’activitat destaca que els que donen més importància a tenir coneixements de català per tal de millorar les perspectives professionals són: el sector del comerç, hoteleria i restauració, en bancs o companyies d’assegurances, professions liberals, activitats immobiliàries i serveis empresarials i els sectors de l’Administració pública, parapúbliques, ensenyament i educació. • Les persones que s’ubiquen en les franges d’edat dels 25 a 34 anys i els de 35 a 49 anys, donen importància al fet de tenir bons coneixements de la llengua oficial en major proporció que els més joves o els majors dels 50 anys Centre de Recerca Sociològica

25. El català i l’àmbit laboral • Els enquestats amb més nivell d’estudis són els que més consideren que un bon coneixement de la llengua catalana afavoreix la millora de les perspectives professionals. • Segons el sector d’activitat destaca que els que donen més importància a tenir coneixements de català per tal de millorar les perspectives professionals són: el sector del comerç, hoteleria i restauració, en bancs o companyies d’assegurances, professions liberals, activitats immobiliàries i serveis empresarials i els sectors de l’Administració pública, parapúbliques, ensenyament i educació. • Les persones que s’ubiquen en les franges d’edat dels 25 a 34 anys i els de 35 a 49 anys, donen importància al fet de tenir bons coneixements de la llengua oficial en major proporció que els més joves o els majors dels 50 anys Centre de Recerca Sociològica