1 / 20

cant IV

Publi Virgili Maró. ENEIDA. cant IV. Traducció: Joan Bellès. El tema d’aquest llibre és l’enamorament de Dido, els seus intents de retenir Eneas i la tràgica mort de la reina

jalen
Download Presentation

cant IV

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Publi Virgili Maró ENEIDA cant IV Traducció: Joan Bellès

  2. El tema d’aquest llibre és l’enamorament de Dido, els seus intents de retenir Eneas i la tràgica mort de la reina Eneas ha de sacrificar els seus sentiments personals per a complir el destí que té marcat: fundar un poble poderós, continuador de la glòria de Troia, que serà l’imperi romà

  3. Dido confessa a la seva germana, Anna, l’amor que sent pel troià Agnosco veteris vestigia flammae Reconec els senyals de l’antiga flama Eneida, IV, 23

  4. Dido fa sacrificis per als déus Iunoni ante omnis, cui vincla iugalia curae I abans que a cap altre, a Juno, que protegeix els vincles matrimonials Eneida, IV, 59

  5. Mentrestant una flama li devora el moll dels ossos i la ferida batega silenciosa dintre del seu pit. S’abrusa la dissortada Dido i, fora de seny, vaga errant per tota la ciutat Eneida, IV, 66 Est mollis flamma medullas / interea et tacitum vivit sub pectore vulnus. Uritur infelix Dido totaque vagatur / urbe furens

  6. Dido mostra la ciutat a Eneas Incipit effari mediaque in voce resistit Comença a parlar, però s’atura a mitja frase. Eneida, IV, 76

  7. Després, quan els altres se n’han anat, quan, al seu torn, la pàl.lida lluna apaga la claror, quan els estels en devallada conviden a dormir, ella s’afligeix tota sola dins l’estança buida i s’estira damunt els coixins que ell ha abandonat. Absens, continua sentint-lo i veient-lo quan no el té davant. Eneida, IV, 80 Post ubi digressi, lumenque obscura vicissim / luna premit suadentque cadentia sidera somnos, / sola domo maeret vacua stratisque relictis / incubat. Illum absens absentem auditque videtque.

  8. Juno i Venus,per raons ben diferents, preparen la unió d’Eneas i Dido

  9. Una tempesta unirà els amants a la mateixa gruta Speluncam Dido dux et Troianus eandem devenientEneida, IV, 124

  10. Ille dies primus leti primusque malorum / causa fuit. Aquell dia fou el començament de la mort, el començament i la causa de les desgràcies Eneida, IV, 169

  11. La Fama, deessa funesta, divulga la relació il.lícita per totes les ciutats líbies

  12. Dido oblida el seu bon nom, la seva reputació… Fama, malum qua non aliud velocius ullum: / mobilitate viget virisque adquirit eundo, / parva metu primo, mox sese attolit in auras / ingreditur solo et caput inter nubila condit. La Fama, aquesta plaga que s’estén més ràpidament que cap altra: el vigor li ve del moviment, i va agafant força com més avança; petita i tímida al començament, ben aviat s’aixeca fins als aires, camina amb els peus a terra però amaga el cap entre els núvols Eneida, IV, 174

  13. Hermes recorda a Eneas el seu destí Tu nunc Karthaginis altae / fundamenta locas pulchramque uxorius urbem / exstruis? Heu, regni rerum oblite tuarum! Ara tu assentes els fonaments de l’alta Cartago i, sotmès a una dona, li basteixes una bella ciutat? Ai, que t’has oblidat del teu reialme i dels teus destins! Eneida, IV, 265

  14. Eneas es disposa a obeir les ordres dels déus. Italiam non sponte sequor “Vaig a Itàlia no per iniciativa meva” Eneida IV, 361

  15. Agit ipse furentem / in somnis ferus Aeneas En somnis, el mateix Eneas, amb aspecte ferotge l’empaita fins a fer-li perdre el seny Eneida, IV, 465 Semper longam incomitata videtur / ire viam et Tyrios deserta quaerere terra Li sembla que queda sempre abandonada, sola amb ella mateixa, que recorre eternament un llarg camí, sense cap companyia, i que cerca els seus cartaginesos per terres desertes.

  16. Maldició contra Eneas i els seus descendents Haec precor, hanc vocem extremam cum sanguine fundo. / tum vos, o Tyrii, stirpem et genus omne futurum / exercete odiis, cinerique haec mittite nostro / munera Això és el que us demano, aquestes són les darreres paraules que deixo anar juntament amb la meva sang. Després vosaltres, cartaginesos, bolqueu el vostre odi contra el seu llinatge i contra tota la descendència que en neixerà, i oferiu aquest tribut a les meves cendres Eneida, IV, 621

  17. Que mai no hi hagi concòrdia ni pactes entre els dos pobles Nullus amor nec populis nec foedera sunto Eneida, IV, 624

  18. Dido decideix morir Ergo ubi concepit furias evicta dolore / decrevitque mori, tempus secum ipsa modumqu exigit Així doncs, tan bon punt, vençuda pel dolor, l’ha envaïda la follia i ha decidit de morir, ella mateixa determina en el seu interior el moment i la manera Eneida, IV, 474

  19. Moriemur inultae, / sed moriamur Moriré sense ser venjada, però morim ja! Eneida, IV, 659

  20. Amb la dreta li tallà el cabell, i al mateix temps desaparegué del cos de Dido el darrer escalf i la seva vida s’esfumà en els aires. Juno envia Iris Dextra crinem secat, omnis et una dilapsus calor atque in ventos vita recessit Eneida, IV, 704 Fi del Cant IV Ángel Martínez Reche

More Related