LA LITERATURA RELIGIOSA I MORAL DELS SEGLES XIV I XV

1. LA LITERATURA RELIGIOSA I MORAL DELS SEGLES XIV I XV

2. El canvi de pensament de l’època medieval a l’Humanisme provocà la reacció dels sectors més involucionistes de l’església catòlica. Això dóna com a resultat una literatura religiosa i moral força interessant, on destaquen tres autors: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda INTRODUCCIÓ

3. Nasqué a Girona entre el 1327 i el 1330 en una família burgesa ben situada. De molt jove va ingressar en l’orde dels franciscans. Viatjà i amplià estudis en les universitats més prestigioses de l’època: París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma. FRANCESC EIXIMENIS

4. Sempre va estar molt ben relacionat amb les famílies reials, i això el va ajudar a aconseguir el títol de mestre en teologia a Tolosa el 1374. En tornar a Catalunya va ensenyar a Barcelona, Vic i altres poblacions. El 1383 es trasllada a València, on va residir uns 25 anys. FRANCESC EIXIMENIS

5. FRANCESC EIXIMENIS • Durant aquests anys a València escrigué la major part de la seva obra i, també en aquest temps, va iniciar una relació d’amistat amb el cardenal Pedro de Luna, que, després d’esdevenir papa amb el nom de Benet XIII, el va nomenar patriarca de Jerusalem i bisbe d’Elna (el Rosselló) el 1408. • Va morir a Perpinyà a l’abril del 1409.

6. OBRA de Francesc Eiximenis • L’obra d’Eiximenis, pràcticament tota en català, és una de les més extenses – gairebé comparable a la de Ramon Llull en extensió i també en finalitat: la predicació escrita– de la nostra literatura i, fins i tot en el seu temps una de les més llegides, divulgades i traduïdes. • Aquesta considerable acceptació és deguda a l’habilitat literària amb què va saber presentar i posar a l’abast d’un públic laic els principis fonamentals de la filosofia i de la teologia medievals

7. L’obra més important d’Eiximenis és Lo Crestià El seu propòsit era de presentar en tretze llibres “sumàriament tot lo fonament de crestianisme”. L’obra pretenia fer una síntesi de la filosofia, la teologia i la religió cristianes. OBRA de Francesc Eiximenis

8. Dels tretze llibres previstos només n’escrigué quatre, encara que, segons Martí de Riquer, és possible que n’escrigués algun més que després es va perdre o que tingués fragments redactats d’algun altre llibre que no ens ha arribat. OBRA de Francesc Eiximenis

9. Lo Crestià. Aquestllibre, a més, mostra que Eiximenis era un home de ciutat: no creia que la solitud del camp fos cosa bona (elspagesos “sónrústecs e orats e sens raó, e quaixbèstiesbrutes e fortmalicioses”) i pensava que la vida urbana, en canvi, enriquial’esperit de l’home OBRA de Francesc Eiximenis

10. El llibre de les dones (1388). En aquesta obra parla de la vida femenina i, especialment, dels vicis femenins. El llibre ens dóna una visió total de la vida femenina del s. XIV, perquè abraça la infantesa de la dona, la joventut, el matrimoni, la viduïtat i la vida religiosa. Presenta un to predominantment misogin, però bastant diferent de tota la tradició de misogínia anterior, ja que ens ofereix algunes notes de modernitat en el tractament de la dona. OBRA de Francesc Eiximenis

11. Llibre dels àngels (1393). És l’obra més llegida i traduïda d’Eiximenis en els segles XV i XVI. És un tractat d’angeologia, escrit en un to planer, que pretén estendre el culte als àngels. OBRA de Francesc Eiximenis

13. Objectius, estil i estructura • L’objectiu principal d’Eiximenis va ser la instrucció religiosa dels seglars, de la gent del carrer que estava en perill de desviar-se de les pautes d’una societat establerta que trontollava i que posava en perill el dogma cristià. • L’estratègia i l’estructura dels llibres d’Eiximenis són les típiques de l’escolàstica.Exposa veritats i principis a base d’una argumentació detalladíssima i àmplia amb la qual va demostrant, a còpia de gran nombre de raons i proves, exemples, cites d’autoritats, distincions i subdivisions, el que pretén des de tots els punts de vista possibles.

14. VICENT FERRER • Va néixer a València el 1350. Alsdissetanys va entrar en el conventdominicà de la sevaciutat per estudiar. Va completar la formació a Lleida, Barcelona i Tolosa. • En aquestaèpocajaestavamoltrelacionatamb Pedro de Luna, cardenal d’Aragó, i amb la casa reial. El 1394, en ple Cisma d’Occident, Pedro de Luna éselegit papa i pren el nom de Benet XIII. Un anydespréss’incorpora a la cort papal d’Avinyó per treballaramb el nou papa.

15. En va sortir quatre anys més tard per iniciar les seves campanyes com a predicador per Europa. Tenia plena llibertat d’acció gràcies a una llicència papal especial, que el feia dependre únicament del mestre general dels dominicans. Predicava contínuament i de vegades dues o tres vegades diàries. VICENT FERRER

16. VICENT FERRER • El seguia una companyia de flagel·lants, penitents i capellans que potenciavenelsefectesgairebétaumatúrgicsd’unssermonsescoltats per milers de persones. El 1412 va participar en el Compromís de Casp i prenguépartit per Ferrand’Antequera. Després de la sentència de Casp, va predicar per tota la Corona d’Aragó. Pocdesprés va iniciar una campanyamissionera que el dugué a Occitània, el centre de França, Borgonya i Bretanya. • Va morir a Vannes (Bretanya) el 5 d’abril del 1419.

18. Amb sant Vicent comença un nou tipus de predicació caracteritzat per diversos trets. En primer lloc, una vida nòmada, exclusivament dedicada als sermons. En segon lloc, és una predicació de penitència molt més preocupada per la moral i el dogma.. ELS SERMONS DE VICENT FERRER

19. ELS SERMONS DE VICENT FERRER • L’auditorid’aquestespredicacions era el poble , la gentsenzilla de pobles i ciutats. Elssermonsvicentins intenten remourel’esperit de l’auditori i reformar unscostumssocialsconsideratscorruptes per tal d’aconseguir un examen de consciènciacol·lectiu que fes possible que la societatassumísamb plenitud les ensenyes de l’església. • Un altretretmoltcaracterísticd’aquestssermonsésl’anunci de la proximitat de la fi del món i de la vinguda de l’Anticrist.

20. La major part dels sermons de sant Vicent s’han conservat en dos grans reculls: uns manuscrits amb 53 sermons predicats a València durant la Quaresma del 1413 i tres volums manuscrits que contenen 227 peces predicades entre els anys 1412-1418. ELS SERMONS DE VICENT FERRER

21. La manera comens han arribataquests textos és singular. Algunsclergues de la sevacompanyia, avesats a escriureambrapidesa, s’encarregaven de prendre nota delssermons. Després les còpies eren confrontades, passades a net (peròsembla que sense que el sant les revisés) i posades en circulació. ELS SERMONS DE VICENT FERRER

22. ELS SERMONS DE VICENT FERRER • Ideologia i conclusió • Sant Vicent va ser un predicador d’una ferma convicció medievalista, contraposat als nous aires humanistes prerenaixentistes. • Des del punt de vista literari, no sols no es va considerar mai un escriptor, sinó que blasmà sovint de pensadors i poetes del món clàssic. • De fet els sermons de Vicent Ferrer estan escrits contra dos col·lectius de persones: • Les dones • Els intel·lectuals

23. Era famós per la teatralitat dels seus sermons, farcits d’onomatopies, crits dialectalismes i tota mena d’exclamacions col·loquials que feien que tinguessin molta acceptació popular i provoquessin respecte i por. Estil de Vicent Ferrer

24. ANSELM TURMEDA • AnselmTurmeda representa el puntàlgid de la crisi del món medieval. • Tenimpoquesnotícies de Turmeda i han de ser relativitzades, ja que provenend’una obra autobiogràfica, en àrab, laThufa, i no hi ha certesa que ellsigui l’autor. • Nasqué a la Ciutat de Mallorca a mitjans del s. XIV i aviat va ingressar en l’ordedelsfranciscans. • Estudià a Mallorca i a Lleida i va completar estudis a les universitats de París i Bolonya, onsembla que es va interessar per la religió musulmana segonsconfessa en laThufa.

25. El 1385 va tornar a Mallorca, des d’on passà a Sicília i d’allí s’embarcà cap a Tunis. Quatre mesos després d’arribar-hi manifestà públicament el seu desig d’abjurar del cristianisme i de fer-se musulmà. El soldà de Tunis, complagut el va protegir i li va donar el càrrec d’intèrpret i de cap de duanes. ANSELM TURMEDA

26. Malgrat l’apostasia, el governador de Mallorca, el papa Benet XIII i Alfons V li enviaren diversos salconduits amb tota mena de garanties i de perdons perquè tornés a la fe cristiana, cosa insòlita en aquella època, però Turmeda sempre s’hi va oposar. ANSELM TURMEDA

27. El conjunt de la seva obra va ser escrita després de la seva conversió a l’islamisme. El fet que l’escrigués en català demostra que, malgrat tot, no se sentia desvinculat de la seva pàtria. OBRA D’ANSELM TURMEDA

28. Llibre de bons amonestaments. Es tracta d’un aplec de bons consells en vers basats en l’obra italiana del s. XIII Doctrina de l’esclau de Bari, de la qual copia bona part del text però adapta l’estrofisme. OBRA D’ANSELM TURMEDA

29. Cobles de la divisió del regne de Mallorques. És una obra al·legòrica d’intenció política sobre la personalitat de les Illes. Mostra la preocupació política de l’autor pel destí de Mallorca i, alhora elogia el rei cristià i tota una sèrie de religiosos de l’època per posar-se a bé amb els poders fàctics mallorquins de cara a un possible retorn a l’illa. OBRA D’ANSELM TURMEDA

30. OBRA D’ANSELM TURMEDA • La disputa de l’ase. • D’aquesta obra, dissortadament, no hi ha cap text en català, ni imprés ni manuscrit. • Malgrat la seva popularitat, els exemplars en català es van perdre potser com a conseqüència de la inclusió en el s. XVI del llibre en l’índex de llibres prohibits per la Inquisició. • Així doncs coneixem el text a través d’una edició francesa publicada a Lió l’any 1544

31. OBRA D’ANSELM TURMEDA • L’obra relata la disputa d’un ase ronyós amb un frare anomenat Anselm. • L’ase és una mena d’alter ego sorneguer de l’autor. • El debat entre aquests dos personatges té lloc davant d’una assemblea d’animals, que acaben d’escollir el lleó com a nou rei. • Els arguments presentats per fra Anselm i refutats per l’ase són els mateixos de l’apòleg àrab que n’és la base.

32. OBRA D’ANSELM TURMEDA • La Tuhfa o Present de l’intel·ligent que tracta de la refutació dels sequaços de la Creu (1420). • Encara que aconseguí un gran prestigi en el món musulmà, a nosaltres també ens interessa aquesta obra escrita en àrab perquè contenia, en els seus dos capítols primers, l’autobiografia de Turmeda, adreçada a explicar la seva conversió a l’Islam. • El tercer i últim capítol és doctrinal, destinat a negar la divinitat de Jesucrist i a desautoritzar els dogmes del cristianisme.