L’IMPACTE PAISATGÍSTIC DELS PARCS EÒLICS

1. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge L’IMPACTE PAISATGÍSTIC DELS PARCS EÒLICS La implantació de l’energia eòlica a les comarques gironines 10 de febrer de 2006

2. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge ESTRUCTURA DE LA PRESENTACIÓ • INTRODUCCIÓ • MARC LEGAL • ASPECTES TÈCNICS RELLEVANTS • PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS • CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DE PARCS EÒLICS • CRITERIS PAISATGÍSTICS PER A LA PLANIFICACIÓ • CRITERIS PAISATGÍSTICS PER A L’EMPLAÇAMENT • CRITERIS PAISATGÍSTICS PER AL DISSENY • ELEMENTS PER A LA VALORACIÓ DELS PROJECTES

3. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 1. INTRODUCCIÓ • La potència i mida dels aerogeneradors han augmentat en els darrers 20 anys. • Els territoris potencialment aptes poden ser paisatgísticament sensibles (carenes, valls corredor, mar, etc.).

4. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 1. INTRODUCCIÓ La configuració territorial de Catalunya es caracteritza per: • Orografia complexa • Territori compartimentat • Escassedat de planes • Règims de vents molt variables sobre el territori

5. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 1. INTRODUCCIÓ • Impacte paisatgístic local: canvi d’escala de la percepció, transformacions derivades dels camins d’accés, plataformes de muntatge, edifici de control, etc. • Impacte paisatgístic regional: derivat de la proliferació d’instal.lacions en un territori reduït.  Necessitat d’incorporar criteris paisatgístics: en la planificació de la implantació i en el procés de disseny.

6. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 2. MARC LEGAL • Text refós de la llei d’urbanisme(Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol) Admet parcsen el sòl no urbanitzable com a actuacions d’interès públic. • Pla de l’energia 2006-2015 3.500MW al 2015 (1aerogenerador~2 MW) Aboga per coordinar polítiques i administracions. • Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental No preveu aspectes paisatgístics per l’atorgament de llicència ambiental. • Decret 174/2002, d'11 de juny, regulador de la implantació de l'energia eòlica a Catalunya Zonifica el territori català segons idoneïtat per implantar parc i prescriu estudi d’impacte visual i paisatgístic en certs casos.

7. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 3. ASPECTES TÈCNICS RELLEVANTS • Interdistàncies mínimes entre aerogeneradors = 5-10 diàmetres de rotor. • Distància mínima de 500 m respecte nuclis de població. • Al mar hi ha vent més constant però la profunditat màxima per situar parcs és de 30 m. • L’efecte estroboscòpic disminueix amb aerogeneradors grans que roten més lentament.

8. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS • Grans dimensions dels aerogeneradors. • Implantacions nombroses • Camins d’accés i plataformes de muntatge. • Recinte amb estació transformadora i edifici de control. • Estesa de línia elèctrica d’evacuació aèria.

9. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS Impactes positius • Font d’energia renovable. • Recurs d’ús públic. • Activitat econòmica. • Nou referent en el paisatge.

10. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS Impactes negatius puntuals • Estructural: element artificial, gran escala, risc de desfiguració de la matriu paisatgística. • Formal: gran visibilitat, impossibilitat d’ocultació. • Cultural: percepcions i opinions contraposades, controvèrsia. Impactes negatius agregats • Concentració en parts més visibles del territori rural. • Proliferació en paisatges no protegits. • Percepció població de deteriorament generalitzat del paisatge.

11. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS Síntesi • El paisatge no és una realitat estàtica. • Els parcs suposen transformacions molt visibles d’escala molt gran. • Cal coordinació sectorial i consensuar criteris.

12. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA A. per a la planificació territorial • Protecció de paisatges en virtut dels seus valors específics • Perímetres de protecció entorn de monuments i llocs protegits • Priorització de zones planeres • Minimització de la covisibilitat entre parcs • Modernització dels parcs eòlics existents

13. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA B. per a l’emplaçament • Anàlisi previ de qualitats estructurals i formals del paisatge • Elecció entre diferents emplaçaments considerant variables paisatgístiques • Àmbit d’estudi extens

14. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA B. per a l’emplaçament • Detecció dels àmbits de diferent afectació visual • Adaptació de les característiques del projecte a l’escala del lloc • Zona d’implantació extensa que permeti integrar qüestions tècniques i socioeconòmiques.

15. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA C. per al disseny • Concentració dels aerogeneradors • Criteris compositius clars • Covisibilitat mínima amb altres infraestructures • Interdistàncies iguals • Simplicitat d’elements i equipaments • Model i color d’aerogenerador únic • Minimització de l’afectació a camins • Adaptació de les plataformes de muntatge a la morfologia del terreny

16. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA C. per al disseny • Revegetació de les superfícies afectades • Prevenció de problemes d’erosió • Disseny acurat i funcional de les instal.lacions complementàries • Previsió de recollida de deixalles • Atenció als detalls (senyalització aparcaments, acabats, etc.) • Programa de manteniment • Garantia de desmantellament

17. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 6. ELEMENTS PER A LA VALORACIÓ DELS PROJECTES • Anàlisi àmplia del paisatge → unitats de paisatge dels catàlegs • Visió de conjunt amb altres parcs • Reconeixement de valors paisatgístics específics • Extensió de la conca visual i els diferents àmbits d’afectació • Avaluació de diferents alternatives i arguments perceptius • Llegibilitat i relació de la implantació amb el lloc • Simplicitat i adequació a l’entorn d’instal.lacions i construccions • Magnitud d’altres transformacions (camins, esbrossada, estesa elèctrica, etc.)

18. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge Croquis i fotomuntatges: Nicolas Artemon Fotografies: Grisha Domakowsky, ÀlexTarroja, Nicolas Artemon i Servei de Paisatge Mapa eòlic: DMAiH