UNITAT 4

1. UNITAT 4 EL PENSAMENTEN EL PERÍODE HEL·LENÍSTIC

2. ÍNDEX Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • CARACTERÍSTIQUES DEL PERÍODE HEL·LENÍSTIC (SEGLES IV-I aC) • LES ESCOLES FILOSÒFIQUES DE LA POLIS • ESCEPTICISME • EPICUREISME • ESTOÏCISME • LA CIÈNCIA ALEXANDRINA • LES CONQUESTES DE ROMA • FILOSOFIA I RELIGIÓ • JUDAISME I FILOSOFIA • LA FUNDACIÓ DEL CRISTIANISME • L’ÚLTIM VESTIGI DE LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA: NEOPLATONISME • PRESÈNCIA DE LA DONA EN LA FILOSOFIA ANTIGA • ENLLAÇOS

3. CARACTERÍSTIQUES DEL PERÍODE HEL·LENÍSTIC (SEGLES IV-I aC) Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • Comença amb les conquestes d’Alexandre el Gran sobre Pèrsia, Síria, Egipte, Mesopotàmia... i la consegüent expansió de la llengua i la cultura grega per aquest territori. • Sorgeix així la cultura hel·lenística, de marcat caràcter cosmopolita, en contraposició a la cultura localista, provinciana, de la polis. • Enfront de l’aspiració filosòfica de construir una síntesi explicativa del món que era pròpia dels filòsofs de la polis, els pensadors hel·lenístics van conrear l’especialització del saber. • En aquesta època neixen les ciències particulars, i la figura del savi o la del científic substitueix amb avantatge la de l’antic filòsof. • La filosofia es refugia en el terreny de la moral, i elabora projectes de vida i dóna consells sobre la manera d’acomodar-se a les situacions adverses.

4. LES ESCOLES FILOSÒFIQUES DE LA POLIS Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • Apareixen noves escoles de pensament que completen la tasca de l’Acadèmia platònica i del Liceu d’Aristòtil. • Es deixen de banda els grans sistemes metafísics en benefici d’una filosofia més personal i lligada a la vida moral. • Els filòsofs escèptics, epicuris i estoics defensaran models de comportament d’un caràcter individualista molt marcat. • Cal cercar la pròpia felicitat en el plaer durador (epicuris), acceptant l’inevitable (estoics) o practicant el silenci i la negativa a jutjar (escèptics).

5. Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • Fundat per Pirró d’Èlide (360 – 270 aC), en la línia dels sofistes i dels cínics Antístenes i Diògenes. • Segons els escèptics, la veritat no existeix i si existís no podria ser coneguda. Així doncs, davant la dificultat de conèixer la veritat, val més oblidar-se d’opinar, ja que el dubte i l’absència de coneixement produeixen inquietud. • El que compta, doncs, és viure tranquil, i això s’aconsegueix suspenent el judici (epokhé). El savi escèptic es manté en silenci perquè sap que la veritat és inabastable. Així aconsegueix l’ataràxia o tranquil·litat d’ànim, que és el més pròxim a la felicitat. ESCEPTICISME

6. Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • Aquesta escola filosòfica va ser fundada per Epicur de Samos (341 – 270 aC), en la tradició materialista de Demòcrit. • Epicur va pensar que elplaer era realment l’únic bé i que havia d’ocupar el primer lloc en les nostres vides. Per aquesta raó, Epicur i els seus seguidors són considerats hedonistes, de la paraula grega hedoné, que significa ‘plaer’?. • No obstant això, Epicur no defensa la recerca i l’exercici de qualsevol plaer, sinó només d’aquells que ens ajuden a evitar el dolor i que poden donar-nos benestar a llarg termini. • Esbrinar quins comportaments resulten més convenients en aquest sentit significa aplicar la prudència a l’hora de prendre decisions. Per l’epicureisme, l’ideal de savi consisteix a triar bé i a saber viure amb equilibri i serenitat. EPICUREISME

7. ESTOÏCISME Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • Aquesta escola filosòfica va ser fundada per Zenó de Cítion (334 – 262 aC), i en molts aspectes influïda pel pensament d’Heràclit. • Segons els estoics, la tranquil·litat d’ànim s’aconsegueix amb una vida virtuosa, és a dir, d’acord amb la natura i la seva llei (logos). La llei que regeix la natura és racional i determina tots els successos de l’Univers. • Aquesta llei pot ser coneguda per la raó i ha de ser acceptada com a necessària. Conèixer, acceptar i viure d’acord amb la llei de la naturalesa ens fa savis i virtuosos, i ens permet viure tranquils. • Els moralistes estoics més coneguts van viure durant l’Imperi romà: Sèneca (2 aC – 65), Epictet (55 – 135) i l’emperador Marc Aureli (121 – 180).

8. LA CIÈNCIA ALEXANDRINA Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • A la ciutat d’Alexandria, fundada per Alexandre el Gran a finals del segle iv aC, va florir una de les institucions científiques més importants de l’antiguitat: el Museu o ‘temple de les muses’. • Al Museu d’Alexandria, les ciències van començar a separar-se de la filosofia i a adquirir formes d’investigació pròpies. • Alguns científics cèlebres van ser: - Euclides (330 – 275 aC), que va construir el primer sistema geomètric, del qual deriva el mètode axiomaticodeductiu de les matemàtiques. - Aristarc de Samos (310 – 230 aC), que va descriure els dos moviments de la Terra i, per primera vegada, va exposar la teoria heliocèntrica. - Arquimedes de Siracusa (287 – 12 aC), que va aplicar els càlculs matemàtics a la física i a la tècnica. En el camp de les ciències empíriques es va utilitzar el mètode inductiu de recol·lecció de dades a partir de l’observació del món natural.

9. LES CONQUESTES DE ROMA Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • L’antiguitat grega conclou amb la conquesta de l’imperi d’Alexandre el Gran pels romans (segle ii aC) i el consegüent procés d’unificació politicocultural que Roma durà a terme al Mediterrani. • La cultura grega es converteix en objecte d’admiració per als romans, desitjosos d’adquirir tot el seu bagatge cultural. • En astronomia, destaca Ptolemeu (90 – 168), que, influït per la teoria aristotèlica del món sublunar, dissenya un cosmos geocèntric, amb la Terra immòbil al centre i els astres movent-se al seu voltant, una imatge que va perdurar fins a Copèrnic, al Renaixement. • Les escoles de filosofia hel·lenístiques van tenir també successió en el període romà. Destaquen:

10. FILOSOFIA I RELIGIÓ Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • Amb la desarticulació sociopolítica de l’Imperi romà, la ciència es va debilitar i va tornar a sorgir l’escepticisme respecte de les possibilitats de la raó. • El pensament es va veure impregnat de misticisme religiós, al contacte amb terres orientals. • Fruit d’aquesta influència, es van barrejar les principals idees de la filosofia grega –platonisme i aristotelisme– amb religions mistèriques procedents d’Orient, especialment amb el judaisme i el cristianisme. • El resultat va ser una mescla entre filosofia i religió. • Filó d’Alexandria (segle i) fusiona judaisme i filosofia platònica. • Climent d’Alexandria i Orígenes (segles ii i iii) tracten de donar un fonament filosòfic al cristianisme.

11. JUDAISME I FILOSOFIA Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • La religió amb més pes i subsistència que va conviure amb el pensament filosòfic hel·lenista va ser el judaisme, perquè a la ciutat d’Alexandria vivien molts jueus procedents de la diàspora. • Constatant que els jueus alexandrins perdien les creences tradicionals en benefici de les filosofies hel·lenístiques, Filó d’Alexandria (15 aC – 41 dC) es va esforçar per mostrar que totes dues opcions eren compatibles, fonamentalment amb la filosofia de Plató. • Filó va interpretar els dos mons de Plató –el sensible i el de les Idees– com la versió filosòfica de les dues realitats expressades per la Bíblia: el món terrenal i el seu creador. • Filó constitueix el primer intent de fusionar filosofia i teologia, que serà la clau del pensament cristià a través de l’Escola d’Alexandria (Climent i Orígenes) i dels Pares de l’Església.

12. LA FUNDACIÓ DEL CRISTIANISME Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • El cristianisme va sorgir a partir de la predicació de Jesús de Natzaret i l’activitat de sant Pau (7 aC – 67 dC), que no va ser deixeble directe de Jesús, però va prendre la seva paraula i la va interpretar, amb la qual cosa va establir les bases del primer cristianisme. • Jesucrist era, segons sant Pau, el Messies que esperaven els jueus; Déu fet home, el Logos materialitzat que llegim en la Bíblia: “el verb es va fer carn”. • Aquest fet incomprensible, que pretén provar-se amb miracles, comporta la promesa de salvació amb l’adveniment de Déu per a tots els humans. Les condicions per salvar-se són convertir-se pel baptisme i complir els manaments. • Amb la difusió del cristianisme la història de la cultura fa un gir sorprenent: es perd l’interès pel coneixement científic de la natura, i es prioritza la reflexió sobre Déu i el missatge revelat. Més que preocupar-se per conèixer el món, el cristià s’interessa per salvar la seva ànima.

13. L’ÚLTIM VESTIGI DE LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA: NEOPLATONISME Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • El neoplatonisme és un conjunt de doctrines i escoles de renovació del pensament de Plató, interpretat des d’una perspectiva religiosa. • El fundador del neoplatonisme és Plotí (208 – 270), nascut a Egipte però de llengua i cultura gregues. Antic cristià “convertit” a la filosofia, va dur a terme l’últim intent per reanimar el pensament grec. • La seva filosofia parteix de la relectura de Plató, però també inclou elements aristotèlics, pitagòrics i estoics. Constitueix una síntesi de la filosofia grega orientada a la recerca de la veritat i de l’autèntica religió. • Segons Plotí, el món sensible (el múltiple) és una emanació de l’U Absolut (el Bé de Plató), a través del Nous i de l’Ànima, al qual retorna després d’un procés de purificació. • El neoplatonisme va influir en els autors cristians, especialment en sant Agustí, i va marcar de forma molt important la filosofia medieval, tant la cristiana com la musulmana i la jueva.

14. PRESÈNCIA DE LA DONA EN LA FILOSOFIA ANTIGA Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • El paper de la dona en la Grècia antiga estava relegat a les funcions domèstiques d’esposa i mare, però va haver-hi dones filòsofes en les diferents escoles que hem estudiat, entre els pitagòrics, a l’Acadèmia de Plató, a l’escola cínica i al Jardí d’Epicur. • Moltes eren cònjuges, cortesanes o filles dels filòsofs, i van participar amb intensitat en la vida intel·lectual de Grècia, especialment a partir del segle v aC. • En el període hel·lenístic tardà, el paper social de la dona va ser més gran, ja que el Museu d’Alexandria preveia l’educació de les dones. • La dona filòsofa més rellevant d’aquest període va ser Hipàtia d’Alexandria (380 – 415 dC), reconeguda i admirada pels seus coneixements matemàtics i astronòmics. Seguidora del corrent neoplatònic, Hipàtia va aplicar el raonament matemàtic al concepte de l’U de Plotí.

15. ENLLAÇOS Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • Hel·lenisme i escoles hel·lenístiques • Ciència hel·lenística • Ciència i tècnica en l’hel·lenisme