240 likes | 532 Views
TÈCNIQUES D’INTERVENCIÓ EN EL PROCÉS DE DOL. T ècniques cognitivo -conductuals, constructivistes i de teràpia breu. MODEL COGNITIU DEL DOL PATOL ÒGIC ( Bowlby , 1980). Tres grups de variables essencials: Caracter ístiques personals de la persona en dol. Grups vulnerables al dol patològic:
E N D
TÈCNIQUES D’INTERVENCIÓ EN EL PROCÉS DE DOL Tècniques cognitivo-conductuals, constructivistes i de teràpia breu
MODEL COGNITIU DEL DOL PATOLÒGIC (Bowlby, 1980) • Tres grups de variables essencials: • Característiques personals de la persona en dol. Grups vulnerables al dol patològic: • Persones amb apego ansiós • Persones que cuiden compulsivament els altres • Persones amb apego evitatiu/ambivalent • Experiències infantils de la persona en dol • Processament cognitiu de la pèrdua (elaboració)
Objectius terapèutics del model de Bowlby • 1. Facilitar l’expressió dels sentiments inhibits sobre el difunt. • 2. Facilitar l’expressió de les circumstàncies de la pèrdua i el relat de les relacions amb el difunt. • 3. Arribar a l’activació cognitiva del processament d’informacions prèviament excloses. Elaboració del dol
Tècniques d’intervenció conductuals • Objectiu: reduir l’evitació de records dolorosos i elaborar-los • Tècniques: • Exposició i prevenció de respostes d’evitació: verbalitzar els records vivencials amb el difunt, visitar llocs importants, fomentar rituals • Amplificació de sentiments: expressió dramatitzada dels sentiments associats al difunt • Joc de rols: representar simbòlicament escenes conflictives amb el difunt. Tècnica de la “cadira buida”, per exemple
Tècniques d’intervenció cognitives • Objectiu: revisar les cognicions i significats associats a la pèrdua per aconseguir atribucions més ajustades a la realitat • Tècniques: • Descatastrofitzar: a través de l’exposició la persona comprova que no passa res si afronta determinats records o situacions • Reatribució: treball en el sentiment de culpa • Autoacceptació: treball en els sentiments cap al difunt
MODEL CONSTRUCTIVISTA (Worden, 1997) • ELABORACIÓ DEL DOL SEGUINT LES TASQUES DE WORDEN: • Acceptar la realitat de la pèrdua • Treballar les emocions i el dolor de la pèrdua • Aprendre a viure en un entorn sense la persona que ha mort • Recolocar emocionalment la persona morta i continuar vivint • L’OBJECTIU PRINCIPAL ÉS EL DE RECONSTRUIR EL MÓN DE SIGNIFICATS QUE ES TRENCA AMB LA PÈRDUA
Mediadors del dol segons les tasques de Worden • Com era la persona que ha mort • La forma de relació entre la persona que ha mort i la persona en procés de dol: • Intensitat del apego • Relacions de dependència • Ambivalències en les relacions • Conflictes en la relació • La manera de morir • Antecedents històrics (pèrdues anteriors) • Variables de personalitat • Variables socials • Tensions actuals
Procediments terapèutics en el model de Worden • 1. Descartar malalties físiques • 2. Establir aliança terapèutica • 3. Reviure records del difunt • 4. Avaluar quines de les 4 tasques no s’han acomplert • 5. Afrontar l’afecte (o l’absència del mateix) que provoquen els records: enfado, culpa, etc • 6. Explorar i desactivar objectes de vinculació • 7. Reconèixer la finalitat de la pèrdua: la mort és el final • 8. Tractar la fantasia d’acabar el dol: no és oblidar, és rememorar • 9. Ajudar a l’adéu final: rituals d’acomiadament
MODEL CONSTRUCTIVISTA DE NEIMEYER, 1995 • Bases teòriques: • Cada persona es construeix el seu propi significat de les seves vivències, independentment dels fets reals • Cada persona és autora de la seva pròpia història i lluita per donar un significat als esdeveniments més importants de la seva vida. Quan el món de significats construït es veu amenaçat pels fets exteriors, la persona “re-escriu” aquest esdeveniment
Principis de la reconstrucció de significat en el dol (NEIMEYER I SANDS, 2011) • En un procés de dol, hi ha una potencial crisis del significat: la pèrdua d’algú important requereix la reorganització i redefinició dels propis significats • La búsqueda de significat té una triple vessant: • Pràctica: Com va morir? • Relacional: I ara que no sóc mare, qui sóc? • Espiritual o existencial: Per què Déu va permetre que passés? • Com més traumàtica és la pèrdua, més comuna és la necessitat de trobar un nou sentit o un significat. • Cada persona en dol té una seqüència i reaccions diferent i individual davant una pèrdua (invalidesa del model tradicional d’etapes del dol)
Criteris de la teoria constructivista del dol • 1. La mort no té un significat universal • 2. Paper actiu de la persona en dol: afrontament dels desafiaments de la pèrdua • 3. No podem definir un “dol normal” estandarditzat; cada pèrdua té un significat específic • 4. El significat de la mort per la persona marca les seves reaccions emocionals, conductuals i somàtiques • 5. El món de la persona queda transformat per sempre per la seva pèrdua • 6. El dol té també manifestacions socials i familiars, tot i les característiques personals que el defineixen
Dimensions del dol (NEIMEYER, 2000) • DIMENSIONS CULTURALS DEL DOL • El llenguatge de la persona, la seva estructura i continguts donen forma a l’experiència que té de la mort i la pèrdua • Les creences i pràctiques culturals relacionades amb la mort també ajuden a construir el propi significat personal de la mort • La cultura popular dóna forma al nostre dol privat i la resposta col·lectiva de les pèrdues públiques • DIMENSIONS ESPIRITUALS DEL DOL • Les creences i la religió ajuden a contenir la por a la mort a través d’un marc interpretatiu. Tenir-les ajuda a una millor elaboració del dol • Després d’una pèrdua important moltes persones tenen la necessitat de revisar les seves creences • ROLS DE GÈNERE EN EL DOL • “Estil femení” vs “estil masculí” d’elaboració del dol
Tècniques constructivistes d’elaboració del dol (neimeyer, 2000) • Biografia del difunt • Facilita una visió global del difunt i la influència que va tenir en la persona en dol • Caracterització de la pèrdua • Indicada per descobrir l’adaptació a la pèrdua en paraules de la mateixa persona en procés de dol • Cartes que no s’envien • Apropiades per treballar ressentiments i culpes • Pot ser carta única o correspondència fluida, pot incloure’s també la resposta del difunt • Diaris • Escriptura diària sobre fets traumàtics • Entrevista de reconstrucció de significat • Preguntes d’entrada: descobrir el món experiencial del pacient • Preguntes d’explicació: descobrir l’elaboració de significats • Preguntes d’elaboració: fomentar el distanciament i presa de perspectiva respecte la pèrdua
Galeria de fotografies • Doble funció: • Potenciar la connexió simbòlica amb el difunt (privada) • Evocar records compartits sobre el difunt (pública) • Lectura reflexiva • Poden ser experiències d’altres persones, textos religiosos o sobre creences, etc. • Elaboració del llibre de records • Pot ser construït per diverses persones alhora (parella, família, amics) i fomenta la comunicació sobre el difunt i la cohesió del grup • Peregrinació personal • Recuperar relacions amb persones, llocs o tradicions • Rituals • Acció simbòlica per reafirmar la relació amb el difunt • Poden ser privats o públics, religiosos o laics
EL MODEL TRIPARTIT DEL DOL PER SUICIDI (SANDS, 2008) • Objectiu: trobar el significat de la mort per suïcidi • 3 fases: • 1. “Emprovar-se les sabates”: intentar entendre la voluntat de morir a través de preguntes com ara Per què? • 2. “Caminar amb les sabates”: entendre el dolor i el patiment que porten al suïcidi • 3. “Treure’s les sabates”: validar el patiment del suïcida però no la forma de morir. Experimentar el dolor per la pèrdua.
El model de teràpia breu estratègica en el dol • No hi ha una única forma “normal” o adequada d’elaborar un dol. • La intervenció psicoterapèutica depèn de la demanda de la persona en dol. • Les demandes més habituals solen ser els sentiments de depressió i els pensaments obsessius al voltant de la pèrdua. • Objectius: • Promoure l’acomiadament • Col·locar la presència positiva del difunt a la vida de la persona en dol
Tècniques de teràpia breu • Tasques genèriques per aprendre a viure sense el difunt: • La carta desde el futur: escriure’s desde el futur, ja elaborat el dol • El collage dels somnis • Tasques per promoure cognicions positives: • Estar atent als moments en què passa... (una excepció, una millora) • Post-it per a un mateix • Tasques per les imatges intrusives: • Escull un color • Una cosa útil, una de color i una cosa bonica • Missatge positiu prèviament escrit i copiat tres vegades amb la mà no dominant • Rituals d’acomiadament de Onno Van Der Hart
TÈCNIQUES CONDUCTUALS PEL PROCÉS DE DOL • Activació conductual • Afrontant els moments difícils • Trobar l’equilibri
Activació conductual • Apropiada per persones amb símptomes depressius i/o que han estat evitant les activitats diàries. • Objectiu: augmentar el nivell d’activitat i reduir les conductes evitatives. • Metodologia: a través d’un diari on s’apunten les activitats que es realitzen a diari, es va augmentant de forma gradual el nombre d’activitats i la dificultat de les mateixes.
Afrontant els moments difícils • Objectiu: gestionar els moments importants associats a la pèrdua, com aniversaris, vacances o dates especials. • Preparació específica per aquests moments: • Identificar els moments de l’any que seran més difícils per la persona que ha sofert la pèrdua • Ser conscient dels sentiments que produiran i centrar-se en un mateix • Intentar trobar la manera de fer honor al difunt en aquella ocasió especial (rituals, cerimònies, petits gestos,etc.)
Trobar l’equilibri • Tècnica orientada específicament a persones que han estat cuidant i tenint cura d’un difunt abans de morir. • Consisteix en portar un registre escrit del resultat de tres tipus d’activitats: • Aspectes emocionals: registre de “Les meves emocions avui” i “Les activitats planejades per avui”. També es crea una llista de persones en qui recolzar-se i en quins moments. • Buscar l’equilibri: combinació d’activitats per afrontar el dolor amb activitats per regular-se • Seguir endavant: activitats adreçades a la planificació del dia a dia, el contacte amb els altres i l’auto-cuidado.
Tècniques de reestructuració cognitiva en el dol • Canviar malinterpretacions catastròfiques amb experiments conductuals • Búsqueda de significat de la relació perduda
Canviar malinterpretacions catastròfiques amb experiments conductuals • Les malinterpretacions catastròfiques i les conductes evitatives mantenen els símptomes del dol complicat • Passos a seguir: • Identificació dels estímuls que s’eviten (ex: “la realitat de la pèrdua”) i les malinterpretacions catastròfiques al darrera d’aquesta evitació (ex. “tinc por de tornar-me boig”) • Formulació de la cognició o “predicció catastròfica” en termes de “Si..., llavors...” • Formulació de la cognició alternativa o “predicció positiva” • Experiment conductual: a través de l’afrontament gradual del estímul evitat es busca validar la cognició alternativa
Búsqueda de significat de la relació perduda • Objectiu: treballar emocions com la culpa, la sensació aguda de pèrdua o l’autocrítica. • S’identifiquen els esquemes poc adaptatius de la persona. Alguns exemples: • Abandonament o inestabilitat: no confiar en els que poden donar-nos suport • Vergonya: sentir que un és dolent, no mereixedor d’amor • Desconfiança cap als altres • Dependència o incompetència: sentir-se incapaç d’afrontar el dia a dia sense l’ajuda dels altres • Es descobreixen els esquemes dominants del client i els esquemes hipotètics del difunt per veure com es mantenia la relació