Taxa d’endeutament: receptes

1. Taxa d’endeutament: receptes • Les economies avançades no recorren a la monetitza-ció del deute (ja que els seus BCs són independents). • Atès que la raó deute/PIB no pot créixer indefinida-ment i, eventualment, s’haurà d’estabilitzar, l’estabi-lització de la taxa d’endeutament públic passa per: • la reducció del quocient DP/Y (dèficit primari/PIB) as-solint superàvit públic primari (T – G – TR > 0); i/o • l’augment de la taxa de creixementy del PIB; i/o • la reducció de la taxa d’interès realir ; i/o • la reducció de la taxa inicial d’endeutamentD/Y. 81

2. La política monetària • És el conjunt de mesures de política econòmica que empren com a instruments M0, la taxa d’interès oficial i/o les condicions creditícies, generalment amb l’objec-tiu de controlar la taxa d’inflació. • Es parla de política monetària (PM) expansiva quan s’incrementa M0, es redueix i, s’afavoreix el crèdit o s’aplica una combinació d’aquestes mesures. • Es parla de PM contractiva en cas contrari. • Una PM expansiva desplaça la funció DA a la dreta. • Una PM restrictiva mou la funció DA a l’esquerra. 82

3. Política monetària i demanda agregada • La PM pot afectar la DA a través de varies vies. • La via de la taxa d’interès: • La via de la taxa de canvi: • La via creditícia: la disponibilitat de crèdit (raciona-ment, exigències de garanties addicionals) afecta a i. A economies obertes, aquesta via és menys efectiva per la possibilitat d’endeutar-se a l’exterior. • La via borsària: M0  M  i  ir  DA M0  M  i  e  er  DA i  preu   DA 83 accions

4. L’esterilització • Les operacions d’esterilització són dutes a terme pel BC per a neutralitzar els efectes sobre M d’una inter-venció del BC al mercat de divises. • P.e., suposem que e està disminuint i el BC desitja que s’apugi. Aleshores, ven reserves exteriors i compra €. Això fa reduir M0. • L’esterilització consisteix en reinjectar les compres d’€ a l’economia a fi d’immunitzar M0 contra les interven-cions al mercat de divises. La reinjecció es faria a tra-vés d’operacions de mercat obert. 84

5. Operacions de mercat obert • Són el mitjà més comú del BC d’implementar la PM. • Les operacions de mercat obert (open market opera-tions) s’empren per a controlar M i consisteixen en la compra i venda per part del BC de (principalment) títols de deute públic. • El BC implementa una PM expansiva comprant títols, típicament als bancs. El BC paga els títols augmentant les reserves dels bancs al BC, fet que implica un M0. • A la inversa, el BC implementa una PM restrictiva venent títols (= retira liquiditat de l’economia). 85

6. PM expansiva amb canvi flotant (I) • Partim d’a. Si ha un m, d’m a m’, DA0 canvia a DA1. El canvi és més intens per la depreciació d’e (ja que m  i  e), que estimula DA. L’equilibri a curt passa d’a a b:  i Y. • Però a b, DA1 continua canviant, perquè  fa apujar i i e s’aprecia, i DA1 es mou a l’esquerra. • A més,  provoca e i SA1 es mou a l’esquerra.  e SA'  m' c SA0 =SA1 b a d I II m III IV  e m DA1  DA0 Y+ Y, DA 86

7. PM expansiva amb canvi flotant (II) • L’economia en principi s’adreça, a mitjà, al punt c. • Si m és transitori, retornem a a. En algun moment caldrà cancel·lar m (PM contractiva) i DA es mourà a l’esquerra, potser duent a Y per sota Y+ temporalment. • Si m és permanent, l’economia manté via cap a c. • La taxa d’inflació superior es compensa amb la depre-ciació suficient d’e i amb una taxa d’interès superior. • Una altra il·lustració de la neutralitat del diner: m no-més acaba afectant a variables nominals. Amb ER, la neutralitat tendeix a manifestar-se abans. 87

8. PM expansiva: recapitulació • Amb taxa fixa, la PM expansiva no té efectes: m ten-deix a depreciar e i la intervenció al mercat de divises exigeix comprar els € injectats amb l’m. a curt trànsit a mitjà partint d’Y = Y+    Y Y Y m transitori     = = taxa flotant m permanent      = taxa de canvi fixa = = = = = = també vàlid partint d’YY+ 88