TRASTORNS DEL LLENGUATGE

1. TRASTORNS DEL LLENGUATGE Dra. Anna Fornós i BarrerasNeuròloga, Neuropediatra, Directora Assistencial d’ASPACE Sessió formativa districte Sants-Montjuïc novembre de 2010

2. Conceptes bàsics Definim la COMUNICACIÓ com un intercanvi de missatges que poden ser verbals o no verbals / interralació o procés d’intercanvi i relació amb l’entorn. Definim el LLENGUATGE com la capacitat de fer ús d’un còdig lingüistic tant a nivell de comprensió com d’expresió. Definim la LLENGUA com el nivell executiu, el còdig o l’idioma. Definim la PARLA com l’articulació d’aquest llenguatge.

3. Conceptes bàsics El LLENGUATGE és la capacitat de compendre, descodificar i produir o elaborar el missatge lingüistic. La comprensió és un procés previ evolutivament a l’expresió. La representació d’un còdig és la part mental d’un idioma. Missatge verbal

4. Conceptes bàsics DIMENSIONS LINGÜÍSTIQUES Forma: Fonética / característiques del so (dislàlia, incapacitat de produïr un so concret) Fonología / representació mental de les normes d’una llengua Morfología / processos de flesxió i derivació de les paraules (gènere, nombre, tamays, diferents significats) Sintaxi / ordre dels elements per fer una frase (s’adquireix en els primers anys)

5. Conceptes bàsics DIMENSIONS LINGÜÍSTIQUES Contingut: Semàntica / descriu com categoritzar les paraules d’una llengua i com les tenim guardades al cervell. Organització, vocabulari, el lèxic Ús: Pragmàtica / quin ús fem del llenguatge • Test PLON explora la forma, el contingut i l’ús.

6. Conceptes bàsics PARLA És el nivell executiu de la comunicació verbal. La parla es relaciona amb la dimensió fonètica i depèn dels òrgans bucofonatoris: • Articulació • Fonètica

7. Conceptes bàsics CLASSIFICACIÓ DSM-IV Trastorns de l’aprenentatge: lectura (dislèxia), càlcul (discalcúlia), expressió escrita (disgràfia) i trastorn de l’aprenentage no especificat Trastorns de la comunicació: t. del llenguatge expressiu (disfàsia), t. mixt del llenguatge receptiu-expressiu (disfàsia), t. fonològic, tartamudesa o quequeig (disfèmia) i trastorn de la comunicació no especificat

8. Conceptes bàsics SUBSTRATS NEUROANATÒMICS DEL LLENGUATGE Diferents models: 1.1- m. de localització / 1861 Broca, tercera circumvoluciófrontal de l’hemisferi esquerra (àrea de les imatges motores de la parla). Afàsia motora. 1.2- 1874 Wernicke, còrtex posterior superior esquerre (àrea de les imatges cognitives de la parla). Afàsia sensitiva. 1.3- lesió en el fascicle arquejat que uneix les dos àrees anteriors (comprensió i producció intactes, però no es poden repetir el que sentien). Afàsia de conducció. 1.4- 1891-92 Dejerine, va associar les alteracions al gir angular esquerre amb alèxia pura i alèxia amb agrafia (memòria de la forma visual de les paraules)

9. Conceptes bàsics SUBSTRATS NEUROANATÒMICS DEL LLENGUATGE Diferents models: 2- m. de Wernicke-Geschwind 1965, implica les àrees de Broca, Wernicke, l’àrea facial precentral i postcentral, el fascicle arquejat, la circumvolució angular i el còrtex visual i auditiu (articulació de la paraula que s’escoltat o la que s’ha llegit). Per tant l’àrea de Broca sustentaria el sprogrames per la coordinació complexa dels músculs necessaris per parlar, l’àrea de Wernicke albergaria els mecanismes per transformar la informació auditiva en unitats de significat, l’àrea facial dirigiria els moviments de la cara i la llengua i la circumvolució angular combinaria la informació sensorial per sustentar les imatges visuals de les lletres i les paraules.

10. Conceptes bàsics SUBSTRATS NEUROANATÒMICS DEL LLENGUATGE Diferents models: 3.1- m. cognitiu de processament del llenguatge de Patterson i Shewell 1987 3.2- m. neuropsicològic de Colthear 1985 3.3- m. psicología cognitiva de Ellis i Young 1992 3.4- m. amb diagrames i fletxes Love 1998 4- model dels Damasio 1983-1989, hi ha tres tipus d’estructures que actuen recíprocament. El primer conjunt representa les interaccions no lingüístiques entre el cos i el seu entorn, mediades per diversos sistemes sensorials motors dels dos hemisferis. Els humans interactuem amb el món i creem categories i representacions simbòliques per entendre’l. El segon tipus d’estructures sol estar localizat en l’hemisferi esquerre i representa els fonemes, les combinacions fonètique i les regles sintàctiques per combinar paraules.El tercer conjunt d’estructures fa d’intermediari entre els altres dos (hemisferi esquerre).

11. Conceptes bàsics SUBSTRATS NEUROANATÒMICS DEL LLENGUATGE Diferents models: No hi ha cap model que per si sol pugui abastar la complexitat del llenguatge humà (Marin 1982). És en aquest context on la neuroimatge funcional pot redefinir models de processament normal i anormal. En l’actualitat considerem que el cervell funciona com una xarxa de circuits i cada àrea de l’escorça associativa conté el substrat neural dels components de diverses funcions complexes, reunint varies xarxes parcialment superposades (Mesulam 1990). Les xarxes o sistemes funcionals s’entenen pel neocòrtex de la convexitat cerebral, en elles també i participen estructures mesials (sitema límbic)i subcorticals (tàlem i ganglis basals), per tant les xarxes actuen cortico-cortical (tangencial) i cortico-subcortical (perpendicular

12. Conceptes bàsics El SN és l’organ: • de la informació: la rep, la processa i la genera • de la conducta: que depen de les funcions superiors d’aquest sistema • funciona com una xarxa d’informació • està format per cèl.lules molt especialitzades: • 1- neurones i les cèl.lules glials, que formen el teixit nerviós • 2- en el teixit nerviós s’organitzen vies nervioses i nervis. També núclis i ganglis, que estan formats per acúmuls de cèl.lules nervioses

13. Conceptes bàsics • Funcions del SN : • la informació generada en un receptor sensorial viatja per axons sensorials fins arribar als centres nerviosos, als que accediex através de la mèdul.la espinal. Si els centres nerviosos estan en el cortex cerebral la informació genera el procés de percepció/funció sensorial • El SN també genera informació, els programes motors s’originen en el cortex cerebral baixen per les vies neuronals i creuen fins a les motoneurones espinals/funció motora • Memòria. Aprenentatge. Conductes emocionals. Llenguatge, motivació, pensament abstracte, capacitat de planificar, matisos de percepció, són el que s’anomenen funcions superiors del SNC. Estructuralment se asocien amb el cortex d’associació i amb les regions prefrontal, parietal, temporal i límbica.

14. Conceptes bàsics • Funcions del SN : • Pensament i emoció • Hi ha diferents perspectives alhora de parlar de les emocions (Lang 1968): • 1- perspectiva biològica (mecanismes cerebrals/amigdala i còrtex òrbito-frontal, hormonals, neurotransmisors) no tenen en compte el component subjectiu-experiencial • 2- perspectiva cognitiva (processos cognitius-experiencial, subjectiu) i no tenen en compte els aspectes fisiològics i conductuals • 3- aspectes conductuals (es basen en les expressions motores, facials i els aspectes comunicatius) • Són un component bàsic de l’experiència humana. • L’experiència emocional és interna, però pot ser generada pel processament d’una percepció (situació externa) o d’un record o pensament (situació interna/memòria emocional, còrtex cingular))

15. Conceptes bàsics Funcions del SN : • Pensament i emoció • Els sentiments són l’experiència subjectiva de les emocions o sensació que sorgeig fisiologicament al cervell. • Dr. Antonio Damasio (neuròleg, neurofisiòleg, catedratic de Neurociències i psicología)……”En busca de Spinoza” 2006, “El error de Descartes” 2007, segons ell separar el cos de la ment. “Pensar es = a ser”. “La actividad mental surge de la interacción”. • Per tant l’emoció pot bloquejar o distorsionar la capacitat perceptiva i cognitiva de l’èsser humà.

16. Conceptes bàsics • Neurones mirall (nm): • L’any 1996 el neurobiòleg Giacomo Rizzoletti de la Universitat de Parma descubreix en un estudi realizat amb primats (macacos) la existència d’un grup de neurones que se activan quan un d’ells veu fer una acció a un altre primat. Aquest conjunt de neurones ens ajudaria a explicar el mecanisme de l’imitació. Segons l’autor les accions fetes per un altre persona es codifiquen en termes visuals i després es converteixen en moviment. • Aquets estudis obren una porta a seguir investigant, ja que sembla que les nm ens coloquen en el lloc de l’altre i confirmarien que valors com la societat, la família i la comunitat son innats

17. Conceptes bàsics • Neurones mirall: • Segons Giacomo Rizzoletti/el moviment bàsic s’apren en el úter matern (ara ho podem veure per mitjà de les ECO funcionals) i després seria el vincle. Per aquest autor el trastorn bàsic dels autistes es trobaria en el sistema motor, segons ell tenen problemes per organitzar el seu sistema motor i com a conseqüencia no desenvolupen les nm. Es per aquest motiu que no entenen als altres, no poden relacionar els seus moviments amb el que veuen en els altres. • El Dr. C. Keysers de la Universitat de Groningen, estudia les bases neurofisiològiques de l’empatia i en les seves investigacions ha localizat les nm en la zona de la ínsula i el cortex premotor.

18. Conceptes bàsics • Neurones mirall: • Marco Iacoboni, director del Laboratorio de Estimulación Magnética Trascraneal en el Ahmanson-Lovelace Brain Mapping Center i professor del Departament de Psiquiatría i Ciències del Comportament en el Institut Neuropsiquiàtric de l’Escola de Medicina de la UCLA. • Ha publicat nombrosos treballs i ara un llibre que està en castellà: “ Las neuronas espejo” Empatía, neuropolítica,autismo, imitación, o de cómo entendemos a los otros. • ISBN 9788496859548, rústica (març 2009)

19. Conceptes bàsics • Neurones mirall: • Marco Iacoboni, ens parla de les capacitats cognitives lligades a la vida social: empatia (entesa com la capacitat de posar-se en lloc de l’altre) i de l’imitació (com una sofisticada forma d’intel.ligència). Compendre les accions dels altres per aprendre noves habilitats per imitació. • Les nm ens ajuden a entendre el comportament dels altres i codifiquen conceptes abstractes. • La gesticulació de les mans també tindria a veure amb les nm, que també estarien presents en la comunicació no verbal. • El que veiem i experimentem determinan la nostre conducta.

20. Conceptes bàsics • Neurones mirall: • La part anterior de l’ínsula està relacionada amb el sistema límbic. Segons el Dr. Antonio Damasio l’ínsula està relacionada amb l’experiència subjectiva emocional (sentiments) i la seva representació en el cos, ell proposa que aquesta regió emparella estats viscerals emocionals que estan associats amb l’experiència emocional. • Les nm estarien relacionades amb el sistema límbic i l’ínsula.

21. Conceptes bàsics Control neuromotor de la PARLA • Sistema piramidal • Sistema extrapiramidal / ganglis basals • Neurones motores • Sistema cerebelós

22. Conceptes bàsics Processament de la PARLA: La percepció de la parla (Hickock i Poeppel 2000 i 2004) que parlen de les vies ventral i dorsal del sistema auditiu i visual com a dos grans sistemes de processament: • Sistema ventral vehicula la percepció del contingut semàntic de la informació sensorial que sustenta processos com per exemple el reconeixement d’objectes. Lo fonològic a contingut semàntic. Comprensió auditiva, reconeixement de la paraula. Occipo-temporo-parietal. • Sistema dorsal serveix de traductor entre els processos sensorials i motors (s’encarrega de passar la part fonològica a representacions articulatories) • Hi ha evidències fisiològiques que recolzen el fet que el còrtex temporal superior bilateral sustenta la percepció de la parla

23. Parla Components relacionats amb la parla: • Òrgans bucofonatoris en repòs i moviment • Coordinació fonorespiratòria • Veu • Precisió articulatòria i tipus d’errors fonològics • Prosòdia (volum, entonació, timbre, pauses i velocitat)

24. Etapes evolutives • Prellenguatge • 10-12m Holofrase • 12-18m Paraules funcionals. Sobreextensions semàntiques • 18-24m Combinacions dues paraules

25. Etapes evolutives • 24-30m Parla telegràfica • 30-36m Expansió gramatical • 36-42m Oracions complexes • 42-54m Augment qualitatiu • + de 54m Últimes adquisicions • El llenguatge i el desenvolupament van lligats

26. Alteracions RETARD VS TRASTORN Retard / decalatge en el temps pot anar sol o acompanyat d’un trastorn del desenvolupament (a partir dels 20-24m) Trastorn / desviació de la normalitat (a partir dels 4-6 anys) RETARD DE PARLA VS RETARD DE LLENGUATGE Retard de parla / canvis dels sons fonològics Retard de llenguatge / decalatge en totes les dimensions TRASTORN DE LA PARLA VS TRASTORN DE LLENGUATGE Trastorn de la parla / alteracions de l’articulació, quan no hi ha consciència fonològica Trastorn de llenguatge / quan estan afectades totes les dimensions, a nivell estructural

27. Alteracions TRASTORN ESPECÌFIC DE LLENGUATGE VS TRASTORN SECUNDARI A D’ALTRES PATOLOGÍES TEL (trastorn específic de llenguatge) / alteració neurològica sense dificultats en altres aspectes del desenvolupament Disfàsia / denominada afàsia congènita o de desenvolupament, trastorn específic de l’adquisició del llenguatge en la vertent expressiva i de comprensió Disàrtria / alteracions de la parla d’origen neurològic, alteracions motores de la respiració, la fonació,l’articulació, la ressonància i la prosòdia. No estan afectades la comprensió ni la creació d’idees Dislàlia / dificultat permanent o transitòria per la pronunciació correcte de determinats fonemes (hi ha representació del so, però no el podem pronunciar adequadament)

28. Alteracions Afàsia / trastorn cerebral per la pèrdua de la producció o la comprensió del llenguatge parlat o escrit o ambdós, sense lesions de l’aparell fonatori. Afàsia motora: enten, però no pot parlar (Broca). Afàsia sensitiva: parla, però no enten (Wernicke) Anàrtria / no poden ser articulats els mots (lesió cerebral focal) Disglòssia / alteració per l’articulació de paraules deguda a malformacions d’algun òrgan articulatori (llengua, llavis) Disfèmia / o tartamudesa, afecta a la fluidesa de la parla motivada per interrupcions en el ritme i la melodia del discurs. Pot ser per repetició, t. clónica o per bloquejos, t. tónica. Cal distingir-la d ela tartamudesa evolutiva dels 3 anys Mutisme selectiu / absència de llenguatge en determinats entorns

29. Alteracions Afàsia / trastorn cerebral per la pèrdua de la producció o la comprensió del llenguatge parlat o escrit o ambdós, sense lesions de l’aparell fonatori. Afàsia motora: enten, però no pot parlar (Broca). Afàsia sensitiva: parla, però no enten (Wernicke) Anàrtria / no poden ser articulats els mots (lesió cerebral focal) Disglòssia / alteració per l’articulació de paraules deguda a malformacions d’algun òrgan articulatori (llengua, llavis) Afonia / és la pèrdua o disminució de la veu Disfonia / trastorn de la fonació degut a canvis en les cordes vocals Dislèxia / dificulta d’identificar, comprendre i reproduir els símbols escrits (confusió de lletres que tenen semblances gràfiques, o fonètiques i l’anormalitat en l’agrupació de les lletres)

30. Exploracions 1- Observació de l’infant 2- Test PLON_R 3- Laura Bosch