QÜESTIONS PRÈVIES SOBRE L’AT

1. QÜESTIONS PRÈVIES SOBRE L’AT

2. Què és la Bíblia? τὰ βιβλία • No és un llibre, sinó una biblioteca de 73 llibres • Es divideix en: • Antic Testament (46): cf. 2Co 3,14 κάλυμμα ἑπί τ ἁναγνώσει τῆς παλαιᾶς διαθήκης • Nou Testament (27) : cf. 1Co 11,25 τοῦτο τὸ ποτήριον τῆς καινῆς διαθήκης La Bíblia conté: . pluralitat de teologies i unitat de fe . una fe històrica, monoteista i teocèntrica . tradicions orals entorn dels grans santuaris i tradicions escrites. La divisió en capítols la féu Stephan Langton (1206). La divisió del NT en versets, Robert Étienne (1550) . Novum in vetere latet, in Novo vetus patet (St. Agustí citat a DV 16)

3. Testament o aliança? ANTIC O NOU TESTAMENT (en hebreu berit, en grec διαθήκη = disposició) indica: . teològicament: l’aliançaestablerta per Déu, amb Israel: (AT) amb l’Església (NT) literàriament indica el conjunt de llibres que recullen l’experiència humana i religiosa de l’aliança de Déu amb els seu poble. L’AT consta de 47 llibres de caire molt variat: . narratiu . històric . Espiritual . poètic . pedagògic Són llibres escrits per autors diversos en èpoques distintes al llarg de 10 segles.... Veritat ≠historicitat ver≠ exacte

4. Què és la Bíblia LA BÍBLIA NO ÉS Una antologia de la literatura d’Israel. Ni conté tampoc tota la producció literària d’Israel: Llibre del Just (Js 10, 12-13); 2Sa 1,18:el cant de l’arc amb la complanta de Gelboè; El llibre de les guerres de JHWH (Nm 21,14); Annals dels reis de Judà i d’Israel. I ben bé un centenar d’apòcrifs: Jubileus, Henoc, Testament dels 12 Patriarques, Carta d’Arístees. QUÈ ÉS LA BÍBLIA L’AT és una selecció de fets i d’ensenyaments des de i per a la fe: per nodrir la fe i mantenir l’esperança: Tots aquests escrits de l'antigor, han estat escrits per a la nostra instrucció: així, gràcies a la constància i el coratge que donen les Escriptures, podem mantenir ferma l'esperança. Rm 15,4

5. La Torà era llegida cíclicament els dissabtes (a Palestina en uns tres anys i mig, a Babilònia en un any).A cada perícopa del Pentateuc se n’hi afegia una altra de profètica. Els “escrits” no entraven en la litúrgia. En determinades festivitats es llgien els 5 megillot (Càntic, Rut, Lamentacions, Cohèlet, Ester) La Torà és comuna a jueus i samaritans. És doncs anterior a llur separació (vers 300 aC). Sembla que adquirí el relleu que té en temps d’Esdres (458-398 aC.) La Torà era llegida cíclicament els dissabtes (a Palestina en uns tres anys i mig, a Babilònia en un any).A cada perícopa del Pentateuc se n’hi afegia una altra de profètica. Els “escrits” no entraven en la litúrgia. En determinades festivitats es llgien els 5 megillot (Càntic, Rut, Lamentacions, Cohèlet, Ester) La Torà és comuna a jueus i samaritans. És doncs anterior a llur separació (vers 300 aC). Sembla que adquirí el relleu que té en temps d’Esdres (458-398 aC.) TaNaK TANAKés l’acròstic dels mots Torà, Nebiím, Ketubim: La Llei, els Profetes i els Escrits (cf. Sir. pròleg 1) TORÀ (= instrucció, llei): Pentateuc atribuït a Moisès. Comprèn: Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi. NEBIÏM Profetes Profetes anteriors (més antics): Josuè, Jutges, 1-2 Samuel, 1-2 Reis Profetes posteriors (més recents): Isaïes, Jeremies, Ezequiel, Profetes menors KETUBIM escrits (hagiògrafs): Salms, Job, Proverbis, Rut, Càntic, Cohèlet, Lamentacions, Ester, Daniel, Esdres, Nehemies, 1-2 Cròniques. Aaquesta divisió deixa fora el anomenats llibres Deuterocanòncs La Torà era llegida cíclicament els dissabtes (a Palestina en uns tres anys i mig, a Babilònia en un any).A cada perícopa del Pentateuc se n’hi afegia una altra de profètica. Els “escrits” no entraven en la litúrgia. En determinades festivitats es llgien els 5 megillot (Càntic, Rut, Lamentacions, Cohèlet, Ester) La Torà és comuna a jueus i samaritans. És doncs anterior a llur separació (vers 300 aC). Sembla que adquirí el relleu que té en temps d’Esdres (458-398 aC.)

6. Altres noms de la Bíblia • Llegir pròleg Sir 1.10-24-25 • Escriptura Mt 21,42 22, 29 26, 54.56 Jn 10, 34-35 Llei i profetes Jn 1,17.45 Mt 5,17. 7,12 Lc 24,25.44.45! 2Tm 3,16! 2Pe 1,20 Exercici: Repasseu aquests lloc. A partir d’ells, quina idea us feu de la Bíblia?

7. Com es féu la selecció Grans crisis: 1) s. VI aC Esdres (Neh 8,1-12) Torà 2) Antíoc (175-175) Nebiïm/Ketubim 3) Jabnè / Jàmnia No hi hagué cap “Sínode” a Jàmnia l’any 100. En les reunions rabíniques que s’hi feren només es posaren les bases per a la formació i imposició del corrent rabínic. (J. Mayer, Entre los dos Testamentosp 11-12. Abot 1,1: Moisès rebé la Torah (ací= Llei oral) del Sinaí i la transmeté a Josuè, Josuè la transmeté als ancians (Js 23,31); els ancians als profetes(Jr 7,25); i els profetes als homes de la Gran Assemblea (= el tribunal de 120 membres que començà a actuar amb Esdres al retorn de l’exili (ss V-IV). Ells pronunciaren tres sentències: Sigueu prudents en el judici, susciteu molts deixebles i feu una tanca entorn de la Torah. La van fer els jueus: al llarg dels segles. Són moments importants, especialment per al Pentateuc, Esdres i la Gran Assemblea (ss. V-IV). Per a la resta Jàmnia o Jabné (s. I pC amb Johanam Ben Zakkai. Però en realitat es féu a partir del s. I fins al II-III)

8. Amb quin criteri es féu la selecció Decidir quins llibres són inspirats –quins reflecteixen millor la identitat del poble de Déu- és difícil per a jueus i cristians. No hi havia acord sobre quins llibres tacaven les mans... és a dir, eren sagrats. En principi eren sagrats els escrits en hebreu. Per això els jueus no accepten: Ben Sira (= Eclesiàstic), Saviesa, Judit, Tobit, Carta de Jeremies, 1-2 Macabeus, seccions gregues d’Ester i Daniel... CÀNON (regla/norma) = conjunt de llibres reconeguts per la comunitat creient com a norma de fe

9. Cànon ESGLÉSIES CRISTIANES PROTESTANTS: cànon hebreu (Luter). No accepten els Deuterocanònics: llibres que no s’igualen amb les Sdes. Escriptures, però són de lectura útil i bona, importants per a la pietat i la teologia. . catòlics: cànon ampli, desde del Concili de Trento . ortodoxos: qüestió lliure. IDIOMES . hebreu .arameu (Esd 4,8-6,18; Dn 2, 4-7,28) [Les seccions aramees de Dn. i Est taquen les mans (però no si estan escrites en hebreu) .grec, esdevingut llengua universal des del s. III no és reconegut pels jueus com a llengua sagrada. I doncs resten fora del cànon hebreu.

10. Com han arribat fins a nosaltres? El text hebreu, tal i com el llegim avui, amb vocals i accents data només dels ss. IX pC. D’aquesta època són també els manuscrits complets de l’AT que conservem. És el text massorètic (massora = tradició) fixat amb acuradíssima precisió a Tiberíades (Galilea) Els descobriments de Qumran han confirmat la fidelitat amb què els textos eren transmesos pels copistes. EREN ESCRITS EN . rotlles de papir o de pell, escrits per una sola cara, en columnes. (El rotlle d’Isaïes fa 7.35 x 0.27. Té 40 columnes d’unes 30 ratlles cadascuna. . còdexs o quadernets, escrits per totes dues bandes. . Actualment tenim més de 190 ms. des del 250 aC al 135 pC . Els còdexs més importants són: Profetes, d’El Cairo (895 pC); el d’ Alepo, (A) (930 pC) Contenia tot l’AT; Leningrad (L) (1009 pC). Tot l’AT

11. Versions antigues . SIRÍAC (peixita) . GREGA DELS LXX iniciada a primeries del s. III aC (Ptolomeu Filadelf 285-246 i enllestida en 72 dies!) i conté endemès textos entre el 300 i 130 aC), Hi ha també les versions gregues d’Àquila (prosèlit del Pont, deixeble del Rabbí Aqiba 140 pC) Símmac (170) i Teodoció (prosèlit d’Efes, s. II) . LLATÍ: Vetus, Vulgata llatina .TARGUMS El targum és la traducció sovint lliure del text hebreu a l’arameu.

12. Gènesi hebreu 1בְּרֵאשִׁ֖ית בָּרָ֣א אֱלֹהִ֑ים אֵ֥ת הַשָּׁמַ֖יִם וְאֵ֥ת הָאָֽרֶץ׃ 2וְהָאָ֗רֶץ הָיְתָ֥ה תֹ֨הוּ֙ וָבֹ֔הוּ וְחֹ֖שֶׁךְ עַל־פְּנֵ֣י תְהֹ֑ום וְר֣וּחַ אֱלֹהִ֔ים מְרַחֶ֖פֶתעַל־פְּנֵ֥י הַמָּֽיִם׃ 3וַיֹּ֥אמֶר אֱלֹהִ֖ים יְהִ֣י אֹ֑ור וַֽיְהִי־אֹֽור׃ 4וַיַּ֧רְא אֱלֹהִ֛ים אֶת־הָאֹ֖ור כִּי־טֹ֑וב וַיַּבְדֵּ֣ל אֱלֹהִ֔ים בֵּ֥ין הָאֹ֖ור וּבֵ֥ין הַחֹֽשֶׁךְ׃ 5וַיִּקְרָ֨א אֱלֹהִ֤ים׀ לָאֹור֙ יֹ֔ום וְלַחֹ֖שֶׁךְ קָ֣רָא לָ֑יְלָה וַֽיְהִי־עֶ֥רֶב וַֽיְהִי־בֹ֖קֶר יֹ֥וםאֶחָֽד׃ פ6וַיֹּ֣אמֶר אֱלֹהִ֔ים יְהִ֥י רָקִ֖יעַ בְּתֹ֣וךְ הַמָּ֑יִם וִיהִ֣י מַבְדִּ֔יל בֵּ֥ין מַ֖יִם לָמָֽיִם׃

13. 596 × 900 - es.dreamstime.com

14. Codex Sinaiticus (ca. 350 p. Chr. n.) Canticum Canticorum Ἆισμα ᾀσμάτων, ὅ ἐστιν τῷ Σαλωμων.2Φιλησάτω με ἀπὸ φιλημάτων στόματος αὐτοῦ, ὅτι ἀγαθοὶ μαστοί σου ὑπὲρ οἶνον,καὶ ὀσμὴ μύρων σου ὑπὲρ πάντα τὰ ἀρώματα, μύρον ἐκκενωθὲν ὄνομά σου. διὰ τοῦτο νεάνιδες ἠγάπησάν σε,4εἵλκυσάν σε, ὀπίσω σου εἰς ὀσμὴν μύρων σου δραμοῦμεν. Εἰσήνεγκέν με ὁ βασιλεὺς εἰς τὸ ταμίειον αὐτοῦ. Ἀγαλλιασώμεθα καὶ εὐφρανθῶμεν ἐν σοί, ἀγαπήσομεν μαστούς σου ὑπὲρ οἶνον· εὐθύτης ἠγάπησέν σε. 

15. Sinaiticus (ca. 350 p. Chr. n.) Paralipomenon