E N D
En què consisteix? La tècnica consisteix en forma parelles d’alumnes amb relacions asimètriques (un és tutor/a i l’altre el tutoritzat/da) i amb un objectiu comú, conegut i compartit (l’ensenyament i l’aprenentatge d’uns continguts mitjançant una interacció estructurada). Aquest mètode es considera una variant de l’aprenentatge cooperatiu perquè entre un i un altre membre de la parella es crea una relació de interdependència positiva. Comporta avantatges per tots dos membres. Mètode afí: Ensenyament recíproc.
Indicacions Resulta particularment indicada per alumnes amb necessitats educatives especials, no només en el paper del tutoritzat/da, també en el de tutor/a. La autoestima augmenta ensenyant a altres alumnes de menor edat. El principal problema és considerar que si aparellem a dos alumnes, ells per si sols, ja saben el que han de fer. Perquè la tutoria entre iguals sigui reeixida, és precís estructurar minuciosament les relacions entre tutor/a i tutoritzat/da i treballar una formació inicial. Aquesta ha de ser prou llarga com per que les parelles tinguin temps d’aprendre a realitzar les actuacions derivades del paper assignat. Així mateix el professor/a ha d’oferir feed-back a tots dos dels seus respectius progressos.
Composició de l’equip. Es tracta d’un treball per parelles, on uns alumnes adquireixen el rol de tutor/a i uns altres el de tutoritzat/da. Es tracta d’aprofitar l'heterogeneïtat, que en la modalitat escollida es concreta en les diferències en el nivell de competència en una matèria (o a més d’una). Les parelles poden composar-se per membres de diferents cursos (cross-age tutoring) o del mateix curs (same-age tutoring). En aquest últim cas, poden utilitzar-se rols de forma recíproca quan les diferències entre tutor/a i tutoritzat/da no resulten massa accentuades.
Fases d’aplicació. FASE 1: Selecció i aparellament dels alumnes. Si decidim treballar amb alumnes de diferents cursos, haurem de preveure que la franja horària coincideixi, o indicar els requisits a l’hora d’escollir l’orientació del tutor/a de curs. Si optem per alumne d’un mateix curs, ja sigui per una matèria optativa, o per sessions de caràcter periòdic dins de l’obligatòria, pot resultar útil organitzar als alumnes segon el seu nivell de competència, dividir la llista per la meitat i aparellar-los paral·lelament, de tal forma que la “distància” sigui proporcional.
Fases d’aplicació. FASE 2: Establiment previ dels papers. És necessària una formació inicial de tutor/a i tutoritzat/da, clau per l’èxit posterior de l’aplicació del mètode. Ha de contenir: concepte de tutoria entre iguals, beneficis pels tutors/es i tutoritzats/des, estructura de la sessió, demostració i experimentació de les diferents tasques derivades dels respectius rols davant de cada bloc d’activitats i familiarització amb els diferents instruments que s’hauran d’utilitzar.
Fases d’aplicació. FASE 3: Temps d'assentament del funcionament. La interacció entre tots els membres de la parella d’alumnes a partir del desenvolupament del rol respectiu comporta una fase inicial d’aprenentatge i d’assentament, on resulta molt útil oferir feedback als tutors.
Fases d’aplicació. FASE 4: Monitorització. La tutoria entre iguals modifica el rol del professor/a. És ara quan es té la disposició de realitzar allò que la gestió tradicional a l’aula impedeix: atendre individualment als alumnes o a les parelles que ho necessiten. És precís portar a terme l’observació i el seguiment de les parelles, especialment en el que respecta l’actuació dels tutors/es.
Fases d’aplicació. FASE 5: Avaluació. A més de l’autoavaluació i coavaluació dins de les parelles, es disposarà d’informació procedent de l’observació continua que pot complimentar-se amb probes o dossiers finals.