UNITAT 2 ELS AGENTS ECONÒMICS

1. BLOC 1L’Activitat econòmica i els sistemes econòmics UNITAT 2 ELS AGENTS ECONÒMICS

2. INTRODUCCIÓ • Dins de l’activitat econòmica hi ha dos actors que defineixen les direccions dels diferents mercats. Per una banda ens trobem amb les economies domèstiques, que són les que prenen les decisions de consum i per l’altre, les empreses, que marquen la direcció del que s’ha de produir.

3. 1. PRODUCTORS I CONSUMIDORS • Dins de l’activitat econòmica podem observar de dos elements importants, coneguts com a agents econòmics: • Els productors: Són els qui proporcionen béns i serveis a canvi de diners. • Els consumidors: Aquells que consumeixen els béns i serveis que els productors generen a canvi de diners. • A aquests dos, s’hi afegeix un tercer agent que , poc a poc, ha anat guanyant força i importància dins de l’estructura econòmica d’un país: el sector públic.

4. 1.1 L’EMPRESA COM A UNITAT DE PRODUCCIÓ És la unitat econòmica de producció per excel·lència, ja que la seva funció principal és produir. Els objectius de les empreses variaran en funció del sistema econòmic en el que actuï. Si l’economia és de mercat, perseguirà la maximització dels beneficis, es a dir, que la diferència entre costos i ingressos sigui lo més gran possible. L’empresa, a través de la seva producció, s’encarrega de crear VALOR AFEGIT als factors productius ja existents, mitjançant l’augment de la utilitat dels factors a través de la seva combinació. • Definició: VALOR AFEGIT: Els factors productius són transformats per obtenir un producte/servei per a la societat, de forma que el producte final és més útil que els diferents factora productius per separat. S’ha produït un augment de la utilitat a partir de la combinació, és a dir, un valor afegit al final del procés.

5. 1.2 LES FAMÍLIES COM A UNITAT DE CONSUM • Són les unitats de consum per excel·lència, ja que estan destinades a consumir béns i serveis per satisfer les necessitats del nucli familiar. • Hi ha dos tipus de necessitats: • Primàries: les de supervivència • Secundàries: resta de necessitats. La pròpia societat és la que crea aquest tipus En última instància és la unitat familiar la que decideix els béns i la quantitat a consumir, així com l’ordre de prioritat en funció d eles seves necessitats a cobrir.

6. 1.3 EL SECTOR PÚBLIC COM A ELEMENT REGULADOR El seu objectiu principal és aconseguir el nivell màxim de benestar dels individus de la societat. És qui determina el marc jurídic i institucional on es desenvolupa l’activitat econòmica i també la política econòmica a aplicar. El formen les diferents administracions. • Funcions atribuïdes: • Fiscal: obtenir ingressos per finançar les despeses corrents; la font principal són els impostos. • Reguladora: Fixar normes legals que regulin el funcionament al que s’han de sotmetre els agents econòmics, inclòs ell mateix. • Estabilitzadora: Regular l’activitat econòmica. • Redistributiva: Reduir les diferències socioeconòmiques i garantir un nivell mínim de benestar. • Subministradora de béns públics: proporcionar béns i serveis d’utilitat general. Aquest agent, a diferència dels altres, persegueix la satisfacció d’unes necessitats considerades generals.

7. 1.4 RELACIÓ ENTRE ELS DIFERENTS AGENTS ECONÒMICS Nexes de relació entre els diferents agents econòmics en els mercats de factors i de productes. • Relacions en el mercat de factors: • Definits els béns i serveis a produir, les empreses acudiran al mercat de factors productius per contractar aquells que necessitin pel seu volum de producció. • Les famílies, com a propietàries de factors, acudiran a aquest mercat a vendre i llogar a canvi d’un salari o preu amb el que després, podran adquirir els béns i serveis que cobriran les seves necessitats. Es produeix un intercanvi de factors productius per diners que constitueixen la renda familiar.

8. Relacions en el mercat de béns i serveis: • Les empreses porten al mercat els béns i serveis resultants de la transformació dels factors productius. • Les famílies acudiran al mercat per satisfer les necessitats a canvi d’un import, utilitzaran part de la renda percebuda en el mercat de factors. Al mateix temps que aquests gasten, les empreses obtenen per la venda uns ingressos amb els que podran adquirir més factors productius per continuar amb la seva producció. Aquests moviments interrelacionats generen uns fluxos circulars continus i de sentit contrari, que defineixen el FLUX CIRCULAR DE LA RENDA. Si considerem un model fàcil, només dos agents en dos mercats, arribem fàcilment a l’equilibri de l’activitat econòmica. La realitat és altre, ja que hi ha un munt de mercats i altres elements que dificulten la consecució de l’equilibri. • Representació Flux circular de la renda

9. Sectors en els que actuen les empreses: • Primari: l’objectiu de l’empresa és l’extracció dels béns i serveis de la natura. És el cas de les empreses agropecuàries (ramaderes i agricultores) i les de tipus extractiu. • Secundari: El formen aquelles que fan servir les m.p procedents del sector primari i realitzen la transformació per produir béns i serveis. Ex: indústries, constructores • Terciari: Format per les que ofereixen diferents serveis al consumidor. No transformen res, simplement faciliten una tasca al consumidor. Ex: assessories, serveis comercials,…

10. 2. EL CONFLICTE ENTRE RECURSOS ESCASSOS I NECESSITATS IL·LIMITADES, BÉNS ECONÒMICS I SERVEIS L’escassetat és el primer problema de l’economia, com a conseqüència de l’existència de necessitats il·limitades i recursos limitats. A això s’hi agrega el fet de de que les necessitats varien i augmenten a mesura que la societat progressa i a més no es poden controlar ni predir. • Escassetat i necessitats de l’ésser humà: És un factor que està relacionat amb la condició humana i els mitjans disponibles. Les necessitats de l’ésser humà es satisfan a partir del CONSUM: acció d’adquirir béns i serveis per satisfer algún tipus de necessitat utilitzant la renda pròpia. • És difícil determinar la quantitat de béns i serveis que s’ha de posar en circulació per tal de satisfer les necessitats de tots els individus, és per això que podem considerar l’economia com la disciplina que tracta de conciliar el concepte d’escassetat i el desig d’eficiència.

11. 2.1 TIPUS DE BÉNS • Hi ha classificacions segons les necessitats que satisfan, la funció que realitzen i la seva naturalesa. • Tipus: • Béns lliures: utilitzats de forma discrecional (lliure i de forma prudent). Són útils, no escassos i no es poden apropiar. • Béns econòmics: Són útils però escassos o susceptibles d’esgotament amb la seva utilització. Són béns apropiables i amb la possibilitat d’utilitzar-los de formes per satisfer les necessitats. • De consum: aquells preparats pel consum, considerant necessitats. • De capital: aquells que es destinen per a la producció d’altres béns. • Públics: aquells susceptibles d’utilització per tots els ciutadans durant un temps indefinit . • Privats: aquells amb una titularitat concreta, ja sigui individual o col·lectiu. • Directes: Satisfan una necessitat amb el seu ús directe. • Indirectes: Són intermediaris a la satisfacció. • Materials: De materialització física. • Immaterials: No es poden tocar.

12. 3.1 ELS TRES GRANS PROBLEMES DE L’ECONOMIA • Plantejament de 3 grans preguntes: Què i quant produir? Com? I Per a qui? • QUE I QUANT PRODUIR: El mercat posa les pautes de producció, ja que és on existeixen les demandes de béns per part dels consumidors, que són les que fixen la quantitat i qualitat que les empreses han de considerar en la seva producció. • COM PRODUIR: Suposa una elecció de l’empresari de les tècniques més eficients i l’assignació adequada dels factors limitats, sempre tenint present els seus objectius: minimització de costos, maximització de la satisfacció del consumidor i eficiència en l’ús dels factors. • PER A QUI PRODUIR: Cal dirigir-se a un tipus de consumidor concret amb unes necessitats exactes en quantitat, qualitat i preu.

13. Sobre l’eficiència….. • És un concepte relacionat amb la fase de producció. S’aconseguirà sempre que arribem a obtenir la màxima quantitat de producte amb els mínims costos. Distigirem: • Productiva: arribem quan no podem obtenir una quantitat superior de producte sense reduir la producció d’un altre. En aquest punt es treu màxim profit dels recursos escassos que disposem. • Econòmica: defineix la relació que hi ha entre el valor del producte obtingut i els recursos utilitzats per produir-los, és a dir, entre el que costa un bé i el valor d’aquest. • Tècnica: Maximització del producte per unitat d’energia o de primeres matèries. No s’ha de confondre l’eficiència amb l’eficàcia, ja que aquesta fa referència a la consecució d’uns objectius marcats utilitzant els factors productius al nostre abast, però només es tracta de la consecució de lo fixat.

14. 3.2 EL COST D’OPORTUNITAT El consumidor acaba triant entre el consum d’un bé o un altre per limitacions de renda o temps. Sempre escollirà l’alternativa que el satisfaci més, el que significarà el rebuig de altre concepte de renúncia: introducció del cost de producció • Definició: COST D’OPORTUNITAT: És la millor opció que s’ha d’abandonar per poder disposar d’un determinat bé. El formen els beneficis que es deixen de percebre en haver de decidir la millor de les opcions disponibles • Definició: EFICÀCIA: És la consecució d’uns objectius marcats utilitzant els factors productius al nostre abast. No confondre l’eficàcia amb l’eficiència, ja que l’eficàcia només és la consecució d’un objectiu marcat.

15. 3.3 LA FRONTERA DE POSSIBILITATS DE PRODUCCIÓ • Partint del principal problema de l’economia….. Un país amb uns recursos escassos i unes necessitats il·limitades a cobrir, utilitzarà totes les opcions per afrontar la demanda. Però encara que realitzi la combinació més eficient, sempre estarà marcada per una quantitat que no podrà superar. Aquest límit representa la frontera de les seves possibilitats. • La frontera de possibilitats de producció (FFP) és la representació gràfica d’una situació concreta i una tecnologia i mitjans de producció determinats, és a dir, les diferents combinacions de béns i serveis que es poden produir en un període amb uns recursos i una tecnologia existents. MENÚ d’opcions d’una economia que mostra 2 principis essencials: • Recursos escassos: la quantitat que podem produir en un període • Costos d’oportunitat: només podem obtenir quantitats addicionals de qualsevol bé si reduïm la producció de l’altre.

16. Hi ha tres zones que defineixen diferents combinacions de factors: • Els punts de la línia: combinacions eficients. • Els punts per sota de la línia: combinacions ineficients, perquè no hi ha una total utilització dels recursos. • Els punts per damunt de la línia: combinacions no assolibles, ja que nomes es podem aconseguir amb dotacions de recursos superiors. • El punt d’elecció se situa sobre la corba. Però, depenent de cada situació, es poden produir uns moviments: • Al llarg de la corba: quan durant un període els agents renuncien a produir una quantitat d’un bé a canvi de produir quantitats superiors de l’altre, a causa d’una modificació en l’assignació de recursos d’un bé a un altre. • Desplaçament de la corba: al final d’aquest període hi haurà una acumulació de producció no consumida a causa del increment de la producció.

17. Principals causes dels moviments: • Augment de producció a causa d’inversions anteriors que generen més eficiència. • Canvis de proporcions en les dotacions reals de recursos dedicades a la producció de tots 2 béns. • Independentment del moviment, el resultat final serà una nova FPP que mostrarà uns nous límits • FPP: És el lloc geomètric de totes les combinacions de béns que es poden obtenir a través de successives assignacions dels recursos existents, durant un període de temps.

18. 3.4 DECISSIÓ DE CONSUM DE BÉNS • Les decisions estan lligades a les necessitats; Quan es dóna un consum per sobre de les necessitats bàsiques, ens situem per sobre dels nivells mínims de subsistència. En aquest punt podem fer un estudi dels factors que poden influir en aquestes decisions. • En l’anàlisi del comportament del consumidor es considera, de forma general, un parell de factors: • Les preferències del consumidor: Ell és l’amo del mercat ja que és qui decideix què comprarà amb els seus diners. L’elecció serà diferents depenent dels gustos de cadascú i en funció dels factors intern i externs que juguin en el mercat. • La restricció pressupostària: límits al consum en forma de diners. El consumidor farà, considerant aquest límit, la combinació de recursos que li reporti la màxima satisfacció.

19. 3.5 PREFERÈNCIES DEL CONSUMIDOR I CORBES D’INDIFERÈNCIA • De forma concreta, cada consumidor decideix en funció de les seves preferències; no obstant això, les preferències es caracteritzen per uns trets generals: • La COMPLETESA: establiment de qualsevol relació de preferència, es a dir, entre dos cistells de béns A i B, el consumidor decidirà quin prefereix i quin li resulta indiferent. • La TRANSITIVITAT: donats 3 cistells de béns: A, B i C. Si s’estableix una preferència de l’A sobre el B i del B sobre el C, directament es donarà un favoritisme de l’A sobre el C. • La NO SATURACIÓ: fa referència a que tots els consumidors prefereixen tenir més quantitat d’un bé a tenir-ne menys. A l’hora de triar entre dos cistells amb la mateixa quantitat d’un bé i de l’altre un dels dos en te més, s’escollirà aquell que tingui més del segon.

20. CORBA D’INDIFERÈNCIA I RELACIÓ MARGINAL DE SUBSTITUCIÓ • Anomenem cistell de béns a cada combinació de béns que satisfà les necessitats del consumidor. • Definició: Corba d’indiferència: lloc geomètric on es troben tots els cistells de béns que són igualment preferits pel consumidor. • Construcció: • Suposem model simplificat: en l’economia només existeixen dos béns: aliments i roba. • Representació gràfica en el plànol de totes les combinacions possibles, es a dir, de tots els cistells. • A partir de qualsevol punt, fem una divisió dels eixos en 4 zones i dibuixem la recta que passa per tots els cistells que reporten la mateixa satisfacció.

21. Cistells per zones: • Zona 3: amb més quantitat dels dos béns. Segons el principi de no saturació aquests són els més preferits. • Zona 1: amb menys quantitat dels dos béns. Sota el mateix principi, aquests no es triaran. • Zones 2 i 4: Hi ha relacions oposades amb el de referència, però es troben en la mateixa corba: cistells igual de preferits. • Amb la unió de tots els punts que estan en les zones 2 i 4 i que tenen la mateixa trajectòria que W, trobem la corba d’indiferència. • Aqueta corba te forma convexa, ja que la tria entre un o altre cistell es basa en la Relació marginal de Substitució, el que vol dir que als extrems, estem més disposats a renunciar al consum d’un dels béns a causa de la seva abundància. Aquesta relació anirà disminuint a mesura que ens apropem a la zona central de la corba.

22. 3.6 EL MAPA DE CORBES D’INDIFERÈNCIA • Podem crear qualsevol corba d’indiferència a partir de qualsevol punt del plànol. • Cada corba es simbolitza amb una S (satisfacció) i representa un nivell determinat de benestar. • La satisfacció serà més gran com més allunyada estigui la corba de l’origen, ja que anem passant per punts que cada cop tenen més dels dos béns. • El conjunt de corbes d’indiferència corresponent a un parell de béns, representa el mapa de corbes d’indiferència. Les corbes mai es tallaran entre si, en cas contrari no es compliria la propietat de la transitivitat. Ex. 2 pàg 40

23. 3.7 RESTRICCIÓ PRESSUPOSTÀRIA I RECTA DE BALANÇ • Definició: Recta de balanç: és la línia que representa la restricció pressupostària on es trobaran tots aquells cistells de béns que es poden adquirir amb la totalitat d’una renda, a partir d’uns preus donats. • Representació gràfica: la realitzarem a partir de la funció de la despesa del consumidor suma de les despeses realitzades en l’adquisició de cada be. • Funció de la recta de balanç: M = Py. Y + Px. X, on: • M és la renda del consumidor • Y es la quantitat consumida d’un be i Py el preu unitari • X és la quantitat consumida d’un be diferent a l’anterior i Px el preu unitari • És un model on se suposa que el consumidor es gasta tota la renda en consumir i on només es dóna l’existència de dos béns entre els quals distribuirà el que gana.

24. La seva representació: Podem traçar la recta a partir dels consums extrems, es a dir, quan es gasta tota la renda en l’adquisició d’un dels dos. Sobre la mateixa recta ens trobarem amb totes les opcions assolibles en un moment donat, amb una renda i uns preus determinats. • Zones de la gràfica: • Conjunt d’oportunitats: Àrea per sota de la recta, delimitada pels eixos, on es troben tots els cistells que el consumidor pot adquirir. En aquest consum, no es gastarà tota la renda, pel que es donarà l’opció a l’estalvi. • Part inassolible: Àrea per sobre de la recta on es troben tots els cistells inassolibles, estan fora del seu abast. • La Recta: Línia on es troben tots els cistells que es poden aconseguir amb la totalitat de la renda.

25. Moviments de la recta • Moviment parcial: Només es mou un dels dos extrems a causa de la modificació del preu d’un dels béns. Mostra l’augment del consum del be més barat. • Moviment total: desplaçament paral·lel de la recta com a conseqüència d’un augment de la renda o de l’abaratiment del preu dels dos béns que provocarà un increment en el consum dels dos. • Equilibri del Consumidor Per poder trobar-ho, representarem en una mateixa gràfica els dos conceptes relacionats amb el consum: • Preferències: mapa de corbes d’indiferència • Restriccions pressupostàries: recta de balanç El model suposa que es gasta la totalitat de la renda, amb el que no es tindrà en compte els cistells que es trobin per sota de la restricció.

26. EQUILIBRI DEL CONSUMIDOR: És el punt de tangència entre la corba d’indiferència més alta possible i la línia de restricció pressupostària, on el consumidor assoleix la màxima satisfacció. A partir de l’estudi de l’equilibri del consumidor, en un model reduït a l’elecció de dos béns, podem calcular els preus relatius entre els dos: • El preu relatiu d’un bé en relació a un altre és el quocient entre el preu d’un i el preu de l’altre. Ex. Entre la roba i els aliments

27. 3.8 LA DEMANDA DEL CONSUMIDOR I LA SEVA REPRESENTACIÓ GRÀFICA • La representació gràfica de la demanda la farem a partir de l’evolució de preus i quantitats demandades d’un determinat bé, considerant que la resta de factors romanen constants. • LLEI DE LA DEMANADA: La quantitat demanada d’un bé augmenta quan baixa el seu preu, sempre que la renda del consumidor i el preu de l’altre bé romanguin inalterats.