Presocràtics - 1

1. 1.3 Explicació racional de la natura Presocràtics - 1 Qüestionats els mites, quines alternatives? -- -- -- ?

2. 1.3 Explicació racional de la natura Presocràtics - 2 Cosmos1-Caos-Cosmos.VOB

3. 1.3 Explicació racional de la natura Què comentes? -- -- -- ? Presocràtics - 3

4. 1.3 Explicació racional de la natura Escola de Milet Tales (~ 630/546): l’arkhé o principi bàsic és l'aigua, millor, la humitat, font de vida. Tot necessita aigua i descansa sobre l'aigua. Anaximandre (~ 610/547), deixeble de Tales, considera quelcom per sota i primer que l'aigua, que sigui l'origen i substràtum de totes les coses, de tots els canvis, l'indeterminat o ápeiron. De l'ápeiron sorgeixen les coses (determinacions) i a ell retornen. Intueix teoria evolució. Anaxímenes (~ 588/524), deixeble d'Anaximandre, veu massa abstracte el principi originari del seu mestre; el principo o realitat bàsica és determinat: l'aire, el substrat universal de totes les coses.

5. 1.3 Explicació racional de la natura «Els pitagòrics adoptaren les creences òrfiques de la dicotomia humana en una ànima pura i un cos impur, de la transmigració de les ànimes i del parentesc entre tots els animals. L'ànima, presonera dins del cos, aspira a trencar el cicle de reencarnacions i a reintegrar-se a la seva vertadera pàtria, la divinitat. Li cal preparar-se i purificar-se. En un primer estat, aquesta purificació consisteix en seguir els preceptes, els 'akoúsmata' (el que sé per haver oït) del profeta: els preceptes oïts del mestre i tramesos oralment. Hi ha un altre camí més segur cap a l'alliberament de l'ànima però er la seva dificultat esta reservat a uns pocs escollits: és el camí matemàtic, basat en l'estudi i comprensió dels secrets de l'univers, dels 'mathémata' (l'aprés, el que he arribata entendre) són les idees que desvelen l'estructura bàsica del món, aquesta estructura és de caràcter numèric.» MOSTERÍN HF v.3 Pitagòrics - 1

6. 1.3 Explicació racional de la natura Pitagòrics - 2 Quins elements pesen més, els materials o els formals? -- -- -- ? 11 Tot és matematitzable? -- -- -- ? 12

7. 1.3 Explicació racional de la natura Heràclit d’Èfes: Tot és procés

8. 1.3 Explicació racional de la natura Fr.3: "Perqué és el mateix concebre-ho i ser-ho." Fr.6: "Cal dir i pensar que el que és sigui; perqué hi ha ésser, però no hi ha no-res. T'incito a que ho entenguis. Així t'aparto d'un primer camí de recerca i després d'aquell per on els mortals que res no saben divaguen bicéfals, car en el seu pit guia la incapacitat. Gent sense discerniment, per als quats el ser i el no ser són considerats el mateix i no el mateix, i que de totes les coses hi ha doble direcció.“ Fr.8: "Sols un discurs resta: I'ésser és. I tot ens mostra que ha estat ingenerat i que no és moridor, / car és únic i inamovible i sense fi. No ha estat no sera mai, perqué és ara mateix sencer i, a la vegada, u i continu. / Si no, ¿quin origen tindria? ¿Com, d'on podria haver sorgit? I no et permeto que diguis ni pensis: des de no essent, car no és dicible ni pensable que no és. ¿Quina necessitat I'impulsaría a brotar després o abans originant-se del no res? Així cal que o sigui tot absolutament o no." Parmènides d’Elea: Immutabilitat radical

9. 1.3 Explicació racional de la natura Zenó d'Elea. Arguments contra el moviment. L’ésser és immòbil: acceptar el moviment implica paradoxa lògica. Zenó d’Elea

10. 1.3 Explicació racional de la natura Heràclit o Parmènides ? Canvi o permanència? • Partint de les següents pautes, argumenta a favor d’un o altre: • Matèria i vida, evolucionen • Tot ésser viu cerca menjar i no ser menjat • Jo em sento diferent al llarg de la vida • Els àtoms de ferro de la meva clau ... • No penso el mateix ara que fa cinc anys • Tot ésser viu neix, creix i mor • Les lleis de l’univers ...

11. 1.3 Explicació racional de la natura Pluralistes: intents de conciliació Anaxàgores de Clazómenes, -500/-428 Leucip de Milet, -450/ Demòcrit d’Abdera, -460/-370 Empèdocles d’Agrigent, -494/-432

12. 1.3 Explicació racional de la natura Pluralistes: estableix connexions - 1 Empèdocles d’Agrigent

13. 1.3 Explicació racional de la natura Pluralistes: estableix connexions - 2 Empèdocles d’Agrigent Anaxàgores de Clazómenes

14. 1.3 Explicació racional de la natura Pluralistes: estableix connexions - 3 Empèdocles d’Agrigent Atomistes: Leucip de Milet i Demòcrit d’Abdera Anaxàgores de Clazómenes

15. 1.3 Explicació racional de la natura Llibre, pàgina 22 Els anomenats pitagòrics van ser els primers que, dedicats a les matemàtiques, van impulsar aquesta ciència. Obsessionats per la seva matèria d'estudi, van arribar a creure que els principis dels números eren els principis de tots els éssers. I això per les raons següents: perquè els números són anteriors als éssers de la natura; perquè en els números semblava haver-hi més semblances que en el foc, la terra i l'aigua pel que fa a l’experiència dels éssers i de les coses que estan en formació (per això la justícia, l'ànima i la intel·ligència, les circumstancies temporals de les coses, etc., els semblaven una simple combinació de números); i, en fi, perquè en els números veien les combinacions i explicacions de la música i els fenòmens musicals. Així doncs, en veure que tota la natura semblava que es podia reduir als números i en ser, d'altra banda, els números anteriors a totes les coses, van creure que els elements dels números eren també elements de totes les coses i que l'univers astronòmic tot ell n'era una combinació harmònica. I totes les concordances que podien descobrir en els números i en els fenòmens musicals respecte de les fases dels fenòmens astronòmics, les parts i l'ordre que els regia en tot l'univers, després de reunir-les en un sistema, les aplicaven a la investigació de tots els éssers. I si els fallava alguna cosa en algun punt, s'hi aplicaven amb totes les seves forces fins a aconseguir que tot el seu tractat s'acomodés a aquests fenòmens també. Per exemple, en suposar que la dècada és, en aparença, un número perfecte que circumscriu la forma natural de tots els altres, van decidir que els cossos que estan en moviment en el cel astronòmic havien de ser deu. Però en trobar-se que només se n'hi podien veure nou, van imaginar-ne un de desè que seria l'«oposat a la Terra». Aristòtil, Metafísica, 1, 5. ? CT. Aristòtil sobre els pitagòrics - 1

16. 1.3 Explicació racional de la natura Els anomenats pitagòrics van ser els primers que, dedicats a les matemàtiques, van impulsar aquesta ciència. Obsessionats per la seva matèria d'estudi, van arribar a creure que els principis dels números eren els principis de tots els éssers. I això per les raons següents: perquè els números són anteriors als éssers de la natura; perquè en els números semblava haver-hi més semblances que en el foc, la terra i l'aigua pel que fa a l’experiència dels éssers i de les coses que estan en formació (per això la justícia, l'ànima i la intel·ligència, les circumstancies temporals de les coses, etc., els semblaven una simple combinació de números); i, en fi, perquè en els números veien les combinacions i explicacions de la música i els fenòmens musicals. Aixídoncs, en veure que tota la natura semblava que es podia reduir als números i en ser, d'altra banda, els números anteriors a totes les coses, van creure que els elements dels números eren també elements de totes les coses i que l'univers astronòmic tot ell n'era una combinació harmònica. I totes les concordances que podien descobrir en els números i en els fenòmens musicals respecte de les fases dels fenòmens astronòmics, les parts i l'ordre que els regia en tot l'univers, després de reunir-les en un sistema, les aplicaven a la investigació de tots els éssers. I si els fallava alguna cosa en algun punt, s'hi aplicaven amb totes les seves forces fins a aconseguir que tot el seu tractat s'acomodés a aquests fenòmens també. Per exemple, en suposar que la dècada és, en aparença, un número perfecte que circumscriu la forma natural de tots els altres, van decidir que els cossos que estan en moviment en el cel astronòmic havien de ser deu. Però en trobar-se que només se n'hi podien veure nou, van imaginar-ne un de desè que seria l'«oposat a la Terra». Aristòtil, Metafísica, 1, 5. ? CT. Aristòtil sobre els pitagòrics - 2

17. 1.3 Explicació racional de la natura 1? CT. Aristòtil sobre els pitagòrics - 3 Explica breument les idees principals del text. (entre 50 i 80 paraules) 2? Posa un títol ben representatiu 3? Aporta alguna idea o comentari extern, però relacionat amb el text

18. 1.3 Explicació racional de la natura 1? CT. Aristòtil sobre els pitagòrics - 4 Explica breument les idees principals del text. (entre 50 i 80 paraules) Aristòtil presenta la visió pitagòrica segons la qual els números són els principis (arkhé) de totes les coses, enunciant tres raons: - els números són anteriors als éssers naturals, - major semblança entre els éssers i els nombres, que entre els éssers i altres elements, - la música s’interpretava numèricament. Així tota la natura era reduïda a números, essent tot l’univers una combinació harmònica musical. Tot l’univers és explicable amb números; tot s’hi ajustava o s’hi feia ajustar. 2? Posa un títol ben representatiu • Trets essencials de la teoria pitagòrica, segons Aristòtil • Crítica de la teoria pitagòrica • Els orígens del pensament pitagòric 3? Aporta alguna idea o comentari extern, però relacionat amb el text • Sobre primacia dels elements materials o formals,… • Indicar quins són els nou cossos celestes visibles,… • Sobre la tetrakis o nombre perfecte,…