250 likes | 399 Views
Publi Virgili Maró. ENEIDA. cant V. Traducció: Joan Bellès. La flota d’Eneas ha sortit de Cartago amb rumb a Itàlia, però els vents adversos l’obliguen a aturar-se a Sicília.
E N D
Publi Virgili Maró ENEIDA cant V Traducció: Joan Bellès
La flota d’Eneas ha sortit de Cartago amb rumb a Itàlia, però els vents adversos l’obliguen a aturar-se a Sicília. Durant l’estada a l’illa es compleix l’aniversari de la mort d’Anquises, i això dóna peu a la celebració d’honors funeraris, entre els quals destaquen els jocs esportius El desenvolupament d’aquestes competicions omple la major part d’aquest llibre.
Eneas proposa sacrificis i jocs en el sepulcre del seu pare Avui ens trobem prop dels ossos i les cendres del pare mateix i hem entrat, empesos, en uns ports amics, i penso que això no és pas sense la intenció i el poder dels déus Eneida, V 58 Ergo agite et laetum cuncti celebremus honorem: / poscamus ventos, atque haec me sacra quotannis / urbe velit posita templis sibi ferre dicatis.
Quan la novena aurora faci sorgir per als mortals la llum fecunda del dia i il.lumini la terra amb els seus raigs, Proposaré als troians una primera competició per a les ràpides naus Prima citae Teucris ponam certamina classis Eneida, V, 66
Que es presenti el qui sobresurti en la cursa a peu Quique pedum cursu valet Eneida, V 67
Que es presenti qui es consideri el millor en el llançament de javelina Eneida, V, 67 Qui viribus audax aut iaculo incedit melior levibusque sagittis
Qui se senti segur per al combat amb els cestos Seu crudo fidit pugnam committerecaestu Eneida, V, 68
Comencen la primera competició quatre naus igual de lleugeres Eneida, V, 114 Prima pares ineunt gravibus certamina remis / quattuor ex omni delectae classe carinae
Acudeixen a competir a la ràpida cursa joves troians i sicilians Nis i Euríal, Diores, Sali i Patró, Hèlim i Pànopes… I molts altres que l’obscura fama ha cobert amb l’oblit Eneida, V, 300 Multi praeterea, quos fama obscura recondit
Illum fidi aequales genua aegra trahentem / iactantemque utroque caput crassumque cruorem / ore eiectantem mixtosque in sanguine dentes / ducunt ad navis Eneida, V, 468 Entel venç Dares, a qui uns companys fidels s’emporten cap a les naus Dares, que arrossega els genolls baldats, sacsejant el cap d’un cantó a l’altre, vomitant per la boca grumolls de sang i dents que s’hi barregen.
Tot seguit Eneas invita els qui vulguin competir amb les ràpides sagetes Protinus Aeneas celeri certare sagitta / invitat qui forte velint… Eneida V, 485
L’au fugí volant entre els vents i la foscor dels núvols. Aleshores, ràpid, Eurició, seguint amb la mirada el colom que volava ja feliç batent les ales en la buidor del cel, el traspassà sota un negre núvol. Eneida, V, 512
Digues a Ascani que, si ja té reunits els seus rengles de joves, i ho té tot a punt per a les curses de cavalls, faci sortir els escuadrons en honor de l’avi i es llueixi en les armes.Eneida, V, 548
Avancen els nois, i, en rengles iguals, davant les mirades dels seus pares, resplendeixen damunt els seus cavalls domats pel fre.Eneida, V, 553
Els genets desfilen formant tres esquadrons i els manen tres capitans.Eneida, V, 560
Juno envia Iris des del cel cap a la flota troiana, tramant moltes coses, no saciada encara del seu antic rancor. Multa movens necdum antiquum saturata dolorem Eneida, V, 608
Les troianes, instigades per Iris, missatgera de Juno, intenten cremar les naus. Urbem orant, taedet pelagi perferre laborem Eneida, V, 617
Júpiter envia una pluja providencial que impedeix la destrucció total.
Anquises apareix en somnis a Eneas i li aconsella que deixi a part dels troians a Sicília, i es dirigeixi a Cumes, a l’Avern.
Els mariners relaxaven els seus membres amb el plàcid descans, quan el Son s’esmunyí suaument des dels astres del cel, fendí l’aire obscur i esbandí les tenebres, de dret cap a tu, Palinur, portant-te una son funesta, sense tenir-hi tu cap culpa. Levis aetheriis delapsus Somnus ab astris / aera dimovit tenebrosum et dispulit umbras, / te Palinure, petens, tibi somnia tristia portans / insonti Eneida, V,839
Pèrdua de Palinur El déu s’abaté damunt seu i el precipità de cap a les aigües transparents, mentre cridava en va una i altra vegada els companys. Eneida, V,860
“Oh Palinur, massa confiat en la serenor del cel i del mar, quedaràs estès nu damunt una arena ignorada.” “O nimium caelo et pelago confise sereno, / nudus in ignota, Palinure, iacebis harena”Eneida, V, 870 El cap Palinurus, al sud d’Itàlia
Fi del Cant V Ángel Martínez Reche