X arxa C RUSCAT C oneixements , r epresentacions i u sos del c atalà

1. XarxaCRUSCATConeixements, representacions iusos delcatalà Hezkuntza sisteman hizkuntza sustatzeak dituen potentzialtasunak eta mugak. Kataluniako kasuaren irakaspenak (estrapolagarriak?) F. Xavier Vila i Moreno Xarxa CRUSCAT –IEC Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (UB / PCB) Sociolinguistica Klusterraren I. Jardunaldia, 2008ko otsailaren 29a

2. Eskolaren zeregina hizkuntzaren ikaskuntzan Esferas de socialización lingüística de niños y preadolescentes 1900-1950 Religió, associacionisme,, etc. Parents i amics Feina Família Comercial Educació Consum cultural Sociosanitari Administració (usuaris)

3. Garrantzia galtzen dute Garrantzia hartu Testuinguru berri bat eskolarentzat

4. Telebista kontsumoa (Mataró 2007) 93,8% 94,3% 97,3% Fuente: alumnado 6º en Mataró, curso 2006-07, proyecto RESOL

5. Haur eta nerabeen sozializazio linguistikoaren eremuak gaur egun Feina Comercial Consum cultural Parents i amics Educació Família Sociosanitari Associacionisme, religió, etc. Administració (usuaris)

6. Eskolaren zeregin berria Papel fundamental en la socialización lingüística La escuela no salvará ninguna lengua Pero sin la escuela, difícilmente sobrevivirá una lengua al siglo XXI

7. Eskolako hizkuntza ereduak katalanaren lurraldeetan • Catalunya: modelo de conjunción en catalán • País Valencià: líneas • Illes: oscilaciones entre conjunción y trilingüismo • Andorra: pluralidad de sistemas y Escola Andorrana • Catalunya Nord: brechas bilingües en el sistema francés + la Bressola • L’Alguer: enseñanza lengua y La Costura • Franja: catalán asignatura optativa

8. Bilakaera makrosoziala: eskolaren emaitza Katalunian

9. Alderaketarako: Valentzia

10. Alegia • Conjunción en catalán, sin duda, mejor para aprendizaje generalizado • Pero... ¿Y el uso?

11. Erabilera lagunekin

12. Erabilera ikaslegoaren H1aren arabera Font: Vila, Vial i Galindo

13. Erabilera ikastetxean, etxetik katalana den ikasleen %aren arabera Font: Vila, Vial i Galindo

14. parlant destinatari cs1 cs1 cs1 cs1 bi bi bi ct1 ct1 ct1 bi ct1 Erabilera hiztunen H1aren arabera Font: Vila, Vial i Galindo

15. parlant destinatari cs1 cs1 cs1 cs1 bi bi bi ct1 ct1 ct1 bi ct1 Erabilera hiztunen H1aren arabera (ikastetxean cat H1 30%) Font: Vila, Vial i Galindo

16. parlant destinatari cs1 cs1 cs1 cs1 bi bi bi ct1 ct1 ct1 bi ct1 Erabilera hiztunen H1aren arabera (ikastetxean %30<cat1 %70) Font: Vila, Vial i Galindo

17. parlant destinatari cs1 cs1 cs1 cs1 bi bi bi ct1 ct1 ct1 bi ct1 Erabilera hiztunen H1aren arabera (ikastetxean cat1>%70) Font: Vila, Vial i Galindo

18. Laburtuz • Más castellano que catalán • Peso fundamental de la demolingüística del centro i del área • Normas de uso flexibles, pero todavía favorables al castellano • La lengua de la docencia (catalán vs. catalán y castellano) implica pocos cambios

19. Auzi ideologiko bat? • Años 80: promoción del conocimiento • Años 90: promoción del uso • Resultado: en términos generales, en Catalunya, • más conflictividad, • deslegitimación de normalización, • desarme discursivo de los sectors proNL (“cansancio”, “desencanto”, “desorientación”, “desmobilización”...) • El ultranacionalismo español impulsado • Nuevas inmigraciones plantean un reto

20. Krisian lagundu egin du... • Conjuntura política • Hegemonia dels mitjans hispanocastellans • Crisi -i reforçament- dels Estats nacionals en el marc de la UE i la mundialització • Repercussió dels conflictes als Balcans • Etc.

21. Baina... Ez al dugu batere akatsik egin? • El segle XX ha dissolt el «jo responsable»: sempre actuem moguts per factors exteriors (publicitat, moda, inconscient, determinació social...) • El segle XX ha entronitzat la «llibertat individual» per damunt de la col·lectivitat, la responsabilitat, la tradició... • Sáez Mateu, Ferran (2003) Què (ens) passa? Subjecte, identitat i cultura en l'era de la simulació, Barcelona: Proa

22. Azpimarra ezagutzan (edo ezagutza faltan) • El desconeixement del català era atribuïble a «algú altre»: dictadura, societat, etc. • El coneixement és un capital, i és (pot ser) additiu • L’escola té per funció essencial la distribució de coneixements • Resultat: • Menys espai per a la conflictivitat • Més destinataris sensibles

23. Azpimarra erabileraren hazkundean • L’ús lingüístic és un comportament suposadament individual i lliure • La llibertat individual és un dels valors centrals de la societat contemporània • L’escola rebutja modificar comportaments (com a molt, transmet valors) • Resultat: obertura d’un flanc ideològic • Més espai per a la conflictivitat • Més destinataris reticents

24. Adibide bat? • «El segon principi de la [nostra] política lingüística és el de lliure opció de llengua, segons el qual cada individu té total llibertat per decidir quina llengua vol utilitzar en les seves relacions amb els altres individus i amb els poders públics. • El tercer gran principi estableix que tota llengua minoritària —i el català, òbviament, ho és— ha de rebre un tracte especial, consistent en mesures de protecció i foment de les seves expressions culturals. El límit d’aquestes mesures ha de ser, però, el dret a la lliure opció lingüística dels individus. En el cas de Catalunya, el que s’ha de protegir molt especialment és el bilingüisme, l’autèntic fet diferencial del nostre país.» (Fòrum Babel, 1998)

25. Ezagutzaren hazkundeari buruzko ñabardurak

29. Beste hizkuntzen hiztun (aloglota) direnen erabilerak Matarón (n =114)

30. Amazig hiztunen erabilerak

31. Sintesia • Importancia de los aprendizajes verticales y horizontales • Dimensiones diferentes pero entrelazadas: conocimiento, usos, actitudes y sistema • Diferenciación de situaciones comunicativas • Escuela esfera compleja, necesaria pero insuficiente

32. Hizkuntzaren piramidea

33. Komunikazio motak edo hizkuntza erabilerak eskolaren eremuan + Institucionalizadas Interpersonales - Institucionalitzadas (individualitzadas, privadas) Comunicacions del Departament d’Educació Claustre Primera entrevista amb els pares Usos vehiculars a l’aula Tutoria Debat a classe Activitat en petit grup Conversa íntima entre alumnes

34. Iradokizun batzuk erronkei aurre egiteko • Ponderad bien los recursos y los apoyos disponibles – siempre harán falta más • Identificad bien las prioridades: Ex.: alfabetización? Mantenimiento? Integración? • Sed pragmáticos antes que dogmáticos Ex.: dilema público vs. privado • Combinad la extensión con la intensidad • Adaptaos a las circunstancias del entorno • Revalorizad la lengua fuera de la escuela

35. Qui no s’arrisca, no pisca!

36. Mila esker zuen arretagatik!¡Moltes gracies!