L’Administració pública a Catalunya: una agenda de reformes 2007-2010

1. L’Administració pública a Catalunya: una agenda de reformes 2007-2010 Propostes per a reforçar la capacitat institucional de l'Administració de la Generalitat Xavier Sisternas II Congrés de Gestió Pública, 4-5 de juliol de 2006 Versió revisada

2. L’Administració de la Generalitat 1980-2010 Generalitat 1980-2003: • “Más de lo mismo” [model burocràtic i mediocritat] • Feblesa, manca d’identitat i de valors compartits • Absència de política de personal • Centralització i prepotència • Projectes retòrics, reformes disperses • Manca d’esperit crític 2003-2006, la “reforma” no ha entrat a l’agenda: • Millores disperses • Creixement incrementalista • Absència de criteris • Frustració d’expectatives de canvi dels professionals Catalunya post-Estatut: • Més competències, més recursos, més àrees de gestió • El dret a una “bona administració” • Legitimar les noves competències exigeix “fer-ho millor”

3. Una prioritat pel nou Govern • Enfortir i reformar l’Administració de la Generalitat: una Administració potent al servei de l’ambició de Catalunya • Millorar els serveis als ciutadans: els serveis excel·lents com a fet diferencial

4. Una agenda 2007-2010: cinc eixos de reforma* • Reforma territorial • Reforma del Govern • Reforma dels departaments • Reforma dels serveis públics • Reforma de l’ocupació pública i de la gestió de les persones *No s’aborden les mesures a endegar en àmbits com: la interrelació administracions-societat, l’articulació amb l’Estat i la UE, les TIC, la gestió financera o l’ètica pública.

5. 1) Reforma territorial Un sistema coherent d’administracions públiques sota els principis de subsidiarietat i confiança • Desconcentració de l'Administració de la Generalitat • Devolució al territori

6. 1.A. Desconcentració de l'Administració de la Generalitat • Més capacitats de decisió i de gestió a les delegacions del Govern i a les direccions territorials dels departaments • Transferències de personal i de recursos • Racionalització dels serveis centrals

7. 1.B. Devolució al territori • Més capacitats i més protagonisme a les vegueries i als ajuntaments. • Transferir algunes competències plenes i “totes” les competències d’execució. • Devolució no necessàriament simètrica. • Racionalitzar i enfortir les estructures locals • Municipis petits: legitimitat política i provisió externa dels serveis (mancomunitat, comarca…)

8. 2) Reforma del Govern Un Govern més polític i més àgil Objectius: • Emfasitzar les funcions polítiques dels consellers • Enfortir el rol del president en la direcció estratègica del Govern • Reunions de Govern amb més valor afegit; obrir espais per a la reflexió política • Superar el plantejament ministerial que compartimenta els problemes; construir un Govern més col·legiat i amb un pla d'actuació comú • Millorar les capacitats estratègiques en el “centre del Govern” • Protegir als consellers de les pressions corporatives • Descarregar al Govern de decisions administratives • Reduir el trasbals administratiu en els canvis de govern

9. 2) Reforma del Govern • Un Govern més compacte: 8 conselleries? • Separar conselleries i departaments • Reunions més productives • Un nucli de coordinació sòlid al centre del Govern

10. Tres àrees Institucional Desenvolupament Social Vuit conselleries Presidència (o Conseller en cap) Seguretat Justícia Economia i sectors productius Territori Educació i Treball Benestar Salut A. Un possible Govern compacte

11. Govern compacte: consellers i viceconsellers 8 consellers • Superconsellers • Membres del Govern, més que caps del seu departament • Visió integrada • Relacions externes i protagonisme polític • Més estables • Cada conseller, una vegueria 25-35 viceconsellers • No membres del Govern • Responsables d’una política concreta • Visió sectorial • Relacions amb el sector i poc protagonisme • Més inestables Supressió dels secretaris sectorials

12. B. Conselleries i departaments Conselleria: nucli de suport al conseller, amb funcions d’anàlisi de l’entorn, estratègia política i avaluació d’impactes (outcomes). • El conseller exerceix la direcció política dels departaments, agències i empreses públiques que operen el el seu àmbit de responsabilitat. Departaments: encapçalats per un director gerent (secretari general), amb estructures similars a les actuals. • Relacions conselleries-departaments: confiança, molta interrelació, contracte-programa… • Els departaments poden rebre orientacions d’altres nuclis de direcció política (president i altres consellers).

13. C. Reunions més productives

14. D. Enfortiment del “centre del Govern” Missió: fer que el Govern funcioni millor • Donar suport al president i oferir-li assessorament tècnic i polític en tots els àmbits de política pública. • Coordinar les conselleries (i departaments) per garantir la coherència i l’adequada implementació de les polítiques. • Impulsar projectes interdepartamentals. Un possible model: UK Cabinet Office

15. 3) Reforma dels departaments • Centrar-los en les funcions executives, amb objectius establerts i orientació gerencial • Enfortir les capacitats de disseny, planificació i avaluació de polítiques i programes • Reduir la dedicació a la gestió operativa: • Delegar-la als governs locals • Desconcentrar-la als serveis territorials o a agències i empreses públiques • Contractar-la amb ONL o empreses • Amb criteris per seleccionar la fórmula!

16. 3) Reforma dels departaments (2) Estructura bàsica: • 1 director gerent del departament • 1-2 gerents de serveis comuns • Diversos directors generals (per serveis estables i per projectes)

17. Perfils gerencials ...amb visió política Director gerent del departament (secretari general) 1-2 vicegerents (director de serveis) Perfils mixtos tècnic-polítics Directors generals 3) Reforma dels departaments (3)

18. 3) Reforma dels departaments • Donar autonomia als departaments en el disseny de la seva organització interna; límits: criteris generals, sostres de despesa i avaluacions ex post. • Les agències i empreses públiques s’adscriuen a un departament; excepcionalment poden dependre directament del conseller.

19. 4) Reforma dels serveis públics Apostar per la qualitat: • compromisos o cartes de servei • certificacions de qualitat (ISO i altres) • models de gestió (EFQM, CAF...) • Benchmarking intern i extern • premis i incentius • suggeriments dels empleats • sistema de queixes • oficines del ciutadà interadministratives • anàlisi d’expectatives i percepcions dels ciutadans • lliure elecció de proveïdor • consells d’usuaris

20. 4)Reforma dels serveis públics (2) Centres de prestació de serveis públics*: • Dotar-los d’autonomia i de capacitats de gestió • Aproximar el seu control al territori *Escoles, museus, CAP, hospitals, presons, centres de menors...

21. 5) Reforma de l’ocupació pública i de la gestió de les persones • Crear l’Alta Direcció Pública de Catalunya: professionalització i atracció de nous perfils • Directius: enfortir el col·lectiu, acollir i integrar als nous, donar-los formació i suport • Escola de Govern: formació i desenvolupament dels directius

22. 5) Reforma de l’ocupació pública i de la gestió de les persones (2) • Crear, per llei, els Servidors Públics de Catalunya: connectar i donar identitat i prestigi als empleats públics • Enfortir les capacitats de reclutament, selecció i adscripció: • L’Administració, una marca de qualitat en el mercat de treball • Una agència pública de selecció i marketplace

23. 5) Reforma de l’ocupació pública i de la gestió de les persones (3) • Replantejar la jornada i flexibilitzar els horaris: • 35 hores efectives en horari racional • Llocs a temps parcial • Fer de l’Administració “un excel·lent lloc per treballar” (Great place to work) • Reconstruir les relacions laborals sobre noves bases: rol acotat, joc net, proactivitat • Una agència per les relacions sindicals

24. Per conduir les reformes • Liderat del president. • Un conseller fort amb competències integrals: administracions públiques, estratègia corporativa i gestió de recursos humans, econòmics i tecnològics. • Alternativa 2 consellers: un coordinació política i un altre aparell administratiu

25. Per conduir les reformes Òrgans externs d’assessorament i seguiment: • Òrgan consultiu, amb experts i organitzacions punteres • Òrgan de participació, per integrar la visió dels usuaris

26. Un lema Servei Públic 2010