TÈCNIQUES I JOCS D’EXPRESSIÓ DE COMUNICACIÓ

1. TÈCNIQUES I JOCS D’EXPRESSIÓ DE COMUNICACIÓ Fonaments de l’acció sociocomunitària Sònia Abad, Aina Alegre, Meritxell Brun, Sònia Cabré, Laia Casas, Roser Colillas, Ariadna Díaz, Marina Nadal

2. DEFINICIÓ “Tota acció comunitària és, per definició, una acció comunicativa” • Comunicació: mitjà a través del qual les persones podem compartir, relacionar-nos i construir comunitats • Acció comunicativa: acció que posa en relació a persones, activitats, entorns, recursos i projectes • Tècniques i jocs d’expressió de comunicació: tècniques que busquen estimular i afavorir la comunicació entre els i les participants d’un grup i intenten trencar la unidireccionalitat de la comunicació verbal

3. HISTÒRIA • Indicis de comunicació de fa més de 9000 anys • Caçadors sedentaris  ceràmica com a mecanisme de comptabilitat • Últim període del Paleolític  comunicació pictogràfica • Escriptura mesopotàmica durant el Neolític • Estudis sobre comunicació  després de la II Guerra Mundial amb l’objectiu de trobar possibilitats de control social

4. RELACIÓ DE TÈCNIQUES: • Tècniques de comunicació oral Exemples: escolta activa, inversió de rols, comunicació múltiple i canals de televisió • Tècniques de comunicació escrita Exemples: carta anònima i endevina qui • Tècniques de comunicació corporal Exemples: passar-se un gest, objecte transmissor, la màquina i mobles d’una habitació

5. CARACTERÍSTIQUES • Dues o més persones • Tipologia oral i/o escrita • Llenguatge verbal i no verbal • Diferents situacions • Contribueixen a mantenir una relació i a facilitar-ne el creixement • Importància a l’expressió corporal • Context

6. CONDICIONS D’APLICACIÓ • Les dinàmiques de comunicació tenen el seu propi valor segons el procés del grup, el coneixement previ entre els i les participants, l’ambient, etc. • Recursos i espai: crear un ambient que afavoreixi les possibilitats lúdiques que condueixin a una expressió natural • Participants:cal adaptar la tècnica al grup i als individus; cal una predisposició dels participants

7. SITUACIONS D’APLICACIÓ Quan o per què utilitzar les tècniques i jocs d’expressió de comunicació: • Relació i cohesió • Nous canals de comunicació • Treballar en equip • Matisos de la pròpia expressivitat • Saber escoltar • Motivació i implicació • Habilitats comunicatives, expressives i socials • Escenaris i climes que facilitin diàlegs igualitaris i empoderadors • Problemàtiques a l’hora de treballar col·lectivament • Eines i canals

8. TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ ORAL PUNTS FORTS: • Escolta activa • Interacció • Expressió d’ emocions, sentiments o actituds • Rectificació immediata • Dinàmiques • Més informació que les tècniques de comunicació escrita • Relacions més properes i obertes • Noves possibilitats de comunicació PUNTS FEBLES: • Necessitat de repetició • Obstacles en l’aplicació de la tècnica • L’espontaneïtat pot jugar en contra en alguns casos

9. TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ ESCRITA PUNTS FORTS: • Estructuració de la informació • Reflexives i raonades PUNTS FEBLES: • No són espontànies • No permeten la rectificació • No hi té cabuda l’acció corporal • No hi ha interacció cara a cara • Els signes gràfics són limitats

10. FONTS D’INFORMACIÓ • FABRA, Mº LL. (1992) Técnicas de grupo para la cooperación. Ediciones CEAC. • FROUFE, S. (1998) Técnicas de grupo en animación comunitaria. Salamanca: Amaru. • KNAPP, L. M. (1988) La comunicación no verbal. El cuerpo y el entorno. Paidós Comunicación, Barcelona. • LLENA, A.; PARCERISA, A.; ÚCAR, X. (2009) 10 Ideas clave. La acción comunitaria. Barcelona: Graó. • POWERS, W. G.; SCOTT M. D. (1985) La comunicación interpersonal como necesidad. Ediciones Narcea, Madrid. • VIRGINA, Marta (1989) Técnicas de comunicación oral. Editorial Universidad de Costa Rica.

11. TÈCNIQUES: • Tècnica 1 • Tècnica 2

12. REFLEXIÓ