Josep Casanovas CCD. Universitat Politècnica de Catalunya Dilluns, 9 de desembre de 2013

1. Seminari “Cap a on va la cooperació universitària per al desenvolupament?Respostes de les universitats al canvi de paradigma de la cooperació internacional Josep Casanovas CCD. Universitat Politècnica de Catalunya Dilluns, 9 de desembre de 2013 Casa Convalescència

2. 1 - Consell de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya Composició: Inclou 2 representants de l’àmbit universitari, nomenats pel Consell Interuniversitari de Catalunya. • Profs. Irene Maestro i Josep Casanovas Nova estructura de treball del Consell: • Plenari • 3 grups de treball • Comissió de seguiment de polítiques públiques • Comissió d’iniciatives de suport al sector • Comissió d’agenda internacional, concertació i qualitat

3. 1 - Consell de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya Situació: La situació econòmica (dràstica reducció de recursos, deute pendent amb entitats del tercer sector, ACCD molt afeblida) i l’escenari polític (Llei d’Acció Exterior de Catalunya, iniciativa per impulsar un procés participatiu per un Pacte Nacional d’Acció Exterior) marquen l’agenda i centralitzen bona part dels debats. Paper de les universitats: Pes específic encara massa limitat.

4. 2 - La CUD a les universitats catalanes En els darrers anys, notable consolidació a nivell institucional: • Ha passat a ser assumida com a activitat pròpia de les universitats (inclusió en els estatuts, plans estratègics, programes de govern) • Integració/connexió amb la política d’internacionalització de les universitats • Part fonamental de la RSU • Transversalitat

5. 2 - La CUD a les universitats catalanes • De simple activitat d’extensió universitària a activitat acadèmica • Suportde la comunitat universitària (complicitat de molts, implicació activa de pocs) • Creixement i progressiva especialització, amb la creació d’associacions, grups de recerca, càtedres Unesco.... • Presència i capacitat d’incidència [limitada] en els òrgans consultius i espais de concertació de polítiques.

6. 2 - La CUD a les universitats catalanes Fort impacte a causa de la situació de crisi: • Pràctica desaparició del finançament públic i dels programes específicament orientats a impulsar la implicació de les universitats en cooperació al desenvolupament. • Disminució de les partides aportades per les pròpies universitats. • I el més greu és que el tema pràcticament desapareix de les agendes i, de fet, es posa en qüestió la conveniència de seguir apostant per la cooperació en un context de crisi.

7. 3 - La situació a la UPC La disminució del pressupost ha tingut conseqüències immediates: • Forta reducció del volum d’activitats a terreny. • El suport s’ha hagut de concentrar a assegurar la continuïtat dels programes amb millors perspectives d’èxit i més impacte immediat, obviant assumir compromisos a mig termini. • La recerca esdevé la gran perjudicada. • També ho és la participació dels estudiants, que difícilment poden trobar finançament complementari.

8. 3 - La situació a la UPC Necessitat d’obrir nous camins. • El mapa de la pobresa ha canviat i això obliga a orientar una part de l’activitat a combatre l’exclusió social en el nostre entorn més proper. • En el cas de la UPC, el Programa REUTILITZA n’és un clar referent.

9. 3 - La situació a la UPC Tornar a posar l’accent en el treball orientat a l’interior de la universitat: • Reforçar el treball de base (suport a associacions i grups de cooperació, facilitar la participació dels estudiants) • Educació pel Desenvolupament: millorar la incidència en els plans d’estudis • Incidir en el reconeixement acadèmic d’aquest treball

10. 3 - La situació a la UPC En paral·lel, obliga a deixar de banda línies de treball que havíem definit quan la situació i les possibilitats eren ben diferents. • Per exemple, accions orientades a facilitar la participació del PAS en activitats de cooperació internacional. Cal actuar cercant la qualitat, no la quantitat.

11. 3 - La situació a la UPC • Més obertura: cercar oportunitats fora, en particular explorant altres canals de finançament: • projectes europeus • aliances público-privades • fórmules de crowdfunding • alumni...

12. 4 - Perspectives de futur En el període que travessem... • la principal amenaça no és la manca de finançament sinó la possible pèrdua de suport social • començant pel de les nostres respectives comunitats universitàries. • Si aquest suport es manté viu, els recursos acabaran tornant.

13. 4 - Perspectives de futur Cal més concertació i coordinació d’esforços... • dins de les universitats • entre les universitats • i amb altres actors per aconseguir més visibilitat i més impacte.

14. 4 - Perspectives de futur Tard o d’hora, la situació de crisi es superarà... • Les millors universitats a nivell mundial no han deixat mai de donar valor estratègic a aquesta activitat • ...i no només per criteris ètics (funció social de les universitats, RSU...) • sinó també per millorar el seu posicionament (en un món en què el creixement actual i futur en bona mesura ha passat a concentrar-se en el països de renda baixa, ara receptors d’AOD). • Les universitats tornaran a reforçar el compromís amb la seva missió.

15. Seminari “Cap a on va la cooperació universitària per al desenvolupament?Respostes de les universitats al canvi de paradigma de la cooperació internacional Josep Casanovas, Xavi Ortega, Eva Vidal CCD. Universitat Politècnica de Catalunya josep.casanovas@upc.edu