1 / 17

Dra. M.C. Llasat

CAMPS DE RECERCA DEL GRUP GAMA. Dra. M.C. Llasat V. Altava, M. Barnolas, A. Barrera, M. Ceperuelo, J. Gibergans, M. Llasat i M.A. Prat Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) Departament d’Astronomia i Meteorologia (DAM) Facultat de Física. Universitat de Barcelona (UB)

lilith
Download Presentation

Dra. M.C. Llasat

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. CAMPS DE RECERCA DEL GRUP GAMA Dra. M.C. Llasat V. Altava, M. Barnolas, A. Barrera, M. Ceperuelo, J. Gibergans, M. Llasat i M.A. Prat Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) Departament d’Astronomia i Meteorologia (DAM) Facultat de Física. Universitat de Barcelona (UB) Tel: 93 4021124 Fax: 93 4021133 http://gama.am.ub.es/carmell@am.ub.es

  2. Radar Meteorològic • Modelització Meteorològica: MM5 • Canvi Climàtic: Evolució extrems hídrics • Aplicació SIG a l’estudi de les inundacions • Predicció per Anàlegs • Comunicació del Risc

  3. 1. Radar meteorològic • RHAP – Rainfall events and Hailstorms Analysis Program INM, METEOCAT, TITAN, … Imatges Radar Reanàlisi NCAR/NCEP Model meteorològic (MM5) Orografia Radiosondatges Observacions en superfície RHAP és una eina creada per a l’estudi i millora del coneixement de les situacions de pedregades i de pluges intenses. Ofereix una gran varietat de productes i combinacions, uns exemples són: Eines de visualització i animació en 2D i 3D, talls verticals, identificació i caracterització de cèl·lules convectives i de sistemes de precipitació,… Anàlisi de gran quantitat de paràmetres radar: VIL, HP, SHP, VOD, KE, MEHS, … Seguiment i predicció de cèl·lules convectives i de sistemes de precipitació Resums de l’activitat convectiva de l’episodi

  4. 1. Radar meteorològic: Exemples gràfics d’algunes de les aplicacions de RHAP • Integració entre dades del radar meteorològic, del model meteorològic i del radiosondatge Seguiment del sistema de precipitació Seguiment de la cèl·lula convectiva 3D • Seguiment i predicció de sistemes de precipitació i de cèl·lules convectives Seguiment de la reflectivitat màxima Predicció de la reflectivitat màxima

  5. 1. Radar meteorològic: Exemples gràfics d’algunes de les aplicacions de RHAP • Realització d’animacions en 2D i en 3D i realització de talls verticals • Resums convectius de l’episodi

  6. 2. Modelització meteorològica: MM5 D3 D2 D1 • Reanàlisi d’episodis meteorològics extrems: Temporal de llevant d’octubre de 2003 Dominis de 54, 18 i 6 Km Anàlisis NCEP + Observacions ADP Parametrització D1 (54km) D2(18km) D3(6km) Microfísica 7 7 7 Convecció 7 6 1 Capa límit 5 5 5 Radiació 2 2 2 Model del sòl 1 1 1

  7. 2. Modelització meteorològica: MM5 MM5 OBS MM5-OBS • Reanàlisi d’episodis meteorològics extrems: Temporal de llevant d’octubre de 2003 Ús del GIS per a avaluar la precipitació modelitzada CIC Xarxa SAIH de les CIC (des de 1996)

  8. 2. Modelització meteorològica: MM5 • Tècnica de downscaling dinàmic: Precipitacions mensuals període 1996-2004 amb ERA40 Dominis de 135, 45 i 15 Km D3 D2 D1 Gener 1996 - Obs SAIH Parametrització D1 (135km) D2(45km) D3(15km) Microfísica 4 4 4 Convecció 7 6 3 Capa límit 2 2 2 Radiació 2 2 2 Gener 1996 - MM5 15 Km Model del sòl 1 1 1

  9. 3. Canvi Climàtic: Evolució extrems hídrics Girona, 12 oct 1962 2 30y. Filter 10y. Filter 1.5 Conca del Maresme. Inundacions catastròfiques (1671-1992) 1 0.5 0 -0.5 1671 1701 1731 1761 1791 1821 1851 1881 1911 1941 1971 2001 2 30y. Filter 10y. Filter 1.5 Conca del Maresme. Inundacions extraordinàries (1671-1992) 1 0.5 0 -0.5 1671 1701 1731 1761 1791 1821 1851 1881 1911 1941 1971 2001 • Estudi de les cronologies d’inundacions: El Maresme Inundació Extraordinària Inundació Catastròfica Rubí, 25 sep 1962

  10. 3. Canvi Climàtic: Evolució extrems hídrics 3 Rieres de Barcelona. Inundacions extraordinàries (1351-2004) 30y. Filter 10y. Filter 2.5 2 1.5 1 0.5 0 -0.5 1351 1401 1451 1501 1551 1601 1651 1701 1751 1801 1851 1901 1951 2001 3 Rieres de Barcelona. Inundacions catastròfiques (1351-2004) 30y. Filter 10y. Filter 2.5 2 1.5 1 0.5 0 -0.5 1351 1401 1451 1501 1551 1601 1651 1701 1751 1801 1851 1901 1951 2001 • Estudi de les cronologies d’inundacions: Barcelona ciutat

  11. 4. Aplicació SIG a l’estudi de les inundacions • Geodatabase INUNGAMA: Base de dades geogràfica que conté informació referent als episodis d’inundació que han afectat Catalunya al segle XX. • Tipus d’informació: • Informació referent als municipis, comarques i conques afectats per inundacions • Dades de precipitació acumulada en 24 hores (estacions INM i SAIH) • Dades hidrològiques (cabals, alçades del nivell de l’aigua..) • Informació referent als danys • SELECCIONS TEMPORALS: • Per episodi • Per mes • Per interval temporal Municipis, comarques i conques afectades a l’episodi del 21-24 d’octubre de 2000 • ALTRES SELECCIONS: • A partir d’una unitat geogràfica • A partir dels atributs • Seleccions combinades: • Ex: Estacions meteorològiques de les que es disposa de dades per un episodi • Ex: Estacions que han superat un cert llindar 25/09/1962

  12. 4. Aplicació SIG a l’estudi de les inundacions Estudi climatològic Estudi meteorològic d’un episodi Nombre de vegades que s’ha vist afectada per inundacions cada conca al segle XX 22/10/2000 21/10//2000 10/06/2000 Precipitació acumulada en 24h (a partir d’estacions SAIH, XAC-XMET, CHE) Humitat relativa 12UTC Precipitació acumulada 10-minutal a partir de la reflectivitat del radar meteorològic.

  13. 5. Predicció per anàlegs En què consisteix a grans trets la predicció per anàlegs? • 1. A partir d’una bona base de dades referida a temps passat ( pluja, pressió, temperatura, vent, humitat…) • Una correcta selecció d’aquells camps que intervenen en la predicció d’una certa variable • Un mètode estadístic per a la selecció de situacions properes (amb un cert criteri de semblança) Càlcul de probabilitats amb els camps de sortida (pluja, neu, calamarsa…)

  14. 5. Predicció per anàlegs: Quines sortides hi ha? 7: Costa Central 8: Serres de Prades 9: Terres de Ponent 10: Prepirineu 11: Pirineu occidental 12: Aran 13: Terres de l’Ebre Cluster 12 Cluster 11 Cluster 1 Cluster 4 Cluster 10 Cluster 6 Cluster 2 Cluster 7 Cluster 9 Cluster 5 1: Empordà Nord 2: Nord Est 3: Costa Daurada 4: Pirineu Oriental 5: Catalunya Central 6: Costa Brava Sud Cluster 3 Cluster 8 Cluster 13 120>p(mm)>100 100>p(mm)>80 80>p(mm)>60 60>p(mm)>40 30>p(%)>20 20>p(%)>10 40>p(mm)>30 Precipitació màxima esperada Probabilitat de pluja > 20mm

  15. 5. Predicció per anàlegs: Aplicacions possibles del mètode a) b) Reanàlisi de situacions passades Camps avaluats sobre intervals temporals a conveniència d) c) Predicció meteorològica dels camps considerats: probabilitats i llindars Camps avaluats sobre intervals temporals curts (seguiment, evolució…) Figura 1. Anàlisi a 850 hPa del dia a) 3 de juliol de 1994, b) 18 juliol de 1967, c) 22 de juliol de 1996 i d) 14 d’agost del 1980, a les 12 UTC (model NCEP/NCAR) Aplicació estacional: fenòmens amb llarga duració temporal. Ex: sequeres 120>p(mm)>100 100>p(mm)>80 Camps avaluats sobre intervals temporals llargs  Valors mitjos 80>p(mm)>60 60>p(mm)>40 40>p(mm)>30 Distribució de la pluja

  16. 6. Comunicació del Risc Classes Conferències Cursos Col·laboració mitjans de comunicació Projectes Internet

  17. 6. Comunicació del Risc: Recerca L’arxiu de premsa del grup GAMA té arxivades 2013 notícies referents a riscos naturals a la regió mediterrània, amb una particular atenció a les relacionades amb els fenòmens meteorològics adversos a Catalunya. De les 2013 notícies, 183 parlen de sequera. APLICACIONS 1 Pluges fortes, inundacions, esllavissades 2 Neu i onades de fred 4 Focs forestals, sequeres, riscos agrometeorològics i onades de calor … Permet documentar episodis, fer estudis d’impacte social,…

More Related