AUSIÀS MARCH I LA LÍRICA DELS SEGLES XIV I XV

1. AUSIÀS MARCHI LA LÍRICA DELS SEGLES XIV I XV

2. ÍNDEX • CONTEXT HISTÒRIC • LA LÍRICA ENTRE ELS TROBADORS I AUSIÀS MARCH • Principals autors: • Jaume i Pere March • Gilabert de Pròxita • Jordi de Sant Jordi • Andreu Febrer • AUSIÀS MARCH • Vida • Obra

3. CONTEXT HISTÒRIC • La consolidació de la burgesia imposà una mentalitat nova i determinà l’expansió mediterrània. • Es consolida en aquest període una estructura política i una ideologia nacional (sentiment unitari entre les pobles catalanoparlants). • Importància Cancelleria reial.

4. CONTEXT HISTÒRIC • Al regne de València s’imposà la dinàmica classe mercantil. S’iniciava la desincronització històrica entre una Catalunya decadent i una València puixant, accentuada a partir de 1412 (mort de Martí l’Humà sense descendència) • Període de decadència de la cultura occitana.

5. LA LÍRICA ENTRE ELS TROBADORS I AUSIÀS MARCH • La poesia catalana dels segles XIV i XV es caracteritza globalment, per la continuïtat en el conreu del model poètic cortés (a nivell temàtic, retòric i estilístic). • El 1393 es creà el Consistori de Barcelona (a l’estil del de Tolosa).

6. PRINCIPALS AUTORS JAUME I PERE MARCH

7. Jaume i Pere March • Jaume March • De la producció literària de Jaume March es conserven tres poemes al·legòrics, sis composicions poètiques breus i un diccionari de la rima. • Libre de concordances apellat diccionari, dedicat a Pere el Cerimoniós, és una peça capital de la lexicografia catalana (diccionari sobre la rima).

8. Jaume i Pere March • Jaume March • La seua poesia conservada és de caràcter divers, des de debats, poesies amoroses a poesies amb un cert to escolàstic.

9. Jaume i Pere March • Pere March (pare d’Ausiàs) • Es conserven tres poemes i nou poesies. • La reflexió moral és la característica més intensa de les seues poesies.

10. Text Pere March Al punt c'om naix | comence de morirE morint creix | e creixén mor tot dia,C' un pauch moment | no cessa de far via,Ne per menjar | ne jaser ne dormir,Tro per edat | mor e descreix amassa,Tan qu' aysí vay | al terme ordenatAb dol, ab guaig | ab mal, ab sanitat;Mas pus avan | del terme null hom passa.

11. PRINCIPALS AUTORS GILABERT DE PRÒIXITA

12. Gilabert de Pròixita • Membre d'una família originària de Nàpols que va donar suport a Pere el Gran durant la conquesta de Sicília i es van establir a València. • Es conserven 21 poesies d'amor, que segueixen l’estil i els tòpics de la poesia dels trobadors. • Tracta el tema de l’amor com a passió.

13. Gilabert de Pròixita • Ell se sent orgullós d’estar enamorat perquè és una condició que l’eleva vitalment. • És un poeta de trobar lleu, on no té massa importància la retòrica.

14. Gilabert de Pròixita Dona, per Deu, hajats merce de mi,          que·m tench en tot per vostre cavaller;          e si merce de me no us play haver,          playe us, almenys que us am ab lo cor fi.          Car eysamen, are us playa o us pes,          vos ameray e us seray franch sotsmes;          mes hauray gaug si us am al vostre grat,          si tot say be que no seray amat.          Dona ses par, la valor qu’en vos es     ffa presar trop les aultres dones mes;         ez yeu me·n preu per ço que·m suy donat         a dompn’aytal d’on lo mon es honrat.

15. PRINCIPALS AUTORS JORDI DE SANT JORDI

16. Jordi de Sant Jordi • Poeta cortesà que va nàixer al regne de València. • Fill d’un esclau morisc alliberat. • Tingué càrrecs importants dins la cort i participà en diverses campanyes militars a Nàpols, on fou empresonat. • Poesia eminentment cortesana. • Temàtica amorosa, vinculada a l’enfocament trobadoresc.

17. Jordi de Sant Jordi • De la seua obra, se n’han conservat 18 poemes. • Poesia carregada d’elements retòrics. • Sentiment de tristor pel comiat de l’amor. • Té referències a l’estil italià de Petrarca. • Llengua amb abundants provençalismes lèxics.

18. PRINCIPALS AUTORS ANDREU FEBRER

19. Andreu Febrer • Fou escrivà de la Cancelleria reial. • Viatjà molt com a diplomàtic, cosa que li reportà influències poètiques d’altres llocs. • Manté els models trobadorescos. • Composa mitjançant l’estil del trobar ric. • Participà en diverses campanyes militars a Itàlia. • Es conserven 15 poemes, la majoria de temàtica amorosa.

20. Andreu Febrer • Traduí la Divina Comèdia al català.   Ay! cors avar, scas, richs de merce,         larges e franchs, de tot’onor complida,         lo mils del mon; si no us hay fayt per que,          las!, com voletz axi fenir me vida?         Trist, enguxos, desemat, plen d’esmay,         amoros bast de tota grieu tristura,         pus qu’yeu no suy vostre, de qui seray?         Mort, vina tost, fenex m’aspre ventura!

21. AUSIÀS MARCH Vida del cavaller

22. BIOGRAFIA (I) • Fill de Pere March i Elionor Ripoll. • Pere March: poeta valencià medieval. • Rebé educació per a formar-se com a cavaller, unida a una sòlida formació cultural. • Fill de família benestant. • Amb tretze anys assumí les responsabilitats i honors del seu llinatge.

23. BIOGRAFIA (II) • Participà en campanyes militars servint al rei Alfons. • Com a noble, dedicava temps d’oci a tasques com la caça i altres plaers cortesans. • El rei, com a recompensa per la seua ajuda en les campanyes bèl·liques, li atorgà els senyorius de Beniarjó, Pardines i Vernissa.

24. BIOGRAFIA (III) • Aconseguí el càrrec de falconer reial. • Després d’abandonar el càrrec de falconer, tornà a Gandia i es dedicà a l’administració dels seus béns i a tasques d’escriptura. • Es casà amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell. D’aquest matrimoni no tingué cap descendència, però si una dot considerable, fruit de problemes (desavinences amb la família Martorell).

25. BIOGRAFIA (IV) • Isabel Martorell va morir. • Ausiàs es tornà a casar amb Joana Escorna. Fou necessària una dispensa papal per a aquest matrimoni, ja que existia un grau de parentiu. • Posteriorment, Joana Escorna morí. • Els darrers anys de la seua vida els passà a la seua casa de València. • March va morir a València fruit d’una greu malaltia.

26. AUSIÀS MARCH Obra

27. Està constituïda per 128 poemes, d'extensió variable, el conjunt dels quals supera els 10.000 versos. • Cap deduir que l'activitat literària del poeta es va iniciar a partir de 1425, després d'haver abandonat l'activitat militar, i es va prolongar, potser sense solució de continuïtat, fins a la seua mort.

28. El poemari de March ens ha arribat a través de tretze manuscrits dels segles XV i XVI i de cinc edicions antigues. • La cronologia particular de les poesies d'Ausiàs s'ha abordat des d'una doble perspectiva: • La seqüencial: l'orde en què apareixen els poemes respon a la cronologia real de redacció del poemari. • La dels cicles poètics: estructuració en cicles temàtics.

29. Estructura per cicles temàtics: • Cants d'amor. • Cants de mort. • Cants morals. • Cant espiritual.

30. CANTS D’AMOR • Són experiències amoroses exaltades, insatisfactòries i desafortunades. • La major part es poden agrupar en subcicles determinats per una marca idèntica d'invocació a l'estimada o a l'amor. • El senyal present en l'última estrofa i heretat de la tradició trobadoresca. • «Llir entre cards» (19 poemes). • «Plena de seny» (35 poemes). • «O folla amor» (10 poemes). • «Amor, amor» (12 poemes). • «Mon darrer bé» (2 poemes).

31. CANTS D’AMOR • Desenvolupa una manera innovadora de treballar aquest tema tan universal. • Es manté intacte el marc convencional de la poesia d’amor trobadoresca: en setanta-cinc poemes, March es dirigeix a una dama el nom de la qual normalment s’amaga sota un pseudònim (senyal), molt sovint li demana “mercè” i parla del sofriment amorós. • Però March també fa de la tradició que havia heretat un punt de partida per a un nou concepte de la poesia.

32. Es destaca l’estat físic del poeta en aquest patiment amorós. • Es planteja l’amor com a dilema moral: l’amor humà que el poeta cultiva i practica està en lluita amb la seua comprensió intel·lectual de l’existència d’un bé superior, assolible només en l’amor espiritual.

33. LA DONA • La dama té un paper variable: de vegades el dirigeix al llarg del poema, quan es mostra més preocupat per definir la seua relació amb la força personificada de l’amor; en altres poemes la dama només figura de manera indirecta en la tornada, sota la identitat d’un dels senyals. • En altres poemes, la dama es converteix en un element implícit, d’importància secundària. • Encara que March reconeix la seua pròpia culpa en el fracàs dels seus intents d’assolir un amor espiritual, també blasma amb freqüència la dona per la seua naturalesa carnal. L’obra de March conté un nombre prou alt de declaracions misògines.

34. CANTS DE MORT • Són un total de sis composicions, l'eix central de les quals és el dolor provocat per la mort de l'amada —per a uns la primera esposa i per altres la segona— i la preocupació pel seu destí etern. • Amb una sinceritat molt humana reflexiona sobre els temes més comuns que la mort d'una dona estimada hi pot ocasionar: el destí de l'ànima, el dolor per l'absència, el record del temps passat.

35. CANTS MORALS • Desenvolupen una extensa sèrie de motius de caràcter més teòric: la naturalesa del bé, les limitacions de l'ésser humà, la teoria de l'amor, etc. • El denominador comú és la recerca de la virtut com a meta de la vida. • Influències del pensament escolàstic, elements de l’ètica Aristòtil i alguna idea procedent de Sèneca. • El resultat és una teoria de l’amor que desenvolupa al llarg de la seua obra.

36. CANT ESPIRITUAL • El poema 105, anomenat des del segle XIV Cant Espiritual, és una pregària on March es planteja de forma dramàtica els problemes que sorgien de la doctrina de la predestinació i la justificació de les ànimes. • Adreçat a Déu I escrit en segona persona. • Es nega a adoptar una actitud fixa davant tota una sèrie de contradiccions teològiques que no acaba d’entendre. • Al final del poema no ha trobat una solució a les enormes dificultats de la seua relació amb Déu.