3.3. Metodologia i mitjans lexicogràfics

1. 3.3. Metodologia i mitjans lexicogràfics

2. Pascual (1994). En la fixació de la lexicografia moderna hi ha un moment important i ineludible: la celebració del Congrés Internacional de lexicografia celebrat a Exeter (1983). Arran d’aquest Congrés es va fundar EURALEX (European Association for Lexicography). Lexicografia «és la disciplina de la lingüística aplicada que s’encarrega dels problemes teòrics i pràctics que planteja l’elaboració de diccionaris» - La lexicografia rep de les tecnologies de la informació.

3. Quina és la faena del lexicògraf? • Ha de tenir en compte els progressos de la semàntica teòrica, però no ha de perdre de vista que ha de fer DICCIONARIS. • exigències editorials • Temps d’edició de l’obra • Compromisos contractual, limitacions d’espai, rendibilitat de l’obra, resposta del públic, etc. • b) Ha de tenir en compte uns components d’imperfecció. Un diccionari és imperfecte. Aplicar determinades teoritzacions pot crear un diccionari apte solament per a persones molt enteses.

4. c) La faena del lexicògraf consisteix bàsicament en tres operacions: • selecció de materials • Descripció dels materials seleccionats • Presentació de l’obra (edició) • d) Ha de tenir en compte, per exemple, un problema molt actual que són les col·locacions. • e) Ha de tenir en compte que encara hi ha usuaris que consideren el diccionari una eina sacra. • f) Pot treballar amb ordinadors: • alfabetització automàtica • Supressió o inclusió de dades • Consulta de la feina ja feta • Control de remissions, etc.

5. Quina és la faena del lexicògraf? No cal que siga un informàtic. Però ha de saber el mínim que li permeta de parlar tècnicament amb els informàtics, dels quals rebrà el suport i l’ajut que calga, i ha de saber moure’s amb la soltesa suficient entre els laberints de les màquines i dels programes. PRINCIPALMENT TREBALLARÀ EN BASE DE DADES

8. Unitat 3. Introducció a la lexicografia 3.1. La lexicografia: entre la pràctica i la teoria

9. Lexicografia i models lingüístics: les teories lingüistiques i el lèxic «qualsevol teoria lingüística, comporta una visió particular sobre el lèxic i, per tant, proposa unes tasques lexicogràfiques determinades» (Badia 1994: 15) Gramàtica tradicional > mescla de criteris > finalitat normativista Els lexicògrafs fixen el lèxic: la tasca és la recopilació de paraules de la llengua i fixació dels sentits correctes.

10. Estructuralisme > signe lingüístic > unitats mínimes de significat > molta importància a la paraula (lexemes i morfemes) Els diccionaris no varien substancialment > més atenció a la morfologia > també a la sinonímia > hiponímia (exercici 1)

11. Definicions (classes) • (Alsina 1997: 312) • sintètiques: estableix l’equivalència amb un únic mot (definidor o descriptor) • escampar v. tr. Espargir, dispersar, diseminar • En el cas dels verbs, una definició sintètica necessita un descriptor equivalent tan semànticament com funcionalment al definit. • dansar v. intr. Ballar • bleir v. tr. Cremar • perifràstiques: que consten d’un mot amb complements • degotar v. intr. Caure gota a gota • bel·lipotent ad. Poderós en la guerra

12. Les definicions poden ser: sinonímiques, hiperonímiques i antonímiques • les sinonímiques són les sintètiques • definicions hiperonímiques • ‘A és un tipus de B’ o ‘A és una mena de B’ • pústula f. Petit tumor cutani que conté pus • estimbar. Caure daltabaix d’una timba • - - definicions antonímiques • encertar v. tr. No errar • incògnit, -a adj. No conegut • desobeir v.tr. No obeir

13. Generativisme > sintaxi > semàntica (papers temàtics) Els diccionaris tenen informació sintàctica i de papers temàtics: Donar +V (AGENT, destí, tema) SP SN

14. Actualment > gramàtica cognitiva «s’ha retornat a una idea natural des del punt de vista psicològic, que el coneixement que els parlants tenim de la llengua és més un coneixement de les seves peces lèxiques que no pas de relacions entre esructures sintàctiques abstractes [...] La lexicografia està cridada a esdevenir una branca essencial de la lingüística» (Badia 1997: 44) (exercici 3)

15. «Los psicólogos, neurólogos y lingüistas reconocen ahora que el aprendizaje de cualquier palabra en todas sus dimensiones y dominios constituye una formidable tarea en el aprendizaje de las lenguas, tanto si se trata de la lengua materna como de una lengua secundaria. Una tarea que, cuantitativa y cualitativamente, excede las complejidades del aprendizaje de las reglas sintácticas» (Luque Durán 1998: 89) [PERSPECTIVA LÈXICA] Cal confeccionar un DICCIONARI CULTURAL (Luque Durán 1998: 96)

16. «Los lingüistas hablan ahora de un lexicón mental, entendiendo por tal la realidad mental que existe en los hablantes y que se plasma en una red de conexiones semánticas, morfológicas, fonológicas y, también, onológicas y culturales, en el seno del cual cada plabra tiene un papel único y especial, con sus conexiones y lazos (asociativos, estructurales, colocativos, etc.) peculiares» (Luque Durán 1998: 89) «La competencia lingüística de los hablantes incluye competencias metafóricas, metonímicas y extensionalizadoras de la información que contiene o está ligada a cada signo» (Luque Durán 1998: 92)

17. Criterio de cronologia, criterio etimológico, criterio lógico, criterio, crtierio de la frecuencia

18. 3.4. Caracterització de la lexicografia catalana: els diccionaris i els catalanoparlants (a) Els inventaris lexicogràfics i els usos socials de la llengua. Visió històrica

19. - Obres per a l’ensenyament del llatí • Fins a la fi del s. XVII gairebé tota la lexicografia catalana està la servei de l’ensenyament del llatí. • La Grammatica proverbiandi (1427)  • El manuscrit 43 de la Biblioteca Pública de Tarragona (XIV) • La Summa artis grammaticae (XV)  • Liber elegantiarum de Joan Esteve(1489- Venècia) • Supera els simples glossaris i les llistes d’equivalències tècnica lexicogràfica. Conté molts valencianismes i hàpaxs (enamigada ‘que té amics/ amants) 

20. - Obres per a l’ensenyament del llatí • Adaptacions de l’obra de Nebrija són, per exemple: • Lexicon llatí-català: • 1507- traductors: Gabriel Busa i Joan Garganter  • 1522- traductors: Joan Morell i Martí Ivarra • 1560-traductors: Antic Roca, Francesc Clusa • el vocabulario del humanista de Juan Lorenzo Palmireno (1569) • Obra destinada a enriquir el lèxic de l’estudiant de llatí.Divideix el llibre en “abecedarios”> peixos, ocells, herbes, monedes, etc.(el vocabulari dels peixos és molt ric i hi ha datacions úniques)

21. - Obres per a l’ensenyament del llatí Onofre Pou (s.XVI) Thesaurus puerilis (1575) Deixeble de Palmireno a València. Se centra en la terminologia de la casa (parts de la casa, ramats, hort, navegació, agricultura, caça i pesca, comerç, llibres i escola, menjar i beure, etc). Conté termes propis del valencià, però també del principat. 

22. - Obres per a l’ensenyament del llatí • El diccionari llatí-català d’Antoni Font. • Basat en un diccionari castellà (Bravo)  • (XVII) • El thesaurus de Pere Torra • També adaptat de Bravo  • (XVII) • El vocabulari llatí-català (XVIII) 

23. Obres per a l'ensenyament de llengües modernes • Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan de Joan Rosembach (1502)  • Dictionario castellano […]. Dicitonaire françois. Dictionari català (1641) • És una mena de manual de conversació amb el vocabulari a tres columnes i unes quantes converses 

24. Diccionaris per a fer rimes (rimaris) • En aquest gènere no hi ha hagut cap tradició en català fins fa poc, i el material lèxic produït amb prou faenes ha estat sotmès a anàlisis filològica. • El Diccionari de rims de Jacme March (1371) • «Per cell qui mana / per nom de dona: manda» • «Per granera / per qui assota / per senyal de castell: scoba» • Torsimany de Lluís d’Averçó (1415) • «amirva: per celh qui alguna cosa amniva o disminueix»

25. Diccionaris per a fer rimes (rimaris) • Elements de poética catalana y diccionari de sa rima de Pau Estorch i Siqués (1805-1870) • Diccionari de la rima de la llengua catalana (1921) de Fèlix Quer i Cassart • Diccionari de la rima de Francesc Ferrer Pastor (1918) • Diccionari català invers amb informació morfològica, de Joan Mascaró i Joaquim Rafel (1990)

26. Les explicacions de «vocables escurs» • Art amativa de Ramon Llull • Es tradueix un terme lu·lià o pseudo-lul·lià o bé se’n glossa el sentit: • «orgue és instrument, així com los hulls qui són instrument a veure, e la lengua a parlar» • Els vocables escurs d’Ausiàs March • A partir de 1539 les edicions que es fan de l’obra porten un vocabulari del tipus: • «veus per vegades» a vegades també amb la paraula en castellà «setje per siti o por assedio o cerco enderredor»

27. Les explicacions de «vocables escurs» • La Taula de paraules difícils de la Crònica de Jaume I • En l’edició de la Crònica del rei Jaume de 1557 s’hi afegí una Taula. Hi són explicats sobretot termes guerrers caiguts en desuetud: • «brocada, és encontre, o escaramuça» • «torre albarrana, és torre mestra o més principal» • Els mots glossats del Llibre del Consolat de Mar (XIV) • Moltes de les veus explicades són marítimes: • «pèlech ‘alta mar’»

28. El segle XVIII- entre l’espanyol i el reviscolament • Vocabulari català-castellà de mots antics de Fra Manuel Marià Ribera  • Les instruccions per la ensenyança de minyons de Baldiri Rexach. • Apologia de la llengua materna «per saber parlar, y entendrer la llengua Espanyola, es tenir un Diccionari Espanyol explicat en Cathalà» • «ahullido-udol» • «eriso-és un animal que te la closca vestida de moltas puntas» • El Prontuario orthologi-gráphico trilingüe (1743) Marià Soldevila • Ensenya català, castellà i llatí en l’escola.

29. El segle XVIII- entre l’espanyol i el reviscolament - Carles Ros Amant de la recuperació de la llengua El Breve diccionario valenciano-castellano (1739) El Diccionario valenciano-castellano (1764)  Aquesta obra vol aconseguir que els valencianoparlants aprenguen castellà, però també procurà que els usuaris aprenguessen a conéixer millor llur parlar matern.

30. El segle XVIII- entre l’espanyol i el reviscolament • Manuel Joaquim Sanelo • És el millor lexicògraf d’aquest segle, però la seua obra no es va conéixer fins el XX: • Silabario De Vocablos Lemosines ó Valencianos  • materials per a un diccionari valencià-castellà  • En aquesta darrera obra dóna l’equivalència castellana a mots del català, normalment de font escrita.

31. El segle XVIII- entre l’espanyol i el reviscolament • Marc Antoni Orellana • Va agegir uns quants mots mosíl·labs i algunes veus al diccionari de Ros en la seua obra: Valencia antigua y moderna i va publicar sengles catàlegs d’ocells i de peixos.

32. El segle XIX La lexicografia moderna • La nostra lexicografia moderna s’origina, pràcticament del no-res, i, com és lògic, la desorientació i les vacil·lacions li són inseparables: • Els tres territoris no es coneixen • El DRAE és guia universal • La nostra lexicografia fonamentalment pretent afavorir i difondre el castellà • Els castellanismes figuren de manera “natural”

33. El segle XIX La lexicografia moderna • Pere Labèrnia • Diccionari de la llengau catalana ab la correspondencia castellana y llatina (1839) • Fou el diccionari de més prestigi fins a la publicació del Fabra. La intenció és normativa. • Macroestructura: • Lèxic general i tecnicismes, veus antigues i algun nom propi. • L’ordenació és alfabètica. • Els homònims es presenten sota un sol lema. • Entra barbarimes.

34. El segle XIX La lexicografia moderna • Microestructura: • Redacta en català • Informació de les categories i de femenins • Definicions ben aconseguides • Molta fraseologia i refrants • Abundants variants gràfiqeus i formals (assaig/ ensaig • L’ordenació és alfabètica. • Els homònims es presenten sota un sol lema. • Entra barbarimes.

35. El segle XIX La lexicografia moderna • Lluís Lamarca • Ensanyo de un diccionario valenciano-castellano (1839) • En realitat no és un diccionari sinó una llista bilingüe a partir del terme català. El propòsit és facilitat als valencians que volen parlar o escriure en castellà «la correspondencia de la voz valenciana que se les ocurria»

36. El segle XIX La lexicografia moderna • -Josep Escrig • Diccionario Valenciano-castellano (1871)  • Primer intent de recollir el lèxic general valencià. Escrig es proposa fomentar el coneixement del valencià i l’accés al castellà. • Macroestructura: • lèxic valencià comú • paraules que crea adaptant del castellà (ahog: ahogo) • Microestructura: • - Sense definicions però amb alguna indicació.

37. El segle XIX La lexicografia moderna • Constantí Llombart • Diccionario Valenciano-castellano (1871)  • Reelabora l’obra d’Escrig. Hi afig modismes, materials enciclopèdics…) • Joaquim Martí i Gadea • Diccionario general valenciano-castellano (1891) • Es basa en DRAE. Falta de sistematicitat. Tot i això coneixia molt a fons el valencià.

38. Les arreplegues històriques El Diccionari català-valencià-balear (DCVB) (1930-1962). Alcover-Moll  El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-1991) de Joan Coromines (DECat) 

39. La depuració del lèxic • La lexicografia catalana és especial: lluita entre els castellanismes i la puresa. Aquest fet es manifesta de dues maneres: • Les polèmiques • Els tractats de barbarismes

40. El camí de la normalització • La lexicografia catalana s’incorpora tard a la lexicografia moderna, com a conseqüència de la marginació cultural i política de la llengua i la cultura catalanes en els darrers segles. El primer projecte lexicogràfic modern: Institut d’Estudis Catalans: • DGLC (Fabra 1932) • Gran Enciclopèdia Catalana • Castellà-català/ català-castellà • DIEC • el Diccionari del Català contemporani • Diccionari de Freqüències

41. La normalització cultural i els diccionaris catalans a les hores d'ara(Solà 1994)

42. La normalització cultural i els diccionaris catalans a les hores d'ara (Solà 1994) • Cal tenir en compte les necessitats reals de l’usuari: el dubte lingüístic sistemàtic • «resulta que la immensa majoria de problemes pràctics dels actuals serveis lingüístics o dels usuaris corrents no poden ser resolts per un «diccionari general», perquè són detalls de comparació amb una altra llengua» (Solà: 276)

43. Matèria que podria assumir un diccionari general: -         Qüestions lèxiques i fraseològiques -         Qüestions morfològiques -         Qüestions semàntiques -         Qüestions ortogràfiques -         Qüestions sintàctiques I el normatiu? - També hauria de tenir totes les informacions que busca l’usuari

44. - Els problemes de combinatòria (collocation) «Les friccions que la combinatòria provoca en matèria normativa potserno són gaire nombroses, perquè es tracta d’una matèria fonamentalment intuïda pels parlants, més que no pas regulada pels codis. Però com que la intuïció dels catalanoparlants es troba totalment desballestada sota la intensíssima influència del castellà, també el conflicte afecta aquest terreny ara i adés. I com que un diccionari ha de ser per a tothom (inclosos els no natius), és evident que aquesta matèria hi és fonamental» (Solà 1994: 287) (article / exercici 2)