REGLAMENT DE LA LLEI D’URBANISME DE CATALUNYA

1. REGLAMENT DE LA LLEI D’URBANISME DE CATALUNYA EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC octubre 2006 Enric Lambies

2. Introducció • Desenvolupa les determinacions incorporades a la legislació d’urbanisme de Catalunya sobre l’habitatge, el medi ambient, la mobilitat. S’hi afegeix en el Reglament, mitjançant la memòria social la perspectiva “social”. • Ordenació integral: sòl, vol i subsòl. • Preocupació per la programació: establiment de prioritats i terminis de la elaboració del planejament i la seva execució i de l’edificació.

3. Índex • Títol preliminar: De l’objecte i dels principis generals • Títol segon: Dels drets d’informació i participació ciutadanes en l’activitat urbanística • Títol tercer: Del règim del sòl • Títol quart: Del planejament urbanístic • Plans directors urbanístics • Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) • Programa d’actuació urbanística municipal (PAUM) • Normes de planejament urbanístic • Plans parcials urbanístics i plans parcials urbanístics de delimitació • Plans de millora urbana • Plans especials urbanístics • Projectes d’urbanització • Formulació i tramitació de les figures de planejament urbanístic • Disposicions comunes als plans urbanístics • Avaluació ambiental dels plans urbanístics • Revisió i modificació de plans • Efectes de l’aprovació de plans • Disposicions addicionals i transitòries

4. Títol tercer: Del règim del sòl • Inclou determinacions sobre els sistema d’equipaments comunitaris, del qual forma part el sistema de serveis tècnics. Aquest pot ser públic o privat (art. 33). • “El planejament pot establir l’obligació de reservar espais comuns en les edificacions per a la implantació de serveis tècnics”(art. 33. 3). • El sistema d’habitatge dotacional és un sistema diferenciat dels equipaments comunitaris (art. 33.4). • Diferencia els sistemes generals “inclosos” en sectors o polígons a efectes de gestió, dels sistemes “vinculats” a sectors o polígons (art. 35). • Regula el concepte d’aprofitament urbanístic (i l’aprofitament urbanístic mitjà) (art. 36).

5. Títol tercer: Del règim del sòl Compatibilitat entre la qualificació de sistema i altres qualificacions (art. 34) • Possibilita la qualificació de sistema públic amb altres usos del subsòl, sempre que aquests siguin compatibles amb la funcionalitat del sistema. • En especial, preveu en polígons i àmbits de plans de millora, que quan sigui necessari per tal de garantir l’equilibri de beneficis i càrregues es pugui preveure l’aprofitament privat del subsòl d’un sistema públic (de nova creació). • En sòl urbà es pot qualificar de sistema part de les edificacions existents, del vol o del subsòl amb destí a equipaments públics o accessos. • Significa el reconeixement de la pràctica urbanística sobre doble qualificació com a zona i sistema.

6. Títol quart: Del planejament urbanístic a) Concreta l’abast dels plans directors urbanístics i les normes de planejament urbanístic. b) Explicita el sistema de càlcul de les reserves d’habitatge de protecció i assequible, i el dotacional. c) Desenvolupa detalladament les determinacions i documentació del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) i els altres instruments. En especial, cal destacar els nous continguts de la memòria social del POUM. d) Preveu que en l’elaboració del planejament s’utilitzi cartografia digital, i la cartografia oficial.

7. Títol quart: Del planejament urbanístic e) Introdueix els procediments d’avaluació ambiental dels plans i regula els continguts de l’informe de sostenibilitat ambiental i de l’informe ambiental. f) Concreta les relacions entre el planejament general i el planejament derivat. g) Millora la tipificació dels plans especials urbanístics.

8. Títol quart: Del planejament urbanístic h) Desenvolupa les determinacions del programa d’actuació urbanística municipal (PAUM) i les relacions d’aquest amb el POUM, en cas de formulació independent d’aquell. i) Introdueix l’obligació que el planejament defineixi amb caràcter normatiu terminis i programació de les actuacions. j) Concreta el desenvolupament per subsectors dels plans parcials i dels plans de millora urbana.

9. Títol quart: Del planejament urbanístic k) Defineix el contingut dels projectes d’urbanització. l) Conté especificitats importants en relació al règim de les edificacions i usos disconformes i fora d’ordenació. m) Preveu en la tramitació dels plans l’emissió d’informe del departament competent en matèria d’habitatge, quan el planejament es refereixi a l’ús residencial. També contempla la referència als estudis de mobilitat generada

10. Plans directors urbanístics • Important clarificació d’aquest tipus d’instrument (art. 63) • Determinacions: a) establiment de directrius adreçades al planejament urbanístic b) normes d’aplicació directa. Aquestes poden suposar la classificació directa del sòl o la qualificació d’aquest • Podran exigir estudis paisatgístics per a l’autorització de determinades actuacions en sòl no urbanitzable i l’informe preceptiu de l’òrgan competent en matèria de paisatge.

11. Plans directors urbanístics • Poden ser desenvolupats per “planejament derivat”. • Estan habilitats per incidir en la programació en el temps de la formulació i execució dels altres plans.

12. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM • Ha d’assenyalar els àmbits de cada classe i categoria de sòl (per tant, també el sòl urbà consolidat i no consolidat). • Possibilitat d’establir una infraestructura única de telecomunicacions (65.1b). • Definició de la programació temporal del planejament en funció dels diferents indicadors i recursos hídrics i energètics i les condicions temporals i espacials de desenvolupament dels sectors de sòl urbanitzable, especialment els residencials. Determinacions de caràcter general (arts. 64 i 65)

13. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM • En el sòl urbà defineix les intervencions sobre el teixit urbà existent per a la seva conservació,rehabilitació, reurbanització,regeneració o transformació. • Ha de qualificar coma sistemes els sòls corresponents als diferents àmbits de domini públic d’acord amb la legislació sectorial, i aquells que el planejament territorial, els directors urbanístics o altres plans supramunicipals prevegin destinar a infraestructures o equipaments.

14. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM Necessitats socials d’accés a l’habitatge (art. 66) • Reserves mínimes per habitatge de protecció pública: 20% del sostre residencial de nova implantació. • Reserves mínimes per altres mesures d’estímul de l’habitatge assequible: 10% del sostre residencial de nova implantació en municipis de més de deu mil habitants o capital de comarca. • Sistema d’habitatges dotacionals públics.  • El sistema d’habitatges dotacionals públics en substitució del sistema d’equipaments comunitaris de titularitat pública. No pot ser superior al 5% del sòl destinat a equipament comunitari públic local en sòl urbà i urbanitzable

15. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM • El sostre residencial de nova implantació sobre el qual el POUM ha de dimensionar les reserves d’habitatge és: a) El previst en els sectors de sòl urbanitzable, els sectors de millora urbana “de transformació” i els polígons de sòl urbà no consolidat “de transformació” (art. 60.2a) TRLU i 40.2 del Reglament) b) Cal deduir d’aquest sostre total previst en el pla el sostre existent en aquests àmbits destinat a ús residencial. c) No s’exclouen d’aquest còmput els polígons o sectors amb tipologies inadequades, amb l’excepció, que preveu el propi art 66.3, que cal establir per l’òrgan competent per a l’aprovació definitiva.

16. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM • El POUM ha de concretar l’emplaçament, sigui qualificant sòl amb aquest destí (estigui o no en polígons d’actuació) o bé preveient les reserves corresponents en sectors de planejament derivat (plans parcials o plans de millora). • Una novetat significativa és que pugui destinar-se “parcialment” l’edificació a habitatge de protecció oficial i que, en sòl urbà consolidat, pugui abastar, fins i tot, a edificacions existents. Aquestes hauran de destinar-se a habitatge de protecció en casos de gran rehabilitació (art. 66.) • S’estableix com a regla la distribució uniforme de l’habitatgeamb proteccióoficial per a tots els àmbits del sòl urbà no consolidat i urbanitzable, si bé, pot justificar-se una distribució no uniforme en la memòria social d’habitatge.

17. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM • Les reserves per habitatge amb protecció i l’assequible s’han de preveure també en les modificacions del POUM que comportin increment del sostre residencial de nova implantació.

18. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM • La disposició transitòria novena regula l’exigència de les reserves d’habitatge de protecció pública i assequibles als plans de millora i plans parcials que desenvolupen planejament general no adaptat (no als polígons delimitats). • En cas de planejament no adaptat es pot crear el sistema d’habitatges dotacionals públic, mitjançant modificació d’aquest. • Pot fer-ho en substitució parcial del sistema d’equipaments comunitaris locals (dins el límit del 5%).

19. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM Determinacions del POUM en cada classe de sòl (art. 68) • Les qualificacions es refereixen al sòl, al vol i al subsòl. • Cal recordar la possibilitat de “doble qualificació” que estableix l’art 34.3, que pot referir-se tant al sòl i les noves edificacions, com a les edificacions ja existents o al subsòl, i l’art. 66 4.a) de destí parcial a habitatge de protecció.

20. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM Determinacions en sòl urbà i urbanitzable (art.68) • El POUM ha concretar els polígons i els sector s de millora urbana en els quals es d’aplicació el règim de cessió del 10% (art. 68.2 f) i 68.3c). • El POUM ha de determinar els terminis d’execució dels polígons que delimita inclosa la edificació, i els terminis d’edificació dels sòls no inclosos en aquests (art 68.2 h). • Els terminis màxims d’execució de l’habitatge amb règim de protecció inclòs en polígons d’actuació urbanística són: dos anys per a l’inici d’obres (des que la parcel·la sigui solar) i tres per acabar-les (des de la llicència d’obres).

21. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM • En els àmbits de millora urbana i de pla parcial el POUM ha definir les “connexions amb les infraestructures exteriors a càrrec del sector”. • Així mateix, els sectors poden tenir adscrits per a la seva gestió sòl destinat a sistemes generals, fins i tot amb caràcter discontinu. • L’art 68, apartats 3 g) i .4 f), preveu la definició de terminis per a la formulació, la tramitació i l’execució dels plans parcials i els plans de millora urbana.

22. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM • El POUM pot introduir una superior precisió en els àmbits del sòl urbanitzable no delimitat i establir els índex d’edificabilitat bruta, els usos principals i les densitats màximes.

23. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM Vinculació normativa de les determinacions del POUM en sòl urbà i urbanitzable • L’art 68.6 estableix la relació entre el POUM i el planejament derivat que defineix (plans parcials i plans de millora): les determinacions addicionals a les previstes en els apartats 3, 4 i 5 que pugui contenir el POUM tenen caràcter indicatiu (llevat les relatives a criteris de connexió del sector amb la xarxa viària i els criteris d’emplaçament de sistemes públics que s’hagi indicat en el propi POUM que tenen caràcter vinculant). • Són vinculants: la delimitació del sector, edificabilitat bruta, usos principals, densitat, estàndards, terminis, participació en costos d’implantació d’infraestructures del transport, sistemes adscrits. • La importància d’aquesta determinació és palesa: la zonificació i la regulació de l’edificació previstes en el POUM en els sectors de planejament derivat que defineix és “indicativa”.

24. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM • Correspon al POUM imposar l’obligació de conservar la urbanització en àmbits de planejament derivat o polígons de sòl urbà no consolidat (5 anys, prorrogable per 5 més) (art. 68.7)

25. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM Determinacions en sòl no urbanitzable • El POUM ha d’establir els serveis que han de tenir els diferents usos que s’implantin. Es tracta, en definitiva, d’assenyalar els serveis urbanístics, la urbanització mínima que han de reunir les diferents actuacions. S’ha de posar en relació amb l’art 46.4 que estableix les obligacions dels propietaris del sòl no urbanitzable. • Pel que fa a les activitats agràries, l’art 68.8 d) obliga al POUM a definir els llindars dins els quals poden ser autoritzades amb llicència. • Estableix uns llindars preceptius –ocupació en planta 500 metres quadrats, sostre total de 1.000 metres quadrats o alçada de deu metres- que obliguen a seguir, en tot cas, el procediment d’aprovació del projecte que preveu l’art 49 del TRLU, amb caràcter previ a la llicència municipal.

26. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM • El POUM no pot establir prohibicions genèriques d’actuacions d’interès públic o d’explotació de recursos naturals en sòl no urbanitzable.

27. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM Documentació del POUM 1. Memòria • Incorpora la descripció i el resultat del programa de participació ciutadana (art. 69.2 c) ). • La memòria social del POUM (art.69.3) ha d’avaluar i justificar les necessitats i previsions sobre la habitatge, en general, l’habitatge protegit, l’habitatge doctacional, les previsions temporals d’execució, el reallotjament i les necessitats d’equipaments comunitaris.

28. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM • Pot remetre’s al programa d’actuació urbanística municipal o al pla local de l’habitatge. • En defecte d’aquests pot tenir l’efecte de concertació de les polítiquesen matèria d’habitatge entre els ajuntaments i la Generalitat. • Incorpora una avaluació de l’impacte de l’ordenació urbanística proposada en funció del gènere i dels col·lectius socials que requereixen atenció específica.

29. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM 2. Informe de sostenibilitat ambiental • L’art 70 regula l’informe de sostenibilitat ambiental. El Reglament incorpora així les previsions de la Llei estatal 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente • L’informe de sostenibilitat ambiental és obligatori en els casos de formulació o revisió del POUM, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental. En els altres casos serà necessari l’informe ambiental

30. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM 3. Estudi de mobilitat • L’art 71 exigeix la incorporació al POUM d’un estudi de la mobilitat generada. S’haurà de tenir en consideració el Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada.Document independent, exigible en: a) planejament urbanístic general i llurs modificacions, que comportin nova classificació de sòl urbà o urbanitzable. b) planejament urbanístic derivat i llurs modificacions, que tinguin per objectiu la implantació de nous usos o activitats.

31. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM 4. Plànols • El Reglament precisa en els arts 73 i 74 els plànols d’informació i d’ordenació i les escales mínimes d’aquests (1:1.000 en sòl urbà consolidat).

32. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM 5. Normes urbanístiques i ordenances • Les normes urbanístiques es diferencien de les ordenances d’edificació o d’urbanització (art. 74). • Les primeres van adreçades a regular les determinacions per a cada classe i categoria de sòl; les segones a regular “amb caràcter general” els aspectes constructius, tècnics o similars. • Les ordenances es configuren com un annex de les normes urbanístiques amb la naturalesa d’ordenança municipal. La seva aprovació i modificació es fa d’acord amb la legislació de règim local, pels propis ajuntaments

33. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM 6. Catàleg de béns protegits • Els arts 75 i 95 regulen els catàlegs de béns protegits. El POUM pot abordar la regulació dels béns immobles protegits de forma exhaustiva: En aquest cas el catàleg incorpora la relació de béns i el grau de protecció. • Alternativament, el POUM pot limitar-se a fer l’enumeració dels béns, i remetre a un pla especial urbanístic de protecció la seva regulació.

34. Pla d’ordenació urbanística municipal POUM 7. Programa d’actuació urbanística municipal, agenda i avaluació econòmica i financera • El Reglament diferencia el PAUM segons figuri com un document del POUM –art 76- aleshores el seu contingut es refereix a aspectes temporals de concreció de terminis, programació, reserva per a la iniciativa pública de determinats planejaments. • En canvi, si es tramita com a document independent - art 77- pot contenir importants modificacions del POUM. • L’agenda incorpora els aspectes temporals i de programació si no existeix el programa.

35. Programa d’actuació urbanística municipal (PAUM) • El PAUM que es tramita independentment del POUM es regula en l’art 77. • Pot modificar delimitacions de sectors i polígons i establir-ne de nous i, així mateix, modificar els índex d’edificabilitat, usos i densitats establerts en el POUM i fixar els corresponents per als que delimiten. • Els seus límits són, d’una banda, no poder modificar la classificació de sòl no urbanitzable, ni la de sòl urbà i, d’altra, no poder procedir a l’ordenació detallada del sòl. • Pel que fa als sistemes generals únicament pot “adaptar” les previsions del POUM.

36. Programa d’actuació urbanística municipal (PAUM) • Les determinacions del programa substitueixen a les corresponents del POUM, sense necessitat de tramitat una modificació d’aquest. • El programa d’actuació ha de complir però, els requeriments de nous sistemes de l’art 94 TRLU, pels casos de preveure major edificabilitat, densitat o transformació d’usos.

37. Normes de planejament urbanístic A) Les normes que supleixen el planejament en les situacions de suspensió o pèrdua de vigència d’un POUM. B) Les que complementen un POUM. Aquestes darreres poden referir-se a: a) “un o diversos aspectes concrets” dels POUMS de varis municipis, b) complementar el POUM d’un municipi, en cas que aquest no hagués procedit voluntàriament adaptar o revisar el seu POUM, en relació a “aspectes no determinats” en aquest, a requeriment del conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

38. Plans parcials urbanístics i plans parcials urbanístics de delimitació • El Reglament els regula en els arts 79 a 87.   • L’art 81.3 i 4 precisa el sistema de còmput dels estàndards. • Destaquem la regulació del pla d’etapes continguda en l’art 83. Aquest ha de preveure obligatòriament els terminis per a l’inici i acabament de la urbanització i l’edificació. • La documentació ha d’incorporar informe ambiental i estudi de mobilitat si ho exigeix la legislació sobre mobilitat. • La disposició transitòria desena permet preveure en el pla d’etapes o imposar en l’aprovació del pla parcial d’usos residencials, que desenvolupi un pla general que no tingui establertes les previsions de l’art. 65.1c) la seva execució gradual

39. Plans de millora urbana • En sòl urbà consolidat aquests poden tenir per objecte: a) completar o acabar la urbanització b) regular la composició volumètrica i de façanes c) operacions de rehabilitació d) operacions de revitalització del teixit urbà e) ordenar el subsòl f) altres finalitats anàlogues

40. Plans de millora urbana • L’art 90.5 precisa els límits dels plans de millora urbana no previstos definint què s’entén per alteració dels aprofitaments i les càrregues i de l’estructura fonamental (art. 68.4 del TRLU): a) No s’alteren els aprofitaments si es manté l’edificabilitat bruta i els usos principals del planejament general. b) No s’alteren les càrregues quan les cessions i la urbanització que preveu el pla de millora són equivalents a les del planejament general. c) No s’altera l’estructura fonamental si es mantenen els sistemes generals, sens perjudici dels ajustos necessaris que no n’alternin la funcionalitat, superfície o localització

41. Plans de millora urbana • S’exigeix per als plans de millora urbana del sòl urbà no consolidatl’informe ambiental, llevat que es justifiqui que és innecessari. • Es requereix un estudi de les conseqüències socials i econòmiques de la seva execució quan el pla incideixi de forma significativa sobre usos residencials preexistents.

42. Plans especials urbanístics • Els no previstos en el POUM han de ser compatibles amb aquest. • L’art 92 regula quan els plans especials urbanístics no previstos s’entenen que són “compatibles” amb el POUM i, en conseqüència, no és necessari procedir a modificar-lo. • Són compatibles amb aquest, entre d’altres, els plans especials de protecció, els plans especialsd’usos (quan no modifiquen els usos principals). • Són compatibles també, els plans especials per a la implantació d’infraestructures previstes en un pla director urbanístic o en un projecte aprovatd’acord amb la legislació sectorial.  

43. Plans especials urbanístics • L’art 95 precisa les determinacions que ha de contenir cada tipus de pla especial i la pròpia tipologia d’aquests plans: a) de protecció de valors ambientals, paisatgístics, del patrimoni arquitectònic o cultural i d’altres valors b) d’ implantació d’usos, activitats i construccionsen sòl no urbanitzable c) de regulació de la implantació de les obres d’infraestructura del territori d) d’ordenació del subsòl e) de regulació d’usos f) de concreció de titularitat, ús i ordenació dels equipaments comunitaris

44. Projectes d’urbanització • L’art 96 permet que l’aprovació inicial del projecte d’urbanització tingui només nivell d’avantprojecte. L’aprovació definitiva ha d’incorporar el projecte executiu. • El contingut dels projectes d’urbanització inclou les infraestructures existents incompatibles i el seu desviament o restitució (art. 96.4 d) 4t). • Els projectes d’urbanització poden constituir un document integrant del planejament urbanístic o bé tramitar-se i aprovar-se com un document independent. • Així mateix, poden referir-se a totes les obres d’urbanització o només a les bàsiques.

45. Projectes d’urbanització • Els organismes i empreses estan obligats a facilitar informació sobre les infraestructures i xarxes existents i sobre els plans d’implantació (art. 96.5).  • L’art 98 regula els projectes d’urbanització complementaris. • Tenen per objecte : a) les obres corresponents als elements que caracteritzen l’espai públic, diferents de les bàsiques (l’art.98.2 precisa quines són) b) desenvolupar les obres d’urbanització previstes en projectes d’urbanització (incorporats a plans o independents)

46. Projectes d’urbanització • Si el projecte es refereix a varis polígons d’actuació, el pressupost ha d’anar desglossat per a cadascun. Ha d’incloure els criteris i pressupost orientatiu de les obres complementàries i un pla d’etapes. • L’art 97 estableix les directrius dels projectes d’urbanització i, dins aquestes, que les xarxes i infraestructures han de ser soterrades llevat que concorrin motius justificats que ho impedeixin.

47. Disposicions comunes als plans urbanístics • L’art 99 preveu que els plans han de respectar les servituds i limitacions derivats de la legislació sectorial.  • Així mateix han d’incorporar les disposicions transitòries necessàries. • L’art 100 regula el contingut dels informes ambientals dels plans derivats. • Els que estiguin sotmesos a avaluació ambiental han d’incorporar l’informe de sostenibilitat ambiental.

48. Formulació i tramitació de les figures de planejament urbanístic Actes preparatoris • L’aprovació i publicació del programa de participació ciutadana i la subjecció a informació pública de l’avanç de planejament només són obligatoris en el cas de formulació o revisió del POUM. Es poden fer simultàniament (arts. 101 i 105). • L’art 102.4 permet atorgar llicències i tramitar instruments, durant la suspensió de l’atorgament de llicències i tramitacions sempre que s’ajustin al règim vigent i al previst en l’aprovació inicial i no posin en risc l’aplicació del nou planejament. • L’art 104 estableix que la suspensió de procediments iniciats o de l’atorgament de llicències produeix automàticament la interrupció de procediments, en els plans de caràcter municipal, sens perjudici de l’obligació de notificar la suspensió.

49. Formulació i tramitació de les figures de planejament urbanístic • L’art 106 regula el contingut de l’avanç de pla. Aquest ha d’incorporar un informe ambiental previ, si el pla està sotmès a avaluació ambiental. • La valoració dels suggeriment, alternatives o al·legacions a l’avanç de pla es fa en l’acord d’aprovació inicial. L’avanç de pla en el cas de subsectors té el contingut específic de l’art 114.

50. Formulació i tramitació de les figures de planejament urbanístic Formulació i tramitació • Els plans especials relatius als serveis urbanístics bàsics, infraestructures de telecomunicacions i altres infraestructures locals, i els d’equipaments comunitaris locals els aproven definitivament els ajuntaments. (art. 109) • Els que tenen per objecte la implantació de sistemes urbanístics generals d’interès municipal s’aproven per la comissió territorial corresponent. • En definitiva, es clarifiquen els diferents supòsits de l’art. 67.1 e) del TRLU atès que les obres d’infraestructura i la localització d’aquestes pot tenir un abast local.