5. La dominació europea del món

1. La Segona Revolució Industrial • netedat i flexibilitat • fàcil i eficient conversió en llum, calor o moviment • adaptació a la màquina • possibilitat de trasllat l’augment de la capacitat productiva 5. La dominació europea del món van permetre és que era caracteritzada per un conjunt de canvis haguts en diversos camps la millora dels transports l’electricitat geogràficament desequilibrada aplicada a l’energia com són com són i unit a fent ús de comunicacions, transport, indústria, il·luminació, oci... • xarxes ferroviàries • transport urbà • navegació a vapor i altres millores • construcció de canals • invenció del pedal i el pneumàtic • automòbil • aviació l’augment demogràfic europeu (població x 2 durant el XIX) crisis agràries (Irlanda; finals XIX) 5.1. La Segona Revolució Industrial (1870-1914) (1) el petroli aplicat a van portar a il·luminació, lubricants, calefacció, combustible per a vehicles les noves indústries grans moviments migratoris vidre, fibres artificials, cautxú, tints químics, abonaments químics, alumini... com ara els decennis finals del s. XIX entre progrés tecnològic que va resultar de la cooperació entre empresa i ciència degut al molt importants durant Europa i els EUA, Amèrica Llatina i Austràlia (60 milions entre 1815-1914) el camp i les zones industrials de cada país

2. L’expansió de la industrialització la proporció de la producció industrial britànica respecte al total mundial passés del 33% (1870) al 14% (1914) 5. La dominació europea del món va provocar països empreses de manera que augment de la competència que van optar per sobretot entre important en sectors de base (carbó, siderúrgia) i en tecnologia avançada (elèctrica, química, maquinària de precisió, farmàcia...) noves formes de produir noves formes d’organitzar el treball processos de concentració empresarial els EUA Alemanya 5.1. La Segona Revolució Industrial (1870-1914) (2) com són pot ser que era la producció en sèrie d’objectes estàndard taylorisme (cadena de muntatge) vertical i horitzontal • grans magatzems • venda per correu • venda a terminis càrtel, trust, holding, monopoli i van permetre a través de • millorar la productivitat (produir massivament en menys temps) • reduir els costos de producció (capital intensiu però treball no especialitzat) interiors gran expansió dels intercanvis va comportar tant exteriors (multiplicats per set entre 1850 i 1914)

3. el sistema en què la cultura, la política i l’economia del món s’organitzen segons el domini d’uns països sobre els altres és L’imperialisme 5. La dominació europea del món una combinació fou motivat per el darrer quart del s. XIX causes econòmiques va començar de factors polítics: desig d’ampliar les pròpies zones d’influència per augmentar el poder enfront dels altres al temps que com són factors ideològics: concepcions racistes i nacionalistes que justificaven el domini d’altres societats la Gran Depressió a Europa recerca de nous mercats i de primeres matèries, sobretot a mesura que s’implantaven polítiques proteccionistes (Hobson) com a 5.2. L’imperialisme i les seves causes factors demogràfics: la “gran explosió blanca” o enorme creixement natural europeu component de sortida de la crisi (ampliació dels mercats) a més de inversió exterior com a necessitat del sistema capitalista per donar més rendibilitat als capitals excedents (Lenin) - la renovació de les estructures productives (innovació tècnica i remodelació empresarial) - polítiques proteccionistes en defensa del mercat i la producció nacionals

4. L’imperialisme • les possessions es troben a l’Àfrica, l’Àsia i el Pacífic i abans a les dues Amèriques • les colònies són territoris d’ocupació i abans d’assentament • el ritme d’ocupació és molt ràpid i abans lent • les guerres són constants i abans limitats 5. La dominació europea del món el domini europeu s’estendrà a tot el món (1914: 84% de la superfície terrestre) culmina el difereix del com va passar a procés colonial iniciat al s. XVI perquè ara perquè ara societats científiques i missioneres (Livingstone) van participar l’Àfrica britànics, francesos, el rei belga, alemanys (i també portuguesos, italians i espanyols) i van convocar la Conferència de Berlín (1885) on actuaven 5.3. El repartiment del món els conflictes: anglobritànic (Fashoda, 1898), anglobòer (1890) que no va evitar França per Birmània (1886) GB: centre-sud (sobretot, Índia) en conflicte amb Rússia per Afganistan (1880) l’Àsia on actuaven França: sud-est • la guerra de l’opi (1842) • l’alçament dels Cent Dies (1898) • revolta dels bòxers (1900) • revolució burgesa (1911) tots (GB, F, Rússia, Alemanya i Japó): Xina destacant britànics (Austràlia i Nova Zelanda) l’Australàsia on actuaven holandesos (Indonèsia)

5. L’expansió imperialista un gran creixement econòmic (gràcies a l’abundància de terra, la riquesa minera i la immigració) 5. La dominació europea del món fomentava el creixement econòmic per tal de convertir-se en potència i mantenir la independència de l’exterior que havien tingut també va ser producte de els Estats Units d’Amèrica l’acció de dos països extraeuropeus l’era Meiji (1867-1912) mentre durant van efectuar la ribera asiàtica del Pacífic (Corea, Manxúria i Xina) que són Japó va intervenir a una política d’agressió interior cap a l’oest i el sud una política d’ingerència exterior (Carib i Amèrica Llatina) segons es veu a aliments, primeres matèries tèxtils i defensa cercava 5.4. Les noves potències imperialistes Cuba, República Dominicana, Haití, Puerto Rico, Panamà, Nicaragua i altres per motius encetant el • Xina (1894-95) • Rússia (1904) va lluitar amb ideològics: destí manifest, darwinisme social (Spencer), doctrina Monroe neocolonialisme que és un sistema que es caracteritza per la ingerència política i militar en els països dominats i la submissió econòmica dels governs als seus interessos i no per la conquesta territorial i la imposició directa de l’administració econòmics: proteccionisme europeu, adquisició terra, protecció interessos companyies pròpies

6. eren organitzats Els territoris dominats patien 5. La dominació europea del món de diverses maneres conseqüències en diversos ordres com a com ara • governador i funcionaris de la metròpoli • submissió als interessos econòmics metropolitans colònies pròpiament dites • expropiació de terres • monoconreu (plantacions) • economia de mercat econòmic • augment de població per reducció de la mortalitat (vacunes, mesures higièniques i hospitals) • treballs forçats (Congo) • trencament de l’equilibri població-recursos • govern indígena • govern de la metròpoli paral·lel i dominant (defensa i representació exterior) caracteritzats com tals com 5.5. L’organització dels imperis colonials protectorats demogràfic la potència exerceix la tutela sobre una zona en nom de la Soc. de Nacions (després de la PGM) mandats • vida tribal desfeta • pèrdua antic sistema de jerarquies • trencament d’unitats tribals • enfrontament entre indígenes social • territoris amb molta població europea que s’imposava als indígenes • arribaven a disposar d’un govern i un parlament propi, per bé que mantenien les relacions amb la metròpoli colònies de poblament pèrdua de costums, creences i tradicions cultural