2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur

1. Pàg. 103 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur Dades biogràfiques pàgina 103 • L’epicureisme: introducció • Fundador Epicur de Samos (341-270 aC) • Obres principals “Carta a Meneceu”, “Màximes capitals” • L’escola: El Jardí (fundat al 306 aC a Atenes) • Obert a tothom sense distinció de classe, gènere, condició o raça • Per entrar només calia saber llegir (no d’altres coneixements previs com a l’Acadèmia) • El nexe d'unió entre els seus membres és l’amistat • Es concep com a un refugi davant l’hostilitat o la competitivitat social • El seu lema “Passa desapercebut mentre siguis viu” • Context històric i cultural • Situació de gran inestabilitat política (de guerres i revoltes continues) i de gran inseguretat • Davant la situació de crisi es produeix un augment de les religions sentimentals, de les creences supersticioses (en la providència, el judici postmortem, el destí, el éssers sobrenaturals terrorífics, l'endevinació) i de la seva utilització política (per atemorir i controlar la plebs)

2. Pàg. 105 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur Text pàgina 105 • Trets característics i objectius de l’escola • Eudemonisme El seu objectiu és la recerca de la felicitat • Hedonisme La felicitat s’identifica amb el plaer (hedoné): “El plaer és el principi i el fi d’una vida feliç” • Intel·lectualisme Però com que hi ha diversos tipus de plaers s’haurà de triar mitjançant la raó aquells que siguin els millors per establir una “cultura raonable de plaers” • Propedèutica Ara, prèviament s’haurà d’establir una visió del món que sigui compatible amb la felicitat humana que destrueixi els falsos mites i les falses pors

3. Pàg. 105 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur • “La filosofia és aprendre a viure” • Trets característics i objectius de l’escola • La filosofia com a “tretafàrmac” (remei pels quatre mals) La filosofia no és només un saber teòric sinó que té una funció eminentment pràctica: possibilitar la felicitat de l’ésser humà, la seva serenitat i autodomini Amb tal objectiu ha de procurar guariment pels quatre mals que són: • La por als déus • La por a la mort • Els desigs insatisfets de plaers • Les penes pels patiments De manera que, d’acord amb la filosofia d’Epicur i en oposició a la de Plató:

4. Pàg. 103 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur • El problema de la naturalesa i del coneixement • Vinculació amb la propedèutica (ens allibera de les supersticions i les pors) • Es basa en la filosofia de Demòcritd’Abdera • La concepció de la realitat • Atomisme i materialisme • Mecanicisme atenuat: El clinamen i l’atzar • Negació d’allò sobrenatural, la providència i el destí • La teoria del coneixement • Teoria dels eidola: sensisme • La sensació, l’anticipació i l’afecció guies infal·libles a la vida • El problema de l’ésser humà

5. Pàg. 104 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur • El problema de la moral • “L’ésser humà, per naturalesa, busca el plaer i fuig del dolor” • però , Què és el plaer? • Teoria del plaer: aproximació negativa • Primera aproximació: el plaer és definit com absència de dolor Text pàgina 104 ataràxia Pertorbacions espirituals (Comporta el benestar de l’ànima) El plaer és absència de Dolors corporals (Comporta el benestar del cos) aponia

6. Pàg. 107 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur • Com poder assolir-lo? • L'ataràxia mitjançant la propedèutica • L’aponiaamb una ciència que permeti evitar o guarir el dolor • La Propedèutica • Objectiu: La crítica de la utilització política de la religiói de les idees de la superstició • La por als déus no ha d’amoïnar-nos • No són ateus sinó crítics amb les idees falses dels déus (la seva concepció vulgar) • No han produït el món ni hi intervenen (negació de la providència) • Són eterns, feliços i formats de àtoms sense desgast ni decadència • No es preocupen de les coses i els assumptes humans • Tampoc la por a la mort (fet de morir) i el més enllà (judici postmortem) • “La mort no és res per a nosaltres” ja que és absència de sensacions • No hi ha transcendència ni judici postmortemja que l’ànima és mortal • Menys, la por al destí (fatalitat) • El futur no està escrit ja que existeix l’atzar (gràcies al clinamen) • Allò que ha de passar també depèn de nosaltres (encara que no només de nosaltres) Text pàgina 107 José Vidal González Barredo