Maig 2008

1. Fiscalitat del cicle de l’aigua a Catalunya Cànon de l’aigua Maig 2008

2. Taxes per a la prestació del servei de subministrament domiciliari d’aigua/clavegueram. FISCALITAT DE L’AIGUA.Fiscalitat de l’aigua a Catalunya • Comunitat Autònoma • Cànon de l’aigua. • Cànon de regulació. • Tarifa d’utilització. • Cànon d’utilització del domini públic hidràulic. • Entitats locals

3. FISCALITAT DE L’AIGUA. Cànon de l’aigua • Antecedents: tributs associats al cicle de l’aigua fins al 1999. • Reforma de la legislació hidràulica 1999-2005. • Unificació d’estructures administratives: creació de l’Agència Catalana de l’Aigua. • Simplificació del règim fiscal: creació del cànon de l’aigua i reforma de 2005.

4. CÀNON DE L’AIGUA. Antecedents Tributs fins al 1999 Captació-Sanejament Cànon aigua Agència Catalana de l’Aigua / DMA

5. CÀNON DE L’AIGUA. Reforma de la legislació hidràulica 1999-2005 • Incorporar nous principis i objectius ambientals de la UE per a la gestió integrada del cicle de l’aigua (Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de política d’aigües). Creació de l’Agència Catalana de l’Aigua. • Racionalitzar i simplificar la tributació de la Generalitat de Catalunya sobre l’aigua, amb la finalitat d’adequar-la al cicle integral de l’aigua, donar resposta a demandes socials i adequar-la a allò previst a la Directiva marc. Creació del cànon de l’aigua.

6. Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro. Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua. Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de legislació en matèria d’aigües de Catalunya. Llei 21/2005. Darrera reforma del cànon de l’aigua. CÀNON DE L’AIGUA. Reforma 1999-2005 Crea l’Agència Catalana de l’Aigua. Crea el cànon de l’aigua.

7. CÀNON DE L’AIGUA. Reforma 1999-2005 Creació de l’ACA L’Agència Catalana de l’Aigua és l’administració hidràulica catalana, exerceix a Catalunya totes les competències de la Generalitat en matèria d’aigües i obres hidràuliques. Instruments de l’Agència Catalana de l’Aigua: • planificació hidrològica • atorgament de concessions • gestió del registre d’aigües • potestat sancionadora • disposar d’un tribut propi

8. CÀNON DE L’AIGUA. Pressupost de creació Creació del cànon de l’aigua. Article 9 de la Directiva 2000/60/CE: “Els estats membres han de garantir en la seva política tarifària, el principi de recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’aigua, inclosos els ambientals i els del recurs” Per això, com a molt tard l’any 2010, els estats membres garantiran: • Un sistema de tarificació de l’aigua que sigui un incentiu per a l’ús sostenible dels recursos hídrics i contribució als objectius mediambientals de la Directiva. • Una contribució adequada dels diferents sectors econòmics, desglossats com a mínim en habitatges, indústria i agricultura, a la recuperació de costos dels serveis relacionats amb l’aigua, a la vista de l’anàlisi econòmica efectuada i partint del principi “qui contamina, paga”. • Quan s’apliqui, es podran tenir presents els corresponents efectes socials, ambientals i econòmics de la recuperació i les condicions geogràfiques i climàtiques de la regió afectada.

9. CÀNON DE L’AIGUA Llei 62/2003, de 30 de desembre: “principis generals del règim econòmic i financer” del text refós de la Llei d’Aigües, incorpora la Directiva al dret espanyol: • Les Administracions públiques competents tindran en compte el principi de recuperació dels costos dels serveis relacionats amb la gestió de les aigües, que inclouen els costos ambientals i del recurs... • L’aplicació del principi de recuperació dels esmentats costos, haurà de realitzar-se de manera que incentivi l’ús eficient de l’aigua i, per tant, contribueixi als objectius mediambientals perseguits. Així mateix, l’aplicació d’aquest principi haurà de fer-se amb una contribució adequada dels diversos usos (abastament, agricultura i indústria, com a mínim), d’acord amb el principi “qui contamina paga”... • Per a l’aplicació del principi de recuperació de costos es tindran en compte les conseqüències socials, ambientals i econòmiques,...i

10. Recuperar costos. Incitar els consumidors d’aigua a un comportament ecoeficient dels recursos hídrics: integrar la política econòmica i ambiental per proporcionar incentius per a què els usuaris canviïn la seva conducta. Fomentar usos sostenibles del recurs. Fomentar i afavorir la innovació tecnològica, la millora dels processos industrials, l’activitat econòmica i els canvis estructurals. Dotar d’ingressos a l’organisme que ha d’assumir els costos associats a la política hidràulica, i dotar-lo també, de suficiència financera lligada a l’afectació del tribut. CÀNON DE L’AIGUA. Objectius Els tributs són instruments adients per:

11. Entrada en vigor: 1 d’abril de 2000. És un impost amb finalitat ecològica que grava l’ús i la càrrega contaminant abocada pels diferents usuaris de l’aigua. S’aplica a tot el territori de Catalunya. La gestió del cànon de l’aigua correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua. És un impost afectat a: Prevenció en origen de la contaminació. Recuperació i manteniment de cabals ecològics. Aconseguir objectius de planificació hidrològica: despeses d’inversió i explotació de les infraestructures. Altres despeses que genera l’acompliment de les funcions atribuïdes a l’Agència Catalana de l’Aigua. CÀNON DE L’AIGUA. Aspectes generals

12. Fet imposableús de l’aigua i contaminació que el seu abocament, una vegada utilitzada, pot produir. Usos domèstics: usos particulars inherents o propis de l’activitat humana, no industrial, ni comercial, ni agrícola, ni ramadera. Usos industrials i assimilables: activitats de divisió 05.02 de la secció B i seccions C,D,i E de la CCAE 93. Són assimilables els usos corresponents a la resta d’activitats econòmiques.. Usos agrícoles: activitats incloses en els grups 01.1, 01.3, 01.4 i la divisió 0.2 de la secció A de la CCAE-93. Usos ramaders: activitats incloses en grups 01.2 i 01.5 de la secció A de la CCAE-93. CÀNON DE L’AIGUA. Elements essencials

13. Vinculades a la prestació d’alguns serveis públics per part d’ens públics, com operacions d’investigació i control, extinció d’incendis, alimentació de fonts públiques, neteja de carrers, reg de parcs i jardins públics. Abastament en alta a d’altres serveis públics de distribució d’aigua. Usos agrícoles que no produeixin contaminació de caràcter especial. Nuclis de població de menys de 400 habitants sense subministrament domiciliari ni xarxa de tractament ni evacuació. CÀNON DE L’AIGUA. Elements essencials Exempcions

14. CÀNON DE L’AIGUA. Elements essencials Subjectes Actiu ACA pot delegar la gestió Passiu Consumidor final Entitats subministradores obligades tributàries: tenen encomanada la gestió i recaptació del cànon de l’aigua. Responsables solidàries de les quantitats que, per aquest concepte, haguessin hagut d’exigir als seus abonats.

15. CÀNON DE L’AIGUA. Elements essencials Estructura Cànon de l’aigua (€) = base imposable (m3 consumits) x tipus de gravamen (€/m3) usos domèstics usos industrials usos agrícoles

16. Tipus aplicable a consums iguals o inferiors a la dotació bàsica per habitatge (10m3/mes): 0,3724 €/m3 Tipus aplicable al volum d’aigua consumida que excedeixi la dotació bàsica: 0,3944 €/m3 x coeficients: En cas que el contribuent pugui justificar la convivència de més de 3 persones en un habitatge, gaudirà d’una ampliació del volum d’aigua a un preu bonificat de 3 m3 per persona addicional. També es beneficiarà de 3 m3 mensuals addicionals, qui justifiqui un grau de disminució superior al 75%. CÀNON DE L’AIGUA. Elements essencials Estructura. Usos domèstics Cànon de l’aigua (€) = base imposable (m3 consumits) x tipus de gravamen: un sol component • Consum mensual entre 10 i 18 m3 : 2 • Consum mensual superior a 18 m3: 5

17. CÀNON DE L’AIGUA. Usos domèstics Càlcul dels límits dels trams

18. CÀNON DE L’AIGUA. Usos domèstics Estructura de trams i tipus aplicables

19. CÀNON DE L’AIGUA. Usos industrials, agrícoles i ramaders Cànon de l’aigua (€) = base imposable (m3 consumits) x tipus de gravamen industrial/agrícola/ramader Tipus de gravamen general (ús) + Tipus de gravamen específic (contaminació)

20. CÀNON DE L’AIGUA. Usos industrials Tipus de gravamen general 0,1248 €/ m3x coeficients cu: coeficient de zona: 0,5 a les conques intercomunitàries (Ebre, Sènia i Xúquer). cui: coeficient d’ús: afecta a diversos usos de l’aigua, amb valors diferents: • Agrícoles no exempts i ramaders: 0 • Centrals hidroelèctriques: 0,00053 • Aqüicultura: 0,0005 • Aigua destinada a ser envasada: 1,2 • Innivació: 1,2 (Pla director de la neu a Catalunya)

21. CÀNON DE L’AIGUA. Usos industrials Tipus de gravamen general cre: coeficient de reutilització: la reutilització directa d’aigües residuals s’afecta d’un coeficient 0. ct: coeficient de trams de consum: s’aplica a determinats usuaris industrials. Grans consumidors (>50.000 m3/any) fins al 2009. Valors de 0,2-1 segons el tram de consum i l’any d’aplicació. ce: coeficient d’eficiència: 0,90 per a indústries que acreditin una millora en l’eficiència en l’ús de l’aigua segons un sistema quantitatiu o qualitatiu.

22. CÀNON DE L’AIGUA. Usos industrials Tipus de gravamen general Llei 21/2005, introdueix una disposició addicional 11a Dl 3/2003 TRLMAC: en usos industrials d’aigua amb aplicació individualitzada del cànon, el tipus de gravamen general s’afecta de coeficient 0,95 per als subjectes passius que acreditin per a cada establiment l’eficiència o una millora en l’eficiència en l’ús de l’aigua determinada segons un sistema quantitatiu referenciat a l’estàndard d’ús, o bé qualitatiu (obtenció d’un sistema de gestió ambiental ISO 140001 o EMAS). La Llei 12/2004, va introduir en la seva disposició addicional vuitena, un compromís del govern, d’acord amb el qual, s’havien de fixar els estàndards d’ús de l’aigua per a cada sector de producció i activitats industrials, mitjançant els procediments de concertació sectorial pertinents, amb l’objectiu de fer una aplicació adequada a l’ús eficient de l’aigua dels coeficients dels tipus de gravamen general fixats en el Decret legislatiu 3/2003. Decret 304/06, de 18 de juliol, sobre l’estàndard i la millora en l’eficiència en l’ús de l’aigua, a efectes de la determinació del cànon de l’aigua.

23. CÀNON DE L’AIGUA. Usos industrials Tipus de gravament específic • Sistema ordinari, basat en el valor determinat amb caràcter general de 0,4277 €/m3 • Sistema individualitzat, en funció de la contaminació produïda.

24. CÀNON DE L’AIGUA. Usos industrials Tipus de gravamen específic individualitzat T = TGG + TGE T = {PGG x Cu x Cui x Cre x [(∑Z Qz x Ctz )/∑zQz ]}+ + { [∑n(∑i ( Ci x Pui x Cpi x Ksi x Kdi ) x Kan x Cfn x Rpn ) ] x Kr}

25. És la declaració més senzilla. Implica l’aplicació del tipus de gravamen ordinari. Consta dels models B1 (1,2). Validesa de 4 anys. Implica l’aplicació del tipus de gravamen individualitzat. Consta dels models B1 (1,2), B2 (1,2,3), B3 (1,2), B4 i B5. Validesa de 4 anys. Possibilitat d’una complementària a l’any, sempre que hi hagi un canvi substancial en activitat, abocaments. CÀNON DE L’AIGUA. Usos industrials Tipus de gravamen específic DUCA Abreujada DUCA Bàsica

26. CÀNON DE L’AIGUA. Usos industrials

27. Moltes gràcies per la seva atenció Barcelona, maig 2008