1 / 6

Pinus halepensis

Pinus halepensis. Pi blanc, pi bord. Introducció. És una espècie de distribució mediterrània, des de la Península Ibèrica fins les costes de la Mar Negra. És l’espècie de pi que tenim a Crevillent.

malise
Download Presentation

Pinus halepensis

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Pinus halepensis Pi blanc, pi bord

  2. Introducció • És una espècie de distribució mediterrània, des de la Península Ibèrica fins les costes de la Mar Negra. És l’espècie de pi que tenim a Crevillent. • És el pi més baix i irregular de tots, però també és el més resistent a l’aridesa i per tant pot ocupar les terres que resulten difícils per a altres arbres; per a créixer bé necessita llum i calor.

  3. Al nostre col·legi Al col·legi tenim aquest pi en diverses zones: 1- Formant una pineda al pati de Primària. 2- En la zona de pati tancada. 3- Vorejant el pati d’Infantil.

  4. El seu nom • El nom popular en valencià, Pi blanc, fa referència al color gris clar de les rametes joves. • El nom específic i el nom popular en castellà li venen de la ciutat d’Alep, a l’antiga Síria.

  5. Característiques • Les seues fulles són aciculars i resistents, agrupades de dues en dues, flexibles i de color verd lluent. • El seu tronc és gros i tortuós, amb branques curtes i retorçudes. • El seu fruit són pinyes, molt abundants, normalment ixen de tres en tres.

  6. Usos i curiositats • La seua fusta s’utilitzava en l’antiguitat per a la construcció naval, principalment les trirrems romanes, també per a la construcció de vivendes i, més recenment, per a fer travesses de ferrocarril. • Amb l’escorça es feia “rosca”, producte usat en el tenyit de les xarxes de pesca i en el blanquejat de les pells.

More Related