TEMA 1.- L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM.

1. TEMA 1.- L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM. Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat

2. 0.- INTRODUCCIÓ • Què és? Un sistema econòmic, social i polític. • On es va produir? A Europa. • Quan? Entre els segles XVI i XIX. • Característiques: • Economia: règim senyorial (feudalisme tardà). • Societat: estamental. • Demografia: població estancada. • Política: absolutisme monàrquic.

3. 1.- UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL. • 1.0.- Introducció. • 1.1.- La propietat de la terra. • 1.2.- Els drets senyorials. • 1.3.- L’estancament agrícola. • 1.4.- Indústria tradicional i manufactures. • 1.5.- La insuficiència dels transports. • 1.6.- Comerç interior i comerç colonial.

4. 1.0.- Introducció. • Economia rural: 80 % de la població al camp. • Economia d’autoconsum (comerç escàs). • Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi tota la terra. • Des del segle XVI: desenvolupament del comerç → creixement de l’artesania.

5. 1.1.- La propietat de la terra. • Era la principal font de riquesa. • Pertanyia majoritàriament als senyors. • No la podien vendre ni perdre mai (propietat vinculada). • Divisió de la senyoria territorial en: • Reserva senyorial. • Masos.

6. 1.2.- Els drets senyorials. • Definició. • Procedència: • Drets territorials (derivats de la terra i monopolis). • Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,… • L’església, a més, rebia el delme.

7. 1.3.- L’estancament agrícola. • Agricultura endarrerida, de subsistència i policonreu → escàs comerç. • Tipus d’explotacions: • Camps oberts o openfields: rotació triennal. • Terres comunals. • Insuficient producció ramadera. • Conseqüències: crisis de subsistència → fam → desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat. Pàg. 7 Doc. 4

8. 1.4.- Indústria tradicional i manufactures. • Autosuficiència econòmica al camp. • Els gremis a les ciutats: • Associacions d’artesans del mateix ofici. • Controlen la producció i venda dels productes. • Eviten la competència. • Assistència mútua dels seus associats. • Per a evitar el control dels gremis: • Domestic system o treball a domicili. • Manufactures reials o privades. Pàg. 9 Doc. 5 Imatge pàg. 5

9. 1.5.- La insuficiència dels transports. • Mitjans de transport rudimentaris → dificulten el creixement del comerç. • Transport terrestre molt deficient → desplaçaments llargs i costosos. • Navegació marítima lenta i limitada (càrrega) → dependència dels vents. • Navegació fluvial més fàcil i barata → dependència de la hidrografia i els canals.

10. 1.6.- Comerç interior i comerç colonial. • Comerç interior limitat a les fires i mercats. • Noves rutes marítimes (segle XVI) → creixement del comerç colonial → acumulació de capital, nous mercats i matèries primeres. • Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances). • El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir l’economia nacional per acumular metalls preciosos (proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.

11. RUTES DEL COMERÇ MARÍTIM DURANT EL SEGLE XVIII

12. 2.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL. • 2.1.- Privilegiats i no privilegiats. • 2.2.- Una població estancada.

13. Divisió teòrica en tres ordres o estaments: Clergat. Noblesa. Tercer Estat. Divisió real en dos classes socials: Privilegiats. No privilegiats. 2.1.- Privilegiats i no privilegiats.

14. ELS PRIVILEGIATS • Gaudien de drets i privilegis. • Composició: noblesa i clergat. • La noblesa: • Eren el 2-3% de la població. • Riquesa procedent de les seues propietats territorials i els seus privilegis. • Diferències internes segons títol i procedència. • El clergat: • Eren menys de l’1% de la població. • Es dividia en: • Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs. • Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.

15. ELS NO PRIVILEGIATS • Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa més del 90% de la població. • Composició: burgesia, classes populars urbanes i camperolat. • La burgesia: • Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més poder (ennobliment). • Divisió interna segons la riquesa i ocupació. • Classes populars urbanes: treballadors urbans que vivien en males condicions (artesans,…). • El camperolat: • Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions. • Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs. Imatge Pàg. 19 Pàg. 11 Doc. 12 Imatge p.19 Pàg. 11 Doc. 11

16. 2.2.- Una població estancada. • Escàs creixement demogràfic. • Causes: pèssimes condicions alimentàries, sanitàries, higièniques i de vida de la major part de la població. • Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperança de vida i alta mortalitat infantil.

17. 3.- L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC. • 3.1.- La monarquia absoluta de dret diví. • 3.2.- Els límits de l’autoritat reial: el model anglès.

18. 3.1.- La monarquia absoluta de dret diví. Pàg. 12 Doc. 13 • El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Déu i sense control. Lluís XIV. • L’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat (nomenats pel rei), funcionaris i buròcrates. • Administració local: governadors i intendents, també nomenats pel rei. • Límits teòrics del poder reial: • La llei divina. • El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar). • Les Corts o Parlaments (perden competències i no les convoca). Pàg. 13 Doc. 14

19. 3.2.- Els límits de l’autoritat reial: el model anglès. • Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països Baixos i repúbliques italianes. • El model anglès: • Revolució de 1649: República fins 1660. • Es tracta d’una monarquia parlamentària. • L’Habeas Corpus (1679). • La Revolució de 1689: • Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange). • Declaració de Drets (Bill of Rights): limits al poder reial. • Separació de poders. • Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%). • Influència en el pensament il·lustrat. Pàg. 12 Doc. 13 Pàg. 13 Doc. 15

20. 4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM. • 4.0.- Introducció. • 4.1.- L’esperit de la Il·lustració. • 4.2.- El despotisme il·lustrat.

21. 4.0.- Introducció. • Causes de la crisi de l’Antic Règim: • Expansió del comerç. • Noves formes de producció: domestic system i manufactures. • Poder econòmic de la burgesia → demanarà tindre privilegis i poder polític. • Construcció d’una ideologia burgesa: la Il·lustració.

22. 4.1.- L’esperit de la Il·lustració. • Ideologia al servei de la burgesia. • Racionalisme (atac al teocentrisme). • Llibertat de consciència (Voltaire). • Igualtat legal i d’oportunitats (atac a la societat estamental). • Llibertat econòmica: fisiòcrates i liberals. • Crítica a l’absolutisme: • Locke: igualtat legal i drets bàsics individuals. • Montesquieu: divisió de poders. • Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat. Pàg. 15 Doc. 18 Pàg 17 Doc. 7 Pàg. 15 Doc. 19 Pàg. 15 Doc. 20

23. 4.2.- El despotisme il·lustrat. • “Tot per al poble, però sense el poble”. • Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa (Àustria), Caterina (Rússia), Carles III. • Què fan?: centralisme, reformes administratives, foment de l’educació i millores econòmiques (agricultura, indústria i comerç). • Límits: reformes econòmiques, però no socials i polítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.