240 likes | 341 Views
Com podem contribuir, cadascú/na de nosaltres, a bastir un futur sostenible?. Amparo Vilches i Daniel Gil Pérez. Universitat de València Josep LluÃs Doménech i Albert Gras . Universitat d’Alacant. Una abundosa informació ens mostra que estem vivint una situació d’autèntica emergència.
E N D
Com podem contribuir, cadascú/na de nosaltres, a bastir un futur sostenible? Amparo Vilches i Daniel Gil Pérez. Universitat de València Josep Lluís Doménech i Albert Gras. Universitat d’Alacant
Una abundosa informació ens mostra que estem vivint una situació d’autèntica emergència
Però, malgrat la gravetat dels problemes que posen en perill la nostra supervivència Ens trobem amb una manca generalitzada de resposta per frenar la degradació
Per què és tan escassa la reacció malgrat l’abundosa informació i les nombroses crides? Quins poden ser els obstacles? Com podem superar-los?
La forma de donar la informació pot ser un primer obstacle Es parla molt més de problemes A la construcció D’un futur sostenible De l’emergència planetària que de solucions Una cosa que cal corregir de soca-rel!
Encara hi ha, però, un obstacle previ: La greu síndrome de la granota bullida Recordem en què consisteix
Si introduïm una granota en aigua a temperatura ambient i anem calfant poc a poc La granota no percep la gravetat dels canvis I acaba bullida! No ens estarà passant el mateix als essers humans? Aquí tenim un altre seriós obstacle!
No és cap exageració Això ja ha passat! Societats com la de l’illade Pasquacol·lapsaren Podrem evitar-ho avui? Avui coneguem els problemes!
Sovint, però, aquests problemes són tractats aïlladament, sense contemplar la seua vinculació i abast … sense comprendre que aquests problemes estan estretament lligats i es potencien mútuament, afectant-nos a tots.
Aquesta vinculació és la que cal mostrar Si parlem, per exemple, de contaminació Haurem de mostrar que es tracta d’una contaminació pluriforme i sense fronteres lligada a totes les activitats humanes I amb greus seqüelesglocals (a la vegada globals i locals)
Parlar de les seqüeles de la contaminació permet associar l’exhauriment dels recursos naturals a la seua destrucció, Provocada per la contaminació: Els boscs, p. e., desapareixen degut a la tala insostenible... i també a la pluja àcida
I podem mostrar nous vincles si ens preguntem: On es potencien i resulten més greus aquests problemes, estretament lligats, de contaminació i esgotament de recursos?
Això ens remet al greu problema de Una urbanització creixent i desordenada • Focus d’alta contaminació • Destrucció de terrenys agrícoles • Temps de desplaçament desorbitats • Ocupació de zones de risc ...
I aquest conjunt de problemes (contaminació , esgotament i destrucció de recursos, urbanització desordenada…) té efectes glocals que degraden, a més de les ciutats, tots els ecosistemes
Tots els problemes estan connectats I es potencien mútuament L’absència d’aquesta visió holística es converteix en un seriós obstacle perquè impedeix comprendre la gravetat de la problemàtica i la necessitat d’actuar local i globalment sense demorança.
I podem referir-nos a molts altres obstacles: Un força recurrent és considerar que els processos de degradació són naturals i que l’acció humana és irrellevant. per ventura un canvi climàtic no és una cosa natural, que s’ha produït innombrables vegades al llarg de la història de la Terra? L’IPCC ha donat resposta a aquests dubtes, però encara hi ha qui no s’ha assabentat!
I cal eixir al pas dels reduccionismes que obliden el paper dels aspectes socials Com ara l’hiperconsum d’un 20% de la humanitat La pobresa extrema de milers de milions Elsprofundsdesequilibrisassociats a tot tipus de conflictesdestructius
Un dels obstacles més greus està associat a un dubte generalitzat: Són per ventura efectives les accions individuals? Els problemes d’esgotament del recursos energètics i de degradació del medi, no són deguts, fonamentalment, a l’activitat de les grans indústries? El que cadascú de nosaltres hi pot fer, no és, en comparació, insignificant?
Càlculs ben senzills mostren que, per exemple, les petites reduccions individuals de consum energètic, multiplicades pels milions de persones que al món poden realitzar aquest estalvi, Suposen quantitats ingents d’energia, amb la consegüent reducció de contaminació ambiental. El que cadascú fa o deixa de fer en els distints àmbits –com consumidor, com professional i com ciutadà- té una importància capital.
En la comunicació presentem tot un seguit d’accions concretes que hem arreplegat en diversos tallers i que resulten coincidents amb les que recull una ampla literatura
No hi ha prou, però, amb fer comprendre la importància de les nostres accions: Un obstacle fonamental per aconseguir la implicació dels estudiants -o de qualsevol ciutadà- és limitar-nos a un estudi conceptual. és necessari establir compromisos d’acció: en el centre, en el barri, en la pròpia vivenda… al llarg del temps.
I és precís que confeccionem la nostra pròpia xarxa de compromisosavaluables En quina mesura estem contribuint, com a educadors i investigadors, a la Dècada de l′Educació per un futur sostenible?
No és una tasca fàcil, però sí possible... i necessària! Cal fer nostres els objectius de la Dècada de l’Educació per un Futur Sostenible Actuar com activistes il·lustrats, que estudien i impulsen l’adopció de les mesures necessàries Contribuir a crear un clima d’implicació generalitzada
Cal debatre i planificar el que podem fer com professors i investigadors per un futur sostenible... I posar-ho en pràctica de forma continuada! Aquest és el treball que Nacions Unides està demanant-nos a tots els educadors www.oei.es/decada