Trastorns específics d’aprenentatge

1. Trastorns específics d’aprenentatge Teresa Vilardaga Psicopedagoga i logopeda. col 688 Mòdul d’especialitat en neuropsicologia infantil Col·laboració Servei neurologia pediàtrica Vall d’Hebron Sant Boi Ll, 21 març de 2009 Unitat Neuropediàtrica pel Diagnòstic Escolar

2. Trastorns específics d’aprenentatge Definició • Terme genèric que es refereix a un grup heterogeni de trastorns que es manifesten per dificultats significatives en l’adquisició i ús de la parla, llenguatge, lectura ,escriptura, raonament o habilitats matemàtiques (“National Joint Committee on Learning Disabilities”). • Son trastorns intrínsecs a l’individu, deguts a una disfunció del SNC. Origen constitucional.

3. INTRODUCCIÓ: • Prevalença 10 – 15%. • Causa principal de fracàs escolar. • Dislèxia 5 - 10%. • TDAH 3- 5%. • TEDL 5-10% • TANV (Pocs estudis de prevalença) • Discalcúlia 1%.

4. Trastorns específics d’aprenentatge • El rendiment de l’@ en lectura, càlcul, expressió oral i escrita, es situa significativament PER SOTA respecte la seva E.C., el seu Q.I. i el curs escolar. • Interfereixen en el rendiment acadèmic. • No son conseqüència de deficiències auditives i visuals no corregides • S'exclouen factors externs que puguin justificar les dificultats escolars

5. Trastorns específics d’aprenentatge Definició Classificats en: (Sans, 08):

6. Característiques cognitives de cada hemisferi: Verbal Analític Precís Seqüencial Lògic Matemàtic Racional Esquerre Dret No Verbal Visual Holístic Simultani Artístic O. espai Irracional.

7. Visió des la vessant neuropsicològica: • EN els T.A trobemcircuiteries disfuncionals del córtex. • Àrees del cervell que estan hipoactivades tot i estar orgànicament preservades. • Les disfuncions són diferents en cada un dels trastorns, es troben hipoactivades diferents zones del cortex.

8. Visió des la vessant neuropsicològica: • La disfàsia, ladislèxia, la discalcúlia son bàsicament trastorns deguts a l’alteració del funcionament de diferents àrees del hemisferi cerebral esquerre. (HE) • El TDAH a una disfunció de zones prefrontalsdel cervell • En canvi el TANV es deu a una disfunció de la substància blanca cerebral de l’hemisferi dret .(HD) ( Rourke 82; Sans 08)

9. Els trastorns dellenguatge del nen

10. DISLÈXIA

11. H.D H.E MATES DIBUIX LLEGIR ESCRIURE MÚSICA DISLEXIA ESPORT PARLAR CONCENTRACIÓ

12. Dislèxia • És el trastorn específic de l’aprenentatge més freqüent • Representa el 80% de tots els trastorns específics de l'aprenentatge • Trastorn que es manifesta amb dificultats en l’aptge. de la lectura malgrat instrucció convencional, intel.ligència adequada i oportunitats socio-culturals. • Prevalença 5 - 15 % nens en edat escolar • Afecta per igual a ambdós sexes • És un trastorn inesperat i persistent encara que les manifestacions siguin diferents segons les edats.

13. Trastorn basat en el llenguatge, d’orígen constitucional, dificultat en la decodificació de paraulessimples, reflexant habitualment una falta d’habilitat pel processament fonològic.” (Circunvolució Angular. H.E)

14. Causalitat per pleitropisme genètic. • Atribuible al locus 6p.implicat a dislx i tdah. • Carácter poligènic. No existeix el gen de la dslx

15. Deficiència fonològica: base causal en la Dislèxia

16. Dislèxia • El sistema fonològic és el sistema que descodifica les grafies en petites unitats fonèmiques i • Processa els diversos elements sonors del llenguatge. • La correspondència G-F que realitzem en l’acte lector es basa en aquesta descodificació fonològica • El nen dislèctic té una gran dificultat en aquest procés de decodificació per a identificar la paraula que llegeix.

17. C. Supramarginal Àrea visual primària Àrea de Brocca C. Angular Àrea de Wernicke

18. Dislèxia. Deficiència fonològica • Aquesta deficiencia fonològica és la causa que sovint també veiem dificultats per: • Adquirir el llenguatge parlat • Confusió entre paraules de so semblant • Dificultats per mantenir l’ordre seqüencial en paraules • Trastorns de pronunciació. • Trobar el nom exacte de les paraules

19. Dislèxia. Deficiència fonològica • Per aprendre el nom delscolors,de les lletres, dels nombres(per anomenar-los) • Per associar el sò amb la lletra corresponent • Per a lletrejar i manejar mentalment els sons de les paraules(consciència fonològica) • Dificultats per memoritzar seqüències verbals

20. Procés lector normal • Via logogràfica:etapa deprelectura. • Via fonològica:correspondència grafema – fonema • Es el sistema fonològic el que s’activa. • Via que s’ensenya durant la 1ª etapa d’adquisició de la lectura. • En bons lectors s’utilitzarà posteriorment per llegir paraules no familiars, pseudoparaules i paraules estrangeres. • Via lèxica: A partir de la representació gràfica de la paraula s’arriba al significat. • Lectura holística, global de la paraula . • Madura cap als 10 anys en nens amb un bon aprenentatge lector.

21. Lectura ruta fonològica: • Lenta • Anàlisi lletra a lletra. De descodificació fonològica. • El sistema fonològic treballa per reconèixer i fer la conversió de les grafies en fonemes. • Ex:paraules poc corrents “bronquiectàsies” Noms propis: “Etchepareborda”

22. Ruta lèxica: Lectura holística, global de la paraula. Sgosn un etsdui duna uivenrstiat agnlsea, no ipmotra lodre en que les lleters etsan ersciets, luicna csoa ipormtnat es q7e la pmrirea i lutlima ltlera egutsiin ecsrites en la psiocio cocrrtea. La rseta pdeon setar ttaolmnt mlamaent i ecnara pordas llerigho snese pobrleems. Axio es pquere no lligem cada ltlera alilada sino la paarlua com un tot. La idnetifiqm per la rpersnetacio garficaque hm creat quan es tarcta de paarlues coenugdes.

23. Disfunció via fonològica Funcions cognitives preservades: Intel·ligència Vocabulari Formació conceptes decodificació text identificació significat got [g][ò][t] gat [g][a][t]

24. Procés lector disfunció via lèxica Funcions cognitives preservades: Intel·ligència Vocabulari Formació conceptes text decodificació identificació significat Lectura global de la paraula

25. Primeres etapes (aprenem a llegir) Dificultat en associar so-lletra (decodificació) Lectura amb nombrosos errors Relativa bona comprensió Dificultats en seqüències verbals Etapes més avançades (llegim per aprendre) Lectura amb invencions frequents. Nombroses faltes d’ortografia Repercussió en la comprensió Evolució del trastorn de la via fonològica Baix nivell d’estratègies sublexicals

26. Primeres etapes (aprenem a llegir) - Bona exactitud de decodificació - Relativa bona comprensió - Lectura amb errors de sil·labeig Etapes més avançades (llegim per aprendre) - Lectura lenta Disprosòdica Exacte. - Comprensió dificultosa en frases i textos per la lentitud de l’acte lector Evolució de la via lèxica:Baixa adquisició d’estratègies lexicals

27. Visió unitària: • Ambdós procediments, el decodificador i l’ortogràfic depenen absolutament l’un de l’altre. • La capacitat de decodificació fonològica és previ al desenvolupament de les representacions ortogràfiques globals. • Si cal molta atenció i esforç per a la decodificació , es queda compromesa l’agilitat en el reconeixement de les paraules i poder arribar a la comprensió final del text amb rapidesa.

28. Signes d’alarma.

29. Preescolar: • Hª familiar. • Retard adquisició de la parla .Poc clara. • Confusió pronunciació de paraules de fonètica semblant. • Dificultat en aprendre els colors. • Aprenentatges poc consistents

30. Primària: • Dificultat aprenentatge lecto-escriptura. • Dificultat per associar una lletra amb el seu so. • SVA. • Negatives a llegir en públic. • Errors en la lectura. • Dificultat per a copiar enunciats.

31. Secundària: • Disminueixen els errors en lectura. • Baixa velocitat lectora. • Baixa comprensió lectora. • Errors en escriptura (ortografia arbitraria). • Dificultat per a copiar enunciats. • Dificultat per a planificar i redactar relats. • Gran dificultat d’aprenentatge de llengües estrangeres per escrit. • Aversió a la lecto-escriptura.

32. ¿Què podem fer?

33. Assegurar-se que el nen entén els enunciats que ha llegit. • Exàmens orals. • No obligar a llegir en públic. • Deixar que es prepari les lectures a casa. • No penalitzar faltes d’ortografia. • Correcció de la norma ortogràfica que es treballi en aquell moment. • No fer copiar x vegades les faltes dels dictats.

34. APRENENTATGES MANIPULATIUS I VISUALS.

35. Ajudar en la realització d’esquemes • Informació via visual / oral. • Donar més temps en la realització d’exàmens escrits. • Valorar els seus resultats en funció del seu rendiment anterior. • Corregir les faltes en verd. • Facilitar l’us de tecnologia: calculadora,taules m., lectors informàtics… • Donar reforç positiu.

36. 1er primària 2on primària 3er primària 4art primària So-grafema. Separar fonemes. Escriure / llegir síl·labes 2 consonants seguides. C i G Ortografia arb (7 normes). Ortografia nat (C i G). Redactar frases. Iniciar lectura global. SVA (setmana, mesos, abc). Ortografia arb. Redactar text. Lectura global. SVA (taules). Signes de puntuació i entonació. Normes bàsiques ortografia. Redactat. Vocabulari acadèmic Tècniques estudi. Lectura per torns.

37. Commorbiditat: conducta/estat d’ànim: trastorn de conducta trastorn negativista desafiant depressió ansietat tdah aprenentatge Dislèxia Disfàsia TANV altres tics

38. Dislèxia. Conclusions • Trastorn de caire persitent. • Compromet el rendiment escolar. • Son necessaries acomodacions metodològiques. • Cal un diagnòstic precoç per tal d’evitar efectes colaterals negatius com ara: • Baixa autoestima • Inseguretat • Rebuig a tasques escolars . • Sentiment de fracàs davant l’esforç

39. Trastorns específics d’aprenentatge MOLTES GRÀCIES!! Teresa. UNITAT de DIAGNÒSTIC ESCOLAR