Download
1 / 81
810 likes | 966 Views
Modificació puntual del Pla General per a la regulació d’usos a les plantes baixes dels carrers comercials de Sabadell Rafael Arroyo Tècnic de comerç Ajuntament de Sabadell. Desembre de 2005. Introducció. Els eixos comercials de Sabadell. Eix Macià CREU ALTA. Av. Matadepera CA N’ORIAC.
E N D
Modificació puntual del Pla General per a la regulació d’usos a les plantes baixes dels carrers comercials de SabadellRafael ArroyoTècnic de comerçAjuntament de Sabadell Desembre de 2005
Introducció. Els eixoscomercials de Sabadell Eix Macià CREU ALTA Av. Matadepera CA N’ORIAC Rambla CENTRE Av. Barberà CREU BARBERÀ
Motius per a la regulació • El comerç de Sabadell ha esdevingut un dels principals sectors de l’economia local i un dels principals pols d’atracció de la ciutat. • El comerç genera una important quantitat de llocs de treball, tant autònom com assalariat. • El comerç genera tota una sèrie de externalitats positives: dóna vida, llum, color i seguretat als carrers on hi és present.
Amenaces • El comerç, per al seu bon desenvolupament requereix de concentració. Tot i que en les principals vies comercials de la ciutat hi ha una gran quantitat de comerços, des de fa temps, es ve produint una substitució de l’activitat comercial per oficines i serveis poc relacionats amb l’activitat comercial. • Aquest fet provoca discontinuïtats comercials que poden acabar amb la concentració comercial necessària i provocar la desertització de les zones comercials.
Evolució de les implantacions als principals carrers comercials • Des de l’Ajuntament s’ha fet una tasca d’investigació de l’evolució dels carrers més comercials, des de l’any 1992 fins al 2005. • S’ha constatat el que era una apreciació i un motiu de preocupació de les associacions de comerciants de la ciutat: la progressiva substitució del comerç en les plantes baixes dels carrers comercials per altres activitats no comercials. Veiem alguns exemples:
Resultats de l’estudi • La intensitat del fenomen no és homogènia als diferents carrers. Per exemple, al centre de la ciutat s’ha contingut la tendència, mentre que hi ha d’altres zones on el comerç ha patit una forta competència d’oficines, com és el cas de l’av. Concòrdia. • Cal destacar que, en el conjunt dels carrers estudiats, el comerç, en nombre absolut d’establiments, ha anat creixent, però no al mateix ritme que els establiments destinats a oficines i altres serveis no comercials.
Regulació versus prohibició (I) • Per fer front a aquesta pràctica que pot suposar la mort d’importants carrers comercials s’ha optat per la regulació de la densitat d’establiments destinats a oficines i serveis no comercials a les plantes baixes d’aquests carrers. • Les oficines i els serveis també són necessaris i han de conviure amb les activitats comercials, però de forma controlada. • Per això s’ha limitat la implantació de nous establiments d’oficines i serveis no comercials a una distància superior a 70 metres de les ja existents. També poden implantar-se en carrers adjacents o en plantes superiors.
Regulació versus prohibició (II) • No es pretén tancar cap oficina ja implantada, i per això aquesta limitació només es farà efectiva per a la instal·lació de noves oficines o quan alguna de les existents es doni de baixa. • Transitòriament es permetran als locals afectats existents totes les obres d’acondicionament, millora i reparació que considerin oportú. No es pretén donar un mal servei al ciutadà, sinó tot el contrari.
El procés • Apreciació i preocupació per part de l’Ajuntament i de les associacions de comerciants • Estudi de l’evolució dels comerços i serveis, en aquests carrers comercials (1992-2005) • Suspensió de llicències durant 2 anys • Aprovació inicial de la modificació del PGMO pel Ple municipal • Exposició pública i al·legacions (1 mes) • Aprovació provisional • Aprovació definitiva per part de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat (pendent)
