1 Vázquez, O; 1 Magraner, E; 1 Condines, X; 2 Vilalta, A.

1. Les proves d’imatge ens donen el diagnòstic definitiu de Plastró apendicular, resolt amb tractament conservador. Massa Abdominal: Plastró apendicular 1Vázquez, O; 1Magraner, E; 1Condines, X; 2Vilalta, A. 1CAP Borrell. CAPSE. Barcelona. 2 CAP Les Corts. CAPSE, Barcelona. Objectius: Presentaciód’un Cas Clínicd’una dona amb dolor abdominal i presènciad‘unamassa a hipogastri per: 1.- Conèixerelspossiblesdiagnòsticsdiferencialsque enspodemplantejardavantd’unamassa abdominal a l’edat adulta, 2.- Revisar el tractamentactual del Plastró Apendicular. Cas Clínic: de 71 anys Motiu de Consulta: dolor abdominal a hipogastriambsensació de pes, astènia i pèrduad'uns tres quilograms de pes des de fa quatresetmanes. Explica deposicionstovessenseproductespatològicselsúltimsdies. No refereixfebre. AntecedentspatològicsDM tipus 2, HTA, Dislipèmia i Glaucoma. En tractamentambMetformina, Labetalol i Simvastatina. A l'exploració física bon estat general, afebril, normotensa. Abdomen tou i depressible, dolorós a la palpació de zona suprapúbica, no defensa ni signes de irritació peritoneal. Tacte rectal ambmolèsties a la palpació a punta de dit a cara anterior. Tacte vaginal massa de consistència dura no fixa difícil de delimitar a fons de sac. Dificultat per la introducció de l'espècul per ocupació. Provescomplementàries:: Analítica hemograma i bioquímica normals. Mínima elevaciódelsreactants de fase aguda (PCR 7mg/dl). Marcador tumoral CEA negatiu (0.8ng/ml). L’ Ecografiaginecològicaimatgesòlidaheterogènia de límits difusos de 68x56mm de paretsengruixides que desplaçaúter; Dopplerpositiu. TAC abdominal zona aplastronada a hemipelvisdreta de 5x3x2cm ambzoneshipodenses a l'interiorsuggestiu de plastró apendicular. Resultats: DiagnòsticsDiferencials: Discussió: • Estudisrecents revisen el tractament del Plastró Apendicular, es posa en entredit la necessitatd’unacirurgia posterior a les 6-8 setmanesquanhi ha hagut una resposta correcta al tractament conservador. Aquestacirurgia es realitzava per evitar el riscd’una Apendicitis Recurrent, peròs’hademostrat que la incidènciad’aquestaés inferior al 20% i encara disminueixmésdesprésdels dos primersanys. A les peces obtingudes de les intervencions, noméshihaviainflamació en el 23% dels casos. • Per tant, no estaría justificada la realitzaciód’unacirurgia posterior de fornarutinàriaja que no estàexempta de complicacions i de morbimortalitat per alspacientsquanhihagut una resposta correcta amb el tractament conservador. Nº de pòster: XIVRESIS_2815 ovazquezsoler@hotmail.com