1 / 56

Crisi energètica i societat

Crisi energètica i societat. Daniel Gómez 23 de juliol de 2011. Continuar així no és una opció.

kirby
Download Presentation

Crisi energètica i societat

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Crisi energètica i societat Daniel Gómez 23 de juliol de 2011

  2. Continuar així no és una opció El sistema energètic mundial es troba en una cruïlla. Les tendències actuals del subministrament i consum d'energia són clarament insostenibles, tant des del punt de vista ambiental com de l'econòmic i social. Font: World Energy Outlook 2008 (AIE 2008)

  3. Possible crisi a curt i mig termini

  4. Energia, població Font: Hughes 2008

  5. I no només energia

  6. Creixement econòmic i energia Font: World Energy Outlook 2004 (AIE 2004)

  7. Creixement econòmic i energia Font: World Energy Outlook (WEO) 2009

  8. El món físic i el financer Font: Prieto 2011

  9. Topant amb límits Font: DOE 2008

  10. Desequilibris Font: Prieto 2011

  11. Una imatge… Font: World Energy Outlook 2010

  12. On creixerà més la demanda? Font: World Energy Outlook 2008

  13. ESCENARI NEW POLICIES Combustibles i regions Font: World Energy Outlook 2010

  14. Escenaris de demanda Font: World Energy Outlook 2010

  15. Població 9.000 milions 8.000 milions 7.500 milions Font: Nacions Unides, World Population to 2300 (2004)

  16. Desmaterialització Evolució del PIB, la demanda energètica i la intensitat energètica (EU-25, base 100 = any 2000) Font: Comissió Europea 2005

  17. Desmaterialització relativa Font: SERI 2009

  18. Mesurant l’impacte Impacte Població Afluència Tecnologia = x x I P A T = x x L'impacte humà (I) en el medi ambient és igual al producte de la població (P), l'afluència (A: consum per càpita) i la tecnologia (T: impacte ambiental per unitat de consum).

  19. Identitat de Kaya CO2 = P * PIB/P * IEnergètica * ICO2 Les emissions de CO2 depenen de la població, el PIB per càpita, la intensitat energètica de l'economia i la intensitat de carboni de les fonts energètiques. Quines variables és més probable que intentem modificar primer? La intensitat energètica de l'economia i la intensitat de carboni de les fonts energètiques. I què significaria això?

  20. Vet aquí el repte Escenari “virtuós”: 9.000 milions de persones al nivell econòmic de la UE 2007. Intensitat carboni ha de baixar descender un 9% anual durant els propers 40 anys. Font: Jackson 2011

  21. És possible? 1990-2010: 0,7% declivi anual en intensitat CO. Font: Jackson 2011

  22. Sistemes ineficients Font: Lawrence Livermore National Laboratory i Departament d’Energia dels EE. UU. 2007

  23. Densitat energètica

  24. Combustibles en transició Font: Cleveland 2008

  25. Retorn energètic (de la inversió) • Extreure o aprofitar energia costa energia • Transportar energia costa energia • Emmagatzemar energia costa energia • Usar energia costa energia • El que he fet servir finalment és l’energia neta disponible

  26. Pic del petroli i del gas Font: ASPO 2007

  27. Reserves i recursos vs fluxos

  28. EIA: subministrament petroli fins 2030 Font: EIA 2009

  29. D’on sortiran els diners? Font: World Energy Outlook 2010

  30. Matèries primeres a l’alça

  31. Dèficit sagnant Dèficit comercial energètic = 4,5% del PIB Importacions petroli 2010: 25.512 milions €

  32. El concepte de renovabilitat El sol i el vent són renovables; Els mòduls fotovoltaics i els generadors eòlics no ho són. Renovables: Substitutives, pal·liatives o distractives?

  33. Renovables: soles no podem No contempla “peak oil”, canvi de paradigma del sistema elèctric no del sistema econòmic i social, no contempla costos energètics

  34. Vectors, complexitat, rendiments Font: Pedro Prieto 2007

  35. PIB vs IPG Font: Redefining Progress 2007

  36. Economia “clàsica” • Les forces del mercat resoldran els problemes mediambientals a través dels mecanismes de preu i tecnologies eficients. • Els recursos naturals són generalment inesgotables i aquells que no ho so poden ser substituïts per altres tecnologies i/o recursos. • Els costos mediambientals de les activitats econòmiques solament poden ser determinats pels mecanismes de preus que operen en els sistemes de mercat tancats. • No existeixen límits biològics o físics al creixement i expansió dels sistemes de mercat. Font: Nadeau 2006

  37. Bioeconomia "Els mercats són sistemes oberts que existeixen en relacions interactives i incrustades en el medi ambient global (...). El medi ambient natural no està separat del procés econòmic, i les deixalles i els tòxics ja són a nivells que amenacen l'estabilitat i sostenibilitat dels ecosistemes. (...) els límits al creixement de l'economia global en termes biofísics són reals i ineludibles, i la idea de que els mercats poden expandir-se perpètuament i consumir més recursos naturals no renovables i escassos es totalment falsa." Font: Nadeau 2006

  38. Economia sense creixement? • Seria possible • Amb una població estabilitzada. • Amb un consum estabilitzat, amb menys bens “d’estatus” i més bens d’ús públic. • Amb un canvi tecnològic més lent, més selectiu i “preventiu”. • Treballant menys. • Potenciant economies locals. • Sense atur, ni dèficit, ni pobresa i reduint les emissions de GEH.

  39. Prosperitat sense creixement! • Establir els límits: El malbaratament material de la societat de consum està esgotant els recursos naturals clau i posant càrregues insostenibles en els ecosistemes planetaris. És essencial establir límits clars sobre els recursos i el medi ambient i integrar-los en el funcionament de la societat i l'economia. • Arreglar el sistema econòmic: Una economia basada en la perpètua expansió d'un consum materialista impulsat pel deute és insostenible ecològicament , socialment problemàtic i econòmicament inestable. Canviar això requereix una nova macroeconomia de la sostenibilitat: un motor econòmic que no requereix per a la seva estabilitat del creixement incansable del consum i l'expansió material del tràfec. • Canviar la lògica social: La lògica social que porta a la gent al consumisme materialista com la base per a la participació social és extremadament poderosa, però perjudicial psicològicament i ecològicament. Font: Jackson 2011

  40. Crítics de la teoria neoclàssica • Sergei Podolinski, El treball del ser humà i la seva relació amb la distribució de l’energia (1880), introdueix en la seva anàlisi les implicacions de les Lleis de la Termodinàmica.

  41. Crítics de la teoria neoclàssica • Patrick Geddes, Una anàlisi dels principis de l’economia (1884), detallava els principis físics, biològics i psicològics per a dotar a l’economia de “sòlids pilars”.

  42. Crítics de la teoria neoclàssica • Leopold Pfaundler, L’economia mundial a la llum de la física, (1902), és el primer que s’interroga sobre la capacitat de sustentació de la Terra (població màxima dintre d’un territori fixat).

  43. Crítics de la teoria neoclàssica • Frederick Soddy, químic i Premi Nobel (1921), la seva crítica parteix de les lleis de la termodinàmica, sent una gran insatisfacció “davant l’oblit sistemàtic dels economistes clàssics respecte a les qüestions materials més bàsiques”.

  44. Crítics de la teoria neoclàssica • Fred Cotrell, Energia i Societat (1955), adverteix que a partir de la revolució industrial i l’explosió dels combustibles fòssils, l’obtenció d’aquests excedents havia donat un gir radical, convertint en no renovables activitats productives que si ho havien estat fins a ara, com l’agricultura.

  45. Crítics de la teoria neoclàssica • Kenneth Boulding, The Economics of the Coming Spaceship Earth (1966), la humanitat haurà de trobar de trobar el seu lloc en un sistema ecològic cíclic.

  46. Crítics de la teoria neoclàssica • Nicolas Georgescu-Roegen: La llei de la entropia i el procés econòmic (1971), impugna el dogma mecanicista en economia i defineix la natura entropica del procés econòmic

  47. Crítics de la teoria neoclàssica • Herman Daly: Economia estacionaria (1977), no és possible substituir indefinidament els recursos materials per altres inputs.

  48. Crítics de la teoria neoclàssica • Joan Martínez Alier, L’economia i l’ecologia (1991), els economistes ignoren les paradoxes de les seves teories i donen l’esquena al món físic.

  49. Crítics de la teoria neoclàssica • José Manuel Naredo, Hacia una ciencia de los recursos naturales (1993), el deteriorament ecològic i social te el seu origen en el reduccionisme monetari, i el seu aïllament del món físic.

  50. Alguns escenaris possibles Resposta proactivaGovern, Societat, Tecnologia & Mercats “Economia alternativa” “Tecnosolucions” Tipus “Desenvolupament sostenible” Declivi ràpidi pic temprà de la producció. Declivi lenti pic postergat de la producció de petroli tipus “Decreixement” “¡¡Más madera!!” “Col·lapse” tipus “Mad Max”tipus “Isla de Pasqua”tipus “anys 90 Cuba/Rússia” tipus “Caos climàtic”tipus “Que continuï el negoci” Resposta reactivaMercats, Tecnologia, Societat & Govern Font: Adaptat de Bryn Davidson

More Related